dimarts, 10 de desembre del 2019

Conduir sense carnet

Imatge de Erin Alder a Pixabay
Com cada dia laborable sona el despertador i em llevo; faig tot el que acostumo a fer, rutinàriament, cada dia laborable i quan surto de casa arriba, puntual com sempre, el vehicle que em recull i em duu a la feina.

Camí de la feina repasso l'agenda del dia i reviso, per darrera vegada, els documents que quan arribi hauré de presentar. Al cotxe avui vaig tot sol i, al llarg de tot el trajecte, no he separat les mans del mòbil i amb prou feines la vista de la seva pantalla.


Avui ja tenim vehicles que han circulat, fins i tot experimentalment per les nostres carreteres, de forma autònoma sense un conductor amb les mans al volant. Que la tecnologia ens ho permeti no significa automàticament que socialment estiguem a punt per a acceptar-ho, però tot és qüestió de temps...

El dubte no és si aquest futur que descrivia al principi serà possible, sinó quan serà socialment possible, quan l'acceptarem com a part de la nostra quotidianitat, doncs tecnològicament avui ja és possible i pràcticament factible. Diuen els experts que entre que una tecnologia és possible i que aquesta s'implanta i accepta socialment poden passar entre vint i cinquanta anys.

Els meus avis i àvies no van tenir mai carnet de conduir; en tindran els meus néts o nétes, cas que en tingui?

Un dels records inesborrables del meu avi matern és menant la mula dalt del carro, després de treballar mig jornal al camp. Des de l'eixida de casa els meus avis el veia tornar els diumenges que hi anàvem a dinar i, aleshores, amb el meu germà arrencàvem a córrer per atrapar-lo per pujar al carro i fer els darrers centenars de metres fins arribar a casa junts amb les regnes entre els dits.

Mai el vaig veure conduir un cotxe, ni tan sols el tractor; això ja ho feia, i fa encara, el meu oncle. Avui tenir el carnet de conduir, i tenir cotxe, és quasi indispensable per a la vida personal i laboral, excepte per als i les que viuen en grans ciutats, amb una bona xarxa de transport públic.

Al llarg del segle XX l'automòbil ha transformat les ciutats, guanyant literalment terreny, fent-se amo i senyor dels carrers i, a remolc de la mobilitat, ha transformat les infraestructures (carreteres, túnels, ponts...), l'urbanisme, el comerç, l'oci...

La indústria de l'automòbil, que al llarg del segle passat s'ha expandit de forma exponencial, viu especialment aquesta darrera dècada un procés lent de transformació marcat per dos vectors que en alguns punts també conflueixen: la sostenibilitat ambiental i les noves tecnologies.

Aquests darrers anys hem pres una major consciència del camí de no retorn en el que hem situat el nostre planeta, entre d'altres per les continuades emissions contaminants que emetem, i un dels sectors que més hi contribueix és el de la mobilitat, essent l'automòbil el que té una major incidència directa amb (quasi) tots i cadascú de nosaltres.

És evident que, en general, ens podem sentir més interpel·lats com a consumidors per les emissions del nostre cotxe que per les d'un avió o vaixell, que amb prou feines en fem ús.

L'anomenada transició energètica avança, tot i que encara, en general, amb més paraules que fets, transformant lentament tots els sectors, també el de l'automòbil amb la proliferació de vehicles híbrids i, sobretot darrerament, elèctrics. I tot i que avui encara representen un percentatge petit, ja fa temps que s'albira que, amb les millores en el rendiment energètic, s'acabaran imposant, previsiblement d'aquí a vint-i-cinc o trenta anys.

Paral·lelament a aquest procés de transformació els vehicles també avançaran, possiblement a major velocitat, en la implantació de la intel·ligència artificial, sincronitzada amb tota l'electrònica que fa temps que l'automoció ha anat abraçant i incorporant als vehicles.

El vehicle intel·ligent, connectat a internet i amb capacitat de processar moltes més dades que nosaltres quan tenim les mans al voltant, és una realitat avui encara a nivell de prototip, però que les properes dècades avançarà inevitablement i que tard o d'hora es produirà en sèrie.

Tindrem la voluntat, o valentia, nosaltres, de posar-nos a les mans d'un cotxe conduit sense mans? Nosaltres no ho sé, però és possible que, com els meus avis i àvies, els meus néts i nétes, cas que en tingui, no tinguin carnet de conduir ni el necessitin per agafar un cotxe, tot i que les seves circumstàncies, un segle i mig després, seran completament diferents! Ells i elles es deixaran dur amunt i avall, amb els ulls clucs o fixats a les pantalles dels seus dispositius, per vehicles elèctrics i autònoms connectats a les seves agendes, a la seva vida plenament digital!

Si mai ho veig, ben segur que recordaré el meu avi menant la mula dalt del carro...

Article publicat al número 104 de la revista Parlem de Sarrià.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada