dilluns, 23 d’abril de 2018

La llegenda (actualitzada) de Sant Jordi



Pobre Sant Jordi! Ara resulta que no, que Sant Jordi no va matar el drac amb una espasa de veritat, ni de veritat ni de mentida!; cap espasa empunyada per Sant Jordi va matar ni matarà el drac... i no per manca de ganes, no per manca de motius!

Sant Jordi s'ha quedat amb un pam de nas i qui sap si també a l'atur, no per manca de dracs, que encara n'hi ha, sinó perquè ja no hi ha princeses per rescatar, o per ser més precisos, perquè ara les princeses ja no volen ser rescatades per elegants i imponents cavallers: en cas de necessitar ser rescatades les princeses ja es rescaten elles soles!

Tan ben acostumat que estava ell fins ara,  que només intervenia quan la que perillava era la vida de la jove, dòcil i bonica princesa... Sí, on era Sant Jordi quan el drac es va cruspir, no sé, la robusta i adusta filla del moliner?

Sant Jordi, com altres cavallers, era selectiu i no es jugava la pell per qualsevol donzella, que això del "target" els cavallers ho tenen molt clar i sempre han apuntat amunt!

Però ara ni princeses ni, segurament, la filla del moliner! Que no, Sant Jordi, li etziben quan el veuen venir, que no necessitem que un home ens rescati, què et penses, que nosaltres no podem?

Diuen que Sant Jordi vaga perdut i capcot de taverna en taverna amb l'espasa entre cames, que ni tan sols la filla del taverner el necessita, que ella sola s'espolsa de sobre els seus particulars dracs, homes beguts i maldestres, i d'ell només n'espera que li pagui tot el que engoleix i que no l'atabali massa amb la seva trista cantarella... Qui rescatarà aquest home?, es pregunta la filla del taverner...

A Sant Jordi se li ha acabat viure del "cuento" i ara haurà de fer allò tant dels nostres dies: reinventar-se! Podria començar per llegir-se aquest llibre, el que compraré aquest Sant Jordi!