El futur de les revistes locals

Representants de les revistes presenta a la trobada de Cerlà, sota l’alzina, just davant de la Torre Desvern de Celrà.

Fotografia: Joan Carles Codolà (ACPC).

Tenen sentit, avui dia, les revistes en paper? 
Hi ha preguntes que semblen retòriques, fins i tot extemporànies; una d’elles és aquesta que plantejo, i que puc desenvolupar un xic més: en un món dominat pels algorismes, la informació a les xarxes socials i l’emmagatzemament al núvol, les notificacions i el contingut efímer, té sentit, una revista local impresa en paper com la que ara teniu a les vostres mans? La resposta, per a mi, és clara i contundent: sí, tenen molt de sentit, i ara, potser, més que mai.

Des que vam posar en marxa la revista Som del Pont, el gener del 2024, amb el primer número repartit porta a porta per tot el barri, m’he fet aquesta pregunta cada vegada que n’hem publicat un número. I cada vegada que me la faig, la resposta té dues dimensions. La primera, i la més immediata, és que el paper aguanta, el paper perdura. El paper arriba a les bústies, sí, i confiem que a partir d’aquí també a les taules de menjador, a les sales d’estar, possiblement als lavabos i, potser, finalment, als calaixos on es guarden les coses que val la pena arxivar. La segona dimensió de la resposta és que, en un món que ho digitalitza tot, que posa qualsevol contingut a disposició de tothom en qualsevol moment i des de qualsevol lloc, treure una revista en paper té un punt de rebel·lia, gairebé de revolucionari. Perquè el paper no és un format superat ni anacrònic: és una aposta que prestigia el contingut i li dona valor; és una manera de dir, en veu alta, que hi ha coses que mereixen ser impreses, tocades i guardades, lluny dels filtres dels algorismes i dels oceans de les notificacions als telèfons mòbils.

En l’aventura de publicar una revista en paper, com AV Pont Major no estem sols, no som un Quixot lluitant en solitari, en ple deliri, contra uns molins de vent; per poc que feu una recerca, observareu que són moltes les revistes locals que es publiquen ben a prop nostre.

Trobades de revistes locals a Celrà i a Santa Eugènia de Ter 

L’abril passat, l’Associació La Miniua va organitzar una trobada de revistes locals a Celrà, amb motiu del 30è aniversari de La Llera del Ter. El títol que van triar per a la jornada ho deia tot: “Més present que passat”. Hi vam participar les revistes Som del Pont, Cinniana de Cervià de Ter, Sotrac de l’Alt Empordà, Roca de Migdia de Mieres, Grana de Viladesens, i naturalment l’amfitriona, La Llera del Ter; també hi era ben present i representada la nostra veïna Parlem de Sarrià.

El que va cridar l’atenció, i que per a mi és la constatació més significativa de la jornada, és que la majoria de revistes presents érem publicacions joves, nascudes en els darrers anys. No érem un col·lectiu de nostàlgics defensant un format arcaic i moribund: érem gent que havia decidit, recentment i conscientment, apostar pel paper. Aquella trobada sota una alzina era, en si mateixa, molt més que un argument, era tota una declaració de principis.

El periodista Jordi Grau, president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, va posar paraules a allò que totes les persones aplegades allà sentíem: les revistes locals tenim més futur que no pas amb la immediatesa dels mitjans digitals, sinó que cobreix un espai que cap algorisme no pot omplir: un relat propi, situat i arrelat a nivell local, la crònica de proximitat, i des de la proximitat, que ningú més no la farà si nosaltres no la fem.

D’aquella trobada va néixer també la voluntat de repetir l’experiència, de construir una xarxa d’intercanvi i suport mutu entre publicacions locals. I de seguida va arribar una nova oportunitat: al maig, convidats per La Nimfa, vam participar en una nova trobada a la plaça del Barco de Girona, amb motiu del desè número d’aquesta revista de Santa Eugènia de Ter. Dues trobades en pocs mesos. Dos recordatoris que som moltes les publicacions que fem aquesta feina, i que aquesta és una feina que té molt de sentit. 

Una feina, a més, que a banda de l’etiqueta de quilòmetre zero, també té l’etiqueta de qualitat.

L’article del Crim de Can Tita, finalista dels Premis Carles Rahola de Comunicació Local

Al número 3 de Som del Pont, la periodista i veïna del barri Carmina Solano i Badia va publicar el reportatge “El crim de Can Tita, més de vuitanta anys de fum”, un treball rigorós i documentat sobre un fet del passat del barri que, fins aleshores, havia quedat només en el record i la memòria d’alguns veïns i veïnes. El reportatge va ser seleccionat com un dels dos treballs finalistes dels VXII Premis Carles Rahola de Comunicació Local, en la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en premsa, d’entre 26 treballs presentats de tot el territori. No va guanyar el premi, però la condició de finalista ja era, en si mateixa, un important reconeixement al treball rigorós de Carmina Solano i Badia, i de retruc a les revistes locals en general i a Som del Pont en particular. Una confirmació que les publicacions locals, pel fet de ser locals, no estem renyides amb la qualitat; ans al contrari, també som capaços de generar continguts d’interès i de nivell periodístic i històric reconegut.

La revista Som del Pont, però, no només recull la història i la memòria del barri, també recull l’actualitat.

Som del Pont, cronista del Pla de Barris

Des del número 4, Som del Pont té una nova secció dedicada al seguiment del Pla de Barris Pont Major. És una aposta clara i deliberada, ja que el Pla de Barris és el projecte de transformació urbana i social més important que viurà el Pont Major en els pròxims anys, i nosaltres volem ser-ne la memòria escrita, el cronista fidel que número rere número documenti les actuacions, els avenços, els debats i els resultats de l’execució del Pla de Barris.

A partir del número 5, Som del Pont incorporarà una nova secció de Lectura Fàcil, de dues pàgines, amb el contingut de la secció del Pla de Barris adaptat seguint les directrius internacionals d’accessibilitat cognitiva. La motivació és senzilla: la revista arriba a totes les bústies del barri, però no tothom pot llegir-la amb la mateixa facilitat. Hi ha veïns i veïnes que, per poc coneixement de la llengua catalana, per dificultats de comprensió lectora o per altres raons, troben els textos convencionals difícils d’entendre. La informació sobre el Pla de Barris els pertany tant com a qualsevol altre veí o veïna, i volem que hi puguin accedir. Segons la IFLA, la Federació Internacional d’Associacions de Biblioteques i Institucions, més del 30% de la població té dificultats lectores, una xifra que convida a prendre aquesta qüestió seriosament. L’adaptació la farà l’Associació Lectura Fàcil, entitat de referència a Catalunya fundada el 2003, que adapta els textos, els valida amb persones del col·lectiu destinatari i atorga el segell oficial. Amb aquesta nova secció, Som del Pont vol fer un pas endavant cap a una comunicació veïnal que no deixi ningú enrere, especialment en relació a un projecte tant important com el Pla de Barris.

En resum, doncs, i responent a la pregunta inicial, està clar que les revistes locals no som una nostàlgia ni un anacronisme; som una resposta concreta, arrelada i de proximitat a una necessitat que el món digital no ha sabut satisfer: la construcció d’un relat col·lectiu propi, de saber qui som, d’on venim i cap a on anem, de posar nom, cara i història als llocs i a les persones que fan que un barri sigui un barri, i no simplement un conjunt d’habitatges.

Som del Pont és, amb tots els seus defectes i les seves virtuts, un intent honest de fer informació de proximitat i de qualitat. I mentre els veïns i les veïnes del Pont Major la continueu esperant, llegint i guardant, continuarà valent la pena imprimir-la.

Article publicat al número 5 de la revista Som del Pont.

Presentació del número 5 de la revista Som del Pont

Primer de juliol i ja fa uns dies que el número 5 de la revista "Som del Pont" és al carrer i l'estem repartint, bústia a bústia, per tots els habitatges del barri de Pont Major. Aquesta revista, corresponent al número d'estiu, inclou el programa de la Festa Major del barri, que es farà del 9 al 16 de juliol.

