Al despatx d'educadors de l'antic CRAE Salt - El Tarlà, l'any 1996
El dilluns 21 de novembre de 1994 va ser un dels meus primers dies de feina; no va ser el primer primer dia de feina (abans ja havia treballat intermitentment de repartidor de correu comercial i de monitor de lleure), tampoc va ser l'últim (n'han vingut més de primers primer dia de feina), però sí va ser un dia que va marcar, sense saber-ho aleshores, el meu futur professional...
Cursant Educació Social a la UdG unes companyes de classe, treballadores dels equips de serveis socials del Consell Comarcal del Gironès, van deixar un anunci d'una feina en una Comunitat Infantil (actualment un CRAE, un centre residencial que acull de infants tutelats per l'administració) gestionat pel propi Consell. L'oferta no era res de l'altre món: buscaven un becari per a treballar 5 hores a la setmana! El sou, us podeu imaginar, poc més que simbòlic...
En un primer moment no hi vaig fer massa cas, però un dia ho vaig rumiar: les cinc hores a la setmana eren una hora cada dia, de 8 a 9 del matí, per a reforçar a l'educador del centre durant l'estona de llevar la mainada i preparar-los per anar a l'escola. L'horari combinava molt bé amb els estudis, el sou era el menys important, però en canvi em permetria conèixer de primera mà un servei, fer atenció directa!
Vaig presentar una instància al Consell Comarcal acompanyada del meu, llavors curt CV, i resulta que finalment la feina va ser per mi. Fantàstic!.
El divendres abans recordo que amb la meva mare vam buscar la localització del centre, al carrer Joan Alzina de Girona, al barri de Palau. El dilluns 21 de novembre de 1994, amb la meva moto (llavors una Vespa 200!) vaig anar, puntualment, al centre i vaig picar la porta. Em va obrir l'educadora que havia fet la nit, la Mònica... Vaig conèixer després els infants que vivien al centre i, aquella mateixa setmana, a la reunió d'equip educatiu, vaig conèixer la resta d'educadors i personal del centre, entre ells en Ricard, a qui tenia de professor a la universitat, a la Gemma, qui anys enrere havia estat Cap (monitora) meva a l'Agrupament Escola i Guia Joan Pons.
Aquells primers dies no era conscient on m'acabava de ficar! Resulta que al centre, de titularitat de la Generalitat però de gestió delegada al Consell Comarcal, hi havia treballadors d'ambdues administracions. Aquella Comunitat Infantil, juntament amb dues més també gestionades pel Consell Comarcal, deixarien d'estar gestionats properament per l'ens comarcal en previsió que la Generalitat els considerés de gestió delegada en un futur molt proper. Aquest horitzó afectava de manera diferent als i les treballadores dels tres centres (Sobrequés, Segre i Salt - El Tarlà), els de la Generalitat podrien ser reubicats a altres centres propis i, en canvi, els del Consell Comarcal del Gironès el nostre destí anava lligat als futurs gestors de cad un dels centres.
Davant aquesta situació el conjunt de treballadors dels tres centres contractats pel Consell Comarcal s'havien començat a organitzar per prendre la iniciativa de crear una entitat social per optar a guanyar el concurs dels tres centres, en comptes d'esperar que el destí, amb la seva incertesa, dictés sentència...
A mi, tot i tenir un horari ridícul i ser, com aquell qui diu, l'últim mono a pujar al vaixell, se'm va demanar si volia formar part de la creació d'una nova entitat amb la voluntat de mantenir els nostres llocs de treball als centres, mantenint també la continuïtat educativa i de referència amb els infants, amb la perspectiva que després del canvi de titularitat i del canvi de personal (la marxa dels treballadors contractats per la Generalitat) a la Comunitat Infantil caldria ocupar les places vacants d'educadors i jo, becari acabat d'arribar, podria optar-ne a una.
I així va ser: el 28 de desembre de 1994 una colla de treballadores i treballadors dels 3 CRAES (Sobrequés, Segre i Salt - El Tarlà), educadors socials i becaris, vam crear el què aleshores vam anomenar Associació Plataforma Educativa 3 Esses (actualment Plataforma Educativa).
Finalment, amb un procés complex, la nova entitat, la nostra entitat!, va passar a gestionar els tres centres, de manera plena i definitiva l'abril del 1995.
A partir del gener de 1995 les meves 5 hores setmanals es van concentrar a la tarda de divendres, doncs calia que anés coneixent millor la dinàmica del centre, i a partir de l'1 d'abril de 1995 vaig començar a treballar d'educador.
Amb un dels infants acollits, l'any 1995
Des d'aleshores sempre més he treballat a Plataforma Educativa, com molts altres companys i companyes de l'entitat (novembre 1994 - setembre 2001 d'educador al CRAE, setembre 2001 - desembre 2004 de director de la Llar Residència Sant Ponç i des del juliol de 2007 com a coordinador d'Incorpora Girona), fent només un parèntesi de dos anys i mig de dedicació exclusiva l'Ajuntament de Sarrià de Ter com a primer tinent d'alcalde (gener 2005 - juny 2007).
Avui fa 15 anys, el dilluns 21 de novembre de 1994, sense saber-ho aleshores, vaig ser al lloc adequat al moment adequat. Aquest fet també va precipitar la meva emancipació, a principis d'estiu de l'any 1995...
Sempre m'he sentit afortunat per la possibilitat de formar part de la creació i vida de Plataforma Educativa, per haver crescut professionalment treballant en l'entitat i per a l'entitat, envoltat de grans amics i professionals...
Mai una feina tan (aparentment) insignificant, quasi de per riure, m'havia aportant tant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada