dilluns, 17 de desembre de 2018

El futur (incert) de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà


El dijous 22 de novembre a la nit saltava la notícia: el curs vinent Sarrià de Ter tindrà el reclamat nou institut! La notícia la filtrava la comunitat educativa de Sant Julià de Ramis i a partir de l'endemà la premsa ja se'n feia ressò.

L'anunci del nou institut de Sarrià de Ter obre alguns interrogants al voltant del propi institut (quantes aules tindrà, com de gran serà el pati, amb quin model educatiu es basarà, com afectarà a la mobilitat...) alhora que en genera també sobre el futur de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, que fins ara era el de referència per l'alumnat de les escoles Montserrat de Sarrià de Ter i Castellum de Sant Julià de Ramis. La qüestió és més complexa del que sembla.

D'entrada és pertinent constatar que ningú qüestiona el nou institut de Sarrià de Ter, un institut reclamat de fa temps i que la seva absència era un greuge per les famílies d'ambdós pobles. No es qüestiona el què, sí que es qüestiona el com, la manera com s'ha pres aquesta decisió i com s'ha informat.

La sorpresa no va ser agradable més enllà de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, especialment pel propi institut i per les altres escoles adscrites, l'Escola Montjuïc, l'Escola Carme Auguet i el FEDAC Pont Major, totes tres de Girona i les tres les que, per Educació, han d'alimentar les dues línies de primer d'ESO del Xifra a partir del curs vinent.

Aquests centres educatius (Xifra, Montjuïc, Carme Auget i FEDAC) en particular, i la comunitat educativa de Girona en general, s'han mostrat especialment dolguts amb Educació per la gestió comunicativa i sobretot de (mala) planificació d'aquest anunci. Abans d'entrar-hi, però, un darrer detall previ, important i significatiu: la del nou institut de Sarrià de Ter ha estat, també, una decisió política.

És evident que tota decisió és política, però en alguns casos l'interès polític de caràcter partidista es fa més evident. Aquest no n'ha estat una excepció i per mostra no un, sinó dos botons, dues fotografies propiciades per un mateix partit polític: una de l'alcalde i una regidora del govern de Sarrià de Ter amb el Conseller d'Educació acompanyats per un representant de la secció local d'ERC de Sarrià de Ter, l'altra de l'alcaldable d'ERC a l'Ajuntament de Girona davant l'Institut Narcís Xifra de Girona reforçant el mateix missatge llançat per la conselleria en el moment de l'anunci.

És ERC qui no ha sabut o volgut dissimular que aquesta ha estat sobretot una decisió política, presa a les portes de les eleccions municipals, fent prevaler més aquesta qüestió que no la necessària planificació en relació a les adscripcions, als propis projectes educatius, i a les conseqüències, que les té i moltes, en la seva zona d'influència.

El nou institut de Sarrià de Ter fa que des del Departament d'Educació es plantegin alguns canvis en l'adscripció d'algunes escoles, naturalment més enllà de les escoles Montserrat i Castellum (previsiblement adscripció única al nou institut), com les de Medinyà, Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls, passant del congestionat institut de Celrà al nou de Sarrià de Ter. Ignoro com han viscut les comunitats educatives d'aquests pobles aquest anunci... Sí conec més de prop i de primera mà com ha caigut aquest anunci a les comunitats educatives de les escoles Montjuïc, Carme Auget i FEDAC Pont Major, també naturalment a la de l'institut Xifra.

És evident que cada una d'aquestes escoles viu aquesta situació des de la seva perspectiva i que en la proposta de solucions hi ha matisos i fins i tot diferències entre elles, però totes comparteixen, juntament amb el propi institut Xifra i la comunitat educativa de Girona (expressada pel Consell Municipal d'Educació), la preocupació pel futur de l'ESO al Xifra.

