Tenim els calamars a la romana, els calamarsons a l'andalusa i el protocol a la madrilenya.
El protocol a la madrilenya se serveix com a aperitiu just abans de la desfilada militar del 2 de maig i té per missió trencar la gana alimentant la picabaralla entre el PSOE i el PP, que les polèmiques madrilenyes entre aquests dos partits són com les patates xips o les noves batusses entre Junts i ERC: mai en tens prou, sempre en vols més!
En aquests casos coincideixen la gana amb les ganes de menjar i si un (el ministre Bolaños) es presenta a un acte al qual no estava convidat, a l'altra (la presidenta Ayuso) no li cauen els anells (ni les espatlleres toreres ni la vergonya) per vetar-li el pas a la tribuna institucional de la desfilada.
Així se les gasten a la capital del regne, fent-se la punyeta política i institucional cada dos per tres. Així és, en part, la política dels nostres dies mentre la gent, la gent normal i corrent que cantaven "Pulp", ens allunyem dels polítics i dels seus sainets de baixa estopa.
Sincerament, em nego a resignar-me pensant que tenim els polítics que ens mereixem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada