dimecres, 14 d’abril de 2010

Somnis republicans


Sense massa por de mullar els llençols m'agrada somiar que si la Guerra Civil i la dictadura franquista no hagués tallat el fil de la IIa República, possiblement avui Espanya no seria només republicana (mmmmmm!) sinó que també seria federal (sí, sí, sí!...).

No m'agrada despertar-me, però, i tenir la sensació que el meu somni, el meu desig de República, el meu País, Catalunya, dins un Estat, l'Espanyol, republicà i federal, sembla més utòpic que el d'una Catalunya independent!.

Potser em caldrà llegir el llibre "A favor d’Espanya i del catalanisme. Un assaig contra la regressió política" (Edhasa) de Daniel Fernández, secretari general adjunt del Grup Parlamentari Socialista al Congrés dels Diputats, i de l'historiador Joaquim Coll, que avui es presenta (targetó, pdf) a Barcelona amb les intervencions, entre d'altres, del President José Montilla i l'advocat Miquel Roca i Junyent.

D'aquest llibre, que té un pròleg de José Montilla i un epíleg de José Luís Rodrígez Zapatero, l'editorial n'ha fet aqiesta ressenya:
"Joaquim Coll i Daniel Fernández parteixen en aquest assaig de la idea que la disjuntiva entre un major autogovern o una estreta vinculació entre el govern català i l'espanyol és un fals dilema. Resseguint la història de la manera en què desde Catalunya s'ha intervingut en la política espanyola i el tipus de relació que històricament s'ha establert, analitzen les diferents postures adoptades sobretot pels partits i persones amb responsabilitat de govern, així com els resultats obtinguts, per a continuació argumentar a favor alhora d'Espanya i del catalanisme, posant de manifest fins a quin punt poden arribar a ser, no pas contradictoris, sinó complementaris, si bé han d'enfrontar-se a uns plantejaments regressius sorgits en els últims anys en l'espanyolisme més radical."

El meu malson no és la independència de Catalunya, el meu malson és, efectivament, l'espanyolisme més radical, aquell que no vol reconèixer en Catalunya més que una comunitat autònoma!

Per això entenc el poeta: és quan dormo que hi veig clar!