A finals d'abril de 1970 el president estatunidenc Richard Nixon ordena envair (deixem-nos d'eufemismes: bombardejar) Cambodja, en el marc de la Guerra del Vietnam. La decisió genera una onada de protesta, especialment protestes estudiantils a les universitats, entre elles la Universitat estatal de Kent, a l'estat d'Ohio.
A principis de maig a la Universitat de Kent es comencen a mobilitzar centenars d'estudiants, organitzant petites mobilitzacions i actes de protesta. La mobilització va agafant volada i qui es mobilitza, també, és la Guàrdia Nacional dels Estats Units.
El 4 de maig de 1970 es programa una protesta, que no és autoritzada. La tensió ha anat creixent aquests darrers dies de protestes i manifestacions, amb enfrontaments entre la Guàrdia Nacional i els estudiants. El temor de nous disturbis i enfrontaments fa que les autoritats ordenin la dispersió dels estudiants que es manifestaven i en la seva intervenció la Guàrdia Nacional obre foc, foc real. El tiroteig fereix a nou manifestants i quatre cauen morts: Allison Krause, Jeffrey Glen Miller, Sandra Lee Scheuer i William Knox Schroeder.
Aquesta massacre, la Massacre de la Universitat de Kent, va causar un gran impacte i indignació a tot el país, també en el jove músic canadenc Neil Young. Impactat per les imatges de la massacre, Young va escriure la cançó "Ohio" i amb el seu grup, "Crosby, Stills, Nash & Young" van gravar-la a mitjans de maig i la van publicar com a senzill ("single") a principis de juny.
"Ohio" es va convertir ràpidament en un(altre) himne de protesta contra la guerra i segueix essent una referència de la cançó protesta nord-americana.
