El pregó d'Ona Sarrià

Plourà o no plourà? Aquesta era la principal preocupació que l'Ajuntament de Sarrià de Ter i l'Associació Cultural Ona Sarrià teníem els dies previs, fins i tot hores prèvies, al pregó de la Festa Major. La previsió marcava pluja pel dijous a la tarda i a mesura que passaven els dies, i les hores, s'anava concretant i afinant més la previsió i calia, sobretot, prendre la decisió: muntar-ho i preparar-ho tot al carrer Major i al balcó de l'Ajuntament, o al pavelló municipal?

Finalment, el mateix dijous a primera hora de la tarda es va prendre la decisió: muntem al carrer Major i a l'Ajuntament, conscients que plourà al llarg de la tarda, però no a l'hora del pregó, a les nou de la nit. Finalment, i feliç, la decisió va ser encertada i, efectivament, a la tarda va fer un ruixat, però vam poder fer el pregó amb total normalitat.

Potser va ser per això que, entre qui havíem de fer el pregó, els nervis d'aquests darrers dies i hores es van centrar més en la previsió meteorològica que no en el mateix pregó, del que dies abans vam fer una gravació a manera d'assaig general. El cas és que finalment va arribar el moment, després del programa previ de Ràdio Sarrià fet des del mateix Ajuntament, de sortir al balcó per fer el pregó, que, com no podria ser d'altra manera, vam voler-lo fer radiofònic...

I aquest en va ser el resultat!

Pregoners!

📣Atenció, notícia d'última hora!
Bona nit,
aquest vespre la junta d'Ona Sarrià hem estat convocats per l'alcalde i l'equip de govern a l'Ajuntament de Sarrià de Ter perquè ens havien de comunicar una notícia important, que, com segurament compartireu, ens honora i que hem rebut amb molta emoció🥹 i il·lusió🤩! Podeu escoltar l'exclusiva en aquest àudio!🥳🎉

Amb aquest missatge, enviat la nit del 15 de juliol al grup de WhatsApp de Ràdio Sarrià, vam informar la gran colla que formem l'Associació Cultural Ona Sarrià, que l'Ajuntament de Sarrià de Ter ens havia fet la proposta de ser els pregoners de la Festa Major d'enguany, a través d'un arxiu d'àudio que ens va fer escoltar, a la junta directiva de l'entitat, convocada al mateix ajuntament.

Tot va començar dies enrere, quan vam rebre una comunicació de l'alcalde que ens convocava a una reunió a l'Ajuntament amb la secretària municipal; la reunió es feia just després d'un ple municipal, per assegurar la presència de la funcionària pública, i era important que hi fóssim tota la junta.

Amb aquestes premisses, i tenint present que en aquell plenari municipal de mitjans de juliol s'aprovaven dos punts vinculats amb la ràdio, jo ja temia el pitjor: que la reunió requerís la presència de la secretària, amb perdó i respecte per la persona i la figura institucional que representa, per mi no era un bon presagi. Estava convençut que la reunió era per a comunicar alguna mala notícia, algun problema amb el reglament, el protocol o la direcció de la ràdio...

Res més lluny de la realitat, el fet que la secretària ja no hi fos, d'entrada, em va sorprendre i, després, em va tranquil·litzar, i de seguida vam veure que la convocatòria amb la secretària havia estat un pretext per assegurar la màxima representació de la junta d'Ona Sarrià.

Escoltat l'àudio, vam rebre la notícia de ser els pregoners amb una barreja d'alegria, d'il·lusió i de cangueli, pel respecte que implica tal responsabilitat. És clar que, mentre anàvem assumint l'encàrrec més d'un i una ja anàvem rumiant idees i propostes per a fer el pregó...

El fet és que han anat passant dies i setmanes des d'aleshores, i avui ja som quasi al cap de carrer: demà dijous a les 9 del vespre estem citats al balcó de l'Ajuntament de Sarrià de Ter per a fer el pregó. Un pregó que, naturalment, també es podrà escoltar per Ràdio Sarrià!

Molt més que "la Sole de l'Ajuntment"! Entrevista a Sole Muñoz Moreno

Algunes vegades, algunes persones reben el que s'anomena un antropònim toponímic o contextual, és a dir, una versió popular del nom que fa referència a un lloc determinat; és possible que, sobretot si viviu en pobles o en barris relativament petits, vosaltres mateixos en tingueu un pel qual la gent es refereix a vosaltres.

Un cas paradigmàtic, ja esmentat en aquest bloc si no recordo malament, és el de la meva àvia materna, coneguda com "la Juanita de Can Llonch", tot i que ella a Can Llonch no hi va viure mai... 

Un altre cas curiós és el de "la Sole de l'Ajuntament", que en el meu entorn se la seguia anomenant així (també a vegades pel cognom), fins i tot després de plegar de l'Ajuntament de Sarrià de Ter i tornar a treballar a la Diputació de Girona. No va ser mai, si més no per a mi, "la Sole de la Diputació"...

