dijous, 28 de març de 2019

El nou institut, més enllà del titular


El curs vinent a Sarrià de Ter tindrem un nou institut! Aquest és el titular, sens dubte un dels més esperats d'uns anys ençà, sens dubte una de les grans (i bones) notícies d'aquest mandat que en qüestió de mesos finarà.

El nou institut no només acollirà l'alumnat de Sarrià de Ter, també el de Sant Julià de Ramis i Medinyà, i fins i tot el de Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls.

Més enllà del titular, la notícia del nou institut ha generat alguns interrogants i algunes inquietuds, Sarrià de Ter endins, Sarrià de Ter enfora, en dos aspectes que, penso, haurien pogut tenir un enfocament i tractament millor tant per part del govern municipal, com sobretot pel govern de la Generalitat, especialment la Conselleria i el Departament d'Educació. Pesa en aquestes qüestions més el com s'han fet les coses que el què, doncs és evident que la del nou institut de Sarrià de Ter és, per si sola, una gran notícia!

La informació:

La notícia saltava la nit del 22 de novembre de 2018, filtrada per la comunitat educativa de Sant Julià de Ramis, i l'endemà la premsa local ja n'anava plena!

Ni en les hores ni en els dies previs des del govern municipal es va informar de l'anunci als grups de l'oposició, ni tan sols aquell mateix vespre, en la comissió informativa, quan el comunicat ja era als mitjans. En el meu cas vaig ser jo qui vaig contactar amb l'alcalde perquè em certifiqués la informació.

Vaig trobar a faltar una certa cortesia institucional, però l'endemà ho vaig comprendre millor veient el tractament partidista, totalment legítim, de la notícia per part del grup municipal del govern de Sarrià de Ter. El rèdit partidista d'aquesta notícia va alimentar, i de fet alimenta encara, la percepció generalitzada que a banda de la necessitat, va pesar en la decisió el factor (càlcul) polític.

Encara no una setmana després de l'anunci del nou institut, en el ple ordinari de finals de novembre, vaig fer un prec a l'equip municipal demanant que organitzés dues reunions informatives, una en clau d'escola, especialment dirigida a les famílies de sisè de primària del poble (no només de l'Escola Montserrat) i una altra a nivell de poble. L'equip de govern, em va semblar, va prendre'n nota, però no en va convocar cap...

Pocs dies després de l'anunci del nou institut de Sarrià de Ter al poble veí, Sant Julià de Ramis, van fer una reunió amb les famílies de l'Escola Castellum i el delegat territorial d'Educació! Dos mesos després, al ple municipal de finals de gener, vaig repetir el mateix prec, reclamant les dues reunions. És evident que no n'hi ha prou amb un comunicat de premsa i alguna piulada per informar, la informació és quelcom més...

Les reunions no s'havien de fer perquè jo les reclamés, és evident, sinó perquè els veïns i veïnes en general, i les famílies directament afectades en particular, tenien i tenen dubtes i inquietuds, i necessiten compartir-los encara que l'equip de govern, i el propi departament d'Educació, no tinguessin aleshores totes les respostes.

La notícia no només em va sorprendre a mi (això de fet seria poca notícia...), també va fer-ho a la comunitat educativa més directament afectada, la de l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona, institut en el que, no ho oblidem, de moment hi van (i hi seguiran anant) molts alumnes de Sarrià de Ter.

I si bé és cert que la notícia va generar una sacsejada a nivell d'educació a la ciutat de Girona (que naturalment haurà de resoldre... o no?), a vegades sembla que l'equip de govern de Sarrià de Ter obviï que de moment l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà continua formant part de la nostra comunitat educativa, com a mínim mentre hi tinguem alumnat cursant l'Educació Secundària Obligatòria.

La planificació:
Quin institut volem a Sarrià de Ter?
Aquesta és una senzilla pregunta que l'equip de govern municipal podria haver preguntat als veïns i veïnes, fent gala d'això que costa poc de dir i molt d'exercir, que és la participació ciutadana, o "participança", que queda més modern!

I si no volia fer la pregunta a tot el poble, bé podria haver-la fet el sí del Consell Escolar Municipal (CEM) de Sarrià de Ter, el màxim òrgan consultiu en matèria educativa en el que hi ha una representació de tot el sector. Llàstima que el darrer Consell Escolar Municipal que es va convocar fos al gener de 2017! És una llàstima no haver obert aquest debat, i encara més deixar morir d'inanició un CEM que ara, amb el nou institut, sens dubte caldrà reactivar i reanimar, despertar-lo d'aquesta letargia a la que, incomprensiblement, l'ha condemnat (no sé si voluntàriament o per deixadesa) l'equip de govern municipal.

Els municipis no som organitzacions polítiques i administratives estanques entre nosaltres, sinó autèntics vasos comunicants en tot allò formal i informal; és evident que el que fa un municipi afecta al (o als) del costat, i és per això que es fa imprescindible establir sistemes de comunicació i coordinació en tots els aspectes, també l'educatiu, especialment en la planificació educativa.

És evident que en aquest cas corresponia al Departament d'Educació prendre la iniciativa, i en comptes de planificar tenint present tots els actors (els municipis de la zona nord de la comarca del Gironès), ho ha fet de forma separada, seccionant el problema (perquè hi ha un problema) i reaccionant (més que anticipant-se) als problemes generats.

La planificació en clau àrea urbana era i és imprescindible, i sobretot haver fet un abordatge específic també en clau més local, en el dinamisme propi entre el nord de la ciutat de Girona i els municipis de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, per tal d'abordar el procés, la transició, que representa fer un nou institut i tot el moviment humà que comporta.

I en aquest trànsit concret, i d'entrada, prestar una especial atenció a les famílies més directament interpel·lades, les que els seus fills i filles cursen sisè de primària a l'Escola Montserrat, i entre elles les que, a més, també tenen fills o filles a l'Institut Narcís Xifra i Masmitjà de Girona. Són aquestes famílies les que, possiblement, més dubtes i inquietuds tenen, doncs més complexa és la seva decisió en relació als seus fills o filles que fan sisè: opten pel nou institut del poble o, per contra, opten per seguir al Xifra on ja hi tenen altres fills o filles?

Per tot plegat no puc evitar tenir la percepció que, pel que fa a l'anunci del nou institut de Sarrià de Ter, més enllà del titular s'ha aplicat, malauradament, la clàssica política de fets consumats, amb governs que informen poc i, sembla, planifiquen menys. Després, això sí, tots ens omplirem la boca parlant de governar comptant amb la gent, de ser transparents i de planificar amb tots els actors... Per la boca mor el peix! 

Article publicat al número 102 de la revista Parlem de Sarrià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada