dimarts, 3 de desembre del 2019

"Pep II, de l'Horta"

Photo on Foter.com
No recordo la darrera vegada que vaig veure, a la revista Parlem de Sarrià, signar un article amb pseudònim! Bé, no ho recordo descomptant, per descomptat, l'inefable Sam Enfot!

Tot i no ser molt habitual a la nostra revista local, la cultura catalana n'és ple de pseudònims, no només d'escriptores i escriptors, també de periodistes, dibuixants de tires còmiques, artistes (tot i que en aquest cas es sol parlar més de nom artístic, com en el cas dels i les cantants), etc. El "Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l'emigració" (Pagès Editors, 2013) en recull fins a 7.500!

Entre ells no hi ha el de "Pep II, de l'Horta", pseudònim que d'entrada fa pensar, ben mirat, que deu haver-hi també un "Pep I, de l'Horta"! Per tant el pseudònim és, més que un fals nom, el sobrenom de qui signa l'article "Quan el gall canta al Pla de l'Horta..." en el darrer número publicat.

Els sobrenoms també són de llarga tradició a casa nostra, i més que amagar la identitat la seva funció és reforçar-la identificant-la encara més. Curiós cas el de la meva àvia Juanita de Cantallops quan s'hi referien com la Juanita de Can Llonch tot i que ella en aquesta casa, la pairal de la mare del meu avi, no hi ha viure mai...

En el cas que avui ens ocupa, i tal vegada a algú preocupa, el sobrenom "Pep II, de l'Horta" ha esdevingut per a l'ocasió pseudònim, i fins i tot és possible que s'hi amagui un alter ego, que com qui hi ha al darrere també té la ploma afilada i dispara, o més aviat fa inventari, dels arbres que arreu del poble troba a faltar. Veurem als propers números de la revista si és prolífic.

He de reconèixer que en "Pep II, de l'Horta" és murri, doncs tot i saber que molta gent sabrà de seguida qui és, també és conscient que les generacions més joves, com els i les nouvingudes, cada vegada identifiquem menys cases i persones pels seus sobrenoms, pel que el seu, més que revelar qui és, l'amaga com per art de màgia, indesxifrable als ulls de propis i estranys.

El més curiós de tot és que, com la màgia, és possible que mentre donem voltes per desxifrar la identitat del pseudònim, passem per alt un petit detall que també apareix a la revista, també de lletra més petita, que desemmascara en "Pep II, de l'Horta", si és que mai s'ha volgut emmascarar!

En fi, més enllà d'aquest "divertimento" la nova revista ve farcida d'història i de moltes altres històries que sempre fan de bon llegir!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada