El boig del telèfon

El periodista Jordi Grau ahir va parlar i recuperar la figura de l'autèntic "precursor del telèfon mòbil" a Girona, "el noi del telèfon" tot i que els meus amics i jo el coneixíem més com "el boig del telèfon."

Jordi Grau, a banda de regalar-nos l'article, també ens va embolcallar dos regals més: una foto actualitzada del personatge, i la seva veritable identitat: el noi del telèfon, que actualment té 73 anys, es diu Josep Fernández.

Personatge inevitable per a molts gironins i gironines, anys enrere Adrià Puntí també el va immortalitzar amb una cançó que, com ara amb l'article de Jordi Grau, irremeiablement ens fa entrar en regressió als qui l'havíem vist pels carrers de Girona.

Reconec que de petit aquest personatge d'entrada em feia por; el primer record que en tinc, de mitjans dels anys vuitanta, és a la biblioteca infantil que hi havia a la Casa de Cultura, al costat de l'antiga biblioteca d'adults que hi havia a la planta baixa. No sé si ell hi anava sovint, però la meva memòria el situa allà i el veig, amb el seu caminar i parlar peculiars, telèfon en mà.

D'adolescent, entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, el recordo més a la Rambla de Girona i aleshores ja no em feia por, sinó gràcia. El recordo més a la Rambla perquè aleshores, com a mínim jo, és evident que trepitjava més la Rambla que la biblioteca infantil de la Casa de Cultura...

Em feia gràcia però l'evitava. El que és desconegut i imprevisible ens fa por i no va ser fins uns anys més tard que ho vaig comprendre...

El noi del telèfon, el boig del telèfon, forma part d'una Girona pretèrita que avui ens retorna la seva imatge com un mirall: segurament ara els bojos som nosaltres, que telèfon en mà tothora pel carrer no fem ni por ni gràcia, a vegades més aviat fem pena...

Qui sap si, com en l'anunci d'un detergent, el noi del telèfon va venir del futur per advertir-nos i nosaltres, en comptes de fer-li cas, el tractàvem de boig. Estàvem avisats!