La Via Catalana va ser un èxit, també a Sarrià de Ter.
El passat
11 de setembre de 2013, diada nacional de Catalunya,
Sarrià de Ter va ser una baula més de la gran cadena humana que va resseguir el nostre país de sud a nord.
A
Sarrià de Ter milers de persones,
veïns i veïnes, però també gent vinguda d'arreu, des de la veïna Girona, des d'altres comarques, fins i tot des d'Andorra, vam formar una cadena humana al llarg de l'autovia en tot el terme municipal distribuïts en diferents trams sota la supervisió i organització dels voluntaris de l'
ANC de Sarrià de Ter. Les
imatges dels trams de la Via Catalana al seu pas per
Sarrià de Ter descriuen prou bé com e
l poble va viure aquesta important fita!
La
Via Catalana va ser un èxit no només per
l'alta participació que va tenir, sinó sobretot pel
civisme que va regnar al llarg de tota una jornada altament reivindicativa! Civisme per part de tots els qui van participar-hi, però
també civisme pels qui, sense assistir-hi, van respecta la Via Catalana en tant que manifestació lliure, voluntària i cívica.
La Via Catalana va ser un acte reivindicatiu, però alhora també festiu!
El caràcter
familiar i generacional de la cita també hi van contribuir: feia goig veure fins a 3 o fins i tot 4 generacions d'una mateixa família participant a la
Via Catalana! A diferència d'altres manifestacions, de tall més clàssic com la de la diada de
l'any passat, el format de la
Via Catalana va permetre la participació de moltes persones que, d'altra manera, potser no haurien participat; a més en el cas de
Sarrià de Ter, poble per on passava la cadena humana, aquest fet ho permetia encara més.
La
Via Catalana, iniciativa per l'
Assemblea Nacional de Catalunya (
ANC) amb el propòsit de donar
més força al moviment cívic que empeny el país cap la
independència, va representar un impuls més, des de la ciutadania, per a la mobilització dels partits polítics vers els nostres horitzons nacionals. Des de la manifestació de l'
11 de setembre de l'any passat, manifestació que va motivar les
eleccions anticipades, els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya han anat definint, alguns amb més claredat que d'altres, el seu posicionament vers el dret a decidir i la independència.
I després de la Via Catalana, què?
Després de la
Via Catalana l'agenda política està marcada
quasi exclusivament per la
consulta que, previsiblement, caldria convocar l'any vinent, l'any
2014. És aquesta qüestió
l'epicentre de l'actualitat, del debat, de
l'opinió pública i publicada i és fins i tot aquesta qüestió el principal argument d'altres temes, no menys importants, com les
retallades,
l'atur o la
crisi econòmica que tan ens afecten a tots nivells.
Circula la política del nostre país de manera quasi exclusiva per l'eix nacional, i quan sembla que tímidament es decanta per l'eix més clàssic de "
dreta-esquerra", de polítiques
progressistes vs. conservadores, el
debat comença i acaba quasi sempre amb la
qüestió nacional.
Sembla, doncs, que
cal primer resoldre l'atzucac nacional per a poder dirimir, després,
totes les altres qüestions. Molt bé, doncs resolem primer aquesta qüestió,
fem-ho votant, com s'ha de fer, per a decidir què volem fer amb el nostre país.
I és que aquesta és la qüestió, fer-ne via, però... cap a on?
Avui per avui es dibuixen
dos escenaris molt clars i alguns matisos. Els dos escenaris són que Catalunya esdevingui un
estat independent o bé que
romangui dins l'estat espanyol. Aquests escenaris es configuren a partir de les posicions
contraposades entre els qui estan
a favor de la independència de Catalunya i els qui
no.
Però aquestes posicions tenen, cadascuna d'elles,
alguns matisos, sobretot
perceptibles entre els qui diuen no voler la independència de Catalunya. Entre els
no independentistes hi ha tan els anomenats
“unionistes”, que en essència volen que res, o poc, canviï, com els
federalistes, que proposen una alternativa tan a la independència com al manteniment a l'actual “statu quo” en allò que s'ha anomenat “
tercera via”.
Resten encara molts interrogants per resoldre:
hi haurà consulta? En quina data? Amb
quina pregunta? Però mentre tots aquests interrogants no es resolen
es fa més necessari que mai que fem via, encara que sigui des de la provisionalitat actual,
per sortir de la crisi, aturar els desnonaments, reduir l'atur, aturar les retallades en els serveis públics...
Hem de voler votar, necessitem exercir el nostre dret a decidir,
però no podem esperar la consulta sobre la independència per a decidir quin país volem!
Article publicat al
número 86 de la revista
Parlem de Sarrià.
