Coses que faig, coses que veig, coses que penso...
dijous, 5 d’octubre del 2017
El discurs del rei
El darrer discurs del rei d'Espanya per si sol, més enllà del seu contingut, és prou significatiu del moment extraordinari que estem vivint; sabem que fer discursos forma part de les tasques d'un monarca, d'un rei, i que en la seva majoria són discursos generals que apel·len als valors col·lectius, i majoritàriament compartits, del seu regne, discursos com els tradicionals de Nadal amb més paraules que contingut.
No va ser el cas del que va fer aquest dimarts al vespre, un d'aquells discursos extraordinaris que es pronuncien només en moments extraordinaris. I el moment, certament, era i és extraordinari! I ho és (d'extraordinari) malgrat se suposa que no hi va haver, segons afirmen alguns, cap referèndum ni cap càrrega policial brutal... en fi!
El seu discurs no em va decebre perquè tampoc n'esperava res de diferent, no només pel que va dir, també pel que va ometre. Sí, es va alinear amb el posicionament enrocat del govern de Mariano Rajoy i sí, no va parlar ni de diàleg ni va fer cap referència a les garrotades no pocs ciutadans van rebre i la majoria vam veure...
Amb el seu discurs el rei va malgastar una valuosa bala per intentar redreçar la situació; molts esperaven un gest, una paraula que servís per intentar capgirar la situació, una primera pedra per reconstruir un pont dinamitat des d'ambdues ribes...
En comptes d'això el seu discurs va ser la prolongació del posicionament esquiu del govern espanyol, un discurs dur i cru, sense concessions, gens empàtic amb el que molts catalans senten i pensen, ni que sigui equivocadament segons el seu criteri.
Els discursos del rei tenen les seves cotilles i una d'important és i serà sempre el govern, aquest i el que hi hagi: us imagineu el rei Felip VI desmentint, o tan sols matisant, el que hores abans va dir el president Rajoy? La crisi de govern del govern espanyol seria ara profunda!
Fins i tot en la posada en escena el rei Felip VI va deixar-nos clar el seu posicionament mostrant-nos rere seu el retrat del rei Carlos III, monarca que va establir el castellà com a llengua oficial en l'educació, arraconant el català; tota una declaració de principis!
Amb el seu discurs el rei ha abdicat no de tota però sí d'una part important de Catalunya; el discurs del rei lluny d'apaivagar els ànims els ha encès encara més; l'estat que representa és a punt d'esclatar-li a les mans i en comptes d'intentar apagar la metxa, l'ha accelerat anunciant veladament la intervenció de l'autonomia, o del que en queda... Visca el rei!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada