dilluns, 18 de novembre de 2013

Els llençols del PSC

Pere Navarro durant la seva intervenció al Consell Nacional. Foto: PSC
No sé si el que aquests dies viu el PSC és un malson, no sé si és el PSC qui aquests darrers dies em roba hores de son, però aquests dies hi ha una imatge i una expressió de llençols que, tal vegada de manera onírica i inconscient, em fan pensar en el PSC!

Quan el PSC se'n va a dormir i estira el llençol cap amunt els peus li queden al descobert... i quan se'ls vol tapar el llençol no li abriga suficientment les espatlles. Viu el PSC aquella situació a la que algunes vegades ens hem trobat que si ens tapem i escalfem les espatlles se'ns refreden els peus. I viu aquests dies una batalla interna per veure cap a on cal estirar el llençol...

Un llençol més gran, d'una mida òptima, que pogués escalfar tan a les espatlles com als peus, seria l'ideal, però sembla que es va encongint el llençol del PSC. Si es va fent petit el llençol del PSC al final no ens podrà abrigar a tots els qui en formem part!

L'expressió sobre llençols que aquests dies em volten pel cap és aquella que diu que "a cada bugada es perd un llençol"! El darrer cal a comarques gironines va ser la baixa del PSC de Magda Casamitjana, que es suma a d'altres que, amb més o menys soroll, s'han produït darrerament; una de les més sentides, per mi, la de José Antonio Donaire.

Al PSC hi ha baixes, però també hi ha noves altes de militants; no sé si unes compensen les altres, però en tot cas els qui ahir van sortir derrotats al Consell Nacional del PSC no es donen per vençuts!

Necessitava el PSC fixar la seva posició i ahir la va definir i aprovar amb una àmplia majoria del Consell Nacional: si els peus passen fred, que s'abriguin amb peücs!

Es deixa acotxar, el PSC de Pere Navarro, pel PSOE de Rubalcaba...