La preocupació es concreta pel risc que el Xifra esdevingui un centre segregat. Aquest risc s'alimenta sobretot per dos motius:
(1) la reducció de les 4 línies d'ESO a les 2 (de 1r d'ESO) amb alumnes només de les escoles Montjuïc, Carme Auget i FEDAC redueix la diversitat d'origen de l'alumnat, fent que, segons les previsions d'aquestes escoles, ni tan sols es poguessin omplir les dues línies de 1r d'ESO el curs vinent, i sobretot, derivada d'aquesta realitat,
(2) l'oportunitat que aquest fet donaria a Educació que podria derivar tota la matrícula viva de Girona (alumnes que van arribant al llarg del curs i que convé matricular) al Xifra.

Això podria convertir l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà, pel que fa a l'ESO, en un centre de segona. Aquest és un risc que per l'Institut Xifra, també els agents socials del barri del Pont Major, augmenta si es redueixen les línies d'ESO de quatre a dues línies, ja que aquesta reducció també posa en crisi la continuïtat d'un projecte educatiu consolidat i d'èxit.

És per aquest motiu que el manteniment de les 4 línies d'ESO és una prioritat per l'Institut Xifra, i ho és fins al punt que estan disposats a perdre-les si es poden mantenir juntes en un altre institut, el nou de Sarrià de Ter!. D'aquí la proposta de l'Institut Narcís Xifra que el nou de Sarrià de Ter neixi amb quatre línies d'ESO i no dues, i que s'alimentin, a banda de l'alumnat que Educació ja preveu (Montserrat i Castellum, potser Medinyà) també de l'alumnat de les escoles Carme Auguet i FEDAC Pont Major, tenint aquestes dues la doble adscripció (nou institut de Sarrià de Ter i un altre de Girona) i oferint una nova adscripció a un o més instituts de Girona a l'alumnat de l'Escola Montjuïc. No se'ns escapa que aquesta opció sacseja les adscripcions de la ciutat de Girona!

Dit amb altres, i potser més entenedores, paraules: el Xifra prefereix "amputar-se" l'ESO que mantenir-lo reduït, com vol Educació, si s'evita el risc que esdevingui un centre segregat, quan fins ara ha estat i és un centre integrador i inclusiu.

És una veritable llàstima que una molt bona notícia (el nou institut de Sarrià de Ter) es vegi tacada per la manca d'informació, planificació i diàleg de la Conselleria d'Educació alhora d'executar aquesta decisió, prescindint de la visió tècnica i política dels altres municipis implicats, fins i tot dels centres educatius directament afectats, i prenent una decisió tan decisiva a poques setmanes de tancar les adscripcions de les escoles, d'esquenes a consells municipals d'educació, comissions de matriculació i altres agents socials. Participació? Governança? No, política de fets consumats!

En fi, que contra la política de fets consumats ara estem en plena contra rellotge per intentar pal·liar els efectes negatius d'aquesta decisió per l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà, una decisió que ha obert (de nou?) la caixa de pandora (quan no la de trons!) de les adscripcions de les escoles de Girona. Em temo, però, que poca maniobra es podrà fer més enllà del dret a la protesta!

Tota la comunitat educativa vinculada a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà (Associació d'ex professors, AMPA Narcís Xifra, AAVV Pont Major, Escola i AMPA Carme Auguet, Escola i AMPA FEDAC, Escola, AMPA i AAVV Montjuïc) donen suport al posicionament de l'institut amb la ferma voluntat que el seu posicionament pugui ser defensat també pel Consell Municipal d'Educació de Girona (que es reuneix avui de forma extraordinària per tractar exclusivament aquest conflicte) i el propi govern i Ajuntament de Girona davant el Departament d'Educació.

Diu Educació que de segregació al Xifra no n'hi haurà, tot i que fins ara no ha sabut, o volgut, argumentar com ho evitarà. Sobre el paper tot es veu molt clar (de les 4 línies actuals passarem a 2+2 entre el Xifra i el nou institut de Sarrià de Ter), però quan aterrem aquesta planificació en un territori concret la planificació fa aigües i queda en paper mullat!

Sense discutir la necessitat del nou institut de Sarrià de Ter no puc evitar afirmar, amb tota la rotunditat del que sóc capaç, que en la gestió d'aquesta decisió Educació ha suspès estrepitosament. Encara és a temps, però, d'aprovar la revàlida!