dimarts, 10 de març del 2020

La FAV Girona, o la crònica d'una escissió anunciada

Imatge de Stefan Keller a Pixabay
La primera discussió, encara amb els periodistes a la sala, va ser per l'ordre del dia. Les associacions que van demanar la convocatòria van fer-ho segons l'article dels Estatuts que preveu la separació d'un càrrec, i que especifica que per a tal finalitat l'assemblea només pot tenir aquest punt a l'ordre del dia.

Però la convocatòria, oh sorpresa, contenia un primer punt per al lluïment del president, una mena de balanç des de la seva proclamació. Davant la queixa per no acomplir tal i com, en aquelles circumstàncies, manaven els Estatuts, el president, amb el to altiu i xulesc que adopta en aquestes ocasions, va defensar-se contra atacant retraient-nos que no havíem impugnat la convocatòria. Això sí, va ser tota una declaració d'intencions!

Aquest fet va ser només la prèvia, i ell va tirar pel dret llegint un informe detallat de la seva gestió com a president: que si una reunió per aquí, una per allà però, ai l'as!, cap reunió amb la resta de les AAVV membres de la FAV per a tractar precisament aquests temes, cap reunió de les puntualment mensuals que es feien abans que ell es fes amb la presidència. Cap sorpresa, ell val per totes...

El segon punt, el de la seva separació, també va aixecar una acalorada discussió sobre els Estatuts i el seu compliment. Escudat a dreta i esquerra amb un tresorer desautoritzat per la seva pròpia AAVV, i un secretari nombrat a dit per ell de forma provisional, però no ratificat per l'assemblea, el quid de la qüestió era el recompte de les AAVV sòcies i, per tant, amb dret a vot.

Dies enrere algunes AAVV van demanar al president que informés del cens actual d'AAVV sòcies, petició que el president no va respondre. Tampoc va voler admetre les peticions que algunes AAVV havien fet per formar part de la FAV. El cas és que ell, de nou solemnement de forma salomònica, va dir que el cens vàlid era el vigent a 31 de desembre de 2019, fent evident que de nou, havia desatès les seves responsabilitats estatutàries, ell i la seva irregular junta.

Atrinxerat al càrrec, i sense vergonya per afirmar que tal decisió, o tal altra, era perquè sí, perquè ell i ells ho havien decidit; atrinxerat al càrrec i afirmant, sense vergonya, que la nostra defensa del compliment dels Estatuts eren simples opinions personals, el president de la FAV Girona va fer gala de l'estil xulesc i prepotent, que ja va destil·lar les seves flamants entrevistes, per tirar pel dret fent el sord.

L'assemblea va ser un esperpent, exemple del que no hauria de ser un moviment participatiu i democràtic; des de l'inici es va voler limitar la veu de les AAVV, i davant la confirmació de l'estil presidencial de l'ordeno i mano, la majoria de les AAVV presents vam decidir abandonar l'assemblea, i per extensió abandonaren la FAV.

Al final, i com a trista imatge de tot plegat, a la improvisada urna només s'hi va dipositar un vot; quan encara discutíem el primer punt, els representants d'una AAVV, afins a la presidència, van començar a marxar i el president els va instar a depositar el vot que ja duien a la mà. De res van servir els advertiments que la votació del segon punt no podia fer-se abans de tractar-lo, i el vot, aquell trist paperot plegat, va ser introduït a l'urna per insistència del president i la seva claca.

En Romà Monreal va tenir l'habilitat de fer-se, legítimament, amb la presidència de la FAV, tot i que des del primer moment ha demostrat voler-la, sobretot, per a la seva projecció personal, més que per estar al servei de les AAVV que, se suposa representa.

És evident que amb les seves formes ha provocat un autèntic sisme a la FAV Girona, un sisme de conseqüències previsibles: l'escissió del moviment veïnal de Girona.

No som poques les AAVV de Girona que no ens sentim representades per la FAV presidida, de forma maldestra i autoritària, per un president egòlatra i carregat de raons (les seves) que sembla interessar-li més el càrrec que la participació i el debat veïnal, més preocupat pels despatxos que pel carrer...

Amb aquesta FAV no hi ha res a fer, més que marxar-ne; marxar-ne i procurar refer l'espai de participació democràtica del moviment veïnal de Girona que la FAV, per acció o omissió del seu president, ha abandonat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada