Primer de Maig i "Amb prou feines"

Coincidint amb el Primer de Maig Càritas Diocesana de Girona va presentar, dies enrere, "Amb prou feines", el quart informe d'impacte del seu Observatori Diocesà de la Pobresa i l'Exclusió Social.

Prenent com a base les dades de l'entitat, les de les persones que atén i acompanya l'informe n'analitza la situació laboral i les dades revelen i confirmen el que fa massa temps que constatem: ni amb feina hi ha persones que amb prou feines poden viure dignament.

Comparteixo algunes de les moltes dades que l'informe conté i que descriuen amb prou cruesa la realitat de moltes persones i famílies del nostre voltant:

• En 1 de cada 3 llars (32,3%) cap membre de la llar ha treballat durant el darrer any.
• El 15,8% de les famílies no va tenir cap ingrés el mes anterior, mentre que el 10,8% va tenir ingressos inferiors a 450 €.
• 1 de cada 5 llars es manté amb ingressos fruit de l’ocupació informal.
• 3 de cada 4 famílies no pot fer front a les despeses que representa l’habitatge.
• 2 de cada 3 no pot fer front a les despeses alimentàries de forma adequada.
• 1 de cada 5 no pot fer front a les despeses mèdiques que suposen els tractaments farmacològics.
• 1 de cada 5 no pot fer front a les despeses de material escolar dels seus fills i filles.
• 3 de cada 4 llars ateses per Càritas (76,3%) considera que té ingressos que els no els permet viure
• dignament.

Malauradament per a moltes persones, per a moltes famílies, amb la feina no n'hi ha prou, amb aquest món laboral precaritzat i amb aquest nivell de vida cada dia més car.

Les feines del present

Fa unes setmanes, en una reunió de l'equip de coordinacions Incorpora, la direcció del programa va compartir una imatge d'aquesta mateixa Setmana Santa en la que es veia un robot servint les taules del restaurant d'un hotel. L'hotel era de les Illes Balears.

Dies enrere també en parlava a Girona l'expert en turisme José Antonio Donaire. Parlava d'aquest mateix exemple, en què per recollir i servir una comanda ja podríem prescindir del personal de sala, fins i tot per cuinar-la en segons quins processos, i parlava d'altres exemples d'automatització i robotització del sector del turisme: la neteja d' una habitació, els tràmits del "check in" i "check out"...

Val a dir que una cosa és tenir la tecnologia i els recursos per aplicar l'automatització d'un procés i una altra és estar preparats, i disposats, per acceptar aquesta automatització. Anys enrere escoltava en una xerrada el responsable d'un hospital que explicava que humanament encara no estàvem preparats per a que un robot servís els àpats en un hospital, ja que encara donem molt valor al tracte humà, tot i que és evident que poc a poc ens anem i anirem acostumant a la robotització...

Davant aquest escenari, com serà el mercat laboral del futur? La resposta la tenim, en part, al present, en les feines del present. Hi ha sectors que ja fa temps que estan fent aquesta reconversió, com el logístic. Ja són molts els magatzems automatitzats i el que s'han perdut són sobretot els llocs de treball menys qualificats, generant d'altra banda nous llocs de treball més especialitzats i amb valor afegit.

Parlem de robotització i automatització però sabem que tot i que la tecnologia avança a molta velocitat la implantació és sempre més lenta. Ens toca gestionar el mentrestant, i el mentrestant ens diu que avui els hotels segueixen necessitant cambreres i cambrers de sala.

El refrany de la setmana, sobre el primer de maig

No sé si avui, primer de maig, teniu previst sembrar cigrons, a banda de menjar-ne; i és que si el nap es sembra per Sant Bernat, "si vols tenir bon cigronar, el primer de maig l’has de sembrar."

Més complicat ho tenen els que aquests primers dies de maig tenien previst casar-se, especialment diumenge dia 3, la Santa Creu; potser hauran agraït, veient el refranyer català, casar-se finalment (i fatalment) en un altra data: "el maig comença amb una creu i qui es casa en té dues."

Però el primer de maig és, sobretot, el dia del treball, però el refranyer català sembla passar-lo per alt, ja que el refranyer parla més d'anar a missa que d'anar a la manifestació: "el primer de maig, a missa me'n vaig."

Aquest primer de maig, però, ni manifestació ni missa!

Cal el programa Incorpora?

La reflexió "Per què fan falta entitats socials que ajudin a buscar feina?"  d'Ana Sesé Taubmann, responsable de l'Àrea d'Inserció Sociolaboral a la Fundació Pere Tarrés, al portal social.cat em va inspirar la pregunta del títol d'aquest article i que ara em torno a fer, us torno a fer: cal el programa Incorpora?

En la seva reflexió l'Ana Sesé dóna prou arguments per a respondre afirmativament la seva pregunta, més genèrica, i jo ara intentaré aportar-ne alguns més per a respondre a la meva, més específica!

En programes d'inserció laboral com el programa Incorpora les persones que atenem tenen, majoritàriament, un nivell d'estudis més baix que el global de persones que s'atenen des dels serveis públics d'inserció; tot i que amb la crisi econòmica vam veure com molta gent que fins aleshores no s'havia plantejat recórrer a una entitat social, trucava la nostra porta a la recerca de més oportunitats laborals.

Sigui com sigui, segons un estudi fet amb les dades de l'any 2017 de l'àmplia base de dades del programa Incorpora, el 71% de les persones ateses tenia com a màxim estudis secundaris, el 35% només primaris i el 6% no tenia cap estudi o només havia realitzat cursos de formació no reglada. Moltes d'aquestes persones troben en les entitats Incorpora que les atenen, altres serveis i programes formatius, propis del programa o finançats per altres mitjans, que es complementen amb la intermediació laboral, fent que la seva atenció pugui ser més integral.

Una altra dada que reforça la necessitat de programes com Incorpora és la situació laboral de les persones ateses, i el gruix de les persones que atenem són sobretot persones aturades de llarga durada; segons dades del mateix estudi el 49% de les persones ateses portava més d’un any sense feina, el 29% més de dos anys sense feina i un 8% mai havia treballat. No se'ns escapa que en moltes d'aquestes persones cal traçar un itinerari d'inserció un xic més llarg que el d'una persona que fa poc que hagi deixat la feina, que d'alguna manera ja està activada i preparada per a treballar de nou.

Així doncs, des del programa Incorpora sobretot atenem a persones amb un nivell formatiu més baix i amb una inactivitat laboral de més llarga durada. Malgrat això el programa Incorpora és un programa enfocat als resultats, a les insercions, i per aquesta finalitat desplega tota una sèrie de mitjans i recursos: orientació, formació, acompanyament, intermediació, seguiment post contractació...

Naturalment el programa Incorpora treballem amb el mateix mercat laboral que la resta de programes d'inserció, també els públics, però prestem especial atenció a la col·laboració amb les empreses, amb qui hi establim vincles que van més enllà de les insercions. El programa Incorpora ha procurat sempre, des del minut zero ara farà tretze anys, unir el món social i empresarial en el foment de la inserció laboral, i aquesta aliança més que sumar, al llarg d'aquests anys, ha multiplicat.

Fruit d'aquest treball de compromís de les empreses, tot i treballar amb el mateix mercat laboral, des del programa Incorpora hem contribuït modestament a millorar la qualitat de l'ocupació. I si bé és cert que entre els serveis públics d'inserció i el programa Incorpora no hi ha diferències significatives en les dades globals de contractació temporal i indefinida, sí que n'hi ha, també segons l'estudi de les dades de 2017, quan ampliem el focus en relació a la contractació temporal: s'estima que un 75% dels contractes del SEPE (Servicio Español de Empleo estatal) tenen una durada inferior a un mes, dada que a Incorpora es redueix al 23%; d'altra banda els contractes de 3 mesos a 1 any representen el 32% a Incorpora, mentre que en dades estimades al SEPE representen el 17%.

Un altre aspecte a destacar és el que passa després de la inserció, i en el cas del programa Incorpora el que fem és un seguiment a la persona inserida i un seguiment a l'empresa que l'ha inserit, naturalment adaptat a les característiques i necessitats de la persona, del lloc de treball i de la pròpia empresa.

Finalment voldria destacar l'impacte que el programa Incorpora té, més enllà de la persona inserida i el seu entorn, i l'empresa i el seu univers, l'impacte en la societat en general; una bona eina per valorar aquest impacte és el retorn a la societat, concretament el Retorn Social Sobre la Inversió (SROI), una dada que quantifica el valor de l’impacte del programa en relació a la inversió que el finançador, en aquest cas la Fundació Bancària "la Caixa", hi fa cada any.

L'estudi abastament mencionat situa, amb les dades de 2017 en relació a l'SROI, en 18 euros el retorn per cada euro invertit, un retorn que genera un impacte directe en les persones beneficiàries a través dels salaris que obtenen fruit de la seva inserció laboral, un impacte en l'administració pel que les contractacions suposen de cotitzacions de la Seguretat Social o la reducció prestacions socials, un impacte en les entitats socials que participen en el programa Incorpora per les aportacions que reben, que es destinen en un alt percentatge en els salaris dels i les professionals d'inserció, i naturalment també un impacte en les empreses, en la mesura que algunes insercions els poden generar bonificacions, si s'escau, de les quotes de la Seguretat Social, o bé també poden accedir a ajudes directes a la contractació, com per exemple actualment la convocatòria "la Caixa" Feina Jove.

Aquest retorn de 18 euros per euro invertit al 2017 va suposar, tenint present la inversió de 26,7 milions d'euros, un impacte de 471,8 milions d'euros! Aquest any 2019 la inversió de la Fundació Bancària "la Caixa" al programa Incorpora és de més de 30 milions d'euros, i a les comarques de Girona de més de més de 900.000 euros aquest 2019.

Comptat i debatut tornem al principi: cal el programa Incorpora? La meva resposta és sí, i més enllà de tot el que fins ara he explicat, cal sobretot per les prop, o l'any passat més de mil insercions laborals que generam cada any! Aquesta és la veritable motivació, el que justifica la seva necessitat i, sobretot, utilitat!

Primer de Maig per un treball digne

Afrontem el Primer de Maig amb un fenomen que, no per nou, deixa de ser preocupant: la pobresa en la que viuen, paradoxalment, cada vegada més persones treballadores, el que es coneix com a pobresa laboral. El fenomen no és nou però es consolida i fins i tot creix: un estudi publicat recentment per CCOO situava en prop de 400.000 les persones treballadores pobres a Catalunya l’any 2017, un 17% més que l’any 2013.

Aquest fenomen, sumat a d’altres relacionats com la precarietat laboral o l’elevat atur juvenil, ens dibuixa amb lletres majúscules i grans el cartell “NO FUNCIONA” enganxat a la porta de l’ascensor social, transformant en crònica la situació de pobresa que viuen moltes famílies, el 20% de la població catalana segons les dades de l’Idescat 2017.

Cal afrontar el Primer de Maig, doncs, posant en valor el paper que el treball juga en la inclusió i la cohesió social, tenint molt present, però, que no totes les feines hi contribueixen de la mateixa manera, i que el que cal reclamar ja no és només el treball, sinó sobretot el treball digne, aquell que ens ha de permetre reparar l’ascensor espatllat, eradicar la pobresa, també la laboral.

Article publicat el dilluns 29 d'abril de 2019 a l'espai de Càritas Diocesana de Girona al diari El Punt Avui.

La recuperació econòmica es mira però no es (et) toca

Les dades són allà, podríem dir parafrasejant a no sé qui.

Les dades econòmiques, diuen els experts, parlen de recuperació, de sortida de la crisi, venen optimisme. I segurament és cert, els indicadors econòmics de facturació de les empreses, d'exportacions, d'atur són avui més positius que els de fa, per exemple, 5 anys...

Tan cert com que aquesta recuperació i inici de la bonança econòmica de les empreses no arriba als seus treballadors i treballadores, a les seves butxaques. I la pregunta ja no és només perquè no hi arriba sinó, hi arribarà?

Altres recuperacions d'altres crisis repercutien a tothom, com les patacades! I si l'economia es recuperava, si es recuperaven les empreses també ho feia la majoria dels assalariats, hi havia vasos comunicants. Però ara no, ara no hi ha vasos comunicants i les empreses, diuen, en general dibuixen un creixent somriure mentre a les persones treballadores queden ben retratats amb cara de babaus i es pregunten qui s'ha quedat la seva part de la recuperació.

Les dades econòmiques expressen una realitat però la cara de la majoria de persones treballadores, que van abandonant la de babaus per recuperar la d'indignats, n'expressen una altra com vam veure aquest darrer Primer de Maig.

I és que per ells, per nosaltres, les persones treballadores, la recuperació econòmica es mira però no es toca... ni et toca!

Primer de maig, treball digne

Són tantes les reivindicacions dels nostres temps que em temo que la d'aquest primer de maig pot acabar tenyida de groc, i qui sap si també de lila...

No és que m'hi oposi, a vegades poca cosa podem fer davant l'inevitable i certament les protestes grogues i liles tenen els seus motius, ben vius, i comparteixen amb el primer de maig la principal diana de les seves protestes: l'acció (o inacció) de l'estat espanyol...

Però si hi ha un moment per cada cosa el d'avui és per reivindicar quelcom més que el treball, el treball digne! Sí, és trist haver de reclamar treball per tothom i més trist encara haver-lo de reclamar digne! La precarietat laboral ha arribat aquests darrers anys a tal punt que ni treballar exclou del risc de pobresa.

Anys enrere qui treballava se'n sortia, amb més o menys comoditats, amb més o menys dificultats qui treballava podia cobrir mínimament les necessitats bàsiques: un sostre i un plat a taula.

Naturalment anys enrere també hi havia precarietat laboral, però no estava ni molt menys tan estesa com ara. La pobresa era un risc especialment pels qui, per diferents motius, no treballaven o ho feien amb condicions precàries: temporalitat, jornades parcials i sous baixos...

La precarietat laboral lluny d'eradicar-se s'ha propagat com un virus dins el mercat laboral i avui els indicadors de pobresa ja parlen d'una nova categoria de pobres, els treballadors pobres! Qui sap si correm el risc, anys a venir, que al sac de la pobresa hi hagi més treballadors pobres que pobres sense feina...

És per tot això, entre d'altres coses, que convé reclamar treballs dignes, feines que permetin a les persones que les realitzen disposar dels ingressos mínims per a, més que subsistir i sobreviure, viure dignament.

És cert que el futur obre molts interrogants respecte el mercat laboral, amb la robotització de molts processos i amb la transformació del propi concepte de treball; és cert que el futur sembla dibuixar un escenari en el que les persones ja no treballarem ni com fa cinquanta o cent anys (del mateix tota la vida) ni com ho fem ara (tota la vida en feines diferents)...

És cert que possiblement en un futur la supervivència (disposar d'allò mínim per a viure dignament) no anirà necessàriament lligada al treball tal i com l'hem conegut fins ara, però fins aleshores necessitem sous i condicions de treball dignes i, sens dubte, una millor redistribució de la riquesa.

No ens hauríem de permetre tenir, avui, treballadors pobres!

El primer de maig de 2030

L'u de maig de l'any dos-mil trenta serà un dimecres; aquesta és l'única certesa que tenim, avui per avui, respecte aquesta data. El que avui em pregunto és si, d'aquí tretze anys, el primer de maig seguirà essent festiu i reivindicatiu en motiu de la celebració del Dia del Treball!

El dubte és raonable i s'alimenta pel que darrerament he anat escoltant en diferents jornades sobre les perspectives de futur de la feina en un context, present i sobretot futur, de major robotització alhora que amb una recuperació lenta, però mai als nivells que havíem assolit, de creació de llocs de treball.

Per dir-ho ras i curt: en el futur (bé, de fet ja avui...) no tothom tindrà garantida una feina estable i continuada al llarg de la seva vida "teòricament" productiva, i en el futur la robotització seguirà guanyant terreny...

És clar que tot això és un procés, un procés en el que ja hi estem immersos tot i que no sempre en siguem conscients: us heu fixat en els canvis que aquests darrers anys s'ha produït als peatges de les autopistes? Seguim veient persones treballant als peatges, a peu de barrera, però amb unes tasques i funcions diferents de les que tenien els clàssics cobradors i cobradores que treballaven a les cabines... La tecnologia no necessàriament destrueix, però sí que segur que transforma.

