Formalitzar la relació veïnal

Entre finals de 2019 i principis de 2020 la Federació d'Associacions de Veïns de Girona (FAV Girona) va viure el seu propi temporal Glòria, una etapa d'alta inestabilitat, de crescuda de la tensió i finalment, i fatal, de destrucció. La FAV Girona es va escindir amb la sortida, més o menys formal, més o menys cridanera, de la majoria de les associacions veïnals de Girona.

La FAV Girona, empetitida tot i els aires de grandesa del seu president, ha anat fent la viu-viu tot i que més aviat amb vol gallinaci que d'alta volada; semblava que la FAV assoliria un altre nivell amb la nova presidència i la realitat és que el nivell ara és un altre, i no precisament més elevat... Divideix i venceràs i sí, el president electe va guanyar el càrrec que tant anhelava, ferint de mort la FAV Girona. Divideix i perdràs...

Al seu torn, les (auto anomenades al seu dia) entitats dissidents hem anat creant un espai informal de relació i coordinació, més portes endins que portes enfora, madurant a foc lent una decisió que ara ja tenim coll avall: formalitzar la relació, és a dir, dotar-nos de personalitat jurídica creant un ens que, més enllà del nom que acabi tenint, es diferenciarà de la FAV Girona pel seu funcionament intern més assembleari, més igualitari i més coral, sense quotes de poder ni personalismes.

I mentre arreglem la paperassa seguim treballant conjuntament i ja hem constituït, encara que amb caràcter informal, una primera comissió de treball per a debatre la mobilitat, que que el debat de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) és viu. També empenyem la petició de diferents entitats i professionals per desencallar el projecte del nou Trueta...

La representació formal de les associacions veïnals de Girona va quedar minvada amb la crisi de la FAV Girona i el nou ens que la majoria de les associacions estem creant té la voluntat de recuperar aquesta representació, de donar-li veu i ser motor de treball al servei dels veïns i veïnes de tots els barris de Girona, al servei de la ciutat.

La FAV Girona (per a nosaltres) ja és història; la nostra història ara és un altra i ja l'estem començant a escriure.

La FAV Girona, o la crònica d'una escissió anunciada

Imatge de Stefan Keller a Pixabay

La primera discussió, encara amb els periodistes a la sala, va ser per l'ordre del dia. Les associacions que van demanar la convocatòria van fer-ho segons l'article dels Estatuts que preveu la separació d'un càrrec, i que especifica que per a tal finalitat l'assemblea només pot tenir aquest punt a l'ordre del dia.

Però la convocatòria, oh sorpresa, contenia un primer punt per al lluïment del president, una mena de balanç des de la seva proclamació. Davant la queixa per no acomplir tal i com, en aquelles circumstàncies, manaven els Estatuts, el president, amb el to altiu i xulesc que adopta en aquestes ocasions, va defensar-se contra atacant retraient-nos que no havíem impugnat la convocatòria. Això sí, va ser tota una declaració d'intencions!

Aquest fet va ser només la prèvia, i ell va tirar pel dret llegint un informe detallat de la seva gestió com a president: que si una reunió per aquí, una per allà però, ai l'as!, cap reunió amb la resta de les AAVV membres de la FAV per a tractar precisament aquests temes, cap reunió de les puntualment mensuals que es feien abans que ell es fes amb la presidència. Cap sorpresa, ell val per totes...

El segon punt, el de la seva separació, també va aixecar una acalorada discussió sobre els Estatuts i el seu compliment. Escudat a dreta i esquerra amb un tresorer desautoritzat per la seva pròpia AAVV, i un secretari nombrat a dit per ell de forma provisional, però no ratificat per l'assemblea, el quid de la qüestió era el recompte de les AAVV sòcies i, per tant, amb dret a vot.

Dies enrere algunes AAVV van demanar al president que informés del cens actual d'AAVV sòcies, petició que el president no va respondre. Tampoc va voler admetre les peticions que algunes AAVV havien fet per formar part de la FAV. El cas és que ell, de nou solemnement de forma salomònica, va dir que el cens vàlid era el vigent a 31 de desembre de 2019, fent evident que de nou, havia desatès les seves responsabilitats estatutàries, ell i la seva irregular junta.

Atrinxerat al càrrec, i sense vergonya per afirmar que tal decisió, o tal altra, era perquè sí, perquè ell i ells ho havien decidit; atrinxerat al càrrec i afirmant, sense vergonya, que la nostra defensa del compliment dels Estatuts eren simples opinions personals, el president de la FAV Girona va fer gala de l'estil xulesc i prepotent, que ja va destil·lar les seves flamants entrevistes, per tirar pel dret fent el sord.

L'assemblea va ser un esperpent, exemple del que no hauria de ser un moviment participatiu i democràtic; des de l'inici es va voler limitar la veu de les AAVV, i davant la confirmació de l'estil presidencial de l'ordeno i mano, la majoria de les AAVV presents vam decidir abandonar l'assemblea, i per extensió abandonaren la FAV.

Al final, i com a trista imatge de tot plegat, a la improvisada urna només s'hi va dipositar un vot; quan encara discutíem el primer punt, els representants d'una AAVV, afins a la presidència, van començar a marxar i el president els va instar a depositar el vot que ja duien a la mà. De res van servir els advertiments que la votació del segon punt no podia fer-se abans de tractar-lo, i el vot, aquell trist paperot plegat, va ser introduït a l'urna per insistència del president i la seva claca.

En Romà Monreal va tenir l'habilitat de fer-se, legítimament, amb la presidència de la FAV, tot i que des del primer moment ha demostrat voler-la, sobretot, per a la seva projecció personal, més que per estar al servei de les AAVV que, se suposa representa.

És evident que amb les seves formes ha provocat un autèntic sisme a la FAV Girona, un sisme de conseqüències previsibles: l'escissió del moviment veïnal de Girona.

No som poques les AAVV de Girona que no ens sentim representades per la FAV presidida, de forma maldestra i autoritària, per un president egòlatra i carregat de raons (les seves) que sembla interessar-li més el càrrec que la participació i el debat veïnal, més preocupat pels despatxos que pel carrer...

Amb aquesta FAV no hi ha res a fer, més que marxar-ne; marxar-ne i procurar refer l'espai de participació democràtica del moviment veïnal de Girona que la FAV, per acció o omissió del seu president, ha abandonat.

El president electe guanya, la FAV Girona perd...

Imatge de Rudy and Peter Skitterians a Pixabay

Deien els més veterans que feia temps, molts anys, que no hi havia una assemblea de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona tan concorreguda; el cert és que el local de l'AAVV del barri de Sant Ponç es va anar atapeint a mesura que anaven entrant més i més representants d'AAVV...

La nombrosa assistència evidenciava d'entrada la importància d'aquella assemblea, i durant la mateixa va evidenciar la crisi de la FAV Girona, que lluny de resoldre's, al final es va agreujar, si més no de moment.

A l'ordre del dia essencialment dues qüestions: (1) la valoració i conseqüències de les declaracions del president electe i (2) la seva proclamació, si s'esqueia. Ja us informo que finalment, i fatalment per a moltes AAVV, de fet la majoria de les assistents, es va escaure i se'l va proclamar president.

El primer tema, com es preveia, va ser llarg i dens, farcit de retrets creuats, alguns amb més fonament que d'altres, inoportunes interrupcions, algunes poc educades, perdons i redempcions, alguns sincers, d'altres de tràmit...

Poc a poc els retrets van anar a menys i una possible sortida a la crisi de representativitat de la FAV Girona va anar a més; aquesta possible sortida es va concretar, a proposta de diferents entitats, en l'establiment d'una junta gestora provisional que tingués per missió principal rebaixar la tensió i el malestar (evident a l'assemblea, també als mitjans i a la xarxa, i internament en diferents AAVV) que van generar les declaracions del president electe, provisionalitat que es tancaria amb unes noves eleccions, d'aquí uns mesos.

Aquesta sortida de la junta gestora provisional permetria, d'entrada, aturar la sagnia, ja anunciada per més d'una AAVV, de baixes, però requeria d'una decisió salomònica prèvia del president electe: renunciar a ser proclamat!

D'arguments se'n van exposar; jo mateix, com a membre de l'AAVVdel Pont Major, vaig transmetre la nostra preocupació per l'escenari que es dibuixairia a la FAV Girona si el president electe era proclamat, un escenari de fugida de diferents AAVV per la manca de confiança amb el nou president, que contribuiria en agreujar la crisi de legitimitat representativa de la pròpia FAV Girona. Si ahir la FAV Girona podia representar ben bé una quinzena d'AAVV de Girona (que no són totes), demà potser només en seran sis o set, en tot cas és força segur que menys de deu...

Molts esperaven un acte de dignitat del president electe; jo em conformava amb un acte de responsabilitat, sobretot pensant en el present i futur de la pròpia FAV Girona. El president electe es va fer fort amb el suport d'algunes AAVV, inclosa naturalment la seva, i no va cedir, ni tan sols després de visualitzar, en votació a mà alçada, el nombre d'AAVV que causarien baixa amb la seva presidència.

Davant el resultat de les eleccions que es van fer dies enrere, inapel·lable; davant la seva negativa a renunciar a ser proclamat; davant la impossibilitat de resoldre alguna qüestió més tècnica (una entitat membre de la seva candidatura se'n va desmarcar i per tant la nova junta neix mancada, inicialment, d'un càrrec); davant de tot plegat va ser proclamat sense alegria, per disgust de la majoria de les AAVV presents, que van marxar, a banda d'enfadades, amb cara de funeral, no sé si premonitòria del que passarà...

Impossible també, aleshores, ja amb el candidat proclamat, poder fer una moció de confiança, de censura o del que calgués, ja que per tals coses caldria convocar una nova assemblea amb aquesta qüestió a l'ordre del dia, i a aquella hora la majoria de les AAVV, derrotades, només tenien ganes de marxar...

No vaig felicitar al nou president proclamat de la FAV Girona perquè de fer-ho no hagués estat una felicitació sincera; sí li vaig transmetre, després de tot plegat, la temença per l'èxode d'AAVV, inclosa la meva, la preocupació per la legitimitat que podrà tenir ara la FAV Girona, i que la seva presidència ha tingut un cost molt elevat, qui sap si massa, qui sap si irreversible...

La meva percepció és que finalment el president electe va guanyar i la FAV Girona va perdre; no tinc clar, però, si el que en la darrera assemblea es va tancar en fals era la guerra, o tan sols una batalla...

La frase cèlebre de la setmana, sobre la vanitat

No sé si amb la seva podria fer-se'n una foguera i si, com va dir precisament l'escriptor Tom Wolfe, se li curaria quedant-se sol...

Aquests dies hi he pensat força, amb la vanitat, i diria que no he estat l'únic, arran de les declaracions del president electe de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona; un periodista del Diari de Girona fins i tot el va titllar (entre d'altres) d'egòlatra després que ell insinués que la periodista del mateix diari que va fer-li la polèmica entrevista exagerés les seves declaracions...

En fi, tot plegat faria riure si no fos que està en joc el prestigi (el poc o molt que tingui) i la legitimitat representativa de la FAV Girona.

Sigui com sigui és evident que el tarannà del personatge, com desprèn en l'entrevista, té altes dosis de vanitat (orgull inspirat per un alt concepte de les pròpies qualitats o els propis mèrits) i no sé si arribats a aquest punt hem de seguir el consell d'Honoré de Balzac: "cal deixar la vanitat als qui no tenen altra cosa que exhibir"...

El que tinc molt clar, i caldrà veure si també la majoria d'AAVV membres de la FAV Girona, és que la seva vanitat manifesta l'hauria d'inhabilitar com a president, però em temo que no es quedarà sol... Veurem!

Flac FAVor

Imatge de Марина Сиротинина a Pixabay

M'agradaria pensar que tot plegat només és una tempesta en un got d'aigua, però em temo que tot plegat és, només, la punta de l'iceberg!

