Heartaches by the Number. Minuts Musicals que xiulen

Al llarg d'aquest 2025 els dissabtes el dedicaré a les cançons que xiulen, peces musicals que, en algun moment, contenen música xiulada.

Xiular: Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l’aire amb els llavis contrets o tibants, o també amb l’ajuda dels dits, que hom introdueix a la boca d’una manera apropiada.

I avui, "Heartaches by the Number", una cançó country escrita per Harlan Howard que interpretada per Guy Mitchell el 1959 va arribar al capdamunt de les llistes d'èxit.

La cançó parla d’un home atrapat en un cercle de decepcions amoroses, on cada desengany esdevé un "maldecap numerat", traducció aproximada del títol, i tot i la lletra dramàtica i trista, la cançó té un to animat, accentuat pel xiulet que l'introdueix... 

Convertida en un clàssic del country, ha estat versionada, entre d'altres, per Jerry Lee Lewis, Willie Nelson, Rosanne Cash (filla del mític Johnny Cash) i Elvis Costello, o Cyndi Lauper, tot i que en totes aquestes versions, realment extraordinàries, s'han oblidat de xiular...

El vídeo de la setmana: #JeSuisCharlie

Es pot matar brutalment i a sang freda l'humorista, però no l'humor, ni la ironia ni la sàtira!

Ironies de la vida la darrera publicació abans de l'atemptat contra era tota una premonició...

La vida i la mort, com l'humor, també tenen molt d'absurd, com matar en nom de Déu, de qualsevol Déu, o dels seus profetes... També viure amb por, bé, més que viure amb por, no viure en pau amb un mateix, quelcom al que no estaven disposats a fer els humoristes assassinats.

La por mata la llibertat amb la mateixa força que l'humor l'enriqueix; aquestes morts, però, no són una broma, ni tan sols de mal gust; és terrorisme, simplement terrorisme!

I per combatre'l l'humor és i seguirà essent una de les millors armes, com ho han fet tants altres humoristes gràfics aquestes darreres hores, doncs ens fan riure i reflexionar precisament perquè es prenen molt seriosament la seva feina... tant que alguns s'hi han deixat, literalment, la vida!

Aquesta n'és una petita mostra:



Bon divendres... malgrat tot!

#MinutsMusicals de 1974 amb "She" de Charles Aznavour

Hi ha cançons que tenen vida pròpia, una vida que ni els que la van composar poden controlar, cançons que la gent es fa seves, que serveixen per posar música a la vida i, algunes fins i tot serveixen per posar música a algunes pel·lícules!

Aquest és el cas de la cançó "She", composada per Herbert Kretzmer i Charles Aznavour i que aquest darrer va popularitzar l'any 1974, quan es va publicar com a senzill.

Els més veterans ben segur la recordeu amb la veu del cantant francès, cantada fins i tot en francès, però els més joves (que ja no tan joves) potser la recordareu formant part de la banda sonora de Notting Hill (1999) interpretada per Elvis Costello.

Sembla ser que la cançó, inicialment composada per Herbert Kretzmer, havia de ser interpretada per Marlene Dietrich però no li acabava de fer el pes que una cançó sobre una dona la cantés una dona...Finalment el tema va caure en mans de Charles Aznavour que, després de modificar-la adaptant-la al seu propi estil, es va publicar en anglès i, posteriorment en francès, italià i alemany...

La cançó, com sabeu (o podreu comprovar) és una delícia!



She

She may be the face I can't forget
A trace of pleasure or regret
May be my treasure or the price
I have to pay

She may be the song that summer sings
May be the chill that autumn brings
May be a hundred different things
Within the measure of a day

She may be the beauty or the beast
May be the famine or the feast
May turn each day into a heaven
Or a hell

She may be the mirror of my dream
A smile reflected in a stream
She may not be what she may seem
Inside her shell

She who always seems so happy in a crowd
Whose eyes can be so private and so proud
No-one's allowed to see them
When they cry
She maybe the love that cannot hope to last
May come to me from shadows of the past
That I'll remember 'til
The day I die

She may be the reason I survive
The why and wherefore I'm alive
The one I'll care for through the
Rough and rainy years

Me I'll take her laughter and her tears
And make them all my souvenirs
For where she goes I've got to be
The meaning of my life is she

I per acabar la versió d'Elvis Costello...