Doncs sí, el P3 es toca!

Diumenge a mig matí tres marxes populars van fer camí des de les escoles Marta Mata, Montfalgars i Balandrau de Girona fins a la delegació de la Generalitat.; allà s'hi va sumar també la comunitat educativa de l'Escola Malagrida d'Olot. L'ambient era festiu i, naturalment, reivindicatiu; famílies i professorat van nodrir les tres marxes i omplir l'espai de davant de seu de la Generalitat a Girona. Un dels lemes, compartit per les escoles, era clar: el P3 no es toca!

Setmanes enrere, a finals de gener, el plenari del Consell Municipal d'Educació (CEM) de Girona aprovava un acord a proposta de la Comissió de Planificació Escolar i Equipaments que, entre d'altres qüestions, instava a "mantenir, en l'oferta per a la preinscripció del curs 2020/2021, els grups i les línies de P3 de totes les escoles públiques de Girona", és a dir, en altres paraules, el P3 no es toca.

Dies enrere la Junta del Col·lectiu d'Ensenyants de la Garrotxa emetia un comunicat davant la proposta de tancament d'una línia de P3 a Olot; en aquest comunicat manifestaven que decisions com aquestes no haurien de respondre només a criteris econòmics i que si hi havia una davallada de demanda es podria invertir l'increment de ràtios que algunes escoles han hagut d'assumir. El comunicat no ho expressa explícitament, però fent-ne una lectura completa respira i ressona, també a el P3 no es toca...

D'altra banda l’AMPA de l’Escola Malagrida d'Olot presentarà una moció a l'Ajuntament d'Olot en defensa dels grups de P3 públics que el Departament d’Educació té previst suprimir per al proper curs, és a dir, que el P3 no es toca.

Precisament fa pocs dies el plenari de l'Ajuntament de Girona aprovava per unanimitat una moció en defensa de les línies de P3 a la ciutat, venint a dir, efectivament, que el P3 no es toca.

El P3 no es toca, reivindiquem les famílies de les escoles, el P3 no es toca, manifesten els i les professionals de l'educació, el P3 no es toca, aproven el Consell Municipal d'Educació i el Ple de l'Ajuntament de Girona, el P3 No es toca, reclamen els sindicats i gran part de la comunitat educativa!

Però resulta que sí, que el Departament d'Educació tocarà el P3, com va fer-ho el curs passat, i fa dos cursos, i en fa tres...

El P3 es toca i ja ens podem queixar, i la llàstima és haver de gastar, curs rere curs, més energies i esforços a protestar que no a compartir de veritat la planificació escolar.

Al capdavall sembla que el Departament d'Educació es trobi més còmode entomant la queixa de decisions preses a curt termini, que no compartint la planificació a anys vista, confrontant visions, polítiques, valorant pros i contres i analitzant conseqüències i efectes col·laterals de les decisions a prendre...

Després, és clar, parlaran meravelles de la comunitat educativa, i nosaltres encara, ni que sigui per cortesia, els aplaudirem!

Quan consultar, sembla, fa mandra

Amb tanta democràcia, tanta transparència i tanta participació les administracions han anat creant consells de participació, de caràcter consultiu, se suposa que per a millorar en la qualitat democràtica, però en algunes ocasions sembla que, més aviat, per a complir l'expedient, o ni això!

Crear un consell de participació implica feina, molta feina, ja que no només s'ha de crear un reglament que el reguli i designar qui en formarà part, també s'han de definir unes funcions i un funcionament intern, i sobretot dotar-lo de contingut per tal que tingui utilitat.

Aquests consells, per exemple els Consells Escolars Municipals, o, quan s'escau, els Consells Assessors d'emissores de ràdio municipals, persegueixen donar veu a tots els sectors implicats articulant la seva participació, i per tant la seva veu, cercant ser escoltada, ser com a mínim consultada.

Aquesta és la seva gran virtut, la seva capacitat de ser consultats, de recollir opinions, de generar-les, de generar consensos si és possible, de marcar posicionaments, de fixar polítiques, de criticar-les... El seu caràcter consultiu pot ser interpretat com un límit, però tot i que els acords d'aquests consells no són vinculants, poden ser, i de fet aquest és en part el seu paper, influents.

Sobre paper, que ho aguanta tot, aquests consells permeten no només promoure la participació, també contribueixen a la qualitat democràtica de les administracions que els creen, quan els responsables polítics que en són responsables (d'aquestes administracions) se'ls creuen, se'ls prenen seriosament.

La meva experiència particular en la matèria darrerament no em genera grans satisfaccions, ans al contrari; per un costat per la dificultat d'una comissió d'un consell escolar municipal de planificar quan la seva raó de ser (d'aquesta comissió) és precisament fer-ho, o si més no ser consultats sobre la planificació; per un altre costat per un consell encara no nat, un part tardà i difícil, i tanmateix sembla que inevitable...

Sí, ja entenc que a vegades això de consultar fa mandra, i que hi ha qui prefereix demanar perdó que demanar permís o, encara pitjor, que demanar tan sols l'opinió... 

Consultar és, sempre, un acte políticament valent!

Malastruc

Imatge de Ryan McGuire a Pixabay

Les ciències mai han estat el meu fort, que jo vaig fer lletres pures, però de física m'ha quedat que l'energia no es perd, sinó que es transforma...

Deu ser per això que al mateix temps que jo he anat deixant la política (o més aviat la política m'ha anat deixant a mi), m'he anat involucrant en altres qüestions, i val a dir, amb energies renovades!

Primer va ser l'AMPA de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, al setembre de 2018, i com que una cosa porta a l'altra, també al Consell Municipal d'Educació de Girona, al juny de 2019.

Després, a la primavera de 2019, a l'AAVV del Pont Major de Girona, on ara fa dos anys vaig tornar a viure, i de retruc també a la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona...

I finalment, al setembre de 2019, vaig tornar a col·laborar a Ràdio Sarrià, amb un programa sobre inserció laboral...

I deu ser que algun dia deuria trepitjar merda, o quelcom semblant, perquè resulta que, al contrari que la popular cervesa, que allà on va triomfa, en aquests àmbits darrerament hi ha hagut alguna crisi... M'explico.

Poc després d'entrar a la Junta de l'AMPA ens va esclatar la crisi derivada de l'anunci del nou institut de Sarrià de Ter. D'aquesta crisi encara no ens n'hem sortit...

I aquest curs, ja com a president de la Comissió de Planificació Escolar i Equipaments del Consell Municipal d'Educació de Girona, he viscut més de prop l'enèsima del P3 a la ciutat de Girona.

Pel que fa al tema veïnal, a l'AAVV del Pont Major no hem tingut cap crisi però sí a la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona, una crisi profunda que quasi liquida l'entitat, i que de moment encara no s'ha superat, ni molt menys, tot i que m'agradaria pensar que estem en el camí de resoldre-la...

I la tercera crisi és la que, des de finals de novembre de l'any passat, arrossega Ràdio Sarrià, una crisi encara oberta i que espero que es tanqui satisfactòriament més aviat que tard.

Més d'una vegada, aquestes darreres setmanes, he pensat que tinc quelcom de malastruc, i que no sé si sóc jo que persegueixo les crisis, o són les crisis que em persegueixen a mi...

Fins i tot l'altre dia hi havia qui, sentint els meus laments per tanta malastrugança, m'intentava consolar afirmant que potser més que perseguir-me les crisis em cridaven (senyal que hi has de ser), i jo aleshores, inevitablement, encara em vaig preocupar més! 

No patiu, ara per ara no tinc previst involucrar-me en res més!

Més enllà del Balandrau

És admirable la resposta que l'Escola Balandrau de Girona ha sabut donar davant l'amenaça del Departament d'Educació de suprimir per al curs vinent la línia de P3, el que suposaria el més que probable tancament de l'escola.

La seva capacitat de mobilització, àgil, ràpida, participativa, intensa i persistent ha resultat efectiva, si més no a curt termini, salvant la línia de P3 per al curs 2020/2021. La notícia de la decisió del Departament d'Educació es va rebre just la vigília de la tornada a l'escola després de les festes de Nadal, com un regal de Reis d'última hora...

Més enllà del Balandrau i la seva fita, encara hi ha lluita, pel propi Balandrau (s'ha salvat el P3 del curs vinent, però no sé si definitivament s'ha garantit el seu futur els propers cursos) i, naturalment, també per les altres dues escoles de Girona nominades a perdre, el curs vinent alguna línia de P3, l'Escola Montfalgars i l'Escola Marta Mata.

