dijous, 26 de juny de 2008

La selecció espanyola de futbol


Aquest vespre la selecció espanyola de futbol té una cita amb la història, independentment del resultat. La cita amb la història de sempre (l'eliminació als quarts de final en les fases finals d'Eurocopoes i Mundials) l'altre dia, contra Itàlia, la va deixar enrere. Avui afronta una doble cita: seguint fent història passant a jugar la final, o bé, de manera més modesta, haver superat el llistó havent-se superat a sí mateixa...

Personalment no desitjo que la selecció espanyola perdi. És a dir, prefereixo que guanyi. A la selecció espanyola se li atribueixen més "causes" de les que li atribueixo jo: sobretot l'enaltació del nacionalisme espanyol i del sentiment "pátrio" (de la mare pàtria que és Espanya). Per mi la selecció espanyola és un equip amb qui no em molesta sentir-me com a proper (com la selecció de bàsquet o els esportistes espanyols en general). Quan competeix, no li desitjo cap mal, sinó més aviat tot el contrari. Ni tan sols en un hipotètic partit entre Catalunya i Espanya li desitjaria cap mal, en aquest cas jo, senzillament, desitjaria i preferiria que guanyés Catalunya.

És quelcom semblant al sentiment que em desperta el RCD Espanyol; jo sóc del Barça, però no desitjo cap mal a l'Espanyol, al contrari, m'alegro de les seves victòries i lamento quan les coses li pinten bastos...

Però tornem a les seleccions. Sempre generen, en clau nacionalista, discursos interessats: hi ha qui afirma que la selecció espanyola no representa Espanya com a país, sinó que representa la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), és a dir, una mena d'entitat privada, però en canvi parla de la selecció catalana en clau de País, no en clau federativa (de la Federació Catalana de Futbol)...

A l'altra banda hi ha qui atorga a la selecció espanyola un element de cohesió nacional, i per contra a les seleccions catalanes i altres ("las regionales") els atorga un element de trencament de la unitat de l'estat... Tanta mandra em fan els uns com els altres...

També darrerament hi ha qui es pregunta, arran de l'eliminació d'Holanda a mans de la Rússia de Gus Hiddink (entrenador holandès), què passaria si un entrenador espanyol eliminés la Roja... I jo em pregunto si també es pregunten què passaria si un entrenador català, eliminés la selecció catalana entrenant, per exemple, la selecció espanyola?. I si el gol definitiu el fes un català que preferís jugar amb la selecció espanyola?. La resposta, per mi, és tan clara com Holanda ha acceptat l'eliminació: acceptar-ho amb esportivitat. Que no parlem d'esport?...

I és que al cap i a la fi aquesta és la clau: fer prevaldre l'esport per sobre de les altres consideracions; no vull dir negar les identificacions amb les respectives pàtries (tampoc es fa amb Eurovisió, per exemple), però cal situar l'esport al damunt de tot per acabar afirmant: si només és esport...!.
-------------------------

pd1: els nacionalistes catalans són els que més es fixen (i després critiquen) en els comentaris de caràcter nacionalista espanyol que fan alguns periodistes en algunes retransmissions de ràdio.

pd2: no deixa de ser paradoxal que un personatge al que se li han atribuït apel·latius cavernícoles (el seleccionador espanyol, Luís Aragonés, qui personalment no em desperta excessives simpaties), hagi seleccionat jugadors amb més classe que "fúria", obtenint de moment un bon resultat.

pd3: després que la selecció espanyola hagi superat el tema "Raúl seleción" (ningú el troba a faltar, David Villa ha rebatejat -renombrat- el número 7 de la Roja), tornarà a la selecció si l'entrena Vicente del Bosque?.

pd4: Carles Puyol, Fernando Navarro, Joan Capdevila, Cesc Fàbregas, Xavi Hernández i Sergio García són els 6 jugadors catalans convocats a l'Eurocopa 2008.

pd5: avui no podré mirar el partit de la selecció espanyola. Tinc una cita amb la Sira per anar a veure en Raimon al Club Natació Banyoles, dins la programació de l'(a)phònica de Banyoles. El concert és a les 23 h., però mirarem d'anar-hi abans per escoltar Praga a La Muralla.