La tecnologia, a més, no s'implanta de cop; podem estar tecnològicament preparats, pot ser tecnològicament possible fer un canvi, però cal estar, també, humanament preparats, i el lapse de temps entre una preparació (tecnològica) i l'altra (humana) pro prolongar-se anys, lustres o fins i tot dècades!

Inevitablement, però, moltes feines s'aniran robotitzant (com al seu dia es van mecanitzar) i aquest procés transformarà, de fet transforma ja el nostre mercat laboral.

El professor Rob Wilson, en una sessió inaugural d'un seminari sobre el futur del treball, va mostrar-nos entre d'altres una imatge sobre la previsió de l'evolució de l'ocupació a Espanya fins a l'any 2030: lenta recuperació, però no amb un retorn als índexs que havíem assolit...

La del primer de maig és una reivindicació que, si més no pel que fa a la presència al carrer, ha vingut a menys, paradoxalment, fins i tot en aquests anys de crisi; la meva percepció, que pot ser desajustada, errònia, és que ni tan sols la crisi i l'augment de l'atur han revaloritzat el caràcter reivindicatiu del primer de maig; com els partits polítics respecte els ciutadans els sindicats també estan allunyats, en moltes ocasions, dels treballadors, o dels qui ho han deixat de ser...

Qui sap, potser el dimecres u de maig de 2030 seran els robots els qui, juntament amb les persones que encara treballaran, es manifestaran per seguir defensant els seus drets, els nostres drets com a treballadors, que com els llençols a cada bugada hem anat perdent, sinó precaritzant a cada reforma laboral...

L'u de maig de 2030 serà un dimecres; aquesta és l'única certesa que tinc, avui per avui, respecte el futur del treball i el dia que el reivindica!

Dia del treball vs. dia de la mare

Aquest darrer primer de maig, dia del treball, va resultar ser també el primer diumenge del mes de maig i, per tant, el dia de la mare: una curiosa coincidència que, d'haver passat en alguna altra ocasió (segur que sí) no recordo haver-hi prestat atenció. Rumiant sobre aquests dos "dies" la meva percepció és que aquests darrers anys el dia del treball ha anat a menys i el dia de la mare ha anat a més.

Que el dia de la mare vagi a més s'explica sobretot per l'impacte publicitari que té, un impacte global que, com altres dies assenyalats (dia del pare, black friday...), ens convida a consumir per agrair a les mares la seva condició.

Menys m'explico que el dia del treball hagi anat a menys, sobretot perquè aquests darrers anys el treball, la feina, les condicions laborals precisament també han anat a menys (més temporalitat, més precarietat), però la indignació per aquest fet no s'expressa, com es feia anys enrere de forma més majoritària, el primer de maig!

La percepció s'apropa a la realitat o, si més no, a la realitat de les xarxes socials observant l'impacte de les etiquetes "#diadeltreball" i "#diadelamare" a Twitter, tal i com es pot veure als gràfics que comparteixo amb algunes dades comparatives:

Aquest passat 1 de maig hem piulat més sobre el dia de la mare que sobre el dia del treball, i les piulades han tingut també molt més ressò i impacte.

Però també observem altres diferències més qualitatives:

Homes i dones han piulat en la mateixa proporció sobre el dia de la mare, però en canvi 3 de cada 4 piulades sobre el dia del treball les han publicat homes i només 1 de cada 4 les han publicat dones. 

I també sorprèn que proporcionalment els usuaris d'Android copin més piulades (més del 50%) sobre el dia del treball que no sobre el dia de la mare (36%).

És a dir, el perfil de piulador del dia del treball és un home d'Android mentre que el del dia de la mare és un perfil més equitatiu pel que fa al gènere i al sistema operatiu.

No sé quan tornaran a coincidir en el mateix dia el dia de la mare i el dia del treball però aquest darrer primer de maig més que confrontar-los sobretot em va agradar sumar-los: dia del treball + dia de la mare = dia de la mare treballadora?

Sí, ja sé que el dia 8 de març és el dia de la dona treballadora, però també sabem, i cada vegada acceptem més, que ser dona i ser mare no és el mateix i que ni la condició de dona, ni la de mare, com la d'home i la de pare, duen implícitament la condició de treballadora, tot i que en la majoria de casos puguem pensar, i efectivament és així, que sí!

El dia de la mare sembla gaudir de bona salut, com les mares, generalment més resistents i fortes que els pares; el dia del treball, en canvi, és el viu reflex del treball, depauperat, i les perspectives no semblen massa positives...

Serà que necessitem, que estem esperant, un altre Primer de Maig?

Minuts Musicals retrobats amb Lee Dorsey i "Working in the Coal Mine"

Les mines són, també, una mina per la inspiració de músics i compositors, com "Soy Minero" d'Antonio Molina o la popular "Heigh-ho!" que tan alegrament cantaven els set nans de la Blancaneus quan tornaven a casa després d'una (dura?) jornada laboral a la mina!

També és minera la cançó d'avui, una d'aquelles que l'escoltes i et sona però que no recordes, si és que mai has sabut de qui era, ni qui la va fer ni qui la canta! Per això ja hi ha, avui, aplicacions com Shazam!

Allen Toussiant va composar "Working in the Coal Mine" a mitjans dels anys seixanta del segle passat però qui la va popularitzar va ser el cantant Lee Dorsey; la cançó descriu les dures condicions de treball a la mina, una cançó que també podríem cantar el proper 1 de maig, Dia del Treball, per a denunciar les precàries condicions laborals d'avui en dia, 50 anys després de composar-se aquesta cançó!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

El vídeo de la setmana: ofertes laborals trampa!

Hi ha qui fa de la necessitat virtut, però també hi ha qui de la necessitat, sobretot la dels altres, en fa negoci, negoci brut!

Avui és primer de maig, dia del treball, i una de les reivindicacions d'avui és feina per a tothom, tot i que sabem que ens costarà molt, també molts anys, tornar a situar l'atur a nivells òptims, i no preocupants com ara; i pels qui treballem la reivindicació és que les condicions de treball siguin dignes, donada la precarietat laboral dominant encara avui...

En tot cas, i tornant al tema, hi ha qui publica ofertes laborals trampa amb la finalitat d'aprofitar-se de la necessitat de moltes persones de treballar, disposades a fer quasi qualsevol cosa per aconseguir una feina.

Però cal estar alerta, doncs als portals de feina i arreu circulen ofertes laborals trampa, ofertes falses que demanen informació personal que una oferta laboral seriosa no ha de demanar mai.

En aquest vídeo InfoJobs explica amb 4 consells com identificar-les i prevenir-les:

1.- no paguis ni us euro
2.- no donis informació confidencial
3.- desconfia de les ofertes "ganga"!
4.- assegura't i identifica quina empresa en contacta i contracta



Bon i reivindicatiu divendres, primer de maig!

Entitats i empreses per la inserció laboral

participants en una jornada organitzada per la Pimec i "la Caixa" sobre el programa Incorpora. Imatge: Fundació "la Caixa"

La inserció laboral és avui un element clau en tot procés d’integració social; per a una persona

en situació d’exclusió social treballar representa molt més que cobrar un sou, la feina esdevé un motor per recuperar i potenciar l’autoestima, per sentir-se part activa, i contributiva, de la societat, per allunyar-se de l’exclusió.

Entitats com ara Càritas faciliten la inserció laboral de persones en risc d’exclusió social; a través del seu servei d’intermediació laboral, amb el qual participa, juntament amb tretze entitats socials més de les comarques gironines, en el programa Incorpora de l’Obra Social "la Caixa", Càritas atén, prepara, forma i acompanya persones que tenen majors dificultats d’accés al mercat laboral en el seu procés de recerca de feina i d’inserció a l’empresa.

L’empresa té un paper clau en l’èxit de la inserció laboral; quan empreses com ara Coffee Center insereixen, no només contracten una persona treballadora que s’ajusta a les seves necessitats, també contribueixen, d’una manera responsable, a la seva integració social.

En el marc del programa Incorpora entitats socials i empreses treballem conjuntament en benefici de la inserció laboral a persones en risc d’exclusió social.

Article publicat a El Punt Avui, acompanyant aquest reportatge, el passat 12 d'abril de 2014.

Quan el problema no és només l'atur

Les dades actualitzades aquest primer trimestre de 2014 de l'atur diuen que a l'estat espanyol es situa al 25,9% i a Catalunya el 22,30%.  No són aquestes les pitjors taxes d'atur, i podem valorar si fa un any eren dècimes superiors o inferiors...

El dramàtic és que l'atur s'ha estabilitzant els darrers mesos cavalcant per sobre del 20%!

Ja sabem que això de l'atur és un problema estructural i ja hem llegit i escoltat molta literatura que diu que res serà com abans, que el treball ha canviat, que de la mateixa manera que Els Amics de les Arts canten que "a la ciutat la gent s'estima de forma intermitent", ara es treballa, també, de forma intermitent... i el què es pitjor, de manera més precària!

I quan parlem de precarietat laboral parlem d'economia submergida, que lluny d'eradicar-se, ha trobat en la crisi i la destrucció de llocs de treball, més persones disposades a submergir-s'hi; parlem de contractes de curta durada, ocupacions per poques hores i per poc temps, amb uns sous tan baixos que ni tan sols permeten reflotar les precàries economies familiars. Prou que costa trobar feina i quan se'n troba massa sovint és precària.

Perquè sí, també sabem que el treball ens farà pobres!

Però el problema no és només l'atur: una cosa és acceptar que aquesta és la realitat, la dura i crua realitat, i una altra és resignar-nos-hi, deixar que ens envaeixi la pell morta arreu del cos, que ens embolcalli el cor i el cervell i que, per reiteració, les dades de l'atur ja ni tan sols ens escandalitzin!

Però les dades de l'atur són tan sols una conseqüència, són el símptoma que les coses van de mal en pitjor. Però més enllà de lamentar-nos per aquestes dades tinguem clar quines han estat les causes que ens han portat fins aquí.

El que hem de demanar als qui governen, als qui ens representen, no és que treballin per reduir la taxa d'atur, sinó que s'esmercin en combatre les causes d'aquestes taxes; fent el primer tan sols posaran pedaços, com ja han fet aquests i altres governs; si les causes són estructurals, com diuen, bé caldrà canviar les estructures, fer molt més que la política epidèrmica a la que, lamentablement, ens tenen acostumats, i que com a molt només maquillen, retoquen un xic les dades de l'atur.

El problema, ho sabem, no és només l'atur, el problema és molt més greu, més gran i més complex!

Article publicat a la Revista Mirall el passat 1 de maig de 2014.

#PrimerdeMaig amb tot el suport a la plantilla de #Torraspapel de #SarriadeTer!

No ens doneu per vençuts! Foto: Roger Casero

Hi ha notícies que no per esperades fan menys mal! Ahir Torraspapel va comunicar al comitè d'empresa de la fàbrica de Sarrià de Ter que té la voluntat de tancar la fàbrica!

