Minuts Musicals d'amor (?) amb "Boig per tu"

Imagen de Pezibear en Pixabay

A mitjans dels anys vuitanta, abans de protagonitzar la primera d eles pel·lícules de "La jungla de cristal" Bruce Willis era sobretot una cara televisiva coneguda per la sèrie "Luz de luna",  en la que formava, juntament amb l'actriu Cybill Shepherd, una curiosa parella de detectius.

La sèrie va durar fins a finals dels anys vuitanta i si bé aleshores semblava que la llum de la lluna s'apagaria, l'any 1990 Sau la va recuperar per sempre més, reflexada (que no reflectida) dins la seva copa!

Carles Sabater i Pep Sala (també Joan Capdevila) van composar per a l'eternitat aquesta cançó d'amor dedicada a la lluna, o tal vegada al que la lluna, en l'amor, tantes vegades representa: quelcom que ens encisa i que, alhora, ens és del tot inabastable!

L'amor té molt de llunàtic, no només pel romanticisme (a vegades enfarfegat) que desperta una nit de lluna plena, també, romanticisme a banda, per cíclic i perquè, com el satèl·lit, té també una cara be, una cara fosca, com la que cantaven i a la que es citaven Pink Floyd...

I si atrapar la lluna, per coves que tinguem, és quasi impossible, atrapar la seva llum és tota una quimera, i més tenint present que no té llum prpòpia, sinó que la seva és, precisament, tan sols un reflex...

Natural que hom s'hi torni boig...





I la setmana vinent més Minuts Musicals, però ja no aquests Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Last Christmas"

A vegades l'amor és com un "pongo", ja sabeu, un d'aquells regals que quan el rebem ja mirem de col·locar-li a algú.

Sí, a vegades podem estimar algú i aquest algú no es queda el nostre amor, que és un regal, sinó que se l'espolsa, se'l treu de sobre com qui ven un regal al "Walapop"!

No som infal·libles en res, i encara menys en l'amor, i ni tan sols un escarment ens salva d'equivocar-nos de nou...

Hi ha qui per Nadal regala amor, i hi ha qui regala (que no retorna) el que li han donat!

Quina barra!





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Contigo"

A vegades no tenim clar el què volem, tampoc respecte a l'amor; aleshores potser resulta més fàcil començar per tenir clar el què no volem, també respecte a l'amor...

És el que fa Joaquín Sabina amb aquesta cançó, tot i que entre tanta negació, l'afirmació que fa del que vol no sé si, al cap i a la fi, és pitjor, malgrat amagui tota una embolicada declaració d'amor...

Així són també, per bé i per mal, les coses de l'amor...
"porque el amor cuando no muere mata
porque amores que matan, nunca mueren"





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Somewhere Only We Know"

Imatge de Valiphotos a Pixabay

L'amor traça en nosaltres, en el nostre cos, una geografia descoberta, primer, i reconeguda, després, que, com la del medi físic, no és immutable sinó que canvia i es transforma constantment; una geografia que a voltes també s'oblida. La pell és l'escorça i sota la pell, sota l'escorça, en algun punt indefinit del nostre immens interior, l'amor pren sentit, o no...

Però l'amor no només descobreix i reconeix la geografia del nostre cos mutant, també descobreix, reconeix, fins i tot oblida i a vegades recupera geografies significatives, llocs rellevants que han estat molt més que mer escenari, decorat de gestes, d'il·lusions, de decepcions i fins i tot de trencadisses...

Alguns són llocs secrets, indrets que només nosaltres coneixem, doncs només per nosaltres tenen sentit, el nostre sentit. Geografies que, de tant en tant, ens agrada tornar a trepitjar...





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Your Arms Around Me"

Imatge de StockSnap a Pixabay

No només som material sensible, som també material fràgil i massa vegades ens trenquem...

És clar que, com bé versa aquesta cançó, "el que està trencat sempre es pot arreglar", i tot i que el sempre pot ser discutible, hi afegeix que "allò que s'arregla sempre estarà trencat", i en certa manera és així...

Al capdavall som un trencadís, tot i que no sempre les cicatrius, la franja de cola que torna a unir allò trencat, no sempre són visibles...

Som material sensible i fràgil i per tant necessitem, a vegades, ser embolcallats per aquell plàstic de boletes d'aire, de bombolles, que en el nostre món bé podrien ser les abraçades...





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Need You Now"

L'amor crea dependència, fins i tot pot crear addicció! Potser aleshores ja no és amor, malgrat ho sembli...

Fins a quin punt necessitem l'altre o l'altra? Fins a quin punt l'altre o l'altra ens necessita? La sensació d'abisme davant el trencament, la pèrdua, pot ser molt poderosa, pel que a banda d'encegar-nos al principi (per no acabar de veure els seus defectes) l'amor ens pot convertir en miops...

Potser quan s'arriba a aquest punt ("suposo que prefereixo que faci mal que no sentir res de res") s'evidencia que ja no es fa de la necessitat virtut, sinó dependència...





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "What Other Guy"

En les relacions de parella, quan hi ha la convivència del dia a dia (no passa amb totes les relacions de parella, que fa molts anys que es practica el "living apart together"...), es comparteixen moltes coses; ja sabeu, allò de la intimitat.

Aquesta intimitat permet conèixer encara molt més, se suposa que també molt millor, i fins potser hi ha qui considera que potser massa, a la persona estimada, o si més no a la persona amb qui convius, que ja deia en Capri que l'amor se'n va però ella (o ell!) es queda...

És aleshores quan, en algunes circumstàncies, podríem cantar això de quin altre noi (en aquest cas) et coneix tant com jo...

A vegades precisament aquest és el problema, conèixer massa, o encara pitjor, conèixer-ho tot; sempre és millor deixar un marge per al descobriment, o encara millor, per a la sorpresa!





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Love Vibration"

A vegades a la vida, també amb l'amor, s'ha de ser atrevit! La prudència sempre és bona consellera, menys quan ens paralitza i ens fa perdre oportunitats.

I el risc és un factor que sempre hi és, fins i tot, en el cas de l'amor, el risc de fer el ridícul! A vegades aquest és un risc que val la pena assumir i, com convida la cançó d'avui, sortir al món i estimar algú!

Deixem que l'amor ens faci vibrar!





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Take My Hand"

Serà un robot qui ens donarà la mà quan, en plena senectut, exhalem el nostre darrer alè? Serà la d'un robot la darrera mirada que els nostres ulls llucaran?

Salvant les distàncies he de reconèixer que a casa mantinc una relació més amistosa amb la Thermomix que amb la Roomba, i suposo que quelcom semblant ens passarà, qui sap si d'aquí molts anys, amb els robots que ens acompanyaran al llarg de la nostra vida... Amb els robots i, sobretot, amb la intel·ligència artificial!

De fet la pel·lícula "Her" ja ens va anticipar la possibilitat que ens enamorem, ja no d'un robot, amb forma humanoide, sinó tan sols d'un assistent de veu i el seu sistema operatiu...

Estimaré el robot que m'acompanyi els darrers dies de la meva vida? I el que encara em pertorba més: m'estimarà el robot quan m'agafi la mà?





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Song for Evangeline"

Amb l'amor passa, si fa o no fa, com amb els colors: si mirem el color taronja jo veig un color concret que els meus ulls i el meu cervell, inequívocament interpreten com a taronja, tot i que no puc assegurar que el que vegin els teus ulls, i el teu cervell, malgrat també l'interpretin i concebin com el taronja, sigui un altre color... I si el teu taronja és en realitat el meu verd, malgrat jo digui que és taronja?

En les relacions de parella l'imaginari ens fa creure en l'equívoc, o el desig, o la fantasia, que l'amor és compartit i que ambdós membres de la parella l'interpreten de la mateixa manera, car el comparteixen, el construeixen, se suposa, junts. Però no, no sempre és així o, tal vegada, rarament és així...

D'això en vam parlar un moment al Club de Lectura de la Biblioteca Just Casero que, en la seva darrera sessió, aquest passat dijous, tractava, amb caràcter obert, sobre "Tristany", d'Anna Monreal Prat, Premi Casero 2018.

El llibre, de lectura més que recomanada si encara no ho heu fet, estripa i dissecciona la vida d'un home, Tristany, i les seves relacions amb les dones, els pares, la filla, els amics i, sobretot, amb ell mateix.

El capítol novè del llibre duu per títol el d'aquesta cançó de Pájaro Sunrise, "Song for Evangeline", que en les seves darreres estrofes diu que l'amor que neix ha de morir algun dia, i llegint el llibre afegiria que fins i tot mor l'amor que no neix!





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Caravan of Love"

L'amor té més dimensions que la de la parella, és evident i, qui més qui menys, pot certificar-ho!

El de la cançó d'avui tot i que viatja en caravana no és ben bé com el que van popularitzar als anys noranta del segle passat primer Isabel Gemio, i després Jesús Puente, a "Lo que necesitas es amor"; el d'avui és possiblement un amor més fraternal, un amor que invita a alçar-se i compartir camí en el lloc on hem nascut, tan descuidat i dividit...

Els mítics The Housemartins van versionar aquest "Caravan Of Love", original del grup Isley-Jasper-Isley, amb una extraordinària versió "a capella". Una delícia!





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Psychotic Girl"

Photo by patrick.verstappen on Foter.com / CC BY-NC-SA

L'amor i la salut mental estan íntimament lligats més enllà, molt més enllà de la fàcil i previsible sentència "l'amor és boig!" que, reconec, jo mateix he fet servir.

I sí, en aquella ocasió l'amor i el desamor semblaven viure en un frenopàtic, tot i que jo també veig traces de malaltia mental en aquesta història de desamor i combustió de Love of Lesbian.

Amor i salut mental també sobrevolen sobre "Psychotic Girl" i l'enigmàtica relació que la cançó de The Black Keys descriu a ritme de banjo...





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Love My Way"

"My Way", cantava Frank Sinatra, i a la seva manera els Sex Pistols, com tants altres, el van versionar; les maneres, ja ho sabem, són molt particulars, fins i tot personals...

Cadascú té les seves, de maneres, i les nostres, com els petons d'aquesta cançó, a vegades no són suficients.

Estimem a la nostra manera, maldestre per moments, sublim en ocasions i, possiblement, la majoria de vegades estimar a la nostra manera no és suficient...

Mai en sabem prou, d'estimar, i la part positiva (que la té) és que podem, a banda d'estimar més, fer-ho millor, i sobretot fer que aquesta sigui, llavors sí, la nostra manera, una manera que es fa estimar!





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Amo"

Diuen que el cervell tria abans que nosaltres, que nosaltres en siguem conscients! I tria abans que nosaltres ja siguin unes sabates, o l'amor de la nostra vida!

Diuen que el cervell tria abans que nosaltres, i jo em pregunto: que no és part de nosaltres, el cervell?

Sí, ja entenc que es refereixen a la tria de l'inconscient o, encara millor, del subconscient, i que aleshores funció del nostre conscient, és a dir, nosaltres, és argumentar i justificar la tria, convencent-nos racionalment i emocionalment.

És aleshores quan, com a "Amo", podem identificar, escriure i fins i tot cantar totes aquelles petites coses d'ella que ens enamoren... 

És clar que no som infal·libles, ni nosaltres ni el nostre cervell!

I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Drive"

Qui et portarà a casa aquesta nit?

Quantes preguntes motiva l'amor? Quants dubtes i interrogants? Quantes incerteses que necessiten ser resoltes?

L'amor està farcit d'interrogants, i la majoria són preguntes que no tenen resposta, preguntes que resten a l'aire, suspeses en l'aire esperant que algú, ell o ella, les caci al vol i les resolgui...

