El Pont Major alça la veu

Fotografia: Aniol Resclosa

Benvolguts veïns i veïnes, aquest segon semestre de l’any 2024 ha estat molt farcit d’activitat al barri, com passa habitualment, i és voluntat d’aquesta revista fer-vos-en un breu extracte, a manera d’inventari, també de recordatori, a través dels articles de les entitats i equipaments del barri. Entre els mesos de juliol i desembre, entre la Festa Major i les festes de Nadal, han passat moltes coses, i n’hi ha una d’extraordinària que m’agradaria destacar especialment: la manifestació que es va fer a mitjans de desembre en defensa d’un barri més net.

El de les escombraries és un dels temes centrals d’aquesta revista, no en va la manifestació apareix en portada per la seva importància reivindicativa i també pel seu valor històric.

El Pont Major no és un abocador!

Amb aquest lema («El Pont Major no és un abocador!»), el divendres 13 de desembre de 2024 a la tarda més de 160 veïns i veïnes del barri ens vam manifestar, primer fent una lectura d’un manifest, que trobareu reproduït en aquesta mateixa revista, i després en una manifestació que es va fer al llarg del carrer del Pont Major i del passeig Sant Joan Bosco, des del Pont de l’Aigua fins a l’Instituït Narcís Xifra i Masmitjà.

El manifest i la manifestació van ser la resposta que des de l’AV Pont Major vam voler donar a l’increment de deixalles i brutícia dins i fora dels contenidors del barri, fruit entre altres motius pel creixent «turisme d’escombraries» i de l’incivisme, provocats en part pel procés de canvi de model de la recollida de residus a Girona, així com del porta a porta de pobles veïns, generant tot plegat un major malestar entre els veïns i veïnes expressat en més indignació, queixes i denúncies de brutícia al xat de WhatsApp del barri, i també de viva veu a la mateixa AV Pont Major.

Del «turisme d’escombraries» ja n’érem víctimes de fa temps, arran de la implantació progressiva del sistema de recollida porta a porta en pobles veïns, i hem vist com aquests darrers mesos s’incrementava pel nou model de recollida de residus a Girona, que va començar a implantar-se a la primavera de 2024 amb l’inici del desplegament del sistema porta a porta en alguns barris, especialment en el barri de Montjuïc.

Les limitacions horàries i de recollida de fraccions del sistema porta a porta, sumat a la insuficient neteja i manteniment dels contenidors oberts en el nostre barri, van generar la tempesta perfecta per convertir el Pont Major en un abocador, situació especialment agreujada en algunes illes de contenidors, acumulant tota mena d’abocaments: mobiliari, runes, roba i un munt de deixalles al voltant dels contenidors.

Des de l’AV Pont Major, escoltant dia sí, dia també, les reiterades queixes dels veïns i veïnes, les vostres queixes, i veient també amb els nostres propis ulls aquest increment de brutícia al barri, vam veure que ja no era suficient fer arribar totes les incidències rebudes a l’Ajuntament de Girona través de la Taula de Sostenibilitat, que calia fer quelcom més. D’aquí va sorgir la proposta de fer la manifestació i d’escriure un manifest que recollís no només la nostra queixa, sinó també una sèrie de propostes per a revertir la situació.

La convocatòria de la manifestació va ser tot un èxit, no només d’assistència, com he esmentat abans, també de repercussió als mitjans de comunicació, amb fins a cinc mitjans de ràdio, televisió i premsa escrita que van seguir i donar cobertura informativa de la manifestació en directe.

Més enllà del seu caràcter reivindicatiu, és possible que la manifestació fos, també, una fita històrica del Pont Major, esdevenint la manifestació convocada més multitudinària del barri.

En qualsevol cas, el més important de la manifestació va ser que el barri va alçar la veu perquè la queixa i les propostes arribessin fins a la plaça del Vi i fossin escoltades per l’Ajuntament de Girona.

Canvi de model: de contenidors oberts a contenidors intel·ligents

D’aquí a unes setmanes, el nostre barri estarà immers en la implantació del canvi de model de recollida, passant dels contenidors oberts que tenim ara als contenidors intel·ligents; un canvi del que serem degudament informats d’aquí a unes setmanes i que, com ha passat en altres barris, requerirà un període d’adaptació. Aquest canvi ha de suposar una millora en l’eficiència de la recollida selectiva i també hauria de suposar una millora en la neteja i salubritat dels entorns de les illes de contenidors.

És clar que aquest canvi de model també pot generar un increment de deixalles abocades fora dels contenidors, ja que serà imprescindible l’ús d’una targeta per obrir-los, targeta que no tindran les persones d’altres poblacions que de moment segueixen abocant els seus residus en el nostre barri.

Aquest canvi de model requerirà un cert canvi d’hàbits, ja que, a diferència d’ara, amb la implantació dels contenidors intel·ligents no podrem abocar cada dia qualsevol fracció de residus, sinó que tindrem un calendari setmanal de recollida. Serà de vital importància, per tal de mantenir els voltants dels contenidors nets, que els veïns i veïnes fem una bona recollida selectiva de residus i que els llancem convinentment en el contenidor corresponent el dia, o dies, que toqui. Naturalment, també caldrà que l’Ajuntament segueixi estant atent als abocaments descontrolats per part de persones d’altres municipis, aplicant les corresponents sancions.

El canvi de model hauria de repercutir positivament en un augment de la recollida selectiva, i per tant un decrement de la fracció de rebuig. Això permetria, confiem que més aviat que tard, poder aplicar l’anomenada «taxa justa», beneficiant-nos així de més bonificacions de la taxa d’escombraries.

Bé, segurament del nou model de recollida i dels contenidors intel·ligents en seguirem parlant més endavant, al pròxim número d’aquesta revista. Ara per ara, el més important és que de la mateixa manera que com a barri hem alçat la veu, afrontem amb la mateixa responsabilitat i el mateix sentit comunitari la implantació del nou model de recollida, per tal de tenir el barri el màxim net i endreçat, exigint, naturalment, la mateixa responsabilitat a l’Ajuntament i a l’empresa concessionària del servei de recollida de residus.

Salvar el batxillerat del Xifra, una nova lluita

Però el problema de les escombraries no és l’únic pel qual el barri ha alçat la veu aquests darrers mesos; també l’ha alçat per salvar els estudis de batxillerat de l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà.

A mitjans de desembre passat, en una reunió del director dels Serveis Territorials d’Educació amb famílies d’ESO i batxillerat de l’Institut, des del Departament d’Educació es va plantejar la possibilitat d’eliminar els estudis de batxillerat al mateix temps que els estudis d’ESO, ja en procés d’extinció des de fa dos cursos. En altres paraules: Educació va plantejar la possibilitat que en cosa de dos cursos a l’institut Xifra ja no es poguessin cursar estudis de batxillerat. Naturalment, aquest anunci va alertar la comunitat educativa de l’Institut, indignant l’equip directiu i el professorat, les famílies i l’AMPA de l’institut.

Des de l’AV Pont Major, coneixedors d’aquest nou revés per l’institut Xifra, vam contactar i coordinar de seguida amb l’institut i l’AMPA per activar una nova lluita, ara en defensa dels estudis de batxillerat.

Així doncs, just abans de les Festes de Nadal, la direcció i l’AMPA de l’Institut Xifra i l’AV Pont Major ens vam reunir amb el govern municipal de Girona, i vam decidir presentar una moció al ple de l’Ajuntament de Girona en defensa dels estudis de batxillerat. Els acords de la moció s’inspiren i basen en l’acord del Consell Escolar de l’Institut Xifra, que es va reunir de forma extraordinària abans de les vacances de Nadal, i en essència busquen l’inequívoc compromís de l’Ajuntament de Girona amb  els estudis de batxillerat al Xifra.

Si fa dos anys la lluita va ser per la continuïtat dels estudis d’ESO al barri de Pont Major, ara la lluita de la comunitat educativa i veïnal és per a la continuïtat dels estudis de batxillerat. Esperem que aquesta vegada ens en sortim!

Una nova lluita d’un barri que alça la veu!

Article publicat al número 2 de la revista Som del Pont.

Certeses i estabilitat

Certeses i estabilitat, aquests són els dos conceptes que, en la meva breu intervenció, vaig intentar transmetre al ple municipal de Girona, i vincular al present i futur de l'institut Xifra.

