dimarts, 4 de setembre de 2012

El renovat "Nou #PSC" i l' #11S

Pere Navarro anunciant els canvis en el grup parlamentari. Foto: PSC
Ahir Pere Navarro anunciava importants canvis en el sí del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de Catalunya. En poques paraules el què ahir va fer Navarro va ser lligar més curt el grup parlamentari fent allò que possiblement no va poder fer just després del 12è Congrés del PSC, celebrat a mitjans de desembre de 2011.

És natural que la comissió executiva del PSC vulgui tenir un major control del grup parlamentari, sobretot perquè els president i portaveu que hi havia fins ara, Quim Nadal i Miquel Iceta respectivament, eren uns "outsiders", no formaven part del nucli dur de la direcció del partit.

Fins aquí, tot normal, sobretot prenent aquestes decisions a l'inici d'un nou curs polític i ja amb la mirada posada a les properes eleccions al Parlament, bé siguin al 2014 o s'avancin al 2013.

Aquests moviments són fins i tot comprensibles, en clau interna, davant l'imminència d'un procés de primàries al PSC on es preveu una bonica i apassionada pugna; i la direcció del partit deu voler tenir i mantenir fortes les regnes del partit...

Navarro vol refermar el seu lideratge i res millor per fer-ho que prendre decisions. Però a mi més que els noms, que també m'importen, em preocupa més el rumb, i no és el d'en Navarro, de moment, el rumb que més m'agrada que prengui el socialisme català...

I d'entre els molts debats que té oberts (?) el PSC, o el socialisme català, un és saber què fer amb el PSOE, i l'altre saber què fer amb Catalunya! Un debat ideològic, també de model...

El Nou PSC va renunciar al grup propi al Congrés de Diputats i va fer una aposta per la veu pròpia, que deu ser molt fluixa, perquè a voltes em costa molt sentir-la... Ho deia mesos enrere i cada dia s'evidencia més: la única manera de tenir ver pròpia és tenir grup propi!

Oficialment el PSC no vol saber res de la manifestació del proper 11 de setembre, però no tots els i les socialistes; no som pocs els socialistes que, més enllà d'assistir-hi o no, pensem que en aquesta manifestació qualsevol socialista pot anar-hi perfectament...

I no volem pas, almenys jo, que el PSC es torni un partit independentista, però sí, almenys jo, que reforci el seu caràcter catalanista, que no empetiteixi la "C" i que responent a la pròpia dinàmica i vida del partit, s'obri a l'independentisme.