És cert que hi ha una gran pregunta (la pregunta!), la que només espera un sí per resposta, però abans que aquesta, també després (si hi ha després) són moltes les que s'han fet, i les que es faran, i ni tan sols aquestes, més enllà de la clàssica (i falsa) binària, reben sempre una resposta o, encara pitjor, la resposta desitjada...

Si l'amor està farcit d'interrogants, perquè no una cançó d'amor, balada per a més informació, amb (quasi) més interrogants que estrofes?

Qui et portarà a casa aquesta nit?





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Come Away With Me"

L'amor és ple de promeses, moltes vegades incomplertes; i no és que qui promet necessàriament menteixi d'inici, el desig d'una vida junts, majoritàriament de color de rosa o, com a mínim, generosament plaent, hi és i amb força; però el desig no sempre s'acompleix fidelment i al final ni el rosa s'imposa sempre, ni el plaer és tan generós...

L'amor és ple de promeses i, alguns, fins i tot de fugides, com la que Norah Jones proposa a "Come Away With Me": vine amb mi, i t'escriuré una cançó...





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "La Playa"

Photo on Trend hype

 Els veritables amors d'estiu no arriben a la tardor, doncs si sobreviuen a l'estiu són quelcom més, o quelcom diferent, però mai amors d'estiu!

Els amors d'estiu són curts i intensos, com una tempesta d'estiu, i tot i la seva brevetat deixen un regust de nostàlgia i salabror que, més que d'altres amors fugissers, poden perviure anys i anys, com la nostàlgia i salabror de la platja que Amaia Montero cantava amb La Oreja de Van Gogh...





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Et volia dir"

No sé si ara l'amor, com tantes altres coses a la vida, té més adjectius que abans; un dels que encara dura, i que va ser tota una revolució als anys seixanta i setanta del segle passat, especialment amb el moviment hippy, va ser l'amor lliure!

I si hi ha una cançó que el defineixi especialment bé és "Et volia dir" una cançó composada per Johny Rech i Billy Nencioli i originalment cantada per l'actriu i cantant francesa Juliette Gréco ("Il ne faudrait pas que vous preniez l'habitude") i adaptada i cantada en català per Guillermina Motta:

"Et volia dir
que no m'estimessis massa
i només a mi."

Tota una declaració d'amor, i sobretot de principis!



Com a bonus extra, la cançó de Juliette Gréco!





I la setmana vinent més?
Els Minuts Musicals d'amor (?) es prenen unes setmanes de vacances i tornaran el proper dissabte 7 de setembre!

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Cadillac solitario"

L'amor deixa pòsit fins i tot quan aquest desapareix, s'esfuma, o marxa corrents!

El pòsit, que s'endolceix amb el pas del anys, sol ser un glop amarg com el fel, i pot arribar a ser molt dolorós; el pòsit és un còctel d'errors i males decisions, desitjos no complerts i possiblement males paraules o silencis que ho diuen tot...

Després de l'amor hi ha qui hi veu un abisme, i hi ha qui fins i tot hi cau; en aquesta ocasió, en aquesta cançó, Loquillo va caure dins un solitari Cadillac de segona mà...

L'amor també és el rastre que l'amor ens deixa quan aquest no hi és...





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...

Minuts Musicals d'amor (?) amb "Romeo and Juliet"

El paradigma d'història d'amor, amb final tràgic, és sens dubte "Romeu i Julieta" de William Shakespeare, obra cabdal, com tantes de l'escriptor anglès, no només de la literatura universal, també de la cultura en general!

Font d'inspiració inevitable són molts els artistes que han actualitzat, re versionat i fins i tot tergiversat aquesta tràgica història d'amor, entre ells Mark Knopfler amb els seus Dire Straits amb aquesta cançó que, tot i la semblança dels noms, en aquesta història Romeu no és del tot correspost per una Julieta que més aviat sembla avorrida, fins i tot cansada amb la trista cantarella de Romeu...





I la setmana vinent més Minuts Musicals d'amor (?)...