Aquest dilluns a la tarda vaig tenir la responsabilitat, com a secretari de l'AV Pont Major, de presentar i defensar al ple municipal de Girona la moció en defensa dels estudis de batxillerat a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà, presentada conjuntament per l'AMPA Xifra, l'institut Xifra i la mateixa AV Pont Major, amb el suport de l'aFFaC.

Des de l'any 2018, com a mínim, quan Educació va anunciar el nou Institut de Sarrià de Ter, l'institut Xifra ha patit massa incerteses i massa inestabilitat, factors que, sense entrar-hi ara en detall (jo mateix en aquest bloc he publicat prou literatura sobre el tema), han provocat un increment de la segregació del centre i s'han traduït, entre altres conseqüències, en la dolorosa supressió dels estudis d'ESO.

És per això que la possibilitat de perdre els estudis de batxillerat no només suposava l'incompliment d'una promesa, l'incompliment d'un altre compromís, també afegia més incerteses, més inestabilitat al present i futur de l'institut Xifra.

Certeses i estabilitat són dos elements imprescindibles per a qualsevol centre o institució educativa, i la seva mancança afecten directament l'estabilitat de la plantilla docent i la confiança de les famílies, com hem vist aquests darrers anys a l'institut Xifra.

Mantenir els estudis de batxillerat, tenir la certesa que aquests estudis es mantindran i que ho faran amb estabilitat, és una aposta de present i de futur per a l'institut Xifra, també per a la ciutat de Girona, una aposta compatible i complementària amb el futur de l'institut Xifra com a centre de formació professional integrada.

Aquesta era l'aposta, aquest era el compromís: fer de l'institut Xifra un referent dels estudis postobligatoris potenciant el batxillerat i la formació professional. I aquest compromís, com demanava la moció, exigeix essencialment dues coses: certeses i estabilitat.

El ple de l'Ajuntament de Girona va aprovar unànimement la moció; ara faltarà veure fins a quin punt Educació es compromet amb el present i futur dels estudis de batxillerat de l'institut Xifra...

Moció en defensa del batxillerat del Xifra

L'Institut Narcís Xifra i Masmitjà fa anys que està de pega; amb prou feines surt i es recupera d'un revés que, pam!, se'n troba un altre. Si fa dos cursos el revés va ser perdre gradualment els estudis d'ESO, aquest curs el revés ha estat la possibilitat de perdre, també, els estudis de batxillerat.

La notícia va saltar a mitjans de desembre passat, en una reunió del nou director dels Serveis Territorials d'Educació amb les famílies, en què va plantejar la possible extinció progressiva dels estudis de batxillerat, coincidint amb la progressiva eliminació, ja en execució, dels estudis d'ESO. L'anunci, inevitablement, va aixecar polseguera política, arribant fins i tot a ser motiu de pregunta parlamentària, i el govern de la Generalitat va desactivar l'operació.

La comunitat educativa de l'institut Xifra, escarmentada per tants anys de promeses falses i escenaris fallits, va reunir-se en consell escolar extraordinari abans de les festes de Nadal i va prendre un acord en defensa de la continuïtat dels estudis de batxillerat, fent-los compatibles i complementaris amb la condició del mateix institut com a centre de formació professional integrada.

En paral·lel, la mateixa comunitat educativa de l'institut Xifra, en aquest cas representada per la direcció del mateix institut, l'AMPA i l'AV del barri, es va reunir amb el govern municipal de Girona i, d'aquesta reunió, en va sortir la proposta de presentar una moció en defensa de la continuïtat dels estudis de batxillerat, moció que, en els seus acords, es va inspirar i basar en l'acord del consell escolar de l'institut.

El cas és que avui, dilluns 20 de gener de 2025, la moció en defensa del batxillerat de l'institut Xifra forma part de l'ordre del dia del plenari municipal i serà sotmesa a votació. La moció té tota una part expositiva de motius, que ara seria llarga de reproduir, i aquests són els acords que es proposen: •

Manifestar el suport inequívoc a la continuïtat dels estudis de batxillerat a l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà de mantenir les dues modalitats que ja es cursen de Batxillerat, d’implementar el Batxillerat en doble titulació amb ensenyaments esportius, pel curs 2025/26 i d’implementar el Batxillerat General i batxillerats professionalitzadors, reconeixent la seva importància estratègica per al sistema educatiu de Girona.

Instar el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya a garantir la permanència del batxillerat en aquest centre de mantenir les dues modalitats que ja es cursen de Batxillerat, d’implementar el Batxillerat en doble titulació amb ensenyaments esportius, pel curs 2025/26 i d’implementar el Batxillerat General i batxillerats professionalitzadors, i a aportar els recursos necessaris per assegurar-ne la qualitat educativa.

Traslladar aquest acord al Consell Escolar Municipal, a la Direcció dels Serveis Territorials d’Educació a Girona, a la comunitat educativa.

L'esperança és que la moció pugui ser aprovada per unanimitat o, com a mínim, per majoria, de manera que el pronunciament, i compromís, de l'Ajuntament de Girona sigui inequívocament favorable a la continuïtat dels estudis de batxillerat de l'institut Xifra. I naturalment, que aquest mateix compromís el tingui el govern de la Generalitat, tant pel que fa als Serveis Territorials com de la mateixa conselleria d'Educació.

I és que al capdavall el que volem és que l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà deixi de rebre revessos, un rere l'altre, i que, tal com ho ha estat durant tants anys, segueixi essent, com expressa la mateixa moció, "un actor clau en la vida educativa i social del barri de Pont Major (...), un espai de cohesió social que contribueix al desenvolupament cultural i educatiu de la ciutat."

El batxillerat del Xifra, de moment, salvat...

12 - D: tocat i, pràcticament, enfonsat!
18 - D: aigua?

Podria semblar una partida d'embarcacions, però no ho és; és una altra partida, una altra batalla, aquesta ara lliurada dins d'una altra guerra, que fa anys que dura: la batalla per la defensa dels estudis de batxillerat a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, ubicat al barri de Pont Major.

En poc més d'una setmana, una setmana intensa de contactes, missatges, trucades i reunions entre la comunitat educativa del Xifra, l'Ajuntament de Girona, l'AV Pont Major i alguns grups municipals, s'ha aconseguit revertir la intenció inicial d'Educació d'activar l'extinció del batxillerat a l'institut, salvant-lo, de moment, per als pròxims cursos.

Així s'interpreta de les respostes d'ahir de la consellera d'Educació al Parlament, preguntada per aquesta qüestió, tot i que plana el dubte de si la continuïtat del batxillerat al Xifra serà fins que l'alumnat que encara fa ESO acabi el seu cicle, o si serà permanent, coexistint, i enriquint-se mútuament, amb els cicles formatius del centre, ja sota la denominació de centre de formació professional integrada.

És a dir, de moment hem salvat el batxillerat del Xifra pels pròxims cursos, però encara no tenim la garantia que el batxillerat seguirà formant part de l'oferta educativa de l'institut, posem per cas, d'aquí a quatre o cinc anys, i aquesta és la pròxima batalla que caldrà lliurar, des d'avui mateix. De fet, ja fa dies que ens armem d'arguments i motius...

Caldrà estar atents als pròxims moviments, als nostres (institut, AMPA i AV), als de l'Ajuntament i, naturalment, als d'Educació. La partida continua, i l'esperança és que, més aviat que tard, tots la lliurem des del mateix bàndol, remant en la mateixa direcció.

El batxillerat del Xifra, tocat i... enfonsat?

El que insinuava fa escassament quinze dies, en l'article "AMPA Xifra, final d'etapa", malauradament s'està confirmant: "Els vents que arriben del departament d'Educació, ja vestit amb el nou govern, podrien confirmar aquella llei que diu que si una cosa va malament, encara podria anar pitjor."

Anem per parts i desgranem, breument, la llei i la qüestió.

Si una cosa va malament...
L'extinció de l'ESO de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà, situat al barri de Pont Major de Girona, és ja un fet consumat i dolorosament assumit per l'institut i les famílies, i semblava ser el punt final d'uns anys de maltractament institucional, despullant de diversitat els estudis d'ESO i abocant-los a uns nivells de segregació a través de falses promeses i xutades de pilota endavant. 

Al capdavall, la impressió és que la covardia política ha guanyat a valentia, i per Educació era millor deixar morir d'inanició els estudis d'ESO del Xifra, que no fer-hi una posta per mantenir-los lluitant contra la segregació. Quan la valentia política exigia desplaçar alumnat del centre de Girona (suposadament benestant) cap a la perifèria, la covardia s'ha replicat, novament, desplaçant l'alumnat de la perifèria (suposadament pobre, segregat) cap al centre.

... Encara podria anar pitjor!
Assumida la pèrdua de l'ESO, i encara fent-ne el dol, l'institut i les famílies afrontàvem amb incertesa la transició de l'institut cap a un centre de formació professional integrada, per esdevenir una referència dels estudis postobligatoris, amb la formació professional i mantenint i potenciant encara més els estudis de batxillerat, desplegant el que s'anomenen batxillerats professionalitzadors.

Aquest escenari permetria no només que l'alumnat que encara fa ESO pogués seguir amb els estudis de batxillerat a l'institut, també garantia que aquests els estudis de batxillerat tinguessin continuïtat, i amb aquest escenari treballava, des d'aleshores, l'equip directiu i tot l'institut, en la reformulació del projecte de centre.

Doncs no, ara aquest escenari corre el risc de saltar pels aires, per la voluntat d'Educació d'extingir (d'extirpar), juntament amb l'ESO, els estudis de batxillerat del Xifra, de manera que els alumnes que aquest curs fan 1r de batxillerat puguin fer 2n el curs vinent, però que els que fan 4t d'ESO ja no puguin fer 1r de batxillerat al Xifra, i hagin d'anar a un altre institut.

En altres paraules i perquè s'entengui més clarament, el curs 2025/26 seria el darrer amb els estudis d'ESO i de BAT al Xifra.

Davant aquest escenari, l'equip docent i les famílies s'han mostrat contràries (i contrariades) per la voluntat d'Educació, exigint no només la continuïtat dels estudis de batxillerat per a l'alumnat que encara fa ESO a l'institut, també de cara al futur, desplegant el projecte que el mateix departament d'Educació havia animat a fer i presentar, projecte d'estudis postobligatoris que incloïa també els estudis de batxillerat.

El batxillerat del Xifra està tocat; les famílies i l'equip docent ja han començat a defensar, amb dents i ungles, la continuïtat dels estudis de batxillerat; en aquesta lluita també s'hi suma, per descomptat, el barri de Pont Major a través de la seva Associació de Veïns i Veïnes, pel risc que representa anar perdent estudis al barri, com qui perd llençols a cada bugada: primer l'ESO, ara el BAT? I demà què seran, els estudis d'infantil i primària?

El batxillerat del Xifra està tocat, enfonsar-lo seria una greu irresponsabilitat.

AMPA Xifra, final d'etapa

Aquesta setmana he deixat de ser, formalment, el president de l'AMPA Xifra. En una de les assemblees menys concorregudes, literalment quatre gats, vam aprovar la renovació de la junta directiva, que finalitzava el mandat.

Dic formalment perquè, de fet, vaig deixar de ser pare d'alumne de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà a final del curs passat, i aquesta és la condició necessària per a ser soci de l'AMPA i membre de la junta.

Comptat i debatut, de tots els anys que he estat pare d'alumnes a l'institut, els sis darrers he format part de la junta de l'AMPA i els quatre últims n'he estat el president, i precisament tots aquests anys de vida i treball a la junta de l'AMPA han estat especialment convulsos. 

Poc després d'entrar a la junta, a finals de 2018, va saltar la notícia de l'obertura del nou institut de Sarrià de Ter, una circumstància que, tal com es va gestionar des del departament d'Educació, va tenir conseqüències dramàtiques, i ben aviat vam veure que irreversibles, per al futur de l'institut, amb una pèrdua constant i continuada, un degoteig, d'alumnat d'ESO i BAT, promovent (en comptes de combatre-la) la segregació escolar de forma alarmant i accelerada.

I precisament aquesta pèrdua constant i continuada d'alumnat i el risc de seguir perpetuant la segregació escolar, va servir, fa dos cursos, com a pretext per a decidir suprimir progressivament l'ESO a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà fins a la seva extinció, prevista per a finals del curs vivent, deixant el barri de Pont Major sense aquests estudis i obligant l'alumnat del barri a desplaçar-se a altres instituts de Girona.

L'anunci de la conversió de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà en centre integrat de formació professional li augura, diu el departament d'Educació, un futur esplendorós, i tant de bo sigui així, però el cost ha estat i és caríssim, amb un passat recent i un present plens d'incerteses, falses promeses, promeses incomplertes i una inevitable fuga de professorat, de talent, que ha anat marxant veient, amb tristesa i impotència, com l'institut s'enfonsa.

El maltractament institucional, especialment del departament d'Educació, a la comunitat educativa de l'institut (professorat, personal d'administració i serveis, alumnes i famílies) d'aquests darrers anys ha estat molt dolorós i, davant aquest dolor i aquest dol, a l'altre costat i especialment per part d'Educació, hi hem trobat poca comprensió (a vegades fins i tot prepotència i menyspreu) i nul·la empatia.

En fi, que des que vaig entrar a l'AMPA tot han estat males notícies, hem anat de crisi en crisi, lluitant, reivindicant i mobilitzant-nos molt, per poc, o res... I ves que el malastruc no fos jo; ara que plego potser es tomba la truita i l'institut reneix de les seves cendres. Els vents que arriben del departament d'Educació, ja vestit amb el nou govern, podrien confirmar aquella llei que diu que si una cosa va malament, encara podria anar pitjor. 

M'agradaria equivocar-me; veurem i, en tot cas, jo m'ho miraré des de fora l'institut, m'ho miraré des del barri...

És un final d'etapa, no és un final de tema, perquè el present i futur de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona segueixen formant part de les meves preocupacions, de la meva agenda i de l'agenda de l'AV de Pont Major.

La devesa del Xifra

Com la de les branques immortals de Girona, la devesa de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona també és una plataneda. És més recent, més petita, més modesta i menys històrica, però és una plataneda, al cap i a la fi.

I si la Devesa, així en majúscules, és el pulmó de Girona, aquesta més modesta situada rere les parets i les aules de l'institut, és el pulmó del Xifra. La devesa del Xifra forma part del pati de l'institut i durant les hores d'esbarjo acull l'alumnat, especialment el de primer i segon d'ESO. La devesa desemboca en un camp de futbol, espai més obert que configura el límit del pati, just a la vora del riu Ter.

La devesa del Xifra és un espai força desconegut per molts veïns i veïnes de Pont Major; no pels qui, al llarg de les darreres dècades hi han (hem) estudiat en algun dels estudis que s'hi han fet.

Aquest dissabte, dissabte de reflexió, els veïns i veïnes de Pont Major, també els que vulguin de Girona o d'arreu, tenim l'oportunitat de descobrir, o redescobrir, la devesa del Xifra; serà en la quarta i darrera sortida del projecte de descoberta de l'entorn natural de Pont Major i, de la mà de l'Associació la Sorellona, no només trepitjarem la devesa del Xifra, també hi farem un taller de caixes niu d'ocells i ratpenats.

Per alguns veïns i veïnes serà una descoberta, per d'altres un retorn al passat!

La graduació

 
Ahir a la tarda es va fer la festa de graduació de l'alumnat de 2n de Batxiller de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona. Malauradament, per motius d'agenda personal, no vaig poder-hi assistir com a president de l'AMPA, tot i que vaig participar-hi amb aquest discurs, que vaig demanar a l'equip directiu que llegís.

Des de l'AMPA Xifra volem demanar-vos disculpes per no poder-vos acompanyar, avui, en aquesta festa de graduació. És per això que hem demanat al professorat que us adreci, en nom nostre, aquestes breus paraules. De fet, només volem dir-vos tres coses:

- Moltes gràcies a les famílies per ser-hi sempre, per acompanyar als vostres fills i filles al llarg de les diferents etapes educatives, també en aquesta, tan important en l'àmbit acadèmic i en l'àmbit personal. A vegades a les famílies, als pares i mares, ens costa trobar el nostre paper en l'educació dels fills i filles; en aquesta etapa es tracta d'acompanyar i de donar suport; la responsabilitat és seva, és dels nostres fills i filles, i això a vegades ens provoca un cert vertigen. El nostre paper és acompanyar, com hem fet i farem al llarg de la nostra vida, i confiar en ells i elles, confiar que sabran i podran responsabilitzar-se i seguir fer-se grans. Moltes gràcies i enhorabona, famílies.