L'atribució de l'antropònim toponímic o contextual no sol ser tant una decisió de la mateixa persona com del seu entorn, i sobretot té la finalitat d'optimitzar la comunicació, facilitant la identificació de la persona. En aquest sentit, aquests noms tenen una funció eminentment pràctica: permeten identificar de manera ràpida i inequívoca una persona dins d’un entorn on sovint els noms i cognoms oficials no són prou distintius.

És clar que aquesta simplificació, per útil i pràctica que pugui resultar, té l'inconvenient que redueix la persona a una sola faceta, part de la professional en aquest cas, invisibilitzant totes les altres dimensions. 

És evident que la Sole Muñoz Moreno és molt més que "la Sole de l'Ajuntament", i de moltes de les altres "Soles", no de totes, és impossible!, en vam parlar setmanes enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Més que una autoritat, tota una institució! Entrevista a Joan Paretas Saló

 

Als pobles, viles i ciutats, també a Sarrià de Ter, hi ha persones que són autoritats, persones que exerceixen càrrecs perquè se'ls ha atorgat legalment o administrativament, figures que representen estructures jeràrquiques, com per exemple alcaldes o alcaldesses, directors o directores d'escola o capellans. La seva capacitat d'influir o decidir prové del poder institucionalitzat que ostenten, poder que pot ser transitori (segons el cas) i que no necessàriament és sinònim de respecte o reconeixement social.

D'altra banda, als pobles, viles i ciutats, també a Sarrià de Ter, hi ha persones que són institucions, persones que sense tenir cap càrrec oficial són percebudes com a institucions per la comunitat, bé per la seva trajectòria, bé el seu compromís, bé pel seu exemple de vida, pel seu servei a la comunitat, o bé per tot plegat. Són persones que, d'una manera o altra deixen empremta. El seu reconeixement no depèn d'un nomenament, sinó de l’estima i, sobretot, del respecte col·lectiu. Aquesta autoritat és més duradora i profunda, perquè està arrelada a la memòria, a la gratitud i a les vivències i les experiències compartides.

En Joan Paretas Saló és tota una institució a Sarrià de Ter, tot i no haver-hi nascut; el seu compromís amb diferents entitats del poble, la seva vocació de servei i el seu caràcter obert i acollidor, l'han fet mereixedor del reconeixement i respecte de tants veïns i veïnes com l'han tractat, un reconeixement i agraïment que convindria fer-li explícit i conscient.

Entrevistar en Joan Paretas va ser tota una aventura, també una responsabilitat, i sobretot va ser un enorme plaer! Vam parlar de la seva vida, de la d'abans de venir a Sarrià de Ter i de la de després d'aterrar-hi, de les seves passions i de les seves cançons!

De tot això i molt més en vam parlar setmanes enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

La ràdio sempre hi és

L'apagada general de dilluns no va deixar-nos literalment a les fosques perquè es va produir de dia, tot i que sí que va paralitzar, de forma tant sobtada com inesperada bona, part de la nostra activitat laboral i quotidiana. L'apagada general de dilluns, més que deixar-nos a les fosques va enlluernar, i de quina manera, les nostres mancances, vulnerabilitats i, sobretot, dependències, alhora que va il·luminar, com si es tractés d'una estrella invitada, la ràdio analògica.

Sense electricitat, els canals habituals d'informació i entreteniment com la televisió, internet, i les xarxes socials van desaparèixer de cop; les pantalles dels ordinadors i els televisors es van ennegrir i les connexions d'internet, les dades mòbils i el wifi, van anar fallant en qüestió de minuts afectant no només la nostra vida laboral, també l'accés a la informació, tan necessària en circumstàncies com aquesta. Va ser llavors quan la ràdio, fidel i resilient, va tornar a demostrar la seva importància vital.

Quan tot falla, la ràdio analògica, especialment la que emet a l'FM, segueix funcionant. A través d’un simple transistor a piles la veu de la ràdio arriba, veu que informa, entreté i, si cal, sobretot acompanya. La ràdio analògica no necessita connexions complexes ni grans infraestructures electròniques: la ràdio està dissenyada per resistir, la ràdio està acostumada a resistir. És un mitjà modest, humil, sovint silenciat i menystingut en temps de normalitat, però inigualable i insubstituïble quan la normalitat es capgira.

Vivim en una època de pantalles brillants i comunicació immediata, on la televisió i les xarxes socials ens ofereixen informació i entreteniment amb tot luxe de detalls i espectacularitat; només cal recordar les imatges de l'enterrament del papa Francesc, però la dependència absoluta de la xarxa elèctrica i d'internet converteix aquests suports digitals en terriblement fràgils quan es produeix una crisi. Aleshores, el transistor encès, l'anacrònic i revalorat transistor, el que ofereix la veu calmada de qui informa des d'un estudi modest, com el de Ràdio Sarrià, però preparat, esdevé una eina essencial tant per saber què passa com per sentir-se acompanyat.

La ràdio no només ens diu el que necessitem saber. També ens connecta amb els altres, ens reconforta i ens recorda que, malgrat l'adversitat, seguim formant part d’una comunitat. I ho fa amb una proximitat i una calidesa que cap altre mitjà és capaç d'igualar.

Dilluns va quedar clar, una vegada més, que la ràdio sempre hi és, i sempre hi serà.

