La (cada vegada més?) prematura encesa dels llums de Nadal

Sembla una maledicció, qui sap si la vuitena plaga bíblica! L'esperit de Nadal s'allarga i s'estira com un xiclet, especialment pel davant; i no és tot l'esperit nadalenc el que s'avança, és especialment el vinculat amb el consum, amb la voràgine de les compres!

I el consumisme arrossega, d'una o altra manera, part de la resta de les Festes de Nadal en la mesura que, en general, marca el calendari. El Black Friday sembla haver arraconat Santa Llúcia com a tret de sortida del Nadal; s'imposa la religió del capitalisme a la cristiana o, com a mínim, a la del santoral.

I és clar, entre la prematura lluminària nadalenca encesa, i l'inici del bombardeig publicitari d'il·lusions compartides (o no?) i retrobades familiars que endolceixen aquests dies, i quasi els enfarfeguen com els polvorons, no és d'estranyar que la canalla reclami la seva part del pastís, i que pessebres, arbre de Nadal i decoració nadalenca, llums domèstics inclosos, avui ja siguin presents en moltes llars...

La responsabilitat, però, és nostra, dels pares i mares, que davant l'imperatiu de la mainada, quan no exigència, no sabem dir-los que no, que com deia aquell "ara no toca", o encara no toca, que més valdria esperar uns dies...

Però no tenen espera, i nosaltres ara ja tampoc, que avui tot és immediat, de consum ràpid i gaudi momentani, que esperar és, i fa, antic...

Potser sí, més aviat que tard, algun dia farem Pasqua abans que Rams!