La foguera de Sant Joan

D'entre els records de la meva infantesa hi ha la foguera de Sant Joan que, en la revetlla que celebràvem i compartíem alguns veïns i veïnes, enceníem ben a prop de casa, al barri de Pont Major. Aquella foguera, com tantes altres de tants altres carrers de barris, pobles i ciutats, s'anava formant i anava creixent dies abans de la revetlla, amb fustes i andròmines que hi anàvem acumulant i, naturalment, s'anava vigilant, especialment per part dels més grans, per evitar que algun espavilat hi calés foc abans d'hora.

Per la revetlla de Sant Joan ens hi aplegàvem al voltant grans i petits, entre corredisses, petards, coets, mossegades de coques i, els grans, brindis amb cava. Des del balcó de casa podia veure créixer aquella foguera que la nit més curta de l'any veia cremar des del carrer. No recordo quan vam deixar de fer aquella foguera: segurament quan es va urbanitzar aquell tros de carrer, segurament quan es van estrènyer, lògicament, les mesures de seguretat, segurament perquè la mainada ens vam anar fent grans i la revetlla de Sant Joan ens conduïa a altres contrades, amb altres companyies; segurament per tot plegat.

Tampoc tinc constància que cap d'aquelles fogueres de Sant Joan de sota casa quedés immortalitzada en alguna fotografia familiar; caldria repassar les caixes de fotos de casa, o de casa d'algun veí.

Ahir a la nit cap foguera va il·luminar les ninetes dels meus ulls...

El que sí queda és el record, potser cada vegada més vague, menys intens, d'un foc immens que presidia un moment d'alegria, de diversió i rauxa, i la nostàlgia d'un temps i d'unes celebracions que ja no tornaran.

El goig de cantar, encara que sigui malament

Avui, diada de Sant Joan, s'espera que el dia tingui, en el meu cas, alguns grans moments! Un dels més significatius serà quan, a l'ermita de Santa Maria, a les acaballes de la missa cantem, homes i dones a cor què vols, els Goigs a llaor de la Mare de Déu de Requesens. 

És clar que abans de cantar hauré pujat a peu, aquest any sí, fins a Requesens des de Cantallops, essent un més en la tradicional processó que des de primera hora del matí surt del poble, i en la que una dona porta als braços, carrega, una imatge de la Mare de Déu dels Dolors. 

Aquesta processó, que es completa amb un aplec - romiatge a Requesens, és un vestigi de l'antiga Processó de la Tramuntana, datada des de principis del segle XVII, que sortia de Figueres el primer diumenge de juny cap a Requesens, i a la que s'hi anaven sumant gent i autoritats dels pobles empordanesos per on passava, Cantallops entre ells.

La processó d'avui té la seva litúrgia i ara ens aturem per fer una oració, ara per fer un petit mos i recuperar forces, ara es canta una pregària... I quan s'arriba a Requesens podem reposar una mica abans d'anar a missa, una missa acompanyada per la música de la cobla, que ja afina els instruments per les sardanes que tocaran abans de dinar.

I abans d'acanar la missa, arribarà el moment, el gran moment de cantar junts, en comunió si voleu, els Goigs a llaor de la Mare de Déu de Requesens. Jo sé que cantar no és el meu fort, tendeixo a desafinar des de la primera nota, segurament perquè, qui sap si tip de sentir-me, no m'escolto prou. Però cantar aquests goigs té quelcom de màgic, potser perquè es canten, alternativament i a l'uníson, ara una estrofa els homes, ara una estrofa les dones, ara la tornada tots plegats...

Aquest serà, sens dubte, un dels grans moments del dia; la pujada en processó en serà un altre i, per descomptat, el dinar, compartint taula amb la família. Hi ha dies que es presenten i són, simplement, memorables.

"Puix que en terra i cel, Maria,
vostre poder és immens,
sigueu nostre ajut i guia,
princesa de Requesens."

Sant Joan sense foguera

Quan era petit per Sant Joan es feien moltes fogueres; aquesta és la impressió que tinc, el record que s'ha fixat en la meva memòria. Passaves per carrers, passaves per barris, i era fàcil veure fogueres en construcció en descampats propers a les cases i pisos.

Sant Joan era sobretot una festa de carrer i en el meu, davant de casa, també s'hi muntava una foguera. Dies abans es començaven a apilar fustes de tota mena i a poc a poc la pila s'anava fent gran; podia veure-ho des del balcó de casa, veure-ho i vigilar, no fos cas que algú volgués cremar-la abans d'hora.