La possible supressió d'una línia de P3 en aquestes escoles no suposa una estocada mortal com al Balandrau, però sí una ferida oberta al seu projecte educatiu i un element de desestabilització de l'escola.

Les escoles, també els instituts, consoliden projectes educatius sobretot quan poden gaudir de certeses i estabilitat, quan el gruix dels seus claustres són estables i quan poden projectar projectes i programes com a mínim a mig termini. Estocades com aquesta generen incertesa i, com en l'economia amb els mercats, en l'educació la incertesa espanta les famílies, fa trontollar els claustres i posa en crisi els projectes.

Ho estem vivint (tot això) en primera persona a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, passant, aquest curs, de quatre a dues línies de 1r d'ESO...

És per això que més enllà del Balandrau la lluita continua, especialment aquesta setmana amb dues reunions de comissions del Consell Municipal d'Educació (CEM) de Girona, dilluns i dijous, en les que sens dubte es tractarà aquesta qüestió, i amb el ple municipal de divendres que aprovarà, previsiblement, una moció per unanimitat en defensa de les línies de P3.

Defensar les línies de P3 de l'Escola Balandrau, l'Escola Montfalgars i l'Escola Marta Mata és defensar l'escola pública, la qualitat de l'educació pública.

Espero que el Consell Municipal d'Educació de Girona properament també es pronunciï, i que ho faci en la línia dels grups municipals, en la defensa dels grups de P3, ja minvats aquests darrers cursos en altres escoles, i en la reivindicació del paper que en aquest debat, i aquestes decisions, hauria de tenir el propi CEM.

El Balandrau ha obert camí, i ara no és moment per deixar-lo, ans al contrari!

El P3 no es toca!

Aquest curs tot just sortirà de l'Escola Balandrau de Girona la primera promoció d'alumnes que haurà fet tot el cicle d'educació infantil i primària sencer, la primera promoció d'alumnes que, sortint del Balandrau, aniran a l'institut!

El Balandrau, doncs, és una escola molt nova, una escola amb un projecte educatiu encara de poc recorregut, tot i que ja amb una certa trajectòria definida i perfilada, fins i tot diria que reconeguda. El Balandrau és una escola jove i, perdoneu-me el dramatisme, avui està amenaçada de mort, d'una mort prematura.

El Departament d'Educació sembla decidit, un any més, a suprimir línies de P3 de les escoles públiques de Girona (de fet d'arreu), i després de suprimir per aquest curs les de les escoles de Font de la Pólvora i Dalmau Carles, per al curs vinent planteja suprimir les una de l'Escola Marta Mata, una de l'Escola Montfalgars i la de l'Escola Balandrau; no sabem si dues a escollir d'aquestes tres opcions, o les tres...

És una llàstima que, en comptes d'aprofitar la davallada conjuntural demogràfica el Departament d'Educació no es plantegi rebaixar les ràtios, sinó suprimir línies; és pertinent recordar que el Consell Municipal d'Educació (CEM) de Girona va aprovar, al gener de 2019, una resolució en la que es demanava precisament la reducció del nombre d'alumnes per aula: "Mesures per a la programació de les necessitats d’escolarització del curs 2019-2020: Disminució de la ràtio de P3. Aprofitar la davallada de natalitat per reduir les ràtios de P3. Reduir a 23, a tots els centres amb l’excepció dels de màxima complexitat públics."

I si bé és cert que el CEM Girona és un òrgan consultiu, la seva opinió, tenint present que representa el conjunt de la comunitat educativa de la ciutat, hauria de ser més tinguda en compte!

Sigui com sigui, ara el Departament d'Educació planteja una nova reducció de línies de P3 per al curs vinent i d'entre les opcions que planteja, la supressió de la de l'Escola Balandrau suposaria, de facto, la seva mort anticipada, ja que només té una línia de P3... D'aquí que l'escola, i especialment l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA), s'hagi mobilitzat tant!

Un any més, doncs, caldrà fer una aferrissada defensa de l'escola pública en general, i del manteniment de les línies de P3 en particular, una defensa que veurem si, com la de l'any passat, resulta estèril, ja que malgrat tot (posicionaments del CEM, protestes dels propis centres escolars, etc...) el Departament d'Educació va suprimir les línies de P3 de les les escoles de Font de la Pólvora i Dalmau Carles...

El malestar no és només pel què (supressió de línies), també és pel com, per la manera que el Departament d'Educació pren i comunica aquestes qüestions. Fa un any va fer quelcom semblant amb l'anunci de l'obertura del nou Institut de Sarrià de Ter, deixant sense gaire marge de maniobra a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, que va veure resignadament, després de moltes protestes i reunions, com li suprimien dues línies de 1r d'ESO...

Entre d'altres motius és per això que des de l'AMPA del Xifra també ens sumem a la defensa de les línies de P3!

En ple debat sobre les zones d'escolarització de Girona, i amb problemes de mobilitat i transport escolar, o de segregació per resoldre, en comptes d'afrontar aquestes qüestions amb el temps i les energies que requereixen, ara de nou hem de destinar esforços, veurem si fructífers, per a defensar l'escola pública i la qualitat de l'educació començant des de la base, amb una premissa molt bàsica i entenedora: el P3 no es toca!

Consells Escolars Municipals

Visc aquests dies, els meus darrers com a regidor de l'Ajuntament de Sarrià de Ter, fent balanç de la feina feta, i no puc ni vull oblidar la meva modesta aportació a l'impuls del Consell Escolar Municipal (CEM) de Sarrià de Ter.

Deuria ser a l'any 2004 quan essent, entre d'altres, regidor d'ensenyament, vam reactivar el Consell Escolar Municipal de Sarrià de Ter, reforçat aleshores per la presència de l'Escola Bressol municipal Confetti, inaugurada mesos enrere.

És cert que des d'aleshores el CEM de Sarrià de Ter ha viscut períodes de més activitat, períodes de menys, com pràcticament els darrers dos anys, mort quasi per inanició.

Amb la notícia del nou institut de Sarrià de Ter vaig reclamar la necessitat de reactivar de nou el CEM, reactivar-lo sobretot per acollir el nou centre escolar, amb tot el que això suposa de creixement de la comunitat educativa, alhora que la necessitat d'una major coordinació i col·laboració entre els centres, serveis i agents educatius del poble.

Afortunadament el CEM es va convocar de nou, primer per a fer una presentació de la proposta del nou institut, i la setmana passada ja amb una convocatòria ordinària.

I precisament en el CEM de la setmana passada, en el darrer torn d'intervencions, vaig aprofitar per acomiadar-me, ja que en formava part en tant que regidor (i és ben sabut que plego!), i per agrair tot el que, amb la comunitat educativa de Sarrià de Ter, hem compartit i construït al llarg d'aquests anys!

Formar part del CEM de Sarrià de Ter ha estat una de les grans satisfaccions que m'ha donat la condició de regidor de l'Ajuntament, juntament amb tot el treball que es va fer, entre els anys 2003 i 2007, en matèria de serveis socials.

El CEM de Sarrià de Ter, amb l'arribada del nou institut, té (i de moment sembla que l'aprofita) l'oportunitat de fer un salt qualitatiu, de guanyar incidència i pes polític contribuint a definir les línies generals de l'educació, en el seu sentit més ampli (si voleu el que al seu dia va inspirar la Carta de Ciutats Educadores), del poble, aportant estratègia i reclamant recursos.

Farà bé el nou plenari municipal, que es construirà d'aquí uns dies, d'invertir-hi en interès i compromís, doncs l'educació serà, estic convençut, una de les grans qüestions de l'agenda política de Sarrià de Ter, qui sap si també abraçant (ara) l'estratègia i la visió de l'Educació 360.

La setmana passada m'acomiadava del CEM de Sarrià de Ter (veurem si de forma definitiva o temporal... "y ahí lo dejo!") i avui mateix m'estrenaré com a nou membre, representant del sector famílies dels consells escolars dels centres de secundària públics, del Consell Municipal d'Educació (CME) de Girona!

Procuraré aportar, des d'aquesta nova responsabilitat, la visió i les necessitats educatives de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà, com a membre del Consell Escolar del centre i de l'AMPA, i també, de forma més global i per extensió, les inquietuds i necessitats educatives del barri del Pont Major.

Ja us explicaré!