Ràdio Sarrià, vocació de servei públic

Per al bon funcionament d’una emissora municipal com Ràdio Sarrià, no només necessitem la infraestructura tècnica adequada i un equip humà, també és imprescindible, i obligatori en tant que emissora pública, disposar d’un reglament que estableixi els principis bàsics i els criteris d’actuació de la ràdio, així com els elements de control de la seva gestió i, naturalment, els mecanismes que vetllin pels drets i deures que són inherents a la ràdio en tant que servei públic, com l’accés a la informació, tal com estableix la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya.

Sense una regulació definida, sense un reglament, la ràdio municipal podria estar subjecta a decisions arbitràries que podrien posar en risc la seva independència i pluralitat, de la mateixa manera que la manca de recursos tècnics i econòmics podrien posar en risc la qualitat del servei. De fet, la dotació d’un reglament permet a Ràdio Sarrià no només garantir l’ordenament del seu funcionament, també garanteix i vetlla perquè l’emissora municipal disposi dels mitjans tècnics i humans necessaris per desenvolupar la seva tasca, per complir la seva funció i missió amb el màxim rigor i eficiència.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha dotat, recentment, Ràdio Sarrià d’un reglament, establint així un marc normatiu que assegura el bon funcionament de l'emissora i garanteix, alhora, els drets dels veïns i veïnes a una comunicació plural, veraç i participativa, reforçant la seva funció de servei públic.

El reglament de Ràdio Sarrià, doncs, estableix com a principal objectiu que l’emissora municipal ha d’operar com un mitjà de comunicació local, promovent la participació ciutadana, la transparència informativa i el respecte als valors democràtics.

D’altra banda, entre els seus objectius específics, definits com a principis i criteris d’actuació, el reglament inclou, entre d’altres, garantir una informació veraç i objectiva, el respecte a la diversitat  i al pluralisme polític, promoure la cohesió social, la participació ciutadana i la inclusió i impulsar la llengua i cultura catalanes.

Per assegurar el compliment de la seva missió, el reglament estableix diverses garanties fonamentals, com la garantia de la participació del Ple de l’Ajuntament en l’elecció dels màxims responsables de la gestió, establint alhora els mecanismes per evitar possibles ingerències polítiques, i assegurar-ne així el funcionament independent; la garantia de la participació dels grups polítics amb representació municipal; la garantia de participació ciutadana i d’accés universal; o la garantia de transparència en la seva gestió.

Pel que fa a la gestió de l’emissora municipal, el reglament estableix i defineix tres òrgans de govern, el Consell Assessor, la Direcció de Ràdio Sarrià i la Regidoria delegada del servei. El Consell Assessor és un òrgan consultiu, format per representants de l’Ajuntament, professionals del sector i entitats del municipi, que assessora periòdicament sobre la programació, els continguis i el funcionament de l’emissora; la Direcció de Ràdio Sarrià és la responsable tècnica de la gestió del servei; finalment, la Regidoria delegada del servei actua com a intermediària entre l’Ajuntament i la Direcció de la ràdio, facilitant la comunicació i vetllant pel compliment dels objectius.

El reglament desplega i detalla molt més totes responsabilitats dels òrgans de govern, així com el seu funcionament, interacció i vinculació amb el mateix Ajuntament i la ciutadania, és a dir, veïns i veïnes i entitats.

Des de l’Associació Cultural Ona Sarrià entenem Ràdio Sarrià com un servei públic de radiodifusió que, a més de ser un canal informatiu que promou i difon la informació local, també és una eina essencial per a la dinamització social i cultural del poble, i per a la promoció de la cohesió social i la participació ciutadana. La informació local i la participació ciutadana són dos pilars que defineixen el nostre model de ràdio i són el principal estímul pels quals més d’una vintena de persones voluntàries fem ràdio a Ràdio Sarrià. 

El reglament de l’emissora municipal garanteix que Ràdio Sarrià continuï essent un mitjà de comunicació plural, transparent i compromès amb els valors democràtics, i alhora un espai de trobada per als veïns i veïnes, entitats i equipaments de Sarrià de Ter, oferint-los un altaveu per a les seves inquietuds i iniciatives.

El reglament de Ràdio Sarrià, en definitiva, ordena, vetlla i garanteix el model de ràdio que volem per a Sarrià de Ter. És per això que el necessitem tant com la infraestructura tècnica i l’equip humà.

Article publicat al número 120 de la revista Parlem de Sarrià.

Les (meves) noves tradicions de Sant Jordi

La de Sant Jordi és una de les grans diades de Catalunya, un gran dia de festa i celebració (de l'amor, dels llibres, de la llengua, de la primavera) cívica i ciutadana sense necessitat que sigui festiu. Un dia en què la tradició convida a regalar i regalar-nos roses (vermelles a ser possible) i llibres (en català i d'autors catalans preferentment). 

La tradició també mana, si el temps acompanya, a sortir i passejar pel carrer, per aquells carrers, places i rambles dels pobles, viles i ciutats  on s'instal·len parades de llibres i de roses i s'hi fan moltes altres activitats relacionades amb el Sant Jordi.

Des de fa uns anys, però, el meu Sant Jordi ha incorporat noves tradicions, actes socials, cívics i culturals que se sumen a aquesta celebració col·lectiva i que, a la seva manera, també l'enriqueixen.

Una d'aquestes noves tradicions del meu Sant Jordi ja no és tan nova: des de l'any 2013 a Plataforma Educativa celebrem, i lliurem, els Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras, un reconeixement a la innovació i a l'emprenedoria socials, també a la corresponsabilitat ciutadana; una festa en la qual, més enllà dels premis i reconeixements, també presentem un llibre. L'acte de lliurament de la 13a edició dels Premis d'Acció Social Maria Figueras i Mercè Bañeras enguany es farà, a partir de les 12 h, des d'un nou emplaçament, des del Hub Girona (la Farinera Teixidor), i tot el que passi (premis, reconeixements, llibre i humor) també es podrà seguir en línia.

Una altra d'aquestes noves tradicions del meu particular Sant Jordi és radiofònica: la programació especial de Sant Jordi de Ràdio Sarrià, que per segon any consecutiu, des de la municipalització de la gestió de la ràdio, torna a sortir al carrer per viure de prop, i fer arribar a tothom, la celebració del Sant Jordi a Sarrià de Ter. Tal com ja vam fer l'any passat, Ràdio Sarrià serà a peu de plaça, de la Plaça Catalunya, just davant de la Biblioteca Emília Xargay, centre neuràlgic de la celebració de Sant Jordi a Sarrià de Ter, amb una programació especial en què hi haurà molta música, la retransmissió dels premis de Sant Jordi que lliurarà l'Ajuntament i entrevistes als protagonistes del Sant Jordi sarrianenc.

És clar que el meu Sant Jordi, com segurament el vostre, donarà per molt més.
Bon Sant Jordi i que aquesta diada sigui generosa en roses i llibres!

Una dona més que mai. Entrevista a Assumpció Grimal Puig

Una de les dificultats, una de les moltes que hi ha, de la lluita per a la igualtat és la manca de referents, per culpa entre altres coses per la invisibilització del paper de la dona en l'àmbit públic, relegada gairebé sempre a l'àmbit privat o, com a molt, a restar en un segon pla, sota la (cada vegada més insultant) denominació de "la gran dona que sempre hi ha rere un gran home".

I moltes vegades, quan cerquem referents recorrem a dones internacionalment conegudes que han tingut una certa repercussió i presència mediàtica. Aquestes referents estan molt bé i són, sens dubte, necessàries, i alhora cal valorar també referents més pròximes, dones igualment extraordinàries que també han canviat el món, el nostre món, encara que no siguin mundialment conegudes, ni reconegudes.

Una dona d'aquestes referents, referent del feminisme i de la lluita per la igualtat, és l'Assumpció Grimal Puig, una de les fundadores de l'Associació Dones Més que Mai de Sarrià de Ter, entitat que fa més de 25 anys que treballa, dia sí dia també, per donar suport i apoderar a les dones del poble, especialment (tot i que no exclusivament) a les dones grans.

L'Assumpció Grimal Puig és una feminista de pedra picada, un referent imprescindible del moviment feminista i de la lluita per la igualtat a Sarrià de Ter.

De tot això i molt més (sí, també de ratafia!) en vam parlar dies enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Vivint entre Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. Entrevista a Josep Martínez Soler

Si la mítica cançó de Sopa de Cabra "L'Empordà" comença dient, referint-se a en Siset, "nascut entre Blanes i Cadaqués", si en féssim una sobre en Josep Martínez Soler podria començar així: "vivint entre Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis"...

Dic viscut perquè néixer va fer-ho, oficialment, com tantes persones de diferents generacions que van néixer a l'Hospital Dr. Josep Trueta, aleshores anomenat Hospital Álvarez de Castro, a Sant Gregori, ja que aleshores fins allà arribava el seu terme municipal.

Al llarg de la seva vida en Josep Martínez ha viscut a Sarrià de Ter i a Sant Julià de Ramis, però sobretot ha fet vida (que no és exactament el mateix), a Sarrià de Ter, implicant-se en moltes entitats: l'AMPA de l'Escola Montserrat, els Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, la (tristament desapareguda) Penya Blaugrana de Sarrià de Ter, l'Associació Cultural Ona Sarrià, etc.

És clar que després d'una vida social tan llarga, prolífica i activa, en Josep Martínez ara sobretot gaudeix invertint hores entre l'hort i l'olivar, per la qual cosa algunes vegades, com en Siset de la cançó, també està tocat per la tramuntana...

De tot això i molt més en vam parlar dies enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Molt més que flors i violes i romaní. Entrevista a Emília Pau Coll

A l'Emília Pau Coll durant molts anys la coneixia i, sobretot, m'hi referia com l'Emília de les flors; de fet avui encara m'hi refereixo així, de la mateixa manera que en Josep Maria Mainat el coneixem com el ros de La Trinca, en Toni Cruz l'alt, i en Miquel Àngel Pasqual el de la barba. Jo mateix havia arribat a ser, per algú que anys més tard seria (i és) molt important a la meva vida, "el rosset de l'arracada" o "el rosset de la Vespa"...

L'Emília era, i és encara avui per a mi (i segurament per molta altra gent) per més que faci anys que es va jubilar, l'Emília de les flors perquè durant molts anys va regentar una floristeria a Sarrià de Ter, "Flors Emília Cristina", al principi del carrer Major, juntament amb el seu enyorat marit, en Joan. 

És possible, fins i tot, que moltes persones, si no la coneixien gaire, es pensessin que l'Emília es deia com la floristeria, "Emília Cristina", però res més lluny de la realitat: el nom de la floristeria, "Flors Emília Cristina", era la combinació del nom de l'Emília i del primer cognom del seu marit, en Joan Cristina Babià.

De l'origen del nom de la floristeria en va parlar a l'entrevista que dies enrere li vaig fer a Ràdio Sarrià, en la que també va explicar l'origen de la floristeria, ja que en Joan i l'Emília al principi no en venien, de flors. 

Però amb l'Emília no només vam parlar de flors i violes i romaní, també vam parlar de moltes altres coses de la seva vida, i sobretot vam parlar de música, de la música escoltada i de la cantada, que l'Emília fa anys que és una de les veus de la coral Cantaires de Sarrià de Ter.

De tot això i molt més en vam parlar dies enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Pasta Gansa

He crescut amb la ràdio: a casa la meva mare sempre la tenia engegada, com a mínim, a la cuina; de fet encara li té, d'engegada, quan la vaig a veure, talment com si no l'hagués apagat mai. 

Jo he crescut amb la ràdio de fons, especialment, quan era petit, amb Catalunya Ràdio, com el "senyor Ximelis", que deia allò de "jo miro TV3 i escolto Catalunya Ràdio! Escoltar "El Suplement" els caps de setmana al matí era quasi com la missa de diumenge, i quan vaig ser més gran i Catalunya Ràdio va estrenar el primer programa esportiu nocturn, el "No ho diguis a ningú" d'en Jordi Basté, me'n vaig fer oient fidel.

És clar que si hi ha un programa de ràdio que de jove m'agradava especialment era el "Pasta Gansa" d'en Mikimoto (Miquel Calçada i Olivella), tot i que no el vaig escoltar des dels seus inicis, l'any 1988, ja que aleshores quan s'emetia, al migdia, jo era a l'escola o a l'institut...

D'en Mikimoto, la primera veu que va sonar a la primera emissió de Catalunya Ràdio, ja m'agradava el programa (no només) musical de TV3 "Oh, Bongònia" (Ei, canalla!) o el magazín "Mikimoto Club", programa precursor del mític "Persones humanes".

Però, bé tornem a la ràdio i al "Pasta Gansa", un concurs en el qual, com en general en la vida, les preguntes (enginyoses, divertides i per moments hilarants) eren més importants que les respostes, tot i que hi havia respostes que feien guanyar centenars de milers de... pessetes!

La mecànica del programa era bàsica; uns quants concursants, unes quantes preguntes, de resposta més difícil a mesura que s'anaven encertant, i uns diners que cada concursant es jugava a cada pregunta, podent-se plantar en algun moment. 

El programa, que era un concurs, no deixava de ser, en el fons, una paròdia dels concursos, i aquesta era també la seva gràcia. I per bé que la mecànica era bàsica, la producció no n'era gens, amb guions molt ben treballats i tot un reguitzell d'efectes sonors i sintonies que acompanyaven les preguntes i les respostes, com el cant del gall d'indi mentre s'esgotava el temps de les respostes.

Avui, Dia Mundial de la Ràdio, a Ràdio Sarrià preguntem "Quin programa de ràdio t'ha marcat?", i d'entre els molts que podria esmentar, avui la meva resposta és el "Pasta Gansa"!

Quin programa de ràdio t'ha marcat?

Amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio, el dijous 13 de febrer, a Ràdio Sarrià hem preparat un programa especial dedicat a aquells programes radiofònics que han deixat una empremta inesborrable en la vida dels nostres col·laboradors i col·laboradores i de la nostra audiència.

Aquest programa especial l'emetrem en directe de 18 h a 20 h des dels estudis de Ràdio Sarrià i comptarem amb la participació de diverses veus conegudes de la casa, que respondran a la pregunta que hem llençat per aquest programa especial: quin programa de ràdio (de qualsevol emissora) t'ha marcat?

A banda dels col·laboradors i col·laboradores habituals de Ràdio Sarrià, en aquest programa especial també hi haurà espai per a la participació de la nostra audiència, bé participant trucant en directe o bé enviant un missatge de veu al telèfon de Ràdio Sarrià, compartint records radiofònics.

Amb aquest programa especial, des de Ràdio Sarrià volem retre homenatge a la ràdio com a mitjà de comunicació que ens acompanya, ens informa, ens entreté i ens emociona dia rere dia, un mitjà que, malgrat les reiterades amenaces d'extinció que ha patit, continua essent essencial en el dia a dia, en la vida, de moltes persones.

Així doncs, ens agradarà molt que el dijous 13 de febrer, de 18 h a 20 h, sintonitzeu amb Ràdio Sarrià per celebrar conjuntament el Dia Mundial de la Ràdio responent a aquesta pregunta: "quin programa de ràdio us ha marcat?"

L'home discoteca. Entrevista a Nicolás Pichardo Delgado

Abans de caure en qualsevol equívoc respecte del títol d'aquest article, necessito fer un aclariment: de les quatre accepcions que té el diccionari de la definició de la paraula discoteca, jo em refereixo exclusivament, al títol, a la primera.

1. Col·lecció de discs fonogràfics, en especial musicals.
2. Institució que conserva discs fonogràfics musicals, folklòrics, literaris, etc., sovint per a consulta pública.
3. Moble per a guardar-hi discs.
4. Local on hom balla i escolta música enregistrada.

Perquè si una cosa em va quedar clara, i sorprendre alhora a l'entrevista que vaig fer a Nicolás Pichardo Delgado, és l'extensa discoteca (en el sentit de col·lecció) que té a casa, tant en format físic com en format digital.

Potser és per això que em va sobtar la seva resposta quan li vaig demanar quina cançó per al seu hipotètic funeral triava per cloure l'entrevista:

"No vull cap cançó al meu funeral perquè no la podré escoltar".

Bé, de raó no li'n falta, però després d'haver-lo entrevistat no m'imagino el seu funeral sense música, sense cap ni una de les moltes cançons que habiten a la seva extensa discoteca.

És clar que amb en Nicolás Pichardo no només vam parlar de música, també vam parlar de la seva infància i arribada a Sarrià de Ter, de la seva llarga trajectòria laboral i professional a la fàbrica Nestlé, del seu pas per diferents entitats del poble i, per descomptat, del seu paper com a polític, primer com a regidor i finalment com a alcalde de Sarrià de Ter.

De tot això i molt més en vam parlar dies enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Teatre pur, teatre del bo. Entrevista a Rosa Marcos Rodríguez

A finals dels anys seixanta del segle passat es va publicar, amb gran èxit, la cançó "Puro teatro", aquell bolero que entre la seva lletra en destaca aquesta estrofa:

"Teatro,
Lo tuyo es puro teatro
Falsedad bien ensayada
Estudiado simulacro"

Pur teatre és el que és, entre moltes altres coses, la Rosa Marcos Rodríguez, una autèntica dama del teatre, del teatre local (tan digne com qualsevol altre de qualsevol altra dimensió) i també, com va dir el controvertit entrenador José Mourinho, del "teatro del bueno", no del que cantava la cubana La Lupe en aquest bolero sobre la desil·lusió i els desenganys amorosos.

De teatre en vam parlar, amb la Rosa Marcos, dels Pastorets, de "La estanquera de Vallecas" i d'altres obres de teatre, perquè el teatre, el bon teatre, és precisament, com diu la cançó, "Falsedad bien ensayada / Estudiado simulacro".

És clar que la Rosa Marcos és més que una dama del teatre, i potser no tothom coneix, per exemple, que al seu dia va ser una de les pioneres de l'handbol femení a Sarrià de Ter, quan l'esport femení no tenia ni el ressò ni l'impacte que té avui dia.

Autèntica i lluitadora des de ben petita i en tots els àmbits, la vida de la Rosa Marcos podria ser de pel·lícula o, potser millor, en aquest cas, de teatre, de teatre del bo!

De tot això i molt més en vam parlar dies enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Al seu sepeli, amb el vestit de gala! Entrevista a Antoni Núñez Cabré

Més que amb les botes posades, al·ludint al clàssic del cinema, el mític western protagonitzat per Errol Flynn que narra la vida del llegendari general Custer, l'Antoni Núñez Cabré voldria ser enterrat, d'aquí a molts anys, amb el seu vestit de gala, vestit de gala de protecció civil, una de les moltes activitats pel que és conegut a Sarrià de Ter en Toni. Bé, és possible que el vestit de gala inclogui, també, unes botes!

Preparant la seva entrevista en Toni em va sorprendre quan em va dir que no havia pensat en cap cançó, per al dia del seu enterrament, però sí que tenia clar, de feia temps, com voldria anar vestit: amb el vestit de gala, em va dir, de protecció civil!

Imaginar-me'l així, amb el vestit de gala per acomiadar-se d'aquest món, em va fer pensar en els enterraments, de diferents èpoques, en els que les persones difuntes estan acompanyades per objectes i fins i tot vestimentes importants i significatives de la seva vida, per endur-se-les al més enllà...

És clar que amb en Toni vam parlar més de la vida que de la mort, de la seva vida professional i, sobretot, de la seva vida cívica i cultural vinculada als Amics dels Gegants de Sarrià de Ter, als Cantaires de Sarrià i, per descomptat, a l'equip de protecció civil de Sarrià de Ter!

De tot això i molt més en vam parlar dies enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià.
Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Ganxona de naixement, sarrianenca d'adopció. Entrevista a Mercè Astor Causa

Fa aproximadament uns 25 anys es va produir un dels moments més hilarants i divertits de la televisió, quan el senyor Pelegrí Pelegrí Pelegrí (pare de qui més tard fou conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí i Aixut) intentava respondre al presentador del programa "Digan lo que digan" de Televisió Espanyola, Jaime Bores, la pregunta d'on venia, tot responent "¿De dónde soy o de dónde vengo?… ¿O dónde nací?"