A banda del programa de la festa, també hi podreu trobar el pregó de la Festa Major de l'any passat, que va anar a càrrec de la Montse Busquets, i a la secció d'història i històries del barri en Josep Maria Castanyer i Darnés ens evoca, en el seu article, la Festa Major d'una altra època; també ens la recorda la Dolors Cabañas, a l'entrevista d'aquest número, en una de les seves respostes.

Sobre la Festa Major d'enguany, i la Festa Major d'una altra època, anirà, precisament, la presentació d'aquesta revista; una presentació que farem el pròxim dimarts 7 de juliol a les 19 h al Centre Cívic Pont Major, un acte que, tot i que no forma part del programa de la festa, en serà el pròleg.

És clar que aquest número 5 de la revista "Som del Pont" tracta molts altres temes, Festa Major a banda; hi trobareu articles de les entitats i equipaments del barri, i com a novetat, una adaptació del contingut del seguiment del Pla de Barris en llenguatge de Lectura Fàcil, fent més accessible la revista.

La revista ja és al carrer i a la xarxa de biblioteques de Girona; la setmana vinent la presentarem formalment, parlant de la Festa Major. Us hi esprem!

Tinc una bona notícia i una de dolenta...

[Aquest article l'hauria d'haver publicat mesos enrere, al voltant de l'estiu passat, abans de l'inici d'aquest curs...]

Tinc una bona notícia i una de dolenta: quina voleu primer?

Aquesta és la clàssica pregunta trampa, però avui aquesta pregunta no és cap joc, ens serveix per explicar dues realitats del Pont Major que conviuen en el temps i en l’espai, i que parlen del futur del nostre barri. També podríem parlar, i de fet així ho faré, de llums i ombres, metafòriques i literals.

La bona notícia, la llum, ens arriba del món educatiu; la dolenta, les ombres, de l’àmbit urbanístic. Comencem per la llum abans d’endinsar-nos en les ombres.

El Xifra manté i amplia els estudis de batxillerat

Finalment, i després d’un llarg període d’incertesa i mobilitzacions, de protesta i reunions, s’ha confirmat que l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà conservarà, a partir del curs vinent, l’oferta de batxillerat que estava en perill de desaparèixer, tal com ja es va explicar en el segon número d’aquesta revista. Aquesta continuïtat dels estudis de batxillerat és, finalment i després de moltes derrotes, una victòria per a la comunitat educativa del Xifra, i sense cap mena de dubte també per al barri i per al conjunt de la ciutat.

El Departament d’Educació no només ha rectificat en la seva intenció inicial de suprimir el batxillerat al centre, sinó que ha anunciat la seva consolidació i ampliació a partir del curs 2025/26, mantenint les dues modalitats que ja s’hi imparteixen actualment i ampliant l’oferta, tal com s’havia reclamat, amb la implementació d’un batxillerat en doble titulació amb ensenyaments esportius, i la incorporació del Batxillerat General i d’altres modalitats professionalitzadores. Una aposta clara pels estudis post obligatoris que, juntament amb la projecció del Xifra com a centre de Formació Professional Integrada, farà de l’institut un centre de referència a nivell de comarques gironines i fins i tot a nivell de país.

Amb aquesta decisió, l’institut Xifra hauria de poder tancar el període d’incertesa i d’inestabilitat en el què ha viscut els darrers set anys, per obrir un període de certeses i estabilitat.

És clar que mentre finalment l’institut Xifra veu la llum, aquesta no ens ha d’enlluernar de manera que no puguem veure altres dificultats que hi ha al barri, pel que fa als equipaments educatius, destacant especialment la davallada de les preinscripcions 

a les escoles Carme Auguet i FEDAC Pont Major, una ombra que malauradament cada curs es va fent més llarga i perceptible, una preocupant realitat que des de l’AV Pont Major hem traslladat a l’Ajuntament de Girona i al Departament d’Educació.

El Pla de Millora Urbana (PMU) Destil·leries I: més ombres que llum

En canvi, ja que parlem d’ombres, la proposta urbanística que l’Ajuntament de Girona està tramitant, el Pla de Millora Urbana (PMU) Destil·leries, està generant perplexitat, preocupació i malestar. El PMU Destil·leries I, aprovat inicialment, dibuixa un model de transformació urbana que molts veïns, veïnes i entitats del barri perceben com a desproporcionat i desconnectat de les necessitats reals del nostre entorn.

El projecte dibuixa una edificabilitat i densitat desmesurada, amb blocs residencials que, en alguns casos, arriben fins a les set i fins o tot vuit plantes d’alçada. A criteri nostre, aquestes alçades són excessives i desproporcionades respecte a l’entorn immediat, i no només generen desequilibri visual, sinó que projectaran ombres literals sobre els espais públics i edificis del voltant, afectant la qualitat ambiental i la sensació d’obertura urbana.

Tot i que es parla d’incrementar les zones verdes, la realitat és que la major part del sòl es destina a ús residencial privat, amb una reserva d’habitatge protegit clarament insuficient per respondre a les necessitats socials del barri. L’operació sembla més orientada a l’aprofitament immobiliari que no pas a una transformació urbana pensada des de i amb el barri.

A més, cal lamentar la manca d’un procés participatiu en l’elaboració del planejament, i l’AV Pont Major només hem pogut presentar, a correcuita, una sèrie d’al·legacions, demanant, entre d’altres qüestions, reduir el sostre edificable per adequar-lo a la superfície real aportada pel promotor, limitar l'alçada màxima dels edificis a planta baixa més 4 pisos, mantenir la plaça Teresa Borín en la seva ubicació actual i preservar els espais verds i el parc infantil, o garantir la mobilitat interna mantenint la circulació de vehicles pel carrer Formentera.

En definitiva, mentre celebrem amb alegria i raó la continuïtat i ampliació dels estudis de  batxillerat al Xifra, una bona notícia que reforça el valor dels serveis públics de proximitat, no podem deixar de posar el focus sobre un model urbanístic que, si no es revisa a fons, amenaça d’hipotecar el futur del barri amb un creixement desmesurat de gran impacte visual i social.

Educació i urbanisme, en el sentit més ampli d’ambdós termes, haurien de formar part d’un binomi inseparable del projecte del Pla de Barris amb Futur que, tal com es preveu, s’ha de desenvolupar al Pont Major els pròxims mesos, i que ha de permetre fer una millora urbanística substancial, especialment en les zones més degradades, i alhora reforçar i potenciar el teixit educatiu, social i comunitari del barri. L’esperança és que en aquest futur, les bones notícies vencin les dolentes, les llums a les ombres.

Article publicat el número 3 de la revista Som del Pont.

L'ull del Pont: Pla de Barris Pont Major

La notícia, finalment, va saltar a finals de desembre: el barri de Pont Major de Girona va ser seleccionat per la Generalitat de Catalunya per rebre un Pla de Barris que comportarà una inversió de 25 milions d'euros durant els pròxims cinc anys. Una notícia rebuda amb satisfacció per un barri que arrossega, des de fa dècades, mancances urbanístiques, d'equipaments i de serveis que, és evident, li han fet perdre pistonada.

Aquest Pla de Barris representa una gran oportunitat per afrontar aquestes mancances històriques i per repensar, col·lectivament, el present i el futur de Pont Major. La inversió permetrà actuar en zones urbanísticament degradades, millorar l'eficiència energètica dels habitatges i equipaments, dotar el barri de nous espais públics i serveis, preservar el patrimoni natural que l'envolta, i reforçar la cohesió social i el sentiment de pertinença.

La selecció del barri de Pont Major s'emmarca dins la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029, un programa impulsat per la Generalitat de Catalunya amb una dotació global de 412 milions d'euros per als 20 municipis catalans seleccionats. El programa aspira a transformar els barris amb més necessitats mitjançant una intervenció integral que combina la rehabilitació urbanística, la transició energètica i l'acció comunitària.

L'aprovació del Pla de Barris per a Pont Major va ser possible gràcies a la decisió de l'Ajuntament de Girona d'apostar pel barri, projectant i definint una proposta treballada pels serveis tècnics municipals amb la participació i col·laboració del Pla Comunitari Construïm Ponts, el Centre Cívic Pont Major i el teixit associatiu del barri. El Pla de Barris Pont Major s'articula, tal com defineix la convocatòria, al voltant de tres eixos: l'urbanístic, el de transició energètica i el sociocomunitari.

En l'àmbit urbanístic, es preveu actuar en les zones més degradades, millorant l'espai públic, creant noves àrees d'esbarjo i garantint una millor accessibilitat, per exemple reparant i millorant les voreres, una llarga reivindicació del barri. També es reforçarà la dotació d'equipaments i serveis públics, històricament insuficients.

Pel que fa a la transició energètica, es treballarà per impulsar l'eficiència energètica dels habitatges i equipaments, contribuint a la sostenibilitat i suposant un estalvi econòmic per a les famílies. A més, es preservarà i potenciarà el patrimoni natural del barri.

Finalment, pel que fa a la dimensió social i comunitària, es busca enfortir la cohesió social, teixir vincles entre veïns i veïnes, consolidar el sentiment de pertinença i fer de Pont Major un barri més amable i cohesionat.

El Pla de Barris Pont Major hauria de ser un punt de partida per escriure un nou capítol, s'espera que de millores i de prosperitat, en la història del barri de Pont Major.

Article publicat al número 123 de la revista Parlem de Sarrià.

INUNDART a Pont Major

 

El barri de Pont Major és sinònim d'aigua; no en va, el riu Ter és el nostre veí més antic i, de tant en tant, ens ho recorda: ho vam viure especialment amb el temporal Glòria, i ho vivim cada vegada que les pluges torrencials fan pujar el nivell del riu i el barri conté la respiració. Des de fa uns mesos que sabem que tindrem una altra inundació, tot i que aquesta vegada la inundació serà ben diferent: serà d'art, de cultura, de participació i de comunitat.

El 21è Festival INUNDART, una trobada d'arts visuals contemporànies que ja té més de vint anys de trajectòria, ha triat habitar el nostre barri per a aquesta edició, i aquest fet, sens dubte, no és gens menor. Que un festival d'aquesta envergadura, amb projecció de ciutat, de país i internacional, hagi apostat per Pont Major com a escenari és tot un reconeixement explícit del potencial cultural i humà del barri, una aposta que el situa en el mapa cultural de Girona i més enllà.

El que fa especial l'INUNDART no és només el que s'exposa, sinó com es construeix. El festival, com ens va explicar la Raquel Moron, coordinadora del festival i presidenta de l'Associació Art-Crea, a la presentació del número 4 de la revista "Som del Pont", treballa des de la proximitat i la cocreació: moltes de les propostes d'enguany han comptat amb la participació de veïns i veïnes, alumnes de les escoles i entitats locals en els processos de cocreació. No és un festival que arriba, munta i marxa; és un festival que s'arrela, que escolta i que crea conjuntament. Una aposta amb voluntat de permanència i de convivència.

Els dies 21 i 22 de març, el Pont Major deixarem que l'art inundi els nostres carrers i places, convertint el barri en un aiguabarreig cultural, comunitari, participatiu i inclusiu. 

Benvingut, INUNDART!

Presentació de la revista Som del Pont núm. 4

La revista Som del Pont ja ha arribat al número 4 i, per a nosaltres que en formem part, ja és per si sola una gran notícia. La revista del barri de Pont Major, editada per l'AV Pont Major, fa el que han de fer les publicacions locals: recollir el que hi passa, donar veu als equipaments i a les entitats, i recollir també la memòria dels veïns i veïnes, contribuint a construir una identitat col·lectiva que es concentra en l'esperit de reivindicació i de pertinença de la capçalera de la revista: Som del Pont.

En aquest número quatre destaquem tres continguts en portada. El Pla de Barris Pont Major, sens dubte una de les grans notícies del barri, amb un article signat a quatre mans per dos dels responsables tècnics del projecte, la Maria Sisternas i l'Enric Manuel Altés, de l'Ajuntament de Girona. L'arribada del Festival INUNDART al barri, al qual naturalment li donem veu a la revista. I l'entrevista a Luis Herrera, referent i activista veïnal que, amb 96 anys, és un puntal de la memòria col·lectiva del barri, de la mà de la periodista i veïna Carmina Solano Badia.

El dijous 12 de març a les 19 h al Centre Cívic Pont Major presentarem aquest número de la revista, amb la participació de la Raquel Moron, coordinadora del Festival INUNDART. Serà una bona ocasió per celebrar la publicació i per conèixer els projectes de futur del barri, que no són pocs.
Us hi esperem!

El crim hauria estat no publicar aquest reportatge

El fum del crim de Can Tita encara és present al barri de Pont Major, i aquests dies s'ha fet una mica més visible, arran d'un fet extraordinari i, sincerament, del tot inesperat! Us explico:

El número 3 de la revista "Som del Pont" va publicar el reportatge "El crim de Can Tita, més de vuitanta anys de fum", escrit per la periodista i veïna del barri Carmina Solano i Badia, un contingut que, inevitablement, en tractar un tema sensible, va generar certa controvèrsia i debat: calia parlar d'aquest tema, d'aquest crim? Ja en vaig parlar aquí al bloc, quan vaig anunciar la presentació de la revista: parlar d'un crim, encara que hagi passat fa més de vuitanta anys, remou emocions, pot tenir implicacions personals i familiars, i hi ha qui legítimament considera que és millor no remenar-ho. 

El debat és legítim i necessari, i més en un barri relativament petit com Pont Major, on les paraules pesen i el passat són, de vegades, més presents del que ens sembla. El debat el vam fer, també, a la mateixa presentació de la revista, amb la participació de l'autora del reportatge i del periodista, i president de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, Jordi Grau Ramió.

El fet és que el reportatge es va publicar i avui és un dels dos treballs periodístics finalistes dels XVII Premis Carles Rahola de Comunicació Local, en la categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en premsa, d'un total de 26 treballs presentats. Que un article publicat en una revista de barri, editada per una associació veïnal, sigui finalista d'uns premis de comunicació local de referència, sens dubte per nosaltres és una gran notícia. I no ho és només per a l'autora, que ha fet una feina periodística de primer nivell, també per a la revista "Som del Pont", per al barri de Pont Major. El veredicte el sabrem demà al vespre, a la cerimònia de lliurament que es farà a l'Auditori de Girona.

Ser finalista ja és un premi en si mateix, i en aquest cas el reconeixement va molt més enllà de la periodista: és el reconeixement al paper que fan les revistes de barri, i de poble, editades en paper, com a eines indispensables de la comunicació local. "Som del Pont" no és una revista de menys qualitat o menys rigor pel fet de ser una publicació local de barri; de fet, aquest reconeixement ho reafirma. 

Les revistes locals fan una gran tasca de documentació, com fem a "Som del Pont" recollint el pols de l'actualitat, de les activitats i vida de les entitats i els equipaments del barri, i també recuperant la història a través de la memòria, de les vivències i records dels veïns i veïnes. I publicant reportatges com aquest, rigorós i de qualitat.

És per això i molt més que, sincerament, penso que el crim hauria estat no publicar aquest reportatge. Perquè una història com la que explica la Carmina mereixia ser explicada: no només pels fets en si, sinó sobretot per com s'expliquen, amb el rigor, el respecte i la documentació que caracteritzen el bon periodisme. 

A més, l'article fa justícia a la persona que va cometre el crim, i en certa manera és un acte de reparació. Tant o més important del que s'explica, dels fets, és com aquests s'expliquen, i en aquest cas la Carmina Solano i Badia ho ha fet exemplarment.

I el que passarà demà, amb aquest premi, ja serà una altra història...

El barri de Pont Major tenim un pla!

Fa només uns dies es va fer pública la resolució de la primera convocatòria del Pla de Barris i, finalment (i feliçment!), s'ha confirmat que el projecte de la ciutat de Girona centrat en el barri de Pont Major ha estat aprovat. No sé si al Pont Major avui li tocarà la loteria, però el que sí que sé és que ens ha tocat un altre tipus de premi gros, un premi que no ha estat fruit de l'atzar sinó del treball i esforç, i naturalment del compromís de molts: prop de 25 milions d’euros d'inversió per als pròxims cinc anys que han de permetre transformar el barri molt més enllà d’una simple rentada de cara.

D'entrada voldria reconèixer la feina que s'ha fet perquè avui puguem parlar d'aquesta gran notícia, començant per la feina de l'Ajuntament de Girona, que ha impulsat amb determinació el procés i ha hagut d'integrar les aportacions tècniques i comunitàries per configurar una proposta sòlida guanyadora; també voldria reconèixer el treball del Pla Comunitari Construïm Ponts, que ha servit de base i d'embrió per fer créixer el projecte i per treballar-lo a peu de barri; i finalment, també em sembla de justícia reconèixer la implicació i les aportacions de l'AV Pont Major, participant en reunions i trobades, amb un esperit crític i constructiu, aportant, juntament amb altres entitats, col·lectius i serveis la mirada del barri.

El barri de Pont Major tenim un pla, un gran pla! El Pla de Barris no parla només d’obra pública o d’ordenació urbana, també parla de sostenibilitat, de persones, de cohesió i de vida comunitària. El Pla de Barris de Pont Major contempla la millora urbanística, la dotació de nous equipaments, la promoció de l’eficiència energètica, la preservació i potenciació del patrimoni natural del Pont Major, i l'impuls del treball sociocomunitari esdevenint, sens dubte, una oportunitat per fer un barri més amable, accessible i cohesionat, pensat, sobretot, per al dia a dia de les persones que hi vivim.

Aquest anunci, és evident, no és un punt final sinó un punt de partida; ara comença una nova etapa, tant exigent com il·lusionant alhora. Ens espera una feinada ingent en el desenvolupament i l’execució del Pla de Barris de Pont Major, planificant les actuacions, coordinant esforços, prioritzant necessitats i garantint que el veïnat continuï tenint veu en tot el procés. El repte és gran, però també ho és l’oportunitat de fer les coses bé i amb visió de futur. I podem equivocar-nos, certament, però estic convençut que tindrem més encerts, i que per poc bé que ho fem totes i tots, la transformació del barri s'hauria de fer evident.

Aquest Pla és un pas endavant molt rellevant pel barri, pel que suposa d'inversió, de projectes i de reptes, i sobretot és una invitació a continuar treballant plegats, institucions, entitats i veïnat, per fer del Pont Major un barri més cohesionat, amb més qualitat de vida i més oportunitats. 

Potser no ens tocarà la loteria, però avui podem dir amb orgull que el Pont Major té un pla, i que un nou futur ja ha començat pel nostre estimat barri.

És per això que des de l'AV Pont Major, i des del barri en general, enguany podem dir "Bones Festes i... feliç Pla de Barris 2026!"

Així comença... "Les llegendes del Pont"

Els llibres, com tants altres productes de consum, avui també ens han d'entrar pels ulls; les seves portades, amb el seu títol i el seu disseny, tenen la missió de captar la nostra atenció per comprar-los (o demanar-los en préstec).

Però el que ens enganxa d'un llibre no és el títol, ni el disseny de la portada, possiblement ni tan sols l'autor o autora; el que ens enganxa d'un llibre són les seves paraules i, especialment, les seves primeres paraules.

Aquest 2025, doncs, compartiré cada divendres les primeres paraules d'un llibre, en una tria, com sempre, personal i transferible.

Avui obrim un llibre que, finalment, i feliçment, ja és una realitat!

Es tracta de "Les llegendes del Pont", una iniciativa de la Colla de la Gegantona del Pont, una comissió de l’AV Pont Major, que recupera tres llegendes populars del barri de Pont Major de Girona: 

• la llegenda de la Majordoma de la plaça de l’Om
• la llegenda d’en Cinto i la Maria (els gegants de Sarrià de Ter)
• la llegenda del Bou d’Or

Aquestes tres llegendes, reescrites per la mateixa colla, han estat il·lustrades per en Nuxu Perpinyà i adaptades en format de conte. Aquesta publicació vol valorar i donar forma a la memòria col·lectiva del barri, transmetent-la a la mainada i a les famílies del barri, de Girona i d'arreu del món, esdevenint un element més de la cultura popular.

La publicació del llibre ha estat possible gràcies a una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami, que ha permès recaptar 3.000 € gràcies a les 100 donacions de particulars i algunes entitats, assolint el 100 % del finançament necessari per editar el llibre. La resposta de veïns i veïnes del pont Major, de Girona i d'arreu, així com d'algunes entitats i equipaments ha estat molt positiva, amb aportacions que no només han permès fer realitat l’edició del conte, sinó que també han servit per enfortir els vincles entre la comunitat i donar visibilitat al projecte més enllà del barri.

La publicació de "Les llegendes del Pont" és, alhora, un exercici de memòria i de futur. La recuperació d’aquestes històries locals contribueix a reforçar l’imaginari col·lectiu del barri de Pont Major, ajudant a explicar qui som i d’on venim, preservant-les també per al futur. D'altra banda, que el llibre hagi estat possible gràcies a la contribució de la gent, és una mostra del compromís i la implicació d’un barri que sap mobilitzar-se, com ha demostrat en altres ocasions. 

"Les llegendes del Pont" és un llibre que comença així:

De sempre s'ha dit que, si les parets parlessin, ens explicarien històries que han passat: potser converses, anècdotes... qui sap si algun ensurt.

Imagineu les parets de les cases del carrer del Pont. Segur que guarden molts secrets i aventures de tothom qui hi ha passat al llarg dels segles: traginers, artesans, pagesos, mercaders... i tota una llarga llista d'oficis. També aquells que, per elecció o per desventura, hi han passat buscant una vida millor.

Les parets han vist pluja i sequera, i també coses amagades que encara ningú no ha trobat. Les llegendes que recull aquest llibret surten de les parets d'una de les cases: Cal Borrego.

Les llegendes del Pont

Tot va començar, per iniciativa d'unes quantes famílies del barri, proposant de fer una gegantona recuperant una de les llegendes del barri: la Majordoma de la plaça de l'Om. Amb ella també es van crear unes divertides i entremaliades gallines, ampliant així la imatgeria festiva de Girona. És així com va néixer, a l'aixopluc de l'AV Pont Major, la Colla de la Gegantona del Pont.

Amb la creació de la colla, de la Majordoma i de les gallines, la llegenda de la Majordoma de la plaça de l'Om es va actualitzar i es va començar a representar, creant alhora uns titelles, i s'hi va sumar una altra llegenda vinculada al Pont Major, la d'en Cinto i la Maria, creada fa més de 20 anys per la colla dels Amics dels Gegants de Sarrià de Ter; la geganta, la Maria, és filla del Pont Major.

I més recentment també s'ha recuperat, i escenificat, una altra llegenda vinculada al Pont Major, la del Bou d'Or. Aquesta història, plena de misteri i d'imaginació popular, completa un univers que barreja memòria oral, humor i un punt de màgia. Són relats que també expliquen d'on venim i com el barri es mira a sí a si mateix, s'explica a través de la cultura popular.

Ara, finalment, aquestes tres llegendes es volen recollir en un llibre editat per la Colla de la Gegantona del Pont Major, amb la voluntat de finançar-lo a través d'una campanya de micromecenatge. El projecte, més que un simple recull de contes, és una manera de reforçar la identitat del barri i de convidar tothom a viure les seves històries en directe.

En temps de globalització i presses, iniciatives com aquesta són un petit acte de resistència cultural. Preservar i difondre les llegendes locals és una manera de reconèixer el valor del patrimoni immaterial i transmetre'l a les noves generacions, reforçant que la cultura popular no és una peça de museu, sinó una manifestació viva que es renova i es projecta cap al futur. Amb el llibre i la força de la comunitat, aquestes llegendes podran seguir bategant al barri, i molt més enllà.

Us animo a fer-hi una contribució, a fer que aquest projecte es faci realitat.

La crònica negra als mitjans: cal parlar-ne o és millor callar?

El número 3 de la revista Som del Pont inclou un reportatge, "El crim de Can Tita", un cas tràgic de fratricidi que va passar l’any 1943, que ha generat certa controvèrsia i és del tot comprensible, ja que parlar d’un crim, encara que hagi passat fa més de vuitanta anys, remou emocions, pot tenir implicacions personals o familiars i, legítimament, hi ha qui considera que no cal parlar-ne, ni escriure'n res. El debat, però, no és nou i forma part d’un vell dilema del periodisme i de la memòria col·lectiva.