- Moltes gràcies al professorat per la vostra dedicació; sabem que no és només una qüestió de transmissió de coneixements, el fet educatiu és molt més i aquest "més" és el factor diferencial. Sabem que la vostra tasca no és fàcil, a vegades ni el departament, ni les famílies ni el mateix alumnat us ho posem fàcil, però al final la vocació docent s'acaba imposant i al vostre costat els nostres fills i filles també creixen, a banda d'aprendre. Moltes gràcies i enhorabona, professorat.

- Enhorabona, alumnes! Avui vosaltres sou els i les protagonistes de la festa, la resta som la comparsa! Vostre és el mèrit perquè vostre ha estat l'esforç, i ja sabem que l'esforç s'alimenta de la motivació i, quan aquesta decau, de la perseverança. Si sou aquí és perquè durant aquests anys hi heu posat esforç, motivació i perseverança. Però avui és sobretot un dia per a celebrar, per a celebrar el final d'una etapa de somriures i llàgrimes (esprem que més somriures que llàgrimes), d'una etapa plena de vivències i experiències que, més enllà de la nota, també us emporteu: hi ha coses que no caben en l'expedient acadèmic! Enhorabona i molta sort en l'etapa que en qüestió de setmanes o mesos iniciareu.

Finalment, des de l'AMPA volem agrair el treball i dedicació extra que dos alumnes han fet aquest curs, participant en l'activitat d'Estudi Assistit, acompanyant a alumnat d'ESO en el seu procés educatiu i d'aprenentatge, prenent un compromís personal de caràcter col·lectiu. Moltes gràcies per la vostra dedicació i esperem que, a banda de la satisfacció personal, gaudiu d'aquest petit obsequi.

Moltes gràcies per la vostra atenció.
AMPA Xifra

Els ocells del meu barri

A tocar de casa meva hi ha una colònia de falciots. Fan niu en uns petits tubs de ventilació que hi ha a la paret lateral d'una casa. Se'ls pot veure, ara, sobretot a primera hora del matí i quan criïn se'ls podrà veure més sovint, anant i tornant del niu per alimentar els pollets.

Els falciots, que es reconeixen per la forma de falç que dibuixen les seves ales, es diferencien de les orenetes per la seva manera de volar: les orenetes mouen molt més les ales mentre que els falciots més aviat planegen, i perquè els falciots pràcticament es passen el dia volant.

Excepte per criar, la resta de la vida se la passen volant, fins i tot dormen i s'aparellen volant. De fet, són uns ocells més adaptats a l'aire que no pas a terra; les seves diminutes potes no els permeten impulsar-se per aixecar el vol, motiu pel qual nien en petites cavitats enlairades de manera que per aixecar el vol només necessiten deixar-se caure al buit.

Tot això i molt més ens ho van explicar des de l'Associació la Sorellona a una cinquantena de veïns i veïnes del barri de Pont Major de Girona en la primera de les quatre sortides del projecte "Descoberta de l'entorn natural de Pont Major i empoderament de la comunitat veïnal envers la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient proper", premiat per la Beca Joaquim Franch 2022.

A banda de falciots i orenetes, amb els seus nius sota les cornises d'algunes cases del carrer de Pont Major, i naturalment coloms, també vam veure el tudó, la garsa, la cuereta blanca, el puput...

Les quatre sortides tenen per objectiu valorar l'entorn natural que tenim al barri i el projecte té marcades dues altres dates, acabades les quatre sortides, per a cocrear i pintar un mural que embellirà una paret de l'escola bressol El Pont.

La sortida va ser un exercici pràctic d'observació, identificació i registre d'ocells i, al contrari del que em pensava, no ens vam allunyar en cap moment de la trama urbana: vam anar de la plaça de l'Om fins al carrer del Pont Major, a la part de les cases més antigues del barri, per anar després camí cap al cementiri parroquial seguint el carrer Portlligat; en alguna ocasió en comptes d'anar cap a la vora del riu Ter vam endinsar-nos cap als carrers de l'eixample del barri, aquells que tenen nom d'illes...

Durant les prop de tres hores que va durar la sortida, grans i petits vam mirar més l'entorn del nostre barri que el telèfon mòbil, vam observar l'entorn del nostre barri amb una altra mirada, parant més l'orella i enfocant més la vista, alguns amb binocles, entre les branques dels arbres i els parterres de les zones verdes i enjardinades.

Ara quan camini pel barri també observaré els ocells, els altres "pàjarus" que també conviuen amb nosaltres, esperant que els falciots criïn  i ens regalin les acrobàcies del seu vol àgil i veloç.

El professorat d’ESO i Batxillerat del Xifra també diu no

"L’Educació Secundària Obligatòria a l’Institut Narcís Xifra ha estat  progressivament maltractada i arraconada fins fer-la fora del centre."

Així comença el comunicat del claustre del professorat d’ESO i  Batxillerat de l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, fet públic a principis d'aquesta setmana.

El comunicat l'encapçala un majúscul "DIGUEM NO!", expressió no només de la disconformitat del professorat amb la decisió d'Educació i l'Ajuntament de suprimir l'ESO del Xifra, expressió també del seu malestar: "Creiem que se’ns ha menystingut com a professorat i sobretot com a acompanyants del nostre alumnat d’ESO, malgrat ser probablement les persones que coneixem millor les seves necessitats i la realitat del seu dia a dia."

El manifest desplega les raons d'aquesta disconformitat i d'aquest malestar, com el risc d'una major desatenció de l'alumnat vulnerable (risc apuntat també pel Pla Comunitari Construïm Ponts), el rerefons polític (mercadeig, diuen) que hi ha en les decisions que s'han pres (o deixat de prendre, afegeixo jo), el cas omís a acords del Consell Municipal d'Educació de Girona (per exemple en relació al transport) o la desatenció secular de l'Ajuntament de Girona vers el barri de Pont Major, recordant per exemple la reclamació de rehabilitació de la sala de teatre que hi ha a l'institut i que podria ser un equipament en clau de barri i de ciutat.

Per tot això el reclamen "que es reconsideri la decisió d’eliminar l’ESO de l’Institut Narcís Xifra i del barri del Pont Major. Que puguem dir, veritablement: Girona, Ciutat Educadora."

El professorat d’ESO i  Batxillerat del Xifra també diu no i en el seu no també hi ha, com en el de les famílies i els veïns i veïnes, el malestar per no haver estat escoltats, no només ara, sinó des de fa com a mínim quatre anys.

És desencoratjador, com a família, veure el malestar del professorat per sentir-se menystingut pel propi Departament d'Educació i constatar l'enorme distància que hi ha entre els que prenen les decisions als despatxos amb excels i els que viuen la realitat del dia a dia dels nostres instituts. 

Després, això sí, parlarant de participació...

Quelcom més que la pèrdua de l'ESO

Divendres al matí, quarts de nou; no sé quina temperatura fa però fa fred, fred d'hivern. Em refugio en una cafeteria de la Plaça del Vi de Girona on un pare de l'Institut Xifra fa temps i s'escalfa. Comentem la jugada, la situació i les posicions dels grups municipals respecte a la moció que en qüestió de minuts es debatrà i votarà al ple extraordinari que s'ha convocat a les nou.

Quan surto a la plaça veig un grup de pares i mares (sobretot mares) de les escoles Carme Auguet, FEDAC Pont Major i Montjuïc, també de l'Institut Xifra; per una altra banda de la plaça arriben veïns i veïnes de Pont Major i de Montjuïc i un xic més tard arriba professorat del Xifra.

Despleguem la pancarta (Volem l'ESO al Pont Major) i fem pinya davant l'ajuntament; mentre algunes mares fan sonar uns xiulets d'altres escriuen missatges en uns fulls de paper: Tancar és la solució fàcil però NO la millor.

Els serveis d'acollida de les escoles de primària del barri de Pont Major han facilitat que les mares poguessin anar a la concentració i assistir al ple extraordinari. Altres mares han demanat permís a la feina. No han estat poques les persones que han fet mans i mànigues per assistir a una votació (mantenir l'ESO a Pont Major) que d'entrada ja sabíem perduda i, malgrat això, hi han assistit igualment.

És evident que en aquesta mobilització per a la defensa de l'ESO al barri hi ha quelcom més; la comunitat educativa del Xifra, més la de les escoles Carme Auguet, FEDAC Pont Major i Montjuïc, i sumant-hi les AV de Pont Major i Montjuïc, acumulen anys de queixes no ateses, fins i tot menystingudes, en relació al transport públic i escolar, a les adscripcions, als recursos socioeducatius i, en clau de barri, a la dignificació urbanística d'alguns sectors (Passeig Sant Joan Bosco 38) a les voreres...

L'extinció de l'ESO ha estat una pèrdua més i, d'alguna manera, ha actuat de catalitzador per a que famílies i veïns i veïnes es mobilitzessin. I en la protesta per la pèrdua de l'ESO s'hi expressen altres protestes, en el malestar per la pèrdua de l'ESO s'hi sumen altres malestars. En la mobilització per la pèrdua de l'ESO s'hi sumen altres pèrdues...

Cansats de perdre massa sovint les famílies i els veïns i veïnes s'han mobilitzat per, com a mínim, perdre sense resignar-se, sense fer-se sentir, sense fer-se notar. L'ESO ha estat la gota que ha fet vessar el vas.  Ho vaig sospitar el dia que Educació i Ajuntament es van reunir amb les famílies, ho he corroborar en les mobilitzacions que han vingut després, la darrera aquest passat divendres al matí, a quarts de nou, amb el fred d'hivern a la cara.

El Xifra al CEM Girona

Aquests dies s'està parlant força del darrer acord del plenari del Consell Municipal d'Educació de Girona (CEM Girona) sobre el l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà.

El que es va acordar en relació al Xifra (també a les adscripcions) va ser això:

Que l’aposta de convertir l’Institut Narcís Xifra en un Centre Integral de Formació Professional és una bona proposta pel centre i que pot donar oportunitats noves a la ciutat i àrea d’influència, tot i així, es lamenta l’històric que ens ha dut a prendre aquesta decisió, considerant que s’hauria d’haver planificat amb temps, des del moment en què es va començar decidir la creació d’instituts nous a municipis limítrofs, que va ser el principal desencadenant.
Es lamenta que fins ara no hi hagi hagut informació clara i amb antelació que pogués fer preveure aquesta situació.
Que l’aposta de convertir l’Institut Narcís Xifra no ha d’implicar la reducció de grups d’ESO a la ciutat de Girona.
Demanem que es modifiqui el quadre d’adscripcions per ajustar-lo al Decret d’admissió, que creïn itineraris clars (reduint opcions de cada centre de primària a la secundària), que garanteixin composicions homogènies en tots els centres, vetllant pel no repartiment dels NEE únicament, sinó de tot l’alumnat per dotar d’igualtat d’oportunitats a tots els infants. Ha d’estar ajustat al mapa de zonificació aprovat, creant els itineraris dintre de cada una de les dues zones establertes de secundària.
Es demana acompanyament i transport per l'alumnat del Pont Major cap al centre de secundària corresponent, així com una xarxa de transport públic pensat i dimensionat a les noves estratègies de lluita contra la segregació, acord derivat del Pacte contra la segregació a la ciutat de Girona i com a mesura contemplada en el Pla per a l’Equitat Educativa a Girona.

Aquest acord no ha estat l'únic que el plenari del CEM Girona ha aprovat aquests darrers tres anys, de fet em sembla oportú transcriure aquí els acords que el CEM Girona ha aprovat en relació al Xifra i a les adscripcions (tema clau en la planificació) aquests darrers tres anys.

Aquí només he recuperat aquells paràgrafs dels acords del plenari que tenen a veure amb el Xifra:; us demano disculpes si trobeu aquesta lectura feixuga, però em sembla necessària.

Sessió plenària de 29 de gener de 2019
ACORD EN RELACIÓ AL PROCÉS DE PREINSCRIPCIÓ PER AL CURS 2019-2020, APROVAT PEL PLE DE DATA 29 DE GENER DE 2019

La Comissió de Planificació Escolar destaca la necessitat de programar les actuacions d’escolarització per a respondre a les necessitats atenent l’àrea d’influència de la ciutat més enllà del municipi i en el marc d’un calendari que inclogui un període de 10 anys.
La decisió d’obrir un nou institut a la població veïna de Sarrià de Ter afecta, i molt, al municipi de Girona i en especial, a l’institut Narcís Xifra. És evident que prendre decisions de forma imminent i concretar accions que sobrepassen els límits territorials del municipi sense haver previst les conseqüències i les dinàmiques que generen, no afavoreix una bona escolarització. A més a més, ho agreuja fer-ho sense tenir en compte a la comunitat educativa, especialment les AMPAs i les direccions dels centres educatius. La situació no és nova, la ciutat té precedents d’accions semblants que han afectat altres centres i altres municipis. La previsió d’oferta no és només una qüestió numèrica, la dinàmica d‘elecció de les famílies, el pas de primària a secundària, el treball de projectes de centres, la coordinació entre primària i secundària, la mobilitat, la segregació escolar són factors determinants a tenir en compte a l’hora de respondre a les necessitats. Per altra banda a secundària no s’entén la urgència d’aquesta actuació perquè la necessitat d’incrementar l’oferta, sigui en un municipi o altre, no sorgeix en poc temps donat que l’oferta de 1r d’ESO es preveu a partir de l’alumnat que  està escolaritzat a primària.

Per aquest motiu s’acorda (per a Secundària ESO):
Redefinir la proposta d’oferta per al curs 19-20 de l’Institut Narcís Xifra. La prioritat és garantir un bon projecte de centre i per aquest motiu cal que l’oferta d’ESO es mantingui i que ho faci garantint el principi d’equitat en la composició social de l’alumnat tan necessari per evitar la segregació escolar. Una de les grans pors del centre, AMPA, veïns i Ajuntament és que el centre es converteixi en un centre segregat. Fins ara el Narcís Xifra mantenia l’equilibri en la composició social de l’alumnat a través de rebre a l’alumnat de fora de municipi. Seria aconsellable fer els canvis d’adscripció dels municipis de fora gradualment amb la finalitat que aquest curs el Narcís Xifra pogués oferir 3 de les 4 línies que té actualment, 2 per a l’alumnat de Girona ciutat i una per a l’alumnat de fora de municipi. L’institut Narcís Xifra podria donar cabuda als alumnes de l’escola Carme Auguet, FEDAC Pont Major, Montjuïc i alumnat procedent d’un poble veí. D’aquesta manera es garantiria l’oferta de tres línies d’ESO al Narcís Xifra.
Adscripció d’un centre de primària de fora municipi a l’institut Narcís Xifra.
Facilitar que l’alumnat de les escoles del centre de Girona tinguin també l’INS Narcís Xifra com a institut de referència.

Sessió plenària de 6 de juny de 2019
ACORD EN RELACIÓ A LA PREINSCRIPCIÓ PER AL CURS 2019-20, APROVAT A LA SESSIÓ PLENÀRIA DEL CONSELL MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE DE DATA 6 DE JUNY DE 2019

En relació a l’oferta de grups de 1r d’ESO:
El resultat d’una preinscripció tant baixa a l’Institut Narcís Xifra (32+5) confirma que s’ha fet una gestió molt deficient de la remodelació de línies del sector nord de la ciutat, i posa en qüestió la viabilitat del centre si segueix aquesta dinàmica. Com ja es va plantejar en Consells anteriors, creiem que el centre i la ciutat no s’ho mereixen i per això cal redefinir amb urgència la proposta d’oferta per al curs 19-20 de l’Institut Narcís Xifra. La prioritat és garantir un bon projecte de centre per renovar la confiança en l’institut, fins i tot des de d’una perspectiva supramunicipal.
Es reitera doncs la demanada de mantenir les tres línies per poder aplicar el seu projecte.

Sessió plenària de 30 de gener de 2020
ACORD DEL CONSELL MUNICIPAL D’EDUCACIÓ EN RELACIÓ A LA PREINSCRIPCIÓ CURS 2020-21 APROVAT A LA SESSIÓ PLENÀRIA DEL CONSELL MUNICIPAL D’EDUCACIÓ DE DATA 30 DE GENER DE 2020

En relació a la matrícula de secundària:
Pel que fa als grups de 1r d’ESO, donat que hi ha un increment d’alumnat que passa de 6è a 1r a la ciutat, la comissió proposa incrementar una línia a la ciutat. En aquest cas correspondria a l’Institut Narcís Xifra, per anar restablint la seva situació.Consolidar la 3a línia a l’institut, evitant la creació de bonys rotatius als instituts de la ciutat.