La notícia cau com una bomba just la vigília del Primer de Maig... Just el dia abans del dia del treball Torraspapel anuncia que destruirà 132 llocs de treball! Tota una declaració d'intencions!

Per si faltaven motius per reivindicar i manifestar-nos per l'1 de maig, ara podem afegir-hi aquest!

Davant aquesta notícia són poques, però clares, les coses que avui vull i puc dir:

D'entrada tot el meu suport a la plantilla de la fàbrica de Torraspapel de Sarrià de Ter, tot el suport a les 132 persones treballadores que tenen sentenciat el seu lloc de treball! 

Avui la defensa del seu lloc de treball és la màxima prioritat! I per mantenir els llocs de treball el que cal és mantenir l'activitat industrial de la fàbrica de Sarrià de Ter.

L'empresa diu que acumula pèrdues de fins a 98 milions d'euros, que motiven aquesta decisió el descens de les vendes, els elevats costos de producció, el cost del transport i l'impacte de les modificacions del marc de regulació elèctrica en els últims anys... Però tot això caldrà veure-ho, valorar-ho i parlar-ne durant el procés de negociació de l'ERO de tancament.

Aquesta és una molt mala notícia per Sarrià de Ter, no només pels llocs de treball que es destrueixen, també per l'impacte que el tancament de la fàbrica pot tenir sobre el municipi, tan pel que fa a les repercussions que pot tenir sobre d'altres activitats econòmiques i industrials com, naturalment, sobre les arques municipals. Però la ferida no és només econòmica, també és emocional, simbòlica, doncs Sarrià de Ter és un poble tradicionalment paperer i l'empresa és a Sarrià de Ter des de mitjans del segle passat!

Però avui no és dia per lamentar-se, avui és dia per reivindicar! Avui, Primer de Maig, és dia per estar al costat de la plantilla, de fer pinya a la manifestació!

Avui no podem resignar-nos, avui no podem donar-ho per perdut, avui que ningú ens doni per vençuts!



--------------------------------

pd: ajuda a entendre el que passa avui a Torraspapel el que va passar a la fàbrica el novembre de 2008...

Aturats al Primer de Maig

"Doodle" de Google en motiu del Primer de Maig de 2013. Imatge: Google

Dies enrere vaig fer una cerca d’ofertes laborals a tres dels principals portals de cerca de feina de Catalunya i l’estat espanyol. Buscava quines oportunitats laborals podria tenir en un radi aproximat d’uns 20 km de casa meva.

Sense afegir més filtres que el de la distància les primeres ofertes que em van aparèixer van ser, sobretot, de comercial. També alguna d’auxiliar administratiu, d’encarregat de botiga o d’instal·lador de “silestone” i granit... a Xile! També, segons el portal, vaig trobar força ofertes relacionades amb el món de l’hostaleria i el turisme: cambrers, auxiliars de cuina...

Són moltes les ofertes de feina que es publiquen en aquests portals, ofertes que són, a priori, oportunitats per a persones que estan precisament en recerca de feina! Però no totes les ofertes de feina s’ajusten a tothom, i no només per una qüestió de salari! De totes les que vaig trobar fent una cerca inicial en aquests portals, en poques, o pràcticament cap de les primeres que em van mostrar, m’hi veuria treballant...

A la meva feina sovint atenc a persones que busquen feina que tenen una major dificultat d’accés al món del treball i la majoria, quan els hi pregunto de què volen treballar, em responen: “de qualsevol cosa”! Aquesta manifestació amaga quasi sempre la necessitat imperiosa de treballar, de fer-ho ja, de disposar d’ingressos; però sovint també amaga una altra realitat: desconeixen les seves potencialitats!

Hi ha feines que jo, com vosaltres, mai sabré fer, feines per les que ni estic preparat ni format; però per contra hi ha feines que sí, que bé perquè ja les he fet i estic preparat, o bé perquè tinc qualitats i potencial per aprendre’n i formar-me, podria fer-les. Saber detectar-les és clau, sobretot si aquestes són feines demandades avui. El problema és quan l’únic que sé fer ja no és una feina demandada. L’estudi de l’ocupabilitat, de la posició d’una persona en un moment determinat de la seva vida respecte a una ocupació concreta, és un factor clau en la inserció laboral!

Avui la realitat és que a Catalunya hi ha més de 900.000 persones a l’atur i a l’estat espanyol més de 6 milions! Les xifres fan vertigen i si féssim una analogia amb el món de la salut podríem parlar de l’atur com una epidèmia!

Més de 900.00 persones a Catalunya i més de 6 milions a l’estat espanyol visiten, dia sí, dia també, portals de cerca de feina, serveis d’orientació i inserció laboral i recorren a familiars, amics, coneguts i saludats cercant una oportunitat, cercant feina “de qualsevol cosa!”.

Les dades de l’atur poden millorar per moments, per motius d’estacionalitat, però l’epidèmia sembla no tenir aturador! I el més trist és que no s’intueix que la medicina que hi han aplicat i volen seguir aplicant els governs en millorin els resultats! I no només per la major precarització del treball, fet ja estudiat (allò que ja vaig escriure a “El treball ens farà pobres”), per l’abaratiment de l’acomiadament i per la possible reducció del temps de prestació d’atur; també per les retallades dels serveis d’orientació i inserció laborals públics, aquells que han d’ajudar a millorar l’ocupabilitat de les persones que estan en recerca de feina, que han d’ajudar-les a formar-se, a reinventar-se, si s’escau, per a tornar a ser i sentir-se actives!

