No et suïcidis

"No et suïcidis", li canta Adrià Puntí a la "Nina ensucrada", que abans haurà de fer l'amor, haurà de fer-ho amb ell...

Adrià Puntí és un dels millors talents que la música de casa nostra ha donat mai, i és també un dels músics que més ha cantat sobre la salut mental.

Tenim per exemple "El boig del telèfon roig", cançó que li dedica a un dels personatges que, recordo, de petit em feia por i em despertava la curiositat a parts iguals, i que de més gran vaig entendre que, a banda d'inofensiu, la seva estampa passejant per Girona amb un telèfon d'aquella època va ser, paradoxalment, premonitòria. Avui els bojos som nosaltres...

I si hi ha una cançó d'Adrià Puntí que m'agrada especialment, i que també versa sobre la salut mental, és "Mirall capgirat".

Escoltar-la és com assistir a una dissecció de l'ànima (fins i tot la pròpia; commou), amb un Adrià Puntí taxidermista que no només retrata l'interior, també com aquest "dintre tot ben corcat" ressona a cos enfora ("si em moro a casa què direu"), i com "l'àvia se'n riu"...

"No perfumis més aquest calaix pudent", diu la cançó, i dies com ahir, Dia Mundial de la Salut Mental, ens han d'ajudar a no ensucrar-la, sinó a parlar-ne obertament, sense defugir el dolor, que hi és, sense defugir el temor, inevitable. Què és, sinó, afrontar la vida?

"No et suïcidis", diu la cançó d'Adrià Puntí, i és això el que m'agradaria dir-li, en un diàleg impossible, al meu besavi Benvingut, que es va llevar la vida amb 25 anys, l'1 de març de 1907...