Quelcom més que una qüestió de fe. Entrevista a Ma. Carme Boadas Virgili.

No és per una qüestió de fe, sinó per una d'aquelles vicissituds de la vida, que hi ha persones que quan neixen tenen un nom i que, amb el pas dels anys, són conegudes per una variació del mateix; és el cas de la Ma. Carme Boadas Virgili, a qui a Sarrià de Ter, i sospito que arreu, sobretot la coneixem com la Mamen!

Amb la Mamen vam parlar, entre d'altres temes, de la fe, de la seva fe. La fe, segons el diccionari, és l'"adhesió personal a Déu, a una religió, a una realitat o un ideal que hom pren com a sentit darrer de la pròpia existència".

És clar que, per més definició del terme que hi hagi al diccionari, la fe és personal (i transferible), i cadascú la sent o la viu a la seva manera. La fe i les creences ens acompanyen al llarg de la vida, siguin quines siguin, fins i tot la creença de no tenir fe, i es fan presents, especialment, en determinats moments, alguns de caràcter més formal, els que formen part dels rituals o la litúrgia, d'altres més transcendents, com l'afrontament de la pròpia mort, moment en el qual hom intenta cercar el sentit de la vida viscuda.

D'ambdues coses en vam parlar amb la Mamen: especialment de la catequesi i la primera comunió, per la seva condició de catequista durant uns anys, i de la seva pròpia mort, per la seva condició de mortal, que, si no es demostra el contrari, com creia Eduard Punset, és la condició de tothom.

I escoltant la Mamen, tant parlant de la catequesi (seguir Jesús és estimar, ensenyar i educar és estimar), com de la seva mort (celebrar l'alegria i la gratitud d'haver viscut), vaig confirmar que les creences, quan són profundes, són quelcom més que una qüestió de fe: són, sobretot, una qüestió d'actitud.

De la seva vida, de la seva fe i de moltes més coses en vam parlar mesos enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.