I així estem, aturats al Primer de Maig, amb més aturats que mai! Un Primer de Maig, el d’enguany, que més que una festa reivindicativa és, avui més que mai, un autèntic drama!

Article publicat a l'Intocable Digital el passat dimecres 1 de maig de 2013.

És l'atur una epidèmia? #1demaig #primerdemaig

Imatge: Cadena Ser

Escoltant les noves dades sobre l'atur (més de 6 milions persones aturades a Espanya i més de 900.000 a Catalunya) no vaig poder evitar pensar en l'atur (inactivitat forçosa deguda a la manca de treball) en termes mèdics, vinculant-lo al terme "epidèmia"!

Consulto al diccionari la paraula "epidèmia":

f 1 MED Malaltia infecciosa accidental i transitòria, que es difon a un gran nombre de persones d'un territori o regió determinats.

2 FITOPAT Plaga o malura infecciosa en les plantes, que té una gran virulència en un moment donat.

3 fig Cosa dolenta i molt propagada.

Fent una lectura en clau social i laboral de les definicions veig que sí, que l'atur és una epidèmia!

No sé si accidental i transitòria (tan de bo!), però és evident que la "malaltia de l'atur" es difon a un gran nombre de persones d'un territori o regió determinats, que té una gran virulència i que és una cosa dolenta, molt dolenta, i molt, massa, propagada!

I és que amb l'atur passa quelcom semblant del que passa amb el càncer: qui més qui menys té un familiar o un amic o conegut afectat! No ho dic amb ironia, no ho dic per fer broma, segueixo amb el paral·lelisme per evidenciar com de malalta està la nostra societat!

I com amb el càncer, amb l'atur, un "càncer social", el què cal és plantar-li cara! Avui, primer de maig, és un bon dia fer fer-ho... i demà per seguir la lluita!

Primer de maig en crisi

De Manifestació treballadors Torraspapel Sarrià de Ter

Dies enrere parlava, a peu de carrer a Sarrià de Ter, amb un ex treballador de la fàbrica Torraspapel; actualment està a l'atur, tot i que no para de fer coses, entre elles i sobretot, buscar feina. Troba moltes ofertes, sobretot a portals de recerca de feina a internet, però poques ofertes de feina per ell...

També aquests dies he estat parlant amb un membre del Comitè d'Empresa de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter. Al proper número de la revista Parlem de Sarrià el tema central serà el procés de l'ERO de la fàbrica de Sarrià de Ter (al darrer número, el número 67, vaig publicar-hi un article sobre aquesta qüestió) i hem demanat un article al Comitè d'Empresa; el procés de que ha suposat la pèrdua de 213 llocs de treball. Em comentava un dia, el representant del Comitè d'Empresa, que els treballadors que s'han quedat tampoc tenen massa alegries, doncs perceben, dia a dia, que el futur de la fàbrica és més aviat incert...

Aquest dijous, darrer dia del mes d'abril, he rebut un correu electrònic d'una sarrianenca que em demanava si podia donar-li un cop de mà al seu company, que s'ha quedat sense feina... I precisament a la meva feina estem reorganitzant l'atenció als usuaris del servei d'inserció laboral per, davant l'augment de demanda d'usuaris, optimitzar l'atenció que els hi oferim...

A principis de setmana vaig visitar la nova oficina del SOC a la vila de Salt; fa poques setmanes que s'ha obert i ja està a ple rendiment... durant l'estona que vaig ser-hi vaig poder veure, com també havia vist a la de Girona, que la majoria de persones que atenen són persones immigrades, principalment homes...

El diumenge passat em comentava una amiga que estava buscant feina pels dijous i els divendres, doncs l'empresa on treballa han reduït la producció i aquests dos dies no treballen. I sé d'una sarrianenca que un dia se'n va anar a treballar sense saber massa què farien... no tenen comandes...

D'acord, no tot són males notícies... però avui no puc deixar de veure el got mig buit... Reconec que l'article que vaig escriure l'any passat destil·lava més optimisme...

A la feina aquest any celebrem, encara que modestament, les insercions que fem; no és que no ens alegressin les que fèiem els anys 2007 i 2008, però aquest any hem de destinar molts més esforços, doncs hi ha menys ofertes i més candidats a ocupar-les...

Celebrem el Primer de maig, dia internacional de les persones treballadores, amb un munt de persones aturades. Aquest Primer de maig té totes aquestes cares i moltes més, les cares de les persones que tenim a prop i que veuen perillar el seu treball, si és que no l'han perdut ja... I també les cares de tots els programes i professionals que treballen per la inserció laboral i la creació d'ocupació...

-------------------------

pd1: 1 de Maig: evitant l'exclusió laboral, entrada al bloc publicada el dijous 1 de maig de 2008.

pd2: entrades al bloc amb l'etiqueta treball.

pd3: sobre la crisi de Torraspapel he escrit en aquest bloc:
La crisi esquitxa Sarrià de Ter (Torraspapel), publicat el dissabte 8 de novembre de 2008.
Tempus fugit: contrarellotge per salvar la Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el diumenge 9 de novembre de 2008.
La resistència dels treballadors de Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el dimecres 12 de novembre de 2008.
Comunicat del PSC de Sarrià de Ter sobre la fàbrica Torraspapel, publicat el dijous 13 de novembre de 2008.
Imatges de la manifestació dels treballadors de Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el dijous 13 de novembre de 2008.
Lectura dominical dels diaris locals: Torraspapel, ERO i una nova cervesa, publicat el diumenge 16 de novembre de 2008.
Moció Torraspapel Sarrià de Ter, publicat el dimarts 25 de novembre de 2008.
Novembre 2008: mes fatídic per la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, publicat el diumenge 30 de novembre de 2008.
Sobre la requalificació de terrenys de Torraspapel, publicat el dijous 18 de desembre de 2008.
Comunicat PSC Sarrià de Ter sobre el preacord Torraspapel, publicat el divendres 16 de gener de 2009.
Assemblees de Torraspapel a Sarrià de Ter, publicat el dimecres 21 de gener de 2009.
Els efectes de la crisi a Sarrià de Ter: una de bona i una de dolenta (I). publicat el dissabte 14 de març de 2009.