Afortunadament, sobretot per a mi, en l'entrevista que li vaig fer, dies enrere, a la Mercè Astor Causa al programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià, ens vam estalviar tot aquell embolic: la Mercè Astor va néixer a Sant Feliu de Guíxols, i aquell dia va venir, a la ràdio, de Sarrià de Ter mateix.

Amb la Mercè vam parlar de la seva infantesa i joventut a Sant Feliu de Guíxols, i naturalment de la seva vida, intensa familiarment i també socialment, a Sarrià de Ter, vida sarrianenca lligada a diferents entitats socials i culturals, i especialment vinculada a l'AV de la Rasa, entitat de la qual és ànima i presidenta des de fa molts anys.

De tot això i molt més en vam parlar dies enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

1a Trobada de les ràdios locals de les comarques gironines

Fotografia: Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya

Aquests darrers dies i setmanes han estat intensos i farcits de celebracions radiofòniques; fa encara no un mes es va celebrar el centenari de la primera emissió oficial d'una ràdio a Catalunya, que es va fer el 14 de novembre de 1924 a través de Ràdio Barcelona EAJ 1, i ahir es van complir noranta-un anys de la primera emissió d'una ràdio de les comarques gironines, feta per Francina Boris a través de Ràdio Girona EAJ 38.

Cent anys després, les ràdios locals són el millor símbol de la resistència d'aquest mitjà i, alhora, un dels millors exponents de la seva contribució a la riquesa, pluralitat i capil·laritat dels mitjans de comunicació al nostre país. Lluny del còmput i la competició per les audiències (justament ahir es va fer públic el darrer EGM), les ràdios locals van fent el seu treball de formigueta, potenciant la informació local (també l'entreteniment, és clar) i promovent la participació, en altres paraules, fent comunitat i, alhora, també fent país.

Cent anys després de la primera emissió de ràdio a Catalunya, i més de noranta de la primera emissió de les comarques gironines, moltes de les emissores locals ja duen a l'esquena trenta, quaranta i fins i tot més anys d'emissions, tota una fita, fins i tot un miracle, sobretot per com ha canviat el món, informativament.

Ràdio Sarrià, emissora de la qual formo part i conec prou bé, n'és un bon exemple, ja amb quaranta-un anys de vida a les ones hertzianes, que intenta renéixer de les seves cendres sustentant el projecte sobre dos pilars, la informació local i la participació.

Les ràdios locals es mantenen fermes, tot i la migradesa dels pressupostos que les sostenen, que en molts casos es compensa amb la participació desinteressada, i alhora apassionada, de persones voluntàries col·laboradores que aporten continguts variats, de qualitat i de proximitat.

Quaranta anys després, aproximadament, de la proliferació de les ràdios locals, la majoria de caràcter públic vinculades a ajuntaments, les emissores de les comarques gironines ens vam trobar, sota el paraigua de la Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya, per compartir penes i alegries, projectes i models de gestió, trajectòria, experiències, expertesa i, sobretot, reptes de futur.

Sorprèn que aquesta primera trobada hagi arribat al cap de tants anys, i estic convençut que la següent, la segona, no tardarà tant a fer-se, perquè en les d'àmbit nacional no ho sé, però en les locals no funciona allò de "cada terra fa sa guerra", que són moltes les coses (coneixement, expertesa, recursos, continguts, etc.) que les ràdios locals podem compartir i, de fet, ja compartim a través de la mateixa Federació de Mitjans de Comunicació Locals de Catalunya i de la Xarxa de Comunicació Local.

Un fruit d'aquesta primera trobada va ser, més enllà de tot el que vam compartir, el manifest subscrit per totes les emissores presents, naturalment també per Ràdio Sarrià.

Ràdio Sarrià: la nova primera temporada completa

Part dels col·laboradors actuals de Ràdio Sarrià. Foto: Jordi Rispau Pagès

La història de Ràdio Sarrià ha estat prou explicada en les pàgines d’aquesta revista en diferents números i ocasions i no seré jo, ara i aquí, qui us l’expliqui de nou. Sí que voldria explicar-vos que part de la història, la dels inicis de Ràdio Cosmos i de Ràdio Sarrià al Pla de l’Horta, vam recordar-la en l’acte d’inici de la temporada 2024/25, en un programa especial de ràdio que vam fer des del local social del Pla de l’Horta amb alguns dels impulsors de la ràdio a Sarrià de Ter.

Amb aquest petit i modest homenatge als impulsors de Ràdio Sarrià, des de l’Associació Cultural Ona Sarrià vam voler recordar i commemorar els 40 anys de l’emissora, que es van esdevenir el 1983 i que, malauradament, van passar desapercebuts. La presentació de la nova temporada, doncs, ens oferia l’oportunitat de reunir alguns dels que van iniciar aquesta apassionant aventura radiofònica, i de fer-ho allà on van començar Ràdio Cosmos i Ràdio Sarrià, al barri del Pla de l’Horta.