La pregunta és pertinent: cal publicar aquest tipus de continguts en una revista local? I la resposta, al meu entendre, no depèn del que s'explica (uns fets reals, documentats i inqüestionables) sinó de com s'explica; el tractament que se’n fa, per mil és la clau. El rigor periodístic, el respecte a les persones i la voluntat de contextualitzar són condicions essencials per abordar fets tan delicats com aquests amb dignitat i responsabilitat.

La crònica negra ha tingut, té i tindrà una presència habitual als mitjans de comunicació, de vegades amb una aproximació més propera a l’espectacle, d'altres més propera a la informació, i fins i tot algunes vegades amb un ús i abús del sensacionalisme. Però la crònica negra també pot ser una eina de memòria històrica, una manera de recuperar episodis silenciats, de comprendre millor el passat i fins i tot pot tenir un efecte reparador.

El reportatge "El crim de Can Tita" no és només una narració d’uns fets foscos, sinó sobretot una recerca rigorosa a partir de fonts documentals, judicis i testimonis que busca explicar, més que jutjar. La seva publicació ens obliga a pensar què vol dir fer periodisme des del territori, des d'un barri, com es construeix la memòria col·lectiva i quin paper hi tenen les publicacions locals, com "Som del Pont".

De tot això en volem parlar aquesta tarda en el marc de la presentació del número 3 de la revista, en una conversa amb Carmina Solano Badia, periodista i autora del reportatge, i Jordi Grau Ramió, periodista i president de la Junta de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. 

Parlar del passat no sempre és còmode, ni agradable, però si es fa amb rigor i respecte, pot ajudar a entendre millor qui som i d’on venim, personalment i col·lectiva. 

Presentació del número 3 de la revista Som del Pont

El número 3 de la revista "Som del Pont"  no només ha sortit del forn, ja és al carrer i s'ha començat a repartir a tots i cadascun dels habitatges del barri de Pont Major de Girona. Aquest tercer número, corresponent al mes de juliol, a banda de les seccions i continguts habituals també conté el programa de la Festa Major del barri, que començarà el dijous de la setmana vinent.

Abans no comenci la Festa Major, però, farem la presentació d'aquest número de la revista, parlant, a banda de la Festa Major, del tractament periodístic de la crònica negra als mitjans. El motiu per a tractar aquest tema és la publicació d'"El crim de Can Tita", un reportatge de la periodista Carmina Solano Badia que permet, gràcies a la seva recerca, recuperar i posar al dia uns fets que al llarg dels anys, inevitablement, han generat alhora silencis i secrets a veus.

La presentació comptarà, naturalment, amb la participació de la Carmina Solano Badia, que ens parlarà de la seva recerca documental i investigació, i també comptarem amb la participació de Jordi Grau Ramió, president de la Junta de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ens parlarà, com a periodista especialitzat en la matèria, del tractament periodístic de la crònica negra als mitjans de comunicació, cosa que sempre genera certa controvèrsia, com la mateixa publicació d'aquest article en aquesta revista.

Naturalment, també comptarem amb la participació de Josep Maria Castanyer Darnés, president de l'AV Pont Major, que ens parlarà de la revista en general i de la Festa Major del barri en particular.

La presentació de la revista serà el dimecres 2 de juliol a les 19:30 h al Centre Cívic Pont Major, i ens agradarà molt comptar amb la vostra assistència. Us hi esperem!

Preservem la memòria

Aquest dissabte 31 de maig, el Cinema Truffaut de Girona acollirà l’estrena del documental "Preservem la memòria", una iniciativa impulsada per l’AV Pont Major que se centra, sobretot, en les vivències i records de la gent gran del barri. Més enllà d’un simple exercici de recuperació històrica, aquest documental també vol ser una reivindicació de la memòria oral, avui menys valorada, com a eina essencial per entendre la identitat d’un territori; en aquest cas, la del nostre barri.

És a través dels testimonis orals, de les seves vivències i records, que ens podem fer una imatge aproximada de com el Pont Major va ser molt més que un simple barri perifèric: va ser un punt neuràlgic de connexió amb la ciutat, amb una vida comercial pròpia i un teixit social actiu i divers. D’aquest dinamisme encara se’n conserven alguns vestigis, tot i que cada vegada menys. Per això, les veus dels veïns i veïnes més grans esdevenen un arxiu viu i insubstituïble, capaç de reconstruir amb emoció i autenticitat una història —la seva— que sovint ha quedat fora dels grans relats oficials.

Els testimonis orals no només aporten dades o fets; també aporten perspectiva i, des de la seva subjectivitat i emocions, context. Són fragments de vida explicats des de la quotidianitat, des del record íntim del que s’ha viscut en primera persona. I és precisament aquesta dimensió subjectiva la que fa d’aquests relats un patrimoni valuós que permet construir allò que anomenem memòria col·lectiva, una memòria que, si no es recull, corre el risc de desaparèixer.

El documental "Preservem la memòria" és quelcom més que una reivindicació del passat: és un antídot contra l’oblit i un gest de reconeixement cap a aquelles generacions que, sense fer soroll, també han construït el dia a dia del barri de Pont Major. I, en conseqüència, també és una invitació a escoltar: a escoltar el relat i les històries d’un passat que, tot i que no hàgim viscut directament, també és nostre.

La projecció és oberta i gratuïta. Ens agradarà que ens hi pugueu acompanyar.

El mural de les gallines!

 

Al barri de Pont Major de Girona se'ns han escapat unes gallines!

Són unes gallines molt entremaliades i juganeres, i han fugit de la plaça de l'Om, on normalment viuen, juguen i s'ajoquen: són les gallines de la Majordoma de la plaça de l'Om!

Diu la llegenda que un dia la Majordoma estenia una gran bugada i les gallines, entremaliades de mena, van fer caure l'estenedor i la roba per terra; enfurismada, la Majordoma va clavar una estaca amb tanta força que d'aquella estaca en va créixer, alt i fort, l'om que des d'aleshores va donar el nom a la plaça.

Des d'aleshores, doncs, el barri de Pont Major de Girona tenim una llegenda més per explicar, la de la Majordoma de la plaça de l'Om, representada com a gegantona d'un quant temps ençà, i sempre la veureu, quan surt en qualsevol celebració o cercavila, acompanyada de les seves entremaliades gallines, unes gallines de llegenda!

I ara, ai l'as, unes quantes gallines s'han escapolit i campen pel barri; diuen molts veïns i veïnes que les han vist, amb els seus colors vius i alegres, juganeres com sempre a tocar del Pont de l'Aigua, i per més que alguns s'esforcen a fer-les anar cap a la plaça de l'Om, sembla que aquestes no es volen moure d'allà!

I allà les trobareu, tant si enfileu cap al Pont de l'Aigua com si tireu cap a Campdorà, alegres i estarrufades, animant i embellint el barri!

No és només una qüestió d'altura

Al barri de Pont Major de Girona tenim uns quants fronts oberts; per fronts em refereixo a conflictes, necessitats o demandes no cobertes o no resoltes, tot i que alguns d'aquests fronts sembla que estan en el camí de resoldre's satisfactòriament.

Fent un repàs ràpid d'aquests fronts oberts, en destacaria:

• El turisme d'escombraries i la implantació, teòricament a partir d'ahir (?), del nou model de recollida d'escombraries amb contenidors intel·ligents.
• El futur del batxillerat a l'institut Narcís Xifra i Masmitjà; aquest tema, a l'espera de confirmació o anunci oficial, sembla prou ben encaminat.
• Les obres de consolidació dels balcons / accessos del bloc d'habitatges del passeig Sant Joan Bosco 38, que sembla que avancen a batzegades.
• Les voreres malmeses, inacabades o inexistents al barri, un mal endèmic que arrosseguem mandat rere mandat.
• N'hi ha més, la llista és més llarga...

