La canonització del "Boss"

La impressió és que a Catalunya som capaços de canonitzar Bruce Springsteen fins i tot abans que es mori; de fet és possible que ja l'hàgim canonitzat, veient la devoció que arrossega i l'admiració que desperta més enllà de la seva música.

Perquè sí, tot aquest culte públic (i impúdic per moments) no s'explica només per la seva música sinó pel que l'embolcalla, per tot el relat que s'ha escrit (que no inventat) de la seva relació amb Barcelona i amb Catalunya, una mena de simpatia corresposta que s'ha anat retroalimentant concert rere concert.

És evident que dalt de l'escenari Bruce Springsteen no és Bob Dylan ni Van Morrison; el "Boss" es mostra més proper i còmplice, molt més empàtic que els eixuts i distants (i tant o més talentosos) cantants de Minnesota i de Belfast. Bruce Springsteen sap connectar amb el públic i com tants altres músics (Elvis Presley, Freddie Mercury...) fa que el públic se senti part activa del concert, de l'espectacle. Si després, a més a més, hi afegim una picada d'ullet a la llengua i cultura catalanes, aleshores ja ens té guanyats, aleshores és més fàcil construir el mite.

Aquests dies els catalans hem tingut la impressió que el món (aquesta vegada sí) ens mirava; no només pels concerts de Bruce Springsteen, també perquè en el primer dels dos que ha fet hi han assistit el matrimoni Obama i el director Steven Spielberg, que a banda d'assistir al concert també han fet turisme pel nostre país, amb les visites clàssiques a temples religiosos (la Sagrada Família i Montserrat) i àpats a reputats (i estrellats) restaurants.

Reconec que jo observo tot aquest fenomen des d'una laïcitat distant; m'agraden moltes cançons de Bruce Springsteen tot i que no recordo haver-me comprat cap dels seus discos quan (jo) era jove; sí que l'he vist una vegada en directe, però ja és molt simptomàtic que només recordi que va ser al Camp Nou, però no la data, ni tan sols l'any...

Més enllà de la veneració incondicional que desperta a Catalunya jo em quedo amb el seu talent i amb el seu respecte cap a la nostra llengua i cultura, no només saludant de forma afectiva (efectiva i efectista) en català, també subtitulant en català una de les seves cançons. Qui sap si en un futur concert el "Boss" farà com la Joan Baez, que en molts dels seus recitals que fa a Catalunya (jo la vaig veure l'any 2015 al Palau de la Música Catalana) canta "El Rossinyol" en català...

Bruce Springsteen és el "Boss" i a Catalunya estem a un pas de convertir-lo (si ja no ho hem fet encara) en el "puto amo!"