Sessió plenària de 16 de juliol de 2020
ACORD DEL CONSELL MUNICIPAL D’EDUCACIÓ EN RELACIÓ ALS RESULTATS DEL PROCÉS DE PREINSCRIPCIÓ PER AL CURS 2020-21 APROVAT A LA SESSIÓ PLENÀRIA DE DATA 16 DE JULIOL DE 2020

La Comissió de Planificació Escolar, després de valorar les dades facilitades sobre preinscripció per al curs 20-21 conclou:
Malauradament s’han confirmat els pronòstics del Consell respecte a la baixa preinscripció de l’Institut Narcís Xifra, en contra del que plantejava el Departament. Donat que no ha estat una opció preferencial per les famílies provinents de l’escola Balandrau. La baixa preinscripció de l’Institut Narcís Xifra confirma que no s’han produït els canvis oportuns i promesos al centre, ni l’acompanyament adequat a les famílies de la zona.
S’acorda:
Donar resposta als temes pendents de la planificació educativa de sectors de la ciutat. Dotar d’un projecte potent i adient a l’Institut Narcís Xifra.

Sessió plenària de 26 d'abril de 2021
ACORD EN RELACIÓ AL SEGUIMENT DEL PROCÉS DE PREINSCRIPCIÓ I MATRICULACIÓ DEL CURS 2021-22 D’EDUCACIÓ INFANTIL, PRIMÀRIA I D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA: VALORACIÓ DELS PRIMERS RESULTATS  APROVAT A LA SESSIÓ PLENÀRIA DE DATA 26 D'ABRIL DE 2021

En canvi a la preinscripció per al 1r d’ESO del curs vinent, la comissió observa amb molta preocupació els forts desequilibris que hi apareixen. Tant entre centres com entre sectors de la ciutat. Es valora, vistes les dades, que segurament a la ciutat li cal una línia més de secundària. Aquesta situació fa que calgui tenir molta cura en com s’ha de produir la reassignació d’alumnat després del període de preinscripció per no incrementar les desigualtats, sinó al contrari fomentar millor la equitat a l’inici de curs i durant tot el curs. Igualment, es lamenta que tot i que un grup de famílies volien potenciar la preinscripció de les seues filles/fills al Xifra, no han prosperat les negociacions amb l’ajuntament respecte a mesures de mobilitat.
Així, tenim la constatació que un nombre important de famílies dels barris de Montjuïc i Sant Daniel que històricament havien optat pel Xifra han optat per altres instituts demostrant la necessitat d'actuar tal i com demanaven les AFAs de l'escola de Montjuïc i l'IES Narcís Xifra.
Això fa, a parer de la comissió, la urgent necessitat de treballar per una bona i adequada planificació de la secundària el curs vinent i la revisió de les adscripcions entre els centre de primària i secundària per millorar la confiança i la equitat i evitat desajustaments tal com recomana el document de la Sindicatura de Greuges.
Comporta, efectuar, d’una vegada, una planificació de les necessitats a mig i llarg termini valorant cadascuna de les dinàmiques específiques que es donen als centres i el global de les necessitats de la ciutat per evitar perpetuar els desajustaments (atendre la realitat demogràfica, sociocultural i urbanística de la ciutat) Fent una planificació de l’oferta (places ordinàries i de NEE) compromesa amb la voluntat d’aconseguir més equitat educativa entre centres i pel global de ciutat.

Sessió plenària de 15 de juliol de 2021
ACORD DEL CONSELL MUNICIPAL D’EDUCACIÓ EN RELACIÓ A LA PREINSCRIPCIÓ I MATRICULACIÓ ESCOLARS CURS 2021-22 APROVAT A LA SESSIÓ  PLENÀRIA DE DATA 15 DE JULIOL DE 2021

Revisar les adscripcions dels centres de primària als de secundària de cares a promoure una distribució més equilibrada de l’alumnat a la ciutat i revertir els processos de segregació que es puguin produir. Valorar alguns casos concrets que en la preinscripció d’aquest any s’hagin pogut donar de segregació segons l’origen de l’alumnat.
Elaborar una proposta de millora del transport públic i escolar de la ciutat per facilitar la mobilitat dels estudiants i les seves famílies de cares a generar més opcions favorables d’escolarització.

Sessió plenària de 2 de març de 2022
ACORD DEL CONSELL MUNICIPAL D’EDUCACIÓ EN RELACIÓ A LES PROPOSTES DE PLANIFICACIÓ EDUCATIVA PEL CURS 2022-23, APROVAT EN LA SESSIÓ PLENÀRIA DEL DIA 2 DE MARÇ DE 2022

Estudiar la situació de la secundària a mig termini per saber com s’encararà el futur, de manera planificada, atenent debats de reordenació, zonificació i adscripcions.

El nivell d'incompliment d'alguns d'aquests acords és palmari, i no jo puc evitar sentir-me'n, lamentablement, corresponsable, també sentir-me impotent. I sí, les decisions del CEM Girona no són vinculants, però sempre les hem pres pensant que si més no l'Ajuntament, que també les ha aprovat, se les feia seves.

D'acomplir-se aquests acords la situació del Xifra aquests darrers anys, és evident, hauria estat una altra... D'aquí també s'alimenta la queixa, el malestar i la mobilització de la comunitat educativa del Xifra.

Quaranta-dos mil, la xifra de la setmana

Aquest matí a Girona passarà quelcom extraordinari, un ple extraordinari sobre l'ESO al barri del Pont Major, quelcom que no sé si té precedents.

Més enllà de la discussió política, més enllà del resultat final del ple i del que s'acabi aprovant o no, per a mi, com a president de l'AMPA Xifra i vocal de l'AV del barri, em sembla que el simple fet que es faci un ple extraordinari per parlar del Pont Major en clau socioeducativa ja és positiu.

Les circumstàncies que l'han provocat no m'agraden, sí que, tot i això, aquests dies se'n parli, també al ple municipal. 

No sé si en algun moment del ple municipal es parlarà del Pla Comunitari Construïm Ponts, potser convindria tenint present que a través de l'AV del Pont Major ahir es va entrar per registre municipal (també a Educació) un manifest del propi Pla Comunitari. 

El document té una part d'anàlisi, en la que s'hi posa context i història i s'apunten preocupacions i riscos, i una part propositiva, en la que s'escalen de forma prioritària les mesures que es proposen des del Pla Comunitari Construïm Ponts en relació a la situació dels estudis d'ESO al barri i a l'escolarització de l'alumnat. 

El manifest no en parla, tal vegada no li correspon fer-ho, però sí naturalment el Pla de Treball del Pla Comunitari, que es va presentar a la darrera Taula Institucional: Construïm Ponts té un pressupost, per aquest 2023, de quaranta-dos mil euros. 

A mi em fa la impressió, després d'haver participat a la Taula Institucional del Pla, d'haver escoltat les demandes i necessitats no cobertes (més espai i professionals per als joves) i veient les noves necessitats que s'apunten (més serveis i recursos socioeducatius), que potser aquests quaranta-dos mil euros, que el Pla Comunitari exprimeix fins al darrer cèntim, puguin resultar essent insuficients. 

Quaranta-dos mil euros són molts o pocs en funció, naturalment, del què es vulgui fer... 

Sí al Xifra com a Centre Integrat de PF

Formo part del Consell Escolar de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona i no em consta que el Consell Escolar hagi participat en la decisió que l'institut esdevingui un Centre Integrat de Formació Professional.

El Consell Escolar del Xifra no ha participat en la decisió, no ha decidit res perquè, simplement, ningú li ha demanat que ho fes, que participés de la decisió; aquesta ha vingut donada, feta i decidida, fet consumat.

En les meves intervencions sempre he volgut desvincular aquesta decisió de la de suprimir les línies d'ESO, deixant clar que per mi són dos debats diferents, encara que complementaris i, per Educació i l'Ajuntament, indestriables. En això tampoc ens estem posant d'acord.

Quan algú m'ho pregunta, fins i tot encara que no ho faci, jo dic sí al Xifra com a Centre Integrat de Formació Professional; certament aquesta és una bona oportunitat per a elevar la formació professional a casa nostra i per situar al Xifra, encara més, en l'excel·lència de la formació professional.

Més encara si podem sumar-hi el manteniment dels estudis de batxillerat, amb uns batxillerats professionalitzadors, fent del Xifra en un referent en estudis post obligatoris.

Tot i no haver participat en la decisió jo dic sí al Xifra com a Centre Integrat de Formació Professional. I amb la mateixa rotunditat dic sí a la continuïtat de l'ESO al Pont Major. I si bé és cert que ser un Centre Integrat de Formació Professional és incompatible amb els estudis d'ESO, no és el mateix que el Xifra perdi l'ESO que la perdi el Pont Major.

Educació, també el govern municipal, ho plantegen com un pack indivisible, com el dels iogurts del supermercat, però no és ni hauria de ser així. Hi ha solucions per a fer ambdues coses, que el Xifra sigui un Centre Integrat d'PF i que l'ESO es quedi, reforçada, al Pont Major.

Només falta voluntat política; només és una qüestió de voluntat política. Però ni Educació ni el govern municipal volen fer-ho, ni tan sols plantejar-ho. Ara no volen salvar l'ESO al Pont Major, com tampoc no han volgut salvar-la aquests darrers quatre anys.

Les coses no sempre passen perquè sí, fruit de l'atzar i la demografia; en l'anàlisi forense de la progressiva i agònica mort de l'ESO al Pont Major s'observen causes prou clares i evidents i arribats a aquest punt Educació i Ajuntament, amb la supressió del 1r d'ESO per al curs vinent, comencen a administrar pal·liatius.

Construïm Ponts

Aquest és el nom del Pla Comunitari del barri de Pont Major, Construïm Ponts. No sé qui el va batejar així però, sens dubte, la va encertar: construir és, segons el diccionari, "fer, formar (alguna cosa) ajuntant-ne les parts constituents segons una ordenació, segons un pla determinat; edificar, bastir" i en aquest cas del que es tracta és de construir ponts, s'entén, cap a la inclusió social, fomentant l'equitat educativa.

El Pla Comunitari va celebrar la setmana passada la Taula Institucional, en la que es va fer un repàs de les principals actuacions de l'any passat i es van apuntar els reptes d'aquest i, a l'espera de rebre'n l'acta formal la meva impressió és que sobre la taula es va fer una doble reclamació: dignificar el barri en clau d'urbanisme, dignificar el barri en clau de serveis socioeducatius.

En clau d'urbanisme es va parlar (també la regidora de barri) del precari estat d'algunes voreres, fins i tot la inexistència, símbol que els veïns i veïnes fem servir com a exemple de deixadesa municipal: que no tenim dret la gent de Pont Major de disposar de voreres en condicions?

El clau social i educativa va prendre força, més davant la nova situació de part de l'alumnat del barri que haurà d'anar a altres instituts de Girona, la demanda de reforçar els serveis socioeducatius del propi Pla Comunitari, essent-ne un indicador clau els recursos que l'alimenten i s'hi destinen; em va sorprendre, negativament, veure que el pressupost del Pla Comunitari Construïm Ponts és tan sols de poc més de 40.000 euros! És evident que a Pont Major calen més recursos i serveis per lluitar contra la segregació i fomentar l'equitat.

Entre les demandes explícites i urgents, la necessitat que els joves del barri puguin disposar d'un espai propi de trobada i de més suport professional. L'equitat vol recursos i a Pont Major se'n troben a faltar.

Al barri s'està fent molta feina, feina social, cultural i educativa que fan els serveis socials, el centre cívic, la biblioteca i altres entitats (Càritas, Suara...) que hi presten serveis, però la impressió és que malgrat la feinada que s'hi fa es desatenen massa situacions, i la nova realitat dels joves que el curs vinent cursaran ESO en altres instituts de Girona (Vives o Rahola) planteja nous reptes, vells riscos, noves necessitats.

El preu de no compartir el relat

Una de les evidències més clares, i tristes, que aquests dies hi ha entre la comunitat educativa del Pont Major i les administracions (Ajuntament i Educació) és que no compartim el relat, el relat de com hem arribat a aquesta situació.

Escoltes Educació, també l'Ajuntament, i argumenten l'extinció de l'ESO al Xifra per la manca de demanda (poca inscripció) i la davallava demogràfica, com si ambdues coses fossin naturals, fruit d'unes circumstàncies que res tenen a veure amb ells, amb les seves decisions, amb el que han decidit fer i, sobretot, no fer.

I quan exposes el relat i els interpel·les, quan els expliques el que va passar (i no va passar) fa quatre anys, et deixen anar "jo fa quatre anys no hi era", espolsant-se la responsabilitat, quedant-se tan tranquils.

És molt frustrant quan volen fer passar bou per bèstia grossa, quan es queden només amb el seu relat (números i dades) i obvien el nostre, el compartit per la comunitat educativa, el que hem deixat escrit en articles, cartes i informes de l'AMPA, l'Institut Xifra i el Pla Comunitari Construïm Ponts, articles, cartes i informes no d'ara sinó de fa quatre anys, quan ja anunciàvem els riscos del que passaria, i per inacció de les administracions ha acabat passant, generant així la tempesta perfecta.

Ni empatia ni reconeixement; aquestes són dues qüestions que aquests dies, també aquests quatre anys, hem trobat a faltar per part de les administracions que, se suposa, han de vetllar per lluitar contra la segregació i promoure l'equitat, però que fins ara han mirat cap a un altre costat i quan han vist que el mal ja era, per ells, irremeiable han optat per al sacrifici. Han alimentat (o no evitat, tan se val) la segregació fins al punt que eradicar l'ESO del Xifra ha resultat ser la solució inevitable, i l'oportuna per a la necessitat de disposar d'un institut de Formació Professional sense ESO.

El preu de no compartir el relat és el no reconeixement no només a unes demandes clares i explícites que s'han desatès, també a l'impacte emocional que això ha causat a l'alumnat, el professorat i les famílies del Xifra al llarg d'aquests quatre anys, i ara també a la comunitat educativa de les escoles adscrites, que han vist com d'un dia per l'altre l'institut desapareixia del seu mapa.

Les administracions, els responsables polítics parlen de números i reglaments quan al davant tenen famílies en xoc, havent d'assumir a contra rellotge una nova realitat inesperada, un canvi precipitat que els altera i del que no han pogut dir, més enllà de queixar-se per la pressa de la decisió, ni ase ni bèstia.

El preu de no compartir el relat és la incomprensió d'unes administracions i d'uns responsables polítics que, atrinxerats als seus despatxos rere un munt (i un mur) de dades, no comprenen ni acompanyen i es sorprenen, després, quan la gent s'indigna.

El ple del Pont

Aquesta setmana estarà marcada, per a la comunitat educativa de Girona en general i dels barris de Pont Major i Montjuïc en particular, pel ple extraordinari que es celebrarà aquest proper divendres al matí.

La convocatòria d'aquest ple extraordinari és una resposta política a la decisió de suprimir per al curs vinent els grups de 1r d'ESO de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà, resposta sobretot dels grups municipals del PSC i de Guanyem, que són els que van demanar la convocatòria del plenari.

Entenc que també és una resposta política a la mobilització de les AMPA de les escoles Carme Auguet, FEDAC Pont Major, Montjuïc i institut Xifra, mobilització que a banda de reunions i trobades, es va concretar en una concentració davant l'Ajuntament abans del darrer ple ordinari, i en el lliurament d'una carta als grups municipals demanant el manteniment dels estudis d'ESO al barri de Pont Major.

Aquest divendres al ple extraordinari la veu la tindran els grups municipals i serà interessant escoltar-los; alguns han volgut parlar amb nosaltres, les AMPA, d'altres no, tant li fa... Per a mi el més important és que en una sessió plenària es parli de forma específica d'una realitat que fa massa temps que s'ha fet massa invisible: la crítica situació dels estudis d'ESO al Xifra. El mal no ve d'ara, sinó de com a mínim fa quatre anys, tot i que no tothom ho veu, o vol veure, ni tan sols no tothom ho reconeix.

Sigui com sigui, però, aquest divendres caldrà posar de relleu les necessitats socioeducatives d'un sector, el Pont Major, i d'una comunitat educativa, la de les escoles afectades, que fa massa anys que arrosseguen demandes no ateses: solucions de transport, major diversitat a les aules, més recursos socioeducatius per evitar el que finalment ha passat: l'agònica mort anunciada de l'ESO del Xifra.

