dimecres, 6 de març de 2013

El PSC i el PSOE, ni junts ni separats, federats!

Navarro i Rubalcaba s'abracen. Foto: EFE
El fet, per si sol, és històric: per primer cop el PSC va votar en un sentit diferent del què va votar el PSOE al Congrés de Diputats. Aquest va ser un gest esperat de fa molts anys per molts socialistes catalans i temut, ben segur, per més socialistes espanyols. Aquest fet, aquest acte d’indisciplina per trencar la disciplina de vot dins el grup parlamentari socialista al Congrés de Diputats, marca un punt d’inflexió en la relació i vinculació entre el PSC i el PSOE.

Van ser 13 els diputats socialistes catalans els qui van trencar la disciplina de vot fent evident que sí, que es pot tenir veu pròpia, i per un dia aquest número, el 13, no va ser 12+1 sinó 14-1!  Carme Chacón va desmarcar-se tan de la línia marcada pel PSC, partit pel qual és diputada, com per la marcada pel PSOE, grup parlamentari del què forma part.

Si el fet per si sol va ser històric, el motiu, el dret a decidir, va ser estratègic!. No va ser amb qualsevol tema que el PSC es va desmarcar del PSOE al Congrés de Diputats, va ser amb el tema més espinós i tens de la relació Catalunya – Espanya: el dret a decidir. Donant suport al Congrés de Diputats al dret a decidir Pere Navarro ha alineat finalment, ni que sigui per un dia, el PSC amb la resta de partits catalans i catalanistes que defensen el dret a decidir.

Marcada aquesta posició ara el PSC i Pere Navarro hauran de saber-la mantenir amb fermesa tan aquí, al Parlament de Catalunya, on diputats del PSC també van fer un acte d’indisciplina trencant la disciplina de vot, com allà, al Congrés de Diputats. Curiós que el PSC vagi redreçant el seu eix nacional a base d’actes d’indisciplina!

Deixant a banda la sort, o dissort, de la Carme Chacón i la continuïtat de la fermesa del posicionament del PSC a favor del dret a decidir, el gran tema del socialisme català i espanyol és si PSC i PSOE s’han de separar o bé païr aquest mal de panxa momentani i mantenir-se junts. Jo penso que ni una cosa ni l’altre, que PSC i PSOE el què han de fer és estar federats! I molts em direu que això ja és així, que el PSC és un partit diferent i que la relació amb el PSOE és federal; però la realitat diu que no.

Estar federat no vol dir sotmetre’s sí o sí a la disciplina de vot, sinó que vol dir pactar i decidir, si cal, que es vota diferent! Fins ara la realitat, també escrita, deia que el PSC lliurava els seus diputats al grup parlamentari socialista al Congrés i que aquests havien de defensar els posicionaments del PSOE. En la majoria de decisions l’acord i consens, en tan que socialistes, és obvi, però en allò que afecta a Catalunya és on el PSC ha de poder i saber exercir la seva veu pròpia, seguint el compromís congressual del primer secretari.

L’ideal seria disposar de grup propi al Congrés de Diputats; aquest hauria de ser un horitzó per al PSC doncs obligaria, llavors sí, a mantenir una relació federal de debó amb el PSOE. Ara el PSC té la veu pròpia, veu que ha alçat un dia i que haurà d’alçar-la novament sempre que sigui necessari!

Si el PSC vol defensar el federalisme, si el seu projecte polític és una Catalunya dins una Espanya federal, el seu millor banc de proves és saber teixir una relació federal entre el PSC i el PSOE. L’altre dia tan sols hi va posar la primera pedra. Resta molta feina per fer!

Article publicat a l'Intocable Digital el dimarts 5 de març de 2013