La nit de Sant Joan, al voltant de la foguera, la coca i els petards corrien a parts iguals, procurant menjar amb moderació la coca i encendre i tirar amb precaució els petards. Les fogueres feien comunitat, ja que la gent, grans i petits, ens hi trobàvem al voltant.

Ara, per raons òbvies, se'n fan menys, de fogueres, i potser les festes són més privades i cadascú encén i tira els petards davant el seu tros de carrer i menja la coca dins de casa; de revetlles de carrers i de barris se'n segueixen fent, a tomb de festes majors o populars, o simplement trobades veïnals, però la meva impressió (o si més no la meva experiència) és que perdent fogueres també hem perdut un cert sentit de comunitat.

Potser ara la revetlla de Sant Joan és més segura, tot i l'evident risc d'accidents, com el tràgic d'enguany que s'ha llevat una vida, i d'incendis agreujats per la sequera. Els temps canvien, les normatives també, i amb el temps i les normatives, els nostres hàbits i tradicions...

Entre la dolçor dels records de les revetles de la meva infantesa i joventut també hi ha el record de més d'un ensurt, de trapelleries inconfessables (gamberrades, diguem'ho clar) i de l'accident d'un amic que una nit de Sant Joan va acabar a l'hospital després que un coet que havia d'enlairar-se, entenc que manipular per mans maldestres, li va acabar explotant al cos...

Sant Joan sense foguera potser és menys Sant Joan, però encara ens queden els petards, amb regulació i ordenança o sense, la coca (per mi millor sempre amb fruita confitada i crema), i les trobades familiars, veïnals o amicals...

Amb foc o sense, seguirem celebrant Sant Joan i la seva revetlla!

-----------------------

Imatge de David Mark a Pixabay.

Minuts Musicals localitzats a Requesens

Ahir a Cantallops va haver-hi processó; sí, no totes es fan per Setmana Santa! Diu la tradició que en processó, el dia de Sant Joan, la gent de Cantallops puja a Requesens, però no al castell sinó al veïnat.

Encapçala la processó una dona del poble, que carrega una imatge de la Mare de Déu dels Dolors; durant el trajecte es fan parades, algunes per fer una oració, d'altres per a fer un mos...

Arribats al veïnat de Requesens la Mare de Déu arriba a l'ermita de Santa Maria i és allà, en plena missa, quan es produeix per mi un dels moments més emotius del dia: el cant dels Goigs a llaor de la Mare de Déu de Requesens. No us ho puc explicar, s'ha de veure, s'ha de viure!

No sempre puc anar-hi, però sempre que hi he anat els he cantat amb una devoció que em sorprèn a mi i tot. Si m'he de confessar mai devot d'alguna Mare de Déu, sens dubte és a la de Requesens, que d'una o altra manera és ajut i guia... 

"Puix que en terra i cel, Maria,
vostre poder és immens,
sigueu nostre ajut i guia,
princesa de Requesens."

Càntut · Goigs a llaor de la Mare de Déu de Requesens - Teresa Carbonell

Possiblement, la millor coca de Sant Joan!

De coques de Sant Joan n'hi ha moltes, però de Can Francès només n'hi ha una i és, possiblement, la millor coca de Sant Joan del món!

A Can Francès ja tenen un dels millors pans del món (sinó el millor!), la coca del Montgrí, un pa rodó en tots els sentits; cruixent per fora, tendre per dins, ideal per a compartir i acompanyar amb el que convingui, o per a sucar qualsevol plat!

La coca de Sant Joan, farcida de crema i decorada amb la fruita confitada, és artesanal i de km0, tot i que, paradoxalment, la tingui a uns trenta quilòmetres de casa. Prop de casa també en podria comprar, en algun supermercat o en alguna fleca, però la de Can Francès de Torroella de Montgrí té quelcom que, per a mi la fa especial: la fa un bon amic meu, amic des de la infància, i de qui mai, mai de la vida, hauria pensat que acabaria essent flequer!

Perquè l'amic Joan ja fa temps que no només treballa de flequer, em sembla que, amb els anys, les hores i les matinades d'ofici que duu a les mans, ja és tot un flequer, digne successor del seu sogre!

L'amistat és un valor i un bon motiu per anar a Can Francès de Torroella de Montgrí, però la coca de Sant Joan, també la del Montgrí, més enllà de l'estima que tinc cap a en Joan i l'Anna, de veritat que  valen i paguen el desplaçament! 

Ahir una ja va endolcir-nos la revetlla, avui l'altra ens allargarà la sobretaula.

De Sant Joan cada vegada m'agraden menys els petards, i cada vegada més la coca, sobretot si és la de Can Francès, possiblement la millor coca de Sant Joan del món! 

Foc nou, les mateixes brases

No sé si seran moltes les fogueres que, arreu del país, cremaran aquesta nit, revetlla de Sant Joan. Unes fogueres, moltes d'elles, enceses amb la mítica flama del Canigó...

Sigui com sigui, sigui d'on sigui, el foc de Sant Joan que diuen purifica, i no sé si això és el que també s'espera que passi amb el foc nou que, per algunes persones, representen els indults (parcials) als presos polítics.

Deia el president Sánchez que, amb els indults, no es podia començar de zero però sí de nou, en relació al conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Caldrà veure si els indults fan foc nou, com esperen uns, o si aquest foc ho crema tot, taula de diàleg inclosa, com esperen altres!

El foc pot ser nou, però les brases són les mateixes... I avui per avui és incert el que pugui renéixer de les seves cendres! 

Ni amb el foc de Sant Joan

A mesura que ens fem grans la percepció de les coses canvia, naturalment; l'experiència i el coneixement ens fan canviar la mirada sobre moltes coses, i resulta sorprenent quan aquest canvi és de mida, de grandària: a mesura que ens fem grans, empetitim coses que d'infants vèiem enormes!

Potser sí, la foguera de Sant Joan que els veïns i veïnes fèiem davant de casa, al carrer, no era tan gran com jo la recordo, i la recordo gran, enorme!

Situada al carrer, davant de casa, dies abans de la revetlla la veia créixer i també hi contribuïa; i també en veia créixer tantes altres indrets del Pont Major i en altres barris de Girona. Aleshores el carrer era el nostre gran terreny de jocs, i hi jugàvem a futbol, a tenis i, sobretot, hi corríem en bicicleta. Si algun dia els carrers van ser nostres, va ser aleshores!

Les fogueres, com els jocs dels infants, han anat desapareixent d'uns carrers dominats pels cotxes i pel trànsit. Al barri dies enrere vaig veure que un veí, fidel a la seva tradició, preparava la seva, permís en mà i seguint les indicacions dels Bombers. L'any passat vaig passar-hi i era espectacular, quasi tan gran com les que recordo de quan era petit.

El foc purifica, diuen, i el de Sant Joan no en deu ser una excepció; el foc, en forma de foguera, torxa o falla, forma part de la nostra tradició i ens acompanya especialment en aquesta festa del solstici d'estiu.

Tenim tantes coses per purificar, col·lectivament i personal, que em temo que ni amb tots els focs de Sant Joan que han vist espurnejar les meves ninetes faríem net, faria net; caldria una foguera molt més gran de les que recordo de petit...

El refrany de la setmana, sobre Sant Joan

Sant Joan se'ns presenta, en ple desconfinament, com una prova de foc, a falta de fogueres! Ja sabem que la combinació de gel hidroalcohòlic i pólvora és explosiva, i que si la prudència sempre és important, més ho serà enguany, pel que faríem bé d'evitar les aglomeracions.

Prou aigualit que serà per molts, aquest Sant Joan, que la pluja podria acabar de reblar-hi el clau: "aigua per Sant Joan, celler buit i molta fam"! La pluja aquests dies no descansa, tot i que sembla que ho farà abans de la revetlla; més valdria: "abans de Sant Joan, pluja beneïda; després de Sant Joan, pluja maleïda"...

Sigui com sigui, amb o sense pluja, Sant Joan és xarnera, juntament amb Sant Pere, entre l'estiu i la primavera: "per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera", no en va per molts, "per Sant Joan el primer bany"!

El meu encara espera...

#MinutsMusicals "Per #SantJoan", de Joan Manuel Serrat

La flama del Canigó. Foto: Roger Casero

Jo també tinc bonics records d'una nit de Sant Joan... qui sap si algun dia mereixeran ser escrits i cantats...

Ens serveixin, de moment i per avui, els de Joan Manuel Serrat!



Per Sant Joan

Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire de les llàgrimes
que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...

Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els 'nanos' collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.

Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra.
Jo he sigut com vosaltres.
No vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.

Joan Manuel Serrat

La traca de #laRoja fa llufa a #Brasil2014

Espanya va caure eliminada amb la derrota contra Xile al segon partit del Mundial de Brasil 2014. Foto: APF

El d'avui a la tarda, Austràlia - Espanya, podria haver estat un partit de "traca i mocador"!

Abans d'iniciar-se el Mundial de Brasil 2014 molts comptàvem que el tercer partit de la selecció espanyola a la fase inicial seria intranscendent, i així s'ha complert! No comptàvem, però, que la in-transcendència seria per la no-classificació!

És innegable que, més enllà del resultat del partit d'avui, la selecció espanyola ha fet llufa en aquest mundial. Guanyar-lo era molt difícil, ateses les estadístiques: repetir títol i encara menys en continent americà! Però pocs s'esperaven que cauria eliminada tot just al segon partit, i oferint tan poc futbol...

Sé que entre alguns de vosaltres (potser molts, qui sap si la gran majoria) hi ha el desig que avui la selecció espanyola també perdi i si és de manera vergonyant quasi millor! No és el meu cas.

Si aquest Mundial de Brasil 2014 marca el final d'un cicle d'èxits de la selecció espanyola, com que ja no hi ha gaire res a perdre (ni la classificació ni el bon joc) tan per tant que el partit d'avui serveixi d'epíleg , amb una victòria, encara que estèril, d'aquesta generació de futbolistes, simbolitzada si voleu per Xavi Hernàndez, que han marcat amb el seu estil i caràcter el joc de "la Roja" d'aquests darrers anys...

Tan si guanya com si perd, però, avui els petards per les possibles alegries d'una derrota (més) o una victòria (victòria?) de la selecció espanyola quedaran eclipsats pels petards, les traques i els coets de la revetlla de Sant Joan! Aquests darrers espero que, al contrari de "la Roja", no facin llufa!

Bona revetlla i sigueu prudents!

La #FlamaCanigó arriba a Cantallops!

Em vaig assabentar de la notícia fa uns 15 dies gràcies a la colla de la Xiruca i Forquilla de Cantallops! Ells van ser els encarregats d'anar a buscar, com marca el ritual, la Flama al Canigó per dur-la, per primer cop, a Cantallops!


Per iniciativa de l'Ajuntament, però finançada a través d'aportacions particulars, es va instal·lar una Senyera a l'entrada del poble per a rebre la Flama del Canigó. La Senyera presidirà l'entrada del poble (des de la Jonquera) de forma permanent...

La Flama del Canigó va ser portada per grans i petits, fent diversos relleus, simbolitzant d'aquesta manera la transmissió de les tradicions d'una generació a una altra!

Amb molta alegria, emoció i satisfacció vaig poder gaudir veient la meva tia Maria (al centre de la imatge) portant la Flama!


El foc, acompanyat en tot moment pels Diables i els Tambors de l'Albera, va arribar fins a la plaça de l'Església de Sant Esteve, que la va rebre amb el campanar engalanat amb una gran Senyera!

Després d'un breu parlament de l'alcalde de Cantallops i de la lectura del Missatge de la Flama del Canigó 2012 la coca de Sant Joan i el cava van fer les delícies del nombrós públic que des de l'inici va acompanyar l'arribada de la Flama del Canigó a Cantallops!


Visca la Flama del Canigó, visca Catalunya i visca Cantallops!


pd: clicant aquí podeu veure més fotos de l'arribada de la Flama del Canigó a Cantallops.
pd2: la Flama del Canigó també arriba, des de fa uns anys, a Sarrià de Ter!
pd3: bon criteri el de la meva mare: per Sant Joan, la Senyera també al balcó!

#MinutsMusicals amb la nit més curta i el dia més gran, de #JaumeSisa!

Aquesta cançó, com d'altres d'en Sisa i d'en Pau Riba, em transporta a la meva infantesa quan, a principis i mitjans dels anys '80 del segle passat, participava a les colònies d'estiu que organitzava l'Ajuntament de Girona a la casa de colònies Can Feixes de Lligordà (Beuda, Garrotxa)...

I passaran els anys i serà inevitable, cada nit de Sant Joan, recordar aquesta bonica cançó del galàctic Sisa!



La nit de San Joan

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mort, l’hiverm es retira.
Si arribes l’amor, mai mes moriría.

Les flames del foc la nit tornen día,
Si arribes l’amor, que dolç que sería.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem - nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de verbena ocells i astres.
I augmenten les virtuts d’herbes i agües.

Com la terra que gira ai voltant dei sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de flors, l’estiu ens arriba
De mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa
Cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somiin
Enamoro als grans i faig que s’odiin.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i vanjances, ensenyo encanteris
A les jovenetes els porta perfums
Dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan
Il veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni ángel ni infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho es, geniut i immoral.
Astut i qué més?
Sóc inmortal

Si mireu les flames del foc... (4 vegades)

Jaume Sisa