Fer balanç

Es dilueix en qüestió d'hores el 2019 i no sé si som a temps de fer-ne balanç, cas que encara no l'hàgim fet, cas que necessitem fer-lo...

Balanç prové del verb balançar (o balancejar) que al seu torn prové de balança, i és precisament d'això del que es tracta, de valorar el pes (més simbòlic que real) de tot el que significativament ens ha passat, o hem fet, aquests darrers dotze mesos, desitjant sempre que el pes de totes les coses positives sigui superior a les negatives, tot i que aquestes darreres ens acostumen a pesar sempre un xic més...

No sé si vosaltres ja l'heu fet, el vostre balanç, i si és així, no sé si l'heu fet metòdicament amb dades empíriques i quantificables, o simplement guiant-vos per les sensacions, per la petjada emocional de tot allò significativament important que ens ha passat...

En el meu balanç podrien aparèixer els quasi dos mil dos-cents trenta quilòmetres correguts de matinada, les dues-centes noranta-vuit publicacions d'aquest bloc, inclosa aquesta, o les quasi dos mil cent fotografies fetes amb càmera de fotos, no la del mòbil, fotos, moltes d'elles, ja esdevingudes inesborrables records...

Potser res per separat explica suficientment el meu any, potser ni tan sols tot sumat! I és que també hi ha els intangibles, aquelles qüestions de mal quantificar i, fins i tot per moments, difícils de situar en l'espai i el temps, com les hores perdudes, les llàgrimes vessades, o les besades apassionades!

És aleshores quan les sensacions acaben decantant la balança, és aleshores quan, fins i tot hores abans que fini aquest any, ni que sigui internament i a darrera hora engolint el darrer dels dotze raïms, fem balanç!