1 de Maig: evitant l'exclusió laboral

Agafat de la mà del meu pare, amb la meva família el Primer de Maig de 1980.

El treball és un dret fonamental de caràcter universal reconegut a la Constitució espanyola a l'article 35.1: "tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de la professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe".

D'altra banda l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006) reconeix, a l'article 15.3, que "totes les persones tenen dret a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d'explotació, de maltractaments i de tota mena de discriminació, i tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal".

Potser per òbvies aquestes declaracions ens semblen poc més que bones paraules i millors intencions, però la relació, la connexió entre el concepte de dret al treball i el de dret al lliure desenvolupament de totes les persones en ocasions genera, massa vegades, una situació semblant a la de dos imants que es repel·leixen entre ells.

Penso especialment en les persones que per diverses causes són excloses, o estan en risc de ser-ho, del mercat laboral, tenint majors dificultats per cercar feina i treballar. Les persones amb discapacitat (física, psíquica o sensorial), les persones amb malaltia mental i les persones excloses socialment (poseu-hi tantes situacions com pugueu conèixer, el ventall és molt ampli) no sempre poden exercir el seu dret a treballar en les mateixes condicions que les altres, de manera que es fa necessari que des de qui formula i garanteix aquests drets, en aquest cas l'Estat i les seves administracions, entre elles naturalment la Generalitat de Catalunya en el cas del nostre País, tingui el deure de fer tot allò possible per tal de garantir-los l'exercici d'aquests drets.

És especialment esperançadora en aquest sentit la creació, al 2007, de la Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball del Departament de Treball, pel què suposa de reconeixement d'una mancança i de compromís per part de l'administració pública, i sobretot de qui té la competència, de vetllar pels drets abans esmentats, en la lluita per la igualtat d'oportunitats en l'accés al treball de les persones de excloses, o es situació de ser-ho, del mercat laboral.

La Direcció General d'Igualtat d'Oportunitats en el Treball [Principis orientadors, eixos d'actuació i línies estratègiques fonamentals en .pdf] no només s'ocupa de desenvolupar programes d'igualtat de les dones en el treball, també té i ha assumit la responsabilitat de desenvolupar polítiques laborals per la diversitat, entre les quals destaca especialment l'impuls que té i tindrà l'Estratègia per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat a Catalunya (2008-2010), que tindrà com una de les mesures importants, per l'element simbòlic i de fons que representarà, el traspàs dels Centres Especials de Treball (CET) al Departament de Treball; fins ara depenien del Departament d'Acció Social i Ciutadania.

A Catalunya fa molts anys, més anys la societat civil, les associacions de pares, de professionals i les fundacions que la pròpia administració, que es treballa per la dignificació de la vida de les persones amb discapacitat, malaltia mental i/o excloses socialment a través de l'educació i a través del treball. Com a exemple la Fundació MAP de Ripoll, que celebra enguany el seu 40è aniversari.

El treball protegit (Centres Ocupacionals, Centres Especials de Treball, Empreses d'Inserció -Llei 44/2007, de 13 de desembre, per a la regulació del règim de les empreses d'inserció. BOE núm. 299 - 14/12/2007.-) ha permès a moltes persones guanyar autonomia i desenvolupar-se socialment, però encara hi ha molt camí per córrer en la integració d'aquestes persones al treball ordinari, donant per descomptat que hi tenen un lloc, que són persones capaces de desenvolupar tasques dins les empreses, oficines i altres serveis amb els ajustaments i seguiment necessaris.

Són moltes les iniciatives que arreu hi ha en la lluita per la igualtat d'oportunitats en el treball, iniciatives moltes d'elles que sumen entitats, administracions i entitats empresarials. Una d'aquestes iniciatives ha estat l'Equal de Girona, finalitzat com a tal aquest 2008, però amb voluntat de continuar, encara que no necessàriament com a Equal, i que té per objectiu "la lluita contra totes les formes de discriminació i desigualtat que es produeixen en el mercat de treball".

Una altra de les iniciatives, aquesta sorgida a través de l'Obra Social Fundació "la Caixa", és el Programa Incorpora, que té la seva aplicació a les comarques gironines en el grup Incorpora Girona, i té per objectiu "la inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió social, oferint a les empreses la promoció de la Responsabilitat Social Corporativa a través de la inserció laboral de persones discapacitades i d’altres col·lectius en risc d’exclusió". El grup Incorpora Girona aglutina 12 entitats socials i entitats empresarials i empreses.

El dia 1 de maig, doncs, també és el seu dia com a treballadors, malgrat siguin exclosos del mercat laboral, per la seva voluntat de ser-ho els qui no ho són i pel reconeixement que han de tenir, també el dia 1 de maig, els qui treballen cada dia en el treball protegit i els qui ja s'han inserit a l'empresa ordinària.

Només amb la implicació i participació activa i conjunta de tots els sectors (administració, entitats socials i món empresarial) podrem afrontar la igualtat d'oportunitats en el treball de tothom... i, com algú diu irònicament, totdon.