Temps de Flors i de campanya electoral

Aquests dies de Temps de Flors Girona llueix les millors gales. La ciutat és un esclat de flors i de colors i els espais i monuments que per si sols ja són majestuosos (la Catedral amb la seva llarga escalinata, els Banys Àrabs amb la seva misteriosa llum, el call jueu amb els seus sinuosos carrers i sorprenents patis, patis de cases particulars que excepcionalment s’obren) aquests dies, guarnits de flors, embadaleixen encara més propis i estranys.

Bé, el cert és que molts propis malden pel Temps de Flors, per les inevitables riuades dels estranys que col·lapsen la ciutat, especialment el barri vell; fins i tot alguns veïns i veïnes, si poden, fugen literalment de la ciutat durant aquests dies, en una mena d’exili floral forçat.

Tot i això, el que és indiscutible és que el Temps de Flors mostra, possiblement, la millor imatge de Girona, equiparable només a la de la tardor amb el seu cel malva i rosa i ametista i l’or de fulles pels camins forans, que versava Segarra.

Com Girona pel Temps de Flors, els partits polítics llueixen les seves millors gales en campanya electoral i a Girona cada quatre anys la de les eleccions municipals coincideix amb el certamen floral.

Els partits polítics, generalment hermètics i presoners dels seus propis argumentaris (ningú se surt del guió), abandonen la seva hibernació per apropar-se al poble, trepitjar els barris i mostrar la seva cara més amable. I al contrari que la resta de l’any, especialment quan governen, rarament hi ha un no per resposta: s’imposa el somriure, l’escolta activa, l’encaixada de mans i, si s’escau, la fugida d’estudi.

Com amb el Temps de Flors hi ha una certa impostura, un decorat floral que embelleix el partit convertint les bones i millors intencions en flors, flors que passada la campanya i iniciat el mandat es marciran. Potser no totes, sí un bon grapat.

Perquè a Girona el Temps de Flors no dura per sempre, com tampoc duren per sempre les promeses electorals. Quan marxen les flors els patis es tanquen i la ciutat ja no necessita mantenir forçadament el somriure. Quan passa la campanya electoral s’acaba la màgia i s’imposa la realitat: com les flors amb els insectes i en el cas de Girona amb els visitants, les bones intencions i les promeses electorals serveixen per atraure votants, i ja sabem que el que passi després no sempre concorda ni coincideix amb el que s’ha promès.

Sigui com sigui aquests dies a Girona és Temps de Flors i de campanya electoral, l’equip de bàsquet masculí ha salvat la categoria i el de futbol segueix somiant amb Europa. Gaudim de la festa i del moment mentre duri, com a mínim fins a l’escrutini final.

Article publicat a la Revista Mirall.