divendres, 13 de desembre del 2019

La frase cèlebre de la setmana, sobre la superstició


No evito passar per sota d'una escala si me la trobo pel carrer, ni giro cua quan veig un gat negre; i si vesso sal, simplement la recullo, tot i que no passa sovint, doncs tal condiment no abunda gaire, més aviat gens, en la majoria de les menges que preparo...

I davant una d'aquelles fonts amb el fons curull de monedes, jo seria més d'agafar-les que de tirar-ne; sort que tinc prou vergonya, i civilitat, per no tirar-m'hi de caps i arreplegar-les, però la temptació hi és!

No em defineixo com a supersticiós, i tot i que no sabria dir amb quin peu em llevo (espero que el dret!), sí que fa dies que observo que generalment em calço i cordo primer el peu dret, més que l'esquerre, i sempre començo a rentar-me les dents per la part exterior superior dreta de la dentadura...

Que rarament no faci àpat a casa meva sense amanida, que surti a córrer dia , dia no, i que no sàpiga anar a dormir sense rentar-me les dents no són supersticions sinó rutines o, si voleu, obsessions!

Les supersticions aparentment ens serveixen per escapar de la malastrugança, però per Umberto Eco són, precisament, el contrari i totalment contraproduents, tal i com un dia va dir, "la superstició porta mala sort!"

Avui és divendres 13... esteu avisats!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada