dimarts, 17 de desembre de 2019

El menjar com a excusa

Imatge de Free-Photos a Pixabay

Necessitem menjar i la gastronomia deu ser allò de fer de la necessitat virtut! Si necessitem menjar, molt millor fer-ho gaudint de les menges, apreciant gustos, textures, olors i colors, per rutinària que pugui ser l'alimentació.

A casa ens agrada menjar i el menjar, i no és que cada dia ens servim un menú degustació, sinó simplement gaudim, cada dia, del menjar que compartim a taula.

Ignoro si està científicament comprovat, però diria que participar en l'elaboració del menjar (cuinar!) augmenta la probabilitat que es gaudeixi menjant...

Però no és del menjar ni del cuinar, del que us volia parlar avui, sinó del que el menjar genera, més enllà de la nutrició: la possibilitat de compartir taula.

Menjar junts forma part de la convivència i és una activitat social que, en la mesura que els horaris ho permeten, reuneixen la família, per molt o poc nombrosa que sigui, al voltant d'una taula.

Aquestes properes setmanes les taules seran més llargues i la família més extensa, en els copiosos àpats nadalencs, però jo avui volia centrar-me en els àpats quotidians, en els dels dies pintats de negre al calendari, els de cada dia...

A casa, que som cinc, celebrem el dia que tothom és a casa i compartim taula, i mentre masteguem l'amanida i el que vingui tot darrere anem xerrant en una mena d'ordre del dia improvisat i sense ordre en el que a vegades fins i tot cal demanar torn de paraula per explicar una anècdota, una confidència o simplement passar revista!

A vegades tinc la impressió que més que la necessitat física de menjar el que ens atrau cap a la taula, com un imant, són les ganes de compartir, d'explicar-nos la vida i escoltar-nos.

Potser també per això ens agrada tant menjar, i el menjar!

Cap comentari:

Publica un comentari