dilluns, 28 d’abril de 2014

L'esmicolament del trencadís del PSC


La setmana passada, la vigília de la diada de Sant Jordi, nou membres de l'executiva de la federació de les comarques gironines del PSC van dimitir en bloc. Aquest fet va generar de molts rius de tinta d'opinió pública i publicada sobre la constant "trencadissa" que el PSC viu d'un temps ençà.

Quan es parla de la trencadissa del PSC se'n parla referint-se a les definicions de "trencadissa" que s'associen amb l'acció destructiva: "Acció de trencar o de trencar-se moltes coses" o "Acció de trencar o de trencar-se en molts bocins".

Però el PSC, més enllà d'estar ara en un procés de trencadissa, és en sí mateix, en la seva gènesi, un trencadís!

I quan dic trencadís em refereixo a l'acció creativa, a l'aplicació d'aquest terme en el món de l'art, el terme que ens defineix un "mosaic fet amb trossos de ceràmica trencada".

I sinó repassem-ne els seus orígens:

El PSC es va fundar l'any 1978 fruit de la unió entre el Partit Socialista de Catalunya-Congrés, el Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament i la Federació Catalana del PSOE.

A banda de la Federació Catalana del PSOE els altres dos partits que van fundar el PSC van ser, al seu dia, la confluència de diferents i diversos partits i corrents socialistes, com Convergència Socialista de Catalunya (CSC), el Grup d'Independents pel Socialisme (GIS), el Partit Popular de Catalunya (PPC; no confondre amb l'actual!),  el Secretariat Polític del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), la Tendència Socialista del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament o el Moviment Socialista de Catalunya.

No em negareu que tota aquesta llista de partits i moviments configuren, en el moment de la creació del PSC, un autèntic mosaic! És aquest l'autèntic trencadís del PSC, l'autèntica obra d'art socialista!

De fet el mèrit és haver mantingut unit el trencadís, el mosaic del PSC, fins ara! A partir del moment en què l'eix nacional s'ha imposat en l'agenda, l'activitat i l'actualitat política el trencadís del PSC s'ha començat a erosionar, primer, i a esmicolar, després... I el martell que l'esmicola és el debat no resolt sobre el posicionament en l'àmbit nacional, debat que s'alimenta també de la necessitat, o no, d'anar tan de la mà del PSOE...

Aquesta és la idea que vaig voler transmetre dies enrere responent a la trucada que em va fer el diari El Punt Avui i que aquest passat diumenge es publicava, juntament amb opinions d'altres companys i companyes socialistes...

Aquesta va ser la meva!