Doncs sí, el P3 es toca!

Diumenge a mig matí tres marxes populars van fer camí des de les escoles Marta Mata, Montfalgars i Balandrau de Girona fins a la delegació de la Generalitat.; allà s'hi va sumar també la comunitat educativa de l'Escola Malagrida d'Olot. L'ambient era festiu i, naturalment, reivindicatiu; famílies i professorat van nodrir les tres marxes i omplir l'espai de davant de seu de la Generalitat a Girona. Un dels lemes, compartit per les escoles, era clar: el P3 no es toca!

Setmanes enrere, a finals de gener, el plenari del Consell Municipal d'Educació (CEM) de Girona aprovava un acord a proposta de la Comissió de Planificació Escolar i Equipaments que, entre d'altres qüestions, instava a "mantenir, en l'oferta per a la preinscripció del curs 2020/2021, els grups i les línies de P3 de totes les escoles públiques de Girona", és a dir, en altres paraules, el P3 no es toca.

Dies enrere la Junta del Col·lectiu d'Ensenyants de la Garrotxa emetia un comunicat davant la proposta de tancament d'una línia de P3 a Olot; en aquest comunicat manifestaven que decisions com aquestes no haurien de respondre només a criteris econòmics i que si hi havia una davallada de demanda es podria invertir l'increment de ràtios que algunes escoles han hagut d'assumir. El comunicat no ho expressa explícitament, però fent-ne una lectura completa respira i ressona, també a el P3 no es toca...

D'altra banda l’AMPA de l’Escola Malagrida d'Olot presentarà una moció a l'Ajuntament d'Olot en defensa dels grups de P3 públics que el Departament d’Educació té previst suprimir per al proper curs, és a dir, que el P3 no es toca.

Precisament fa pocs dies el plenari de l'Ajuntament de Girona aprovava per unanimitat una moció en defensa de les línies de P3 a la ciutat, venint a dir, efectivament, que el P3 no es toca.

El P3 no es toca, reivindiquem les famílies de les escoles, el P3 no es toca, manifesten els i les professionals de l'educació, el P3 no es toca, aproven el Consell Municipal d'Educació i el Ple de l'Ajuntament de Girona, el P3 No es toca, reclamen els sindicats i gran part de la comunitat educativa!

Però resulta que sí, que el Departament d'Educació tocarà el P3, com va fer-ho el curs passat, i fa dos cursos, i en fa tres...

El P3 es toca i ja ens podem queixar, i la llàstima és haver de gastar, curs rere curs, més energies i esforços a protestar que no a compartir de veritat la planificació escolar.

Al capdavall sembla que el Departament d'Educació es trobi més còmode entomant la queixa de decisions preses a curt termini, que no compartint la planificació a anys vista, confrontant visions, polítiques, valorant pros i contres i analitzant conseqüències i efectes col·laterals de les decisions a prendre...

Després, és clar, parlaran meravelles de la comunitat educativa, i nosaltres encara, ni que sigui per cortesia, els aplaudirem!

Més enllà del Balandrau

És admirable la resposta que l'Escola Balandrau de Girona ha sabut donar davant l'amenaça del Departament d'Educació de suprimir per al curs vinent la línia de P3, el que suposaria el més que probable tancament de l'escola.

La seva capacitat de mobilització, àgil, ràpida, participativa, intensa i persistent ha resultat efectiva, si més no a curt termini, salvant la línia de P3 per al curs 2020/2021. La notícia de la decisió del Departament d'Educació es va rebre just la vigília de la tornada a l'escola després de les festes de Nadal, com un regal de Reis d'última hora...

Més enllà del Balandrau i la seva fita, encara hi ha lluita, pel propi Balandrau (s'ha salvat el P3 del curs vinent, però no sé si definitivament s'ha garantit el seu futur els propers cursos) i, naturalment, també per les altres dues escoles de Girona nominades a perdre, el curs vinent alguna línia de P3, l'Escola Montfalgars i l'Escola Marta Mata.

La possible supressió d'una línia de P3 en aquestes escoles no suposa una estocada mortal com al Balandrau, però sí una ferida oberta al seu projecte educatiu i un element de desestabilització de l'escola.

Les escoles, també els instituts, consoliden projectes educatius sobretot quan poden gaudir de certeses i estabilitat, quan el gruix dels seus claustres són estables i quan poden projectar projectes i programes com a mínim a mig termini. Estocades com aquesta generen incertesa i, com en l'economia amb els mercats, en l'educació la incertesa espanta les famílies, fa trontollar els claustres i posa en crisi els projectes.

Ho estem vivint (tot això) en primera persona a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, passant, aquest curs, de quatre a dues línies de 1r d'ESO...

És per això que més enllà del Balandrau la lluita continua, especialment aquesta setmana amb dues reunions de comissions del Consell Municipal d'Educació (CEM) de Girona, dilluns i dijous, en les que sens dubte es tractarà aquesta qüestió, i amb el ple municipal de divendres que aprovarà, previsiblement, una moció per unanimitat en defensa de les línies de P3.

Defensar les línies de P3 de l'Escola Balandrau, l'Escola Montfalgars i l'Escola Marta Mata és defensar l'escola pública, la qualitat de l'educació pública.

Espero que el Consell Municipal d'Educació de Girona properament també es pronunciï, i que ho faci en la línia dels grups municipals, en la defensa dels grups de P3, ja minvats aquests darrers cursos en altres escoles, i en la reivindicació del paper que en aquest debat, i aquestes decisions, hauria de tenir el propi CEM.

El Balandrau ha obert camí, i ara no és moment per deixar-lo, ans al contrari!

El P3 no es toca!

Aquest curs tot just sortirà de l'Escola Balandrau de Girona la primera promoció d'alumnes que haurà fet tot el cicle d'educació infantil i primària sencer, la primera promoció d'alumnes que, sortint del Balandrau, aniran a l'institut!

El Balandrau, doncs, és una escola molt nova, una escola amb un projecte educatiu encara de poc recorregut, tot i que ja amb una certa trajectòria definida i perfilada, fins i tot diria que reconeguda. El Balandrau és una escola jove i, perdoneu-me el dramatisme, avui està amenaçada de mort, d'una mort prematura.

El Departament d'Educació sembla decidit, un any més, a suprimir línies de P3 de les escoles públiques de Girona (de fet d'arreu), i després de suprimir per aquest curs les de les escoles de Font de la Pólvora i Dalmau Carles, per al curs vinent planteja suprimir les una de l'Escola Marta Mata, una de l'Escola Montfalgars i la de l'Escola Balandrau; no sabem si dues a escollir d'aquestes tres opcions, o les tres...

És una llàstima que, en comptes d'aprofitar la davallada conjuntural demogràfica el Departament d'Educació no es plantegi rebaixar les ràtios, sinó suprimir línies; és pertinent recordar que el Consell Municipal d'Educació (CEM) de Girona va aprovar, al gener de 2019, una resolució en la que es demanava precisament la reducció del nombre d'alumnes per aula: "Mesures per a la programació de les necessitats d’escolarització del curs 2019-2020: Disminució de la ràtio de P3. Aprofitar la davallada de natalitat per reduir les ràtios de P3. Reduir a 23, a tots els centres amb l’excepció dels de màxima complexitat públics."

I si bé és cert que el CEM Girona és un òrgan consultiu, la seva opinió, tenint present que representa el conjunt de la comunitat educativa de la ciutat, hauria de ser més tinguda en compte!

Sigui com sigui, ara el Departament d'Educació planteja una nova reducció de línies de P3 per al curs vinent i d'entre les opcions que planteja, la supressió de la de l'Escola Balandrau suposaria, de facto, la seva mort anticipada, ja que només té una línia de P3... D'aquí que l'escola, i especialment l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA), s'hagi mobilitzat tant!

Un any més, doncs, caldrà fer una aferrissada defensa de l'escola pública en general, i del manteniment de les línies de P3 en particular, una defensa que veurem si, com la de l'any passat, resulta estèril, ja que malgrat tot (posicionaments del CEM, protestes dels propis centres escolars, etc...) el Departament d'Educació va suprimir les línies de P3 de les les escoles de Font de la Pólvora i Dalmau Carles...

El malestar no és només pel què (supressió de línies), també és pel com, per la manera que el Departament d'Educació pren i comunica aquestes qüestions. Fa un any va fer quelcom semblant amb l'anunci de l'obertura del nou Institut de Sarrià de Ter, deixant sense gaire marge de maniobra a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, que va veure resignadament, després de moltes protestes i reunions, com li suprimien dues línies de 1r d'ESO...

Entre d'altres motius és per això que des de l'AMPA del Xifra també ens sumem a la defensa de les línies de P3!

En ple debat sobre les zones d'escolarització de Girona, i amb problemes de mobilitat i transport escolar, o de segregació per resoldre, en comptes d'afrontar aquestes qüestions amb el temps i les energies que requereixen, ara de nou hem de destinar esforços, veurem si fructífers, per a defensar l'escola pública i la qualitat de l'educació començant des de la base, amb una premissa molt bàsica i entenedora: el P3 no es toca!