divendres, 15 de març de 2019

La frase cèlebre de la setmana, sobre la bogeria...


Aquesta setmana s'ha publicat el darrer número de la Revista de Girona, que aborda en el seu dossier l'evolució històrica del model d’assistència psiquiàtrica de les comarques gironines (tot un model!), que té en seu epicentre el psiquiàtric de Salt. Entre els continguts hi ha un article del meu pare, Just M. Casero, un "Quiosc" publicat al Punt Diari ("Salt, més que un centre psiquiàtric") el 26 de febrer de 1980, sobre unes jornades de neuropsiquiatria que es van celebrar dies després. Aleshores el meu pare era el diputat responsable de Sanitat de la Diputació de Girona, organisme del que aleshores depenia, com l'Hospital Santa Caterina, el psiquiàtric de Salt.

Dies després el "Quiosc" de 4 de març de 1980, "Psiquiatra i política", abocava i evocava una reflexió sobre el paper dels polítics en aquest assumpte, quelcom que també es va tractar en les citades jornades.

No va ser aquest el seu únic escrit sobre el psiquiàtric i la psiquiatria que va escriure en la seva columna diària, especialment en recordo un (L'escàndol, 11 de maig de 1980) sobre una inesperada, atrevida, i quasi revolucionària, invasió d'una colla de bojos a la Rambla de Girona!

Un article que comença així: "Una trucada a primera hora m'anuncia que s'ha produït un escàndol. Ciutadans de pro han fet saber als conductes reglamentaris que sí, que està bé que els bojos ocupin el Municipal, que és convenient que aquests pobrets tinguin alguna manera de divertir-se; però que això de passejar-los per la Rambla..."

Cada poble, vila o ciutat té els seus bojos, diagnosticats o no, i sovint reben mirades de llàstima, condescendència, por i fins i tot, a vegades, menyspreu per part dels teòrics entenimentats, com si, al capdavall, els hi perdonéssim la vida...

Vaig topar dies enrere amb aquesta frase cèlebre de l'escriptor italià Carlo Dossi: "els bojos obren els camins que més tard recorren els savis".

Pensant en el boig del telèfon de Girona (un personatge que abans de la irrupció de la telefonia mòbil es passejava amb un telèfon a les mans) penso que més aviat caldria reescriure el final de la frase: els bojos obren els camins que més tard recorrem els necis!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada