"Les persones felices..." L'aforisme de la setmana. Any Joan Fuster

Sou feliços? Us han fet mai aquesta pregunta?...
Sóc feliç? Us heu fet mai aquesta pregunta?

En aquests casos temem més la resposta que la pròpia pregunta i la resposta no sempre pot saldar-se amb un sí o un no, sinó que sol estar carregada de matisos.

La pregunta fins i tot pot requerir-ne una de prèvia: què és la felicitat? La psiquiatra Marian Rojas Estapé, néta de l'economista Fabià Estapé, diu que "la felicitat no és el que ens passa, sinó com interpretem el que ens passa"; la felicitat, doncs, té més giragonses de les que ens sembla...

Joan Fuster tenia la seva visió particular de la felicitat i va expressar-la en aquest aforisme:

"Les persones felices no tenen memòria."

Buf. aquesta frase sí que és demolidora, sobretot pels que procurem fer memòria i retenir-la, pels que anem mirant (i admirant) el passat de cua d'ull...

En la recerca de la felicitat segons Joan Fuster, doncs, també podem aplicar-nos aquesta recomanació de Marian Rojas Estapé, que insisteix en "la capacitat de connectar de forma sana amb l'instant present"; vés que la felicitat no sigui, simplement, viure el present, viure al present...

Bon Nadal!

Aquests dies omplim de felicitat postals i missatges, d'una felicitat que no sé si tenim, o que potser com a mínim no ens sobra, com per anar-la repartint, anar-la regalant!

O potser sí, potser del que es tracta és precisament això, de regalar-la, de donar-la fins i tot a compte de la nostra, d'aportar la nostra llum on hi ha les ombres dels altres, fins i tot a risc d'ombrejar-nos, finalment, nosaltres mateixos...

L'altre dia pensava que entre tanta felicitació de Nadal pels altres, repartint bons desitjos i les millors de les intencions, també seria necessari que ens enviéssim a nosaltres mateixos una felicitació amb els bons desitjos i felicitat que esperem pels altres, una postal privada, si voleu, ben carregada d'autoestima.

Ben mirat aquest és el meu veritable desig per a totes i tots vosaltres, que us estimeu una mica més, sobretot si en general us estimeu poc, que el benestar d'un mateix, amb un mateix, és aliment imprescindible per a viure i, sobretot, compartir la vida amb els qui repartim, de tot cor, felicitat i els millors dels desitjos. Així procuraré fer-ho jo també, amb mi mateix...

Bones Festes!

Moltes gràcies per aquest moment!

No ens podem banyar dos cops en el mateix riu, va fer-nos observar fa molts anys Heràclit, car tot flueix i l'aigua que hi circula és sempre diferent; també és diferent l'aparent mateix el camí pel que transitem cada dia, fins i tot si el fem, dia rere dia, sobre les nostres mateixes passes, fins i tot si en el mateix indret dia rere dia topem amb les mateixes persones, que fan també el seu camí, que com el nostre és diferent cada dia.

Així doncs tot és únic, irrepetible i, per tant, irrecuperable en la seva pentitud: cada instant, cada pas, cada minut, cada segon, cada experiència... I malgrat tot, per més que pel camí trobem frases motivadores (viu cada dia com si fos l'últim) no vivim ni podem viure amb alta intensitat cada instant, cada minut, cada segon, cada experiència, doncs fent camí la vida també ens ensenya que viure-la sempre tan intensament és un no viure.

Impossible doncs viure tots i cadascun dels moments amb alta intensitat, però alguns sí mereixen ser viscuts plenament, com el que ahir vam compartir a Girona en motiu de la celebració dels 10 anys del programa Incorpora.

Després de mesos de treball i preparació en silenci, el d'ahir va ser un dia per gaudir! Va ser un moment únic i irrepetible, emotiu i divertit, i sobretot un moment compartit! Moltes gràcies a tots els qui ho vau fer possible!

L'aigua inevitablement segueix el seu curs i avui, que ja és l'endemà, és una altra aigua la que baixa riu avall...

Feliç 2015?

La felicitat, com la riquesa, està mal repartida!

Entre Nadal i Cap d'Any ens la repartim a cabassos amb missatges, a vegades, tan ben intencionats com buits i la resta de l'any ens sembla viure de renda fins que un dia, inesperadament i sense avisar, se'ns acaba el crèdit de felicitat acumulat al llarg d'aquests dies!

Com anys enrere amb les postals, hi ha qui es preocupa i s'ocupa d'escriure divertits, alguns molt encertats, missatges de bonhomia i felicitat per compartir aquests dies de Nadal, missatges que esdevenen virals a les xarxes socials i a WhatsApp; però a mi els que m'agraden més són els "fets a mà", els escrits personalment per qui els envia, per simples o senzills que puguin ser...

La felicitat aquests dies, com tantes altres coses al llarg de l'any, també es copia i s'enganxa!

Per Nadal i sobretot per Cap d'Any ens desitgem felicitat perquè sabem que la tristesa i les penes ja arribaran soles i, la majoria de vegades, sense avisar. Com cantaven anys enrere Els Esquirols, i jo al Cau, també aquest 2015 "vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió..."

Aquest 2015 jo, com tu, tindré dies bons, dies dolents, dies fantàstics i dies per oblidar! No podré evitar males notícies, desencisos... per moments la tristesa s'apoderarà de mi, també de tu, quan així hagi de ser, inevitablement; serà llavors quan haurem d'estirar de la felicitat rebuda aquests dies, serà llavors quan haurem de recuperar els missatges i postals de Nadal i Cap d'Any i aixecar el telèfon, cercar aquells que ens han desitjat felicitat i demanar-los, llavors sí, que ens la donin en forma de consol, consell, escolta...

Feliç 2015? Sí, i tant, doncs al capdavall l'objectiu, al final de cada any, és que els somriures guanyin a les llàgrimes, sempre que aquestes no siguin de felicitat!

La fòrmula matemàtica de la FELICITAT

FELICITAT = arrel quadrada de PAU + SALUT al quadrat + 100% AMOR

Ara entenc perquè és tan complicat, a voltes, topar amb la felicitat... I sobretot que romangui permanentment...

Encara que ho sembli, la fòrmula matemàtica de la felicitat no és un joc de nens!

-----------------------

pd: fotografia feta a l'aparador de la botiga Zeppelin de Girona i publicada, amb l'apunt en negreta que l'acompanya, al meu Twitxr.