Va ser parlant precisament de les voreres amb l'Ajuntament, en una reunió a mitjans de febrer, que l'AV Pont Major ens vam assabentar de l'aprovació inicial del Pla de Millora Urbana (PMU) Destil·leries I, que preveu la reurbanització de dues parcel·les per a construir-hi fins a 441 habitatges, en blocs d'entre baixos i 4 fins a baixos i 8 pisos.

L'anunci ens va agafar per sorpresa i a contrapeu, i amb pocs dies disponibles per conèixer bé i estudiar la proposta i presentar-hi al·legacions, que vam haver de preparar i presentar a correcuita. No entenc per què ningú de l'Ajuntament, ni la regidora de barri, ni el regidor de planejament ni l'alcalde ens va dir res a l'AV Pont Major, com a mínim, just després de l'aprovació inicial, en la Junta de Govern Local de 3 de gener de 2025, d'aquest PMU. 

Un planejament d'aquesta magnitud no pot passar desapercebut, com si res, ni per l'AV Pont Major ni per al barri. Una tramitació tan important no pot avançar amb la mínima informació pública exigible, la publicació al Diari Oficial de la Província i als mitjans locals en forma d'edicte; una aprovació d'aquest calibre i abast requereix, entenc, la informació prèvia a l'AV Pont Major i la informació pública a tot el barri.

La informació prèvia a l'AV Pont Major no va ser-hi; el tema va sortir com un element col·lateral mentre parlàvem de les voreres; la informació al barri, encara esperem que es faci.

Em dol, com a veí i com a membre de l'AV Pont Major, aquesta manca de diligència i interès de l'Ajuntament respecte a un tema cabdal, respecte a un planejament que generarà un gran impacte en el barri. Un impacte urbanístic, arribant a alçades inaudites a Pont Major, de fins a vuit plantes d'altura més els baixos, i un impacte social, augmentant en més del 50 % el nombre d'habitatges del barri, generant una zona que tindrà una elevada (i no desitjada) densitat.

El barri de Pont Major ja va viure una sacsejada semblant quan el barri va doblar de cop i volta la població quan es van construir els pisos del Grup Pont Major, amb tot el que va representar a escala urbanística i social; ara, precisament just al costat d'aquests habitatges, es fa un planejament desorbitat a risc de tornar a estressar el barri.

És evident, i innegable, que aquests terrenys tard o d'hora s'havien d'urbanitzar, i jo, com la immensa majoria dels veïns i veïnes, sempre havia pensat que la urbanització estaria en harmonia amb les altures que hi ha al sector, amb blocs de baixos i tres o fins i tot quatre pisos, no de quatre en amunt...

És així com, quan semblava que alguns dels fronts oberts que tenim al barri s'anaven resolent positivament, n'apareix un altre de gran magnitud. I l'altura dels blocs ens preocupa, ens preocupa molt, tot i que com ja heu pogut deduir no és només una qüestió d'altura, de l'altura dels pisos; també és una qüestió d'altura política, de valentia i de transparència, d'excel·lir en la informació pública d'una transformació urbanística tan important.

El Pont Major alça la veu

Fotografia: Aniol Resclosa

Benvolguts veïns i veïnes, aquest segon semestre de l’any 2024 ha estat molt farcit d’activitat al barri, com passa habitualment, i és voluntat d’aquesta revista fer-vos-en un breu extracte, a manera d’inventari, també de recordatori, a través dels articles de les entitats i equipaments del barri. Entre els mesos de juliol i desembre, entre la Festa Major i les festes de Nadal, han passat moltes coses, i n’hi ha una d’extraordinària que m’agradaria destacar especialment: la manifestació que es va fer a mitjans de desembre en defensa d’un barri més net.

El de les escombraries és un dels temes centrals d’aquesta revista, no en va la manifestació apareix en portada per la seva importància reivindicativa i també pel seu valor històric.

El Pont Major no és un abocador!

Amb aquest lema («El Pont Major no és un abocador!»), el divendres 13 de desembre de 2024 a la tarda més de 160 veïns i veïnes del barri ens vam manifestar, primer fent una lectura d’un manifest, que trobareu reproduït en aquesta mateixa revista, i després en una manifestació que es va fer al llarg del carrer del Pont Major i del passeig Sant Joan Bosco, des del Pont de l’Aigua fins a l’Instituït Narcís Xifra i Masmitjà.

El manifest i la manifestació van ser la resposta que des de l’AV Pont Major vam voler donar a l’increment de deixalles i brutícia dins i fora dels contenidors del barri, fruit entre altres motius pel creixent «turisme d’escombraries» i de l’incivisme, provocats en part pel procés de canvi de model de la recollida de residus a Girona, així com del porta a porta de pobles veïns, generant tot plegat un major malestar entre els veïns i veïnes expressat en més indignació, queixes i denúncies de brutícia al xat de WhatsApp del barri, i també de viva veu a la mateixa AV Pont Major.

Del «turisme d’escombraries» ja n’érem víctimes de fa temps, arran de la implantació progressiva del sistema de recollida porta a porta en pobles veïns, i hem vist com aquests darrers mesos s’incrementava pel nou model de recollida de residus a Girona, que va començar a implantar-se a la primavera de 2024 amb l’inici del desplegament del sistema porta a porta en alguns barris, especialment en el barri de Montjuïc.

Les limitacions horàries i de recollida de fraccions del sistema porta a porta, sumat a la insuficient neteja i manteniment dels contenidors oberts en el nostre barri, van generar la tempesta perfecta per convertir el Pont Major en un abocador, situació especialment agreujada en algunes illes de contenidors, acumulant tota mena d’abocaments: mobiliari, runes, roba i un munt de deixalles al voltant dels contenidors.

Des de l’AV Pont Major, escoltant dia sí, dia també, les reiterades queixes dels veïns i veïnes, les vostres queixes, i veient també amb els nostres propis ulls aquest increment de brutícia al barri, vam veure que ja no era suficient fer arribar totes les incidències rebudes a l’Ajuntament de Girona través de la Taula de Sostenibilitat, que calia fer quelcom més. D’aquí va sorgir la proposta de fer la manifestació i d’escriure un manifest que recollís no només la nostra queixa, sinó també una sèrie de propostes per a revertir la situació.

La convocatòria de la manifestació va ser tot un èxit, no només d’assistència, com he esmentat abans, també de repercussió als mitjans de comunicació, amb fins a cinc mitjans de ràdio, televisió i premsa escrita que van seguir i donar cobertura informativa de la manifestació en directe.

Més enllà del seu caràcter reivindicatiu, és possible que la manifestació fos, també, una fita històrica del Pont Major, esdevenint la manifestació convocada més multitudinària del barri.

En qualsevol cas, el més important de la manifestació va ser que el barri va alçar la veu perquè la queixa i les propostes arribessin fins a la plaça del Vi i fossin escoltades per l’Ajuntament de Girona.

Canvi de model: de contenidors oberts a contenidors intel·ligents

D’aquí a unes setmanes, el nostre barri estarà immers en la implantació del canvi de model de recollida, passant dels contenidors oberts que tenim ara als contenidors intel·ligents; un canvi del que serem degudament informats d’aquí a unes setmanes i que, com ha passat en altres barris, requerirà un període d’adaptació. Aquest canvi ha de suposar una millora en l’eficiència de la recollida selectiva i també hauria de suposar una millora en la neteja i salubritat dels entorns de les illes de contenidors.

És clar que aquest canvi de model també pot generar un increment de deixalles abocades fora dels contenidors, ja que serà imprescindible l’ús d’una targeta per obrir-los, targeta que no tindran les persones d’altres poblacions que de moment segueixen abocant els seus residus en el nostre barri.

Aquest canvi de model requerirà un cert canvi d’hàbits, ja que, a diferència d’ara, amb la implantació dels contenidors intel·ligents no podrem abocar cada dia qualsevol fracció de residus, sinó que tindrem un calendari setmanal de recollida. Serà de vital importància, per tal de mantenir els voltants dels contenidors nets, que els veïns i veïnes fem una bona recollida selectiva de residus i que els llancem convinentment en el contenidor corresponent el dia, o dies, que toqui. Naturalment, també caldrà que l’Ajuntament segueixi estant atent als abocaments descontrolats per part de persones d’altres municipis, aplicant les corresponents sancions.