Va ser entranyable i divertit escoltar de viva veu dels protagonistes, que aleshores eren adolescents, com d’una activitat lúdica i informal, simplement per passar-s’ho bé, es va gestar el projecte d’una emissora de ràdio que al cap de poc temps seria la nostra ràdio municipal, Ràdio Sarrià.

Els qui avui tenim la responsabilitat de tirar endavant Ràdio Sarrià ens sentim hereus del seu llegat, i procurem afrontar la gestió de l’emissora i la producció de programes i continguts amb la mateixa il·lusió, passió i fins i tot divertiment que aquells joves de fa quaranta anys, una il·lusió i passió renovats després de la municipalització de la gestió de Ràdio Sarrià a principis de 2024.

És amb aquesta il·lusió i passió que, en aquest programa especial de ràdio al Pla de l’Horta, també vam presentar la nova temporada radiofònica, la segona d’aquesta nova etapa, la primera completa, ja que la temporada passada no va començar al setembre, sinó al mes de gener.

La temporada 2024/25 arrenca amb més d’una vintena de programes i continguts diversos, la immensa majoria de continuïtat de la temporada anterior, amb espais dedicats a l'esport, al teatre,  a la poesia, al cinema i a les bandes sonores, a la música popular, a les llegendes, a la cuina, a entrevistes i a les originals "píndoles" sobre temes diversos.

I com a novetats d’aquesta nova temporada, cal destacar "Els discus de ballar", en el que es tornaran a punxar, després de molts anys de no fer-ho, discs de vinil, "El món d'en Fifu", dedicat als còmics, o "El Safareig", un programa que no podria faltar a la nostra graella i que s'endinsarà en l'actualitat i les curiositats del poble.

També seguirem comptant amb la col·laboració de l’IES Sarrià de Ter amb l’espai "Les veus de l'institut", i amb un nou espai d’entrevistes sobre l’economia social i cooperativa gràcies a la col·laboració de l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines, organisme establert a Sarrià de Ter.

Aquesta nova temporada, doncs, Ràdio Sarrià no només consolida la seva programació, feta gràcies a la passió i al compromís de més d’una vintena de persones voluntàries que es posen davant i rere els micròfons, sinó que l’amplia amb nous programes i continguts.

I si els continguts són de qualitat, ara també ho és el continent, gràcies a la inversió feta per l’Ajuntament de Sarrià de Ter en tota una sèrie de millores tècniques als estudis i instal·lacions de l’emissora, amb una nova taula de so, micròfons nous i altres equipaments que han de contribuir a millorar la qualitat de l'emissió.

Des de l’Associació Cultural Ona Sarrià iniciem la nova temporada amb la voluntat d’oferir-vos una programació i continguts de qualitat i de proximitat, també amb la ferma voluntat de seguir millorant i potenciant la informació local i la participació ciutadana, mantenint viu l’esperit d’aquells joves aventurers que, fa poc més de quaranta anys, van connectar per sempre més el nostre poble a les ones hertzianes.

Us encoratgem a sintonitzar i escoltar Ràdio Sarrià, la vostra veu.

Article publicat al número 119 de la revista Parlem de Sarrià.

Un artista amb compàs, regle, escaire i cartabó. Entrevista a Jaume Busquet i Roget

Recordo de petit, quan anava a l'escola, la il·lusió que feia estrenar un estoig nou, d'aquells ben complets i farcits de llapis i retoladors de colors, goma d'esborrar i maquineta de fer punta i fins i tot amb regle, escaire, cartabó i transportador d'angles. Feien goig, aquells estoigs, que quan feies córrer la cremallera i els obries de bat a bat semblaven capses de bombons...

Amb els anys s'hi afegia, en un estoig a part, un artefacte encara més màgic: el compàs, primer d'aquells de mina incorporada i, ja a l'institut, els que hi havies de collar un retolador punta fina per a fer el dibuix tècnic.

Compàs, regle, escaire i cartabó són instruments que en el meu cas formen part del passat, i potser és per això que em fascina tant que un artista com en Jaume Busquet els utilitzi, amb gran traça i enginy, en el seu dia a dia per a les seves creacions, els seus dibuixos i vinyetes. 

Dels seus dibuixos, del seu art, que també inclou poesia i microrelats, de la seva vida i de molt més en vam parlar dies enrere en el programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià.

Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.

Cançons que parlen, 2a temporada. Entrevista a Ma. Lluïsa Martínez Muñoz

Aquesta setmana, finalment, ha començat la 2a temporada del programa "Cançons que parlen", de Ràdio Sarrià. I aquesta temporada el programa s'emetrà per l'FM de Ràdio Sarrià els dilluns, en comptes dels dimecres i, per tant, el 2n i el 4t dilluns de cada mes, mantenint la periodicitat bimensual.

I per a l'estrena d'aquesta 2a temporada he tingut una convidada molt especial, la Maria Lluïsa Martínez Muñoz, mestra jubilada i catequista de Sarrià de Ter, entre moltes altres coses, referència imprescindible per a moltes generacions del poble, i de la parròquia. Quasi tota una vida dedicada a la docència, i quasi tota la vida vivint a Sarrià de Ter donen per moltes històries i moltes anècdotes.

Una entrevista molt interessant que us convido, i animo, a escoltar.