D'entrada, abans no comenci el ple, jo valoro molt positivament que en una sessió plenària es parli i debati d'aquesta qüestió i potser lamento, tan sols, que no se n'hagi parlat prou abans, tot i que jo tinc la impressió que fa quatre anys que canto la mateixa cançó de l'enfadós, però ja sabem que brams d'ase no arriben al cel... Com a mínim ara han arribat al ple municipal...

Oda a l'individualisme

Dues qüestions em tenen especialment entretingut aquests dies: l'extinció de l'ESO del Xifra (amb les seves múltiples derivades) i el nou reglament de pressupostos participatius de l'Ajuntament de Girona.

Ambdues qüestions tenen en comú, més enllà de la meva agenda, que d'una o altra manera destil·len, d'entrada, una preferència per l'individualisme enfront de la col·lectivitat, l'associacionisme.

Per mostra, dos botons, un per cada tema.

En el cas de l'extinció de l'ESO del Xifra tant l'Ajuntament de Girona com el propi Departament d'Educació han prioritzat tractar la situació particular de les famílies afectades (cosa que naturalment cal fer) per davant de qualsevol acció amb les organitzacions que, legítimament, representem a les famílies, en aquest cas les AMPA.

A les dues reunions informatives l'objectiu d'ambdues administracions era recollir les preocupacions particulars de les famílies afectades, més que atendre a les demandes i peticions que les AMPA fèiem com a col·lectiu.

En el cas del nou reglament de pressupostos participatius, la proposta inicial escombrava del tot les associacions veïnals, situant-les en un segon pla rere el paper de la ciutadania (sens dubte també important), afirmant que també podríem participar.

Una de les al·legacions presentades per una colla d'associacions veïnals de Girona reclama recuperar, per a l'aprovació definitiva del reglament, el paper actiu del teixit associatiu en general, i el de les associacions veïnals en particular.

L'individualisme s'imposa, també, en la gestió de les administracions, arraconant en aquests casos el concurs i la participació activa, també crítica, de les associacions. Les associacions representem col·lectius (famílies en un cas, veïns i veïnes en l'altre) i quan se'ns arracona es menysprea la nostra legitimitat.

Que el curs vinent el Xifra no tingui grups de 1r d'ESO no és només un problema per a les famílies de 6è de primària de les escoles afectades, és un problema per a totes les famílies de les escoles afectades, és un problema també per a la comunitat educativa i per al barri en general.

Que el nou reglament de pressupostos participatius no esmenti les associacions veïnals, que no els atorgui ni un trist paper de garant del procés de participació, és un mal símptoma, símptoma que les associacions, que representem de forma organitzada i legítima col·lectius específics, els fem més nosa que servei.

Cal atendre als casos particulars, naturalment; també incentivar la participació ciutadana de tots i cadascun dels veïns i veïnes, però alhora cal tenir en compte les organitzacions que representem legítimament els interessos de les famílies d'alumnes i dels veïns i veïnes.

Precisament quan més sentim que fem nosa, que les administracions se'ns volen espolsar, més necessaris sentim que som per evitar que amb el "divideix i venceràs", que a vegades tan vilment apliquen les administracions, precisament les famílies i els veïns i veïnes hi perdin.

El fum de l'agenda

Aquesta setmana algunes agendes de Pont Major treuen fum; aquesta setmana la meva és especialment intensa, plena de reunions i trobades per parlar de la situació de l'alumnat de sisè de les escoles Carme Auguet i FEDAC Pont Major, també el de Montjuïc, i de l'alumnat de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà.

Avui ha de ser un dia clau per a les famílies de l'alumnat de sisè de primària, dia en què les famílies rebran resposta per part d'Educació, espero que més concreta, assertiva i positiva, a les seves reclamacions i als seus dubtes.

Ahir una representació de les AMPA afectades vam fer una trobada amb una candidatura de les properes eleccions municipals, i demà amb un grup municipal; trobades que ens permeten exposar la nostra visió del què ha passat i, sobretot, de com ens hem sentit. També naturalment per exposar el què demanem, tant per a les famílies, com per l'alumnat, així com per al barri i els seus serveis socioeducatius.

Demà també ha de ser un dia important en clau de barri, amb la reunió, ja prevista abans que esclatés aquesta qüestió, de la Taula Institucional del Pla Comunitari Construïm Ponts. Aquesta qüestió centrarà, previsiblement, l'ordre del dia, i és evident caldrà reforçar encara més aquest pla comunitari, que són més els ponts que caldrà construir, si perdem l'ESO al Pont Major.

Dijous l'AMPA del Xifra fem assemblea i abans una representació de la Junta ens reunirem amb Educació; en cas d'extingir-se l'ESO al Xifra cal planificar bé la plantilla docent, garantint que l'alumnat que quedi podrà seguir amb la seva escolaritat en igualtat de condicions i garanties que la resta de l'alumnat.

Aquestes són unes reunions i trobades que s'haurien d'haver produït fa setmanes, potser de forma més discreta, abans no esclatés tot plegat a la premsa. Part del malestar de les famílies l'ha generat la gestió de la informació i, tot i que segurament no hi ha una fórmula màgica, sens dubte es podria haver fet millor.

Aquests dies les nostres agendes treuen fum, també els xats que hem activat per mantenir viva la coordinació i compartir la informació. Les famílies i el teixit associatiu del barri s'ha mobilitzat i, amb el de les agendes, enviem senyals de fum al centre de la ciutat. 

I possiblement el senyal més important que enviem a les administracions és que en les seves decisions, també en la gestió de les decisions que prenen, haurien d'haver comptat amb nosaltres, amb les famílies afectades, amb el teixit associatiu, amb la gent del barri.

La paradoxa, o contradicció, del Xifra

Sembla una paradoxa, o una contradicció, que mentre Educació i l'Ajuntament de Girona pateixen per construir un nou institut (l'edifici), el que ha d'acollir el "desdoblat" Ermessenda de Girona, prescindeixi per als estudis d'ESO, a risc també de perdre més endavant els de batxillerat, de l'edifici de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà.

Mentre no acaba (bé, de moment ni tan sols comença) de construir-ne un en tanca (en clau d'ESO, veurem si també de batxillerat) un altre.

És clar que les ubicacions són ben diferents, el nou edifici per l'Ermessenda és al sud de la ciutat, el del Xifra del que es vol prescindir per a ESO és al nord. Sembla una paradoxa o una contradicció però de fet les ubicacions no xoquen, hom pot comprendre que la ciutat necessita tant un institut al sud, com al nord...

És clar que no tot és tan simple ni senzill, més aviat és complicat i complex i és en aquesta complexitat que suren algunes (possibles) paradoxes i contradiccions.

Sembla una paradoxa, o una contradicció, que a l'espera que el nou edifici es construeixi l'Ajuntament de Girona ha anat pagant, i paga encara des de fa nou anys, entre 80.000 i 90.000 euros al Bisbat de Girona en concepte de lloguer per a la ubicació d'una de les dues seus provisionals de l'Institut Ermessenda, mentre aquests darrers quatre anys no ha invertit ni un euro per pal·liar la previsible davallada d'alumnat del Xifra amb l'obertura de l'Institut de Sarrià de Ter.

No ho ha fet per atraure alumnat del centre de la ciutat cap al Xifra, tampoc per facilitar que l'alumnat que hi va o hi ha d'anar (especialment el de Montjuïc, Sant Daniel i Barri Vell) puguin anar-hi amb transport públic en un temps raonable i amb suficients busos.

Us imagineu la meitat del que l'Ajuntament de Girona s'ha gastat en lloguer per l'Ermessenda si s'hagués gastat per a la millora del transport públic i transport escolar per al Xifra?

No sé si és una paradoxa o una contradicció, però el que sí que sé és que la comunitat educativa del Xifra ens hem sentit abandonats per l'Ajuntament de Girona, també per Educació, aquests darrers quatre anys, fent cas omís, ambdues administracions, dels precs i demandes que els hi hem fet per evitar, precisament, la situació que avui viu el Xifra.

És per això, també per altres coses, que la comunitat educativa del Xifra no podem evitar pensar, i sentir, que a Girona per l'Ajuntament (també per Educació) hi ha barris de primera i de segona, instituts de primera i de segona, ciutadans de primera i de segona... Paradoxa o contradicció?