El canvi de model hauria de repercutir positivament en un augment de la recollida selectiva, i per tant un decrement de la fracció de rebuig. Això permetria, confiem que més aviat que tard, poder aplicar l’anomenada «taxa justa», beneficiant-nos així de més bonificacions de la taxa d’escombraries.

Bé, segurament del nou model de recollida i dels contenidors intel·ligents en seguirem parlant més endavant, al pròxim número d’aquesta revista. Ara per ara, el més important és que de la mateixa manera que com a barri hem alçat la veu, afrontem amb la mateixa responsabilitat i el mateix sentit comunitari la implantació del nou model de recollida, per tal de tenir el barri el màxim net i endreçat, exigint, naturalment, la mateixa responsabilitat a l’Ajuntament i a l’empresa concessionària del servei de recollida de residus.

Salvar el batxillerat del Xifra, una nova lluita

Però el problema de les escombraries no és l’únic pel qual el barri ha alçat la veu aquests darrers mesos; també l’ha alçat per salvar els estudis de batxillerat de l’Institut Narcís Xifra i Masmitjà.

A mitjans de desembre passat, en una reunió del director dels Serveis Territorials d’Educació amb famílies d’ESO i batxillerat de l’Institut, des del Departament d’Educació es va plantejar la possibilitat d’eliminar els estudis de batxillerat al mateix temps que els estudis d’ESO, ja en procés d’extinció des de fa dos cursos. En altres paraules: Educació va plantejar la possibilitat que en cosa de dos cursos a l’institut Xifra ja no es poguessin cursar estudis de batxillerat. Naturalment, aquest anunci va alertar la comunitat educativa de l’Institut, indignant l’equip directiu i el professorat, les famílies i l’AMPA de l’institut.

Des de l’AV Pont Major, coneixedors d’aquest nou revés per l’institut Xifra, vam contactar i coordinar de seguida amb l’institut i l’AMPA per activar una nova lluita, ara en defensa dels estudis de batxillerat.

Així doncs, just abans de les Festes de Nadal, la direcció i l’AMPA de l’Institut Xifra i l’AV Pont Major ens vam reunir amb el govern municipal de Girona, i vam decidir presentar una moció al ple de l’Ajuntament de Girona en defensa dels estudis de batxillerat. Els acords de la moció s’inspiren i basen en l’acord del Consell Escolar de l’Institut Xifra, que es va reunir de forma extraordinària abans de les vacances de Nadal, i en essència busquen l’inequívoc compromís de l’Ajuntament de Girona amb  els estudis de batxillerat al Xifra.

Si fa dos anys la lluita va ser per la continuïtat dels estudis d’ESO al barri de Pont Major, ara la lluita de la comunitat educativa i veïnal és per a la continuïtat dels estudis de batxillerat. Esperem que aquesta vegada ens en sortim!

Una nova lluita d’un barri que alça la veu!

Article publicat al número 2 de la revista Som del Pont.

Presentació sense cos present

Presentar una revista sense tenir-la encara entre les mans, en paper, reconec que pot semblar estrany d’entrada, fins i tot contradictori, però no deixa de ser un detall que en algunes ocasions pot ser rellevant i, en d'altres, com em sembla que va ser aquesta, secundari.

Dies enrere vam presentar el segon número de la revista "Som del Pont", però aquell dia la revista encara no havia sortit del forn, i per això només la vam poder mostrar en pantalla. Naturalment, el públic va trobar-la a faltar, per allò de tenir-la ja entre les mans i poder-la fullejar i, tal vegada, començar a llegir.

El cas és que aquesta revista es distribueix, sobretot, a tots els habitatges del barri, a cada bústia; la mateixa AV Pont Major la repartim, que és el que hem estat fent aquests darrers dies, tan bon punt aquest segon número ha sortit del forn.

Això de presentar la revista sense tenir-la encara físicament em va fer pensar en els enterraments sense el cos present del difunt, en el que, més enllà del cos, el que realment importa és l'homenatge (i en aquest cas el comiat) que se li fa, el que es parla i recorda de la seva vida.

En el cas de la revista, més que comiat la presentació és de benvinguda, i més enllà de l'oportunitat de tenir-la entre les mans, la voluntat era sobretot presentar-ne els continguts de forma general i, el dia de la presentació, vam aprofitar per aprofundir en un dels articles. Tot i no tenir-la entre les mans, a la presentació vam poder-la veure a cop de clic, projectada en pantalla.

Tenint clar que l'ideal hauria estat tenir-la entre les mans, la presentació, sense el cos present de la revista, va complir perfectament el seu propòsit, que era presentar-la en societat, i no distribuir-la. És clar que la trentena de persones que van assistir a la presentació els hauria agradat marxar amb un exemplar de la revista, tant com a nosaltres ens hauria agradat tenir-la allà de cos present, omplint l'auditori d'aquella olor de tinta i paper tan característica que fan quan surten de la impremta, com la del pa quan surt del forn... Procurarem que així sigui per a la presentació del pròxim número, sempre que la logística i els terminis ens ho permetin.

I, per cert, en el cas del meu enterrament, ja us avanço que de fer-se alguna cerimònia, la meva voluntat és que sigui sense el meu cos present...

Al·legacions de l'AV Pont Major al PMU Destil·leries I

La setmana passada l'AV Pont Major vam enviar aquest comunicat de premsa sobre la presentació d'unes al·legacions al Pla de Millora Urbana Destil·leries I:

L’AV Pont Major presenta al·legacions al Pla de Millora Urbana Destil·leries I per evitar el gran impacte urbanístic i social que representa per al barri.

L'Associació de Veïns i Veïnes del Pont Major ha presentat un document d'al·legacions davant l'Ajuntament de Girona en relació amb el Pla de Millora Urbana (PMU) Destil·leries I, aprovat inicialment el passat 3 de gener per Junta de Govern Local. L'entitat denuncia la manca d'informació i transparència per part de l'equip de govern municipal i manifesta la seva preocupació per l'impacte urbanístic i social que tindrà el projecte per al barri.

Durant una reunió de l’entitat celebrada el passat 11 de febrer amb l'alcalde i la regidora de barri, no es va informar l’AV Pont Major sobre l’abast i la tramitació d’aquest pla, tot i que havia estat aprovat el 3 de gener d’enguany. L’AV Pont Major considera inacceptable aquesta falta d’informació i de comunicació, especialment tractant-se d'un projecte de gran envergadura que preveu la construcció de 441 habitatges i un augment de la superfície del sector de 1.357,23 m².

Detall de les al·legacions presentades:

• Manca de transparència i informació insuficient
  L’AV Pont Major denuncia que durant la reunió amb l'alcalde i la regidora de barri no es va aportar gaire informació detallada sobre el projecte, malgrat que ja era aprovat inicialment, especialment pel que fa al seu impacte i al termini d’exposició pública, que s’esgotava dies després. Aquesta manca de transparència ha generat incredulitat i decepció entre els veïns, que consideren que s'està actuant d'esquena a la comunitat afectada.

• Modificacions irregulars del sector Destil·leries
  El projecte actual modifica la delimitació, superfície i volumetria del sector respecte a les previsions inicials del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU). L’AV Pont Major alerta que no s'ha tramitat cap modificació prèvia del PGOU per justificar aquest canvi, fet que considera una irregularitat. L'entitat qüestiona l'increment sobtat de superfície de 27.146,08 m² a 28.503,31 m² i un sostre edificable total de 38.000 m², quan inicialment era de 25.100 m².

• Alçada excessiva dels edificis previstos
  El PMU Destil·leries I contempla edificis de PB+6 (24 m), PB+7 (27 m) i fins a PB+8 (30 m), trencant l'equilibri de volums del sector, on les alçades actuals oscil·len entre PB+3 (12 m) i PB+4 (18 m). L’AV Pont Major considera que aquesta alçada és desproporcionada i denuncia que projectarà ombres que afectaran negativament la plaça Teresa Borín, espai vital per a la cohesió social del barri.

• Tancament del carrer Formentera i problemes de mobilitat
  El projecte preveu el tall de la circulació de vehicles al carrer Formentera entre els carrers Gran Canària i Ramon Llull, fet que afecta greument la connexió interna entre els dos sectors més habitats del barri: els pisos verds i els pisos del Grup Pont Major. L’AV Pont Major alerta que aquesta decisió saturarà el trànsit en el Passeig Sant Joan Bosco i en el carrer Portlligat, i pot generar problemes de seguretat viària.

• Pèrdua de la plaça Teresa Borín i afectació a la qualitat de vida
  La plaça Teresa Borín és un espai de convivència essencial per al barri, especialment per als veïns del Grup Sindical Pont Major, on infants, joves i persones grans se socialitzen. L’AV Pont Major rebutja la reubicació o desaparició d’aquest espai de zona verda, ja que considera que això impactarà negativament en la qualitat de vida de la comunitat.

• Errors en la memòria del projecte
  El document del PMU conté errors i afirmacions inexactes, especialment en relació amb la superfície de les parcel·les i els límits del projecte. L’AV Pont Major denuncia una manca de rigor en la justificació de l'augment de superfície i la manca de documentació sobre la propietat dels terrenys. A més, es detecta una confusió en la delimitació amb carrers adjacents, fet que genera incertesa sobre l'abast del projecte.

• Incompliment dels convenis urbanístics
  L’AV Pont Major denuncia que part dels terrenys inclosos en el PMU ja van ser cedits a l'Ajuntament en un conveni urbanístic del 1997, i que Boadas no pot utilitzar-los per augmentar el sostre edificable. Així mateix, l'AV Pont Major alerta que s'estan usant espais públics per obtenir beneficis privats, fet que considera una vulneració dels acords establerts.

• Sostenibilitat i qualitat de vida desigual
  L’AV Pont Major reclama que el desenvolupament urbanístic garanteixi una qualitat de vida igualitària per a tots els veïns de Girona, independentment del barri on resideixin. Denuncia que les altures de PB+8 només es plantegen al Pont Major, mentre que en altres barris perifèrics s'opta per edificacions de PB+3 o PB+4, més respectuoses amb l'entorn.

Demandes de l'Associació de Veïns i Veïnes del Pont Major:

1. Reduir el sostre edificable per adequar-lo a la superfície real aportada pel promotor.
2. Limitar l'alçada màxima dels edificis a PB+4 (18 metres).
3. Tramitar prèviament la modificació del PGOU abans de qualsevol canvi en la superfície i edificabilitat del PMU.
4. Mantenir la plaça Teresa Borín en la seva ubicació actual i preservar els espais verds i el parc infantil.
5. Garantir la mobilitat interna mantenint la circulació de vehicles pel carrer Formentera.
6. Corregir els errors i inexactituds de la memòria del projecte.
7. Revisar els convenis urbanístics per assegurar el compliment dels acords establerts.
8. Garantir un desenvolupament urbanístic sostenible i equitatiu per a tots els barris de Girona.

L'Associació de Veïns i Veïnes del Pont Major exigeix que es tingui en compte la seva veu en el procés de modificació del planejament i demana que es revisi l'aprovació inicial del PMU Destil·leries I per tal de garantir un desenvolupament urbanístic equilibrat i respectuós amb el barri.

"Som del Pont" número 2, a punt de sortir del forn!

Demà, dimarts 18 de febrer, presentem el segon número de la revista "Som del Pont" a les 19 h al Centre Cívic Pont Major de Girona. La revista ja la tenim enllestida i aquests dies s'està enfornant i, ben aviat, la distribuirem per tots els habitatges del barri, també a les biblioteques públiques de Girona.

Aquest segon número de la revista "Som del Pont" em fa pensar en el segon disc dels grups de música, el que publiquen després de l'èxit del primer essent, possiblement, l'autèntica prova de foc! Val a dir que el primer número de la revista "Som del Pont", publicat el passat mes de juliol, just abans de la Festa Major del barri, va tenir una bona acollida i aquest segon número, amb més pàgines i noves seccions, vol seguir connectant els veïns i veïnes del Pont Major amb històries properes i continguts d'interès per a tothom.

Aquesta edició se centra, en les primeres pàgines, en el tema dels residus, en previsió de la pròxima implementació del nou sistema de recollida al barri, amb un article del regidor d'Acció Climàtica, Sergi Cot Cantalosella, i un altre sobre la manifestació veïnal de desembre passat amb el lema “El Pont Major no és un abocador!”. 

La revista segueix donant veu als equipaments i entitats del barri, i també contribueix a la preservació de la memòria col·lectiva del barri, per una banda, amb la secció "Retalls d'història", que en aquesta edició inclou un article de Josep Maria Castanyer Darnés sobre l'església de la Pietat i un altre de Joan Pallàs Puigdomènech sobre el paper dels Salesians al llarg del segle XX; i per l'altra, amb la secció "Vivències i records", que recull els testimonis vitals de Josep Brugada Gutiérrez-Ravé i de Gemma Geis Carreras, vicealcaldessa de Girona i filla del barri. Són històries i relats que ens ajuden a entendre millor qui som i d'on venim.

Una altra secció destacada és l'entrevista, que en aquesta edició és a Miquel Resplandis Pineda, un veí de 95 anys que va viure al Pont Major entre els anys trenta i seixanta del segle passat; les seves paraules són un viatge al passat, ens transporten a una època que molts no hem conegut, però que sens dubte també ha marcat l'essència del barri.

I com ja he comentat, aquest segon número de la revista "Som del Pont" arriba amb dues novetats: la primera és la secció "Espai natura", dedicada a valorar el patrimoni natural del barri i que comença amb un article sobre els xiprers, una de les icones del paisatge local; la segona és la secció "Ironies il·lustrades", una vinyeta gràfica humorística que aportarà un toc d'ironia i reflexió sobre l'actualitat del barri, a càrrec de l'artista Jaume Busquet i Roget.

Si teniu curiositat per conèixer tots aquests continguts i voleu passar una bona estona per conèixer millor el barri, no us perdeu la presentació del 18 de febrer! Ens veiem a les 19 h al Centre Cívic Pont Major!

Certeses i estabilitat

Certeses i estabilitat, aquests són els dos conceptes que, en la meva breu intervenció, vaig intentar transmetre al ple municipal de Girona, i vincular al present i futur de l'institut Xifra.

Aquest dilluns a la tarda vaig tenir la responsabilitat, com a secretari de l'AV Pont Major, de presentar i defensar al ple municipal de Girona la moció en defensa dels estudis de batxillerat a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà, presentada conjuntament per l'AMPA Xifra, l'institut Xifra i la mateixa AV Pont Major, amb el suport de l'aFFaC.

Des de l'any 2018, com a mínim, quan Educació va anunciar el nou Institut de Sarrià de Ter, l'institut Xifra ha patit massa incerteses i massa inestabilitat, factors que, sense entrar-hi ara en detall (jo mateix en aquest bloc he publicat prou literatura sobre el tema), han provocat un increment de la segregació del centre i s'han traduït, entre altres conseqüències, en la dolorosa supressió dels estudis d'ESO.

És per això que la possibilitat de perdre els estudis de batxillerat no només suposava l'incompliment d'una promesa, l'incompliment d'un altre compromís, també afegia més incerteses, més inestabilitat al present i futur de l'institut Xifra.

Certeses i estabilitat són dos elements imprescindibles per a qualsevol centre o institució educativa, i la seva mancança afecten directament l'estabilitat de la plantilla docent i la confiança de les famílies, com hem vist aquests darrers anys a l'institut Xifra.

Mantenir els estudis de batxillerat, tenir la certesa que aquests estudis es mantindran i que ho faran amb estabilitat, és una aposta de present i de futur per a l'institut Xifra, també per a la ciutat de Girona, una aposta compatible i complementària amb el futur de l'institut Xifra com a centre de formació professional integrada.

Aquesta era l'aposta, aquest era el compromís: fer de l'institut Xifra un referent dels estudis postobligatoris potenciant el batxillerat i la formació professional. I aquest compromís, com demanava la moció, exigeix essencialment dues coses: certeses i estabilitat.

El ple de l'Ajuntament de Girona va aprovar unànimement la moció; ara faltarà veure fins a quin punt Educació es compromet amb el present i futur dels estudis de batxillerat de l'institut Xifra...