Les declaracions en diferents mitjans de comunicació del nou (i flamant?) president electe de la Federació d'Associacions de Veïns (FAV) de Girona, Romà Monreal, han obert la caixa dels trons de moltes associacions (de veïns o no) i persones que, com jo, han mostrat la seva preocupació, desacord, rebuig i fins i tot enuig no només pel que diu a l'entrevista en relació a la seva (legítima) ambició, als propis companys de la FAV o en relació a alguns dels importants i greus problemes veïnals de la ciutat (especialment els talls de llum del sector Est), sinó per com ho diu, pel seu to altiu, fins i tot arrogant.

És especialment a l'entrevista al Diari de Girona on el nou president electe fa més evident, que no eminent, el seu estil destil·lant menyspreu no només per companys de la pròpia FAV Girona, també per altres associacions, entitats i barris, fins i tot regidors i partits polítics municipals (confessant sense vergonya fílies i fòbies), i erigint-se presumptuosament quasi com un escollit.

El nou president és de moment electe i serà de ple dret, si res ho impedeix, el proper dilluns 9 de desembre a l'assemblea de la FAV Girona, que previsiblement el proclamarà. Si el to mantingut aquests dies és una declaració d'intencions del seu estil presidencial no dubto que seran moltes més les AAVV que, com ja han anunciat algunes, es donaran de baixa de la FAV Girona; és evident que el seu estil i les seves declaracions han molestat a moltes AAVV, que no es senten representades per aquest president electe, i que si ell es personifica en la FAV Girona (que seria una apropiació indeguda) tampoc es sentiran representades per la FAV.

A risc d'equivocar-me, i per tant d'ésser injust, el president electe sembla voler la FAV Girona al seu servei, m'agradaria pensar que no personal, més que prestar ell servei a la FAV des de la presidència...

Sigui com sigui de moment el president electe ha provocat, amb les seves declaracions imprudents i poc respectuoses, una important crisi de legitimitat de la FAV Girona com a entitat que representa, sinó el total de les AAVV de Girona, sí el seu conjunt, o si més no sí la representació col·legiada.

Aquesta legitimitat representativa, bastida portes endins de la FAV durant anys, i reconeguda portes enfora a nivell associatiu i institucional, ara corre el risc d'esfondrar-se com un terrós de sucre per caprici, o imprudència temerària, d'un president electe àvid de notorietat.

Davant aquest desolador panorama s'albiren tres escenaris per a salvar la situació:

1.- L'assemblea de la FAV Girona té la capacitat de redreçar la situació, marcant de prop la presidència i exigint un codi conducta i declaracions (la solució seria amb l'establiment d'un reglament de règim intern)
2.- De persistir amb la seva actitud altiva i poc respectuosa, moció de censura i noves eleccions
3.- En cas que produeixin més baixes d'AAVV de la FAV Girona, crear un altre ens de representació de les AAVV.

És evident que el president electe de la FAV ha començat amb mal peu (que per ell deu ser l'esquerra), fent un flac favor a la pròpia FAV, un flac favor al conjunt de les AAVV, un flac favor a la cohesió social i fins i tot (a la citada entrevista al Diari de Girona) un flac favor més a la tinent d'alcalde d'Hisenda i Règim Interior que no pas al Cap de l'oposició i portaveu de Guanyem Girona...

I per acabar (aquest article, no el tema...) dues qüestions breus:
- Veient el que ha passat m'agrada que l'AAVV del Pont Major, de la que formo part, no formés part de la seva candidatura, sinó precisament de la que democràticament va perdre...
- Possiblement la presidència de la FAV exigeix més circular amb prudència i ponderació (a banda de respecte) amb una moto de 125cc, que no de forma imprudent, temerària i a tota velocitat amb una moto de 500cc. Al capdavall una moto de 125cc és més urbana, de ciutat...

El president electe de la FAV Girona només haurà estat un mal necessari si, en la resolució de la crisi que ha generat, les AAVV en sortim més fortes i cohesionades; sinó, si imposa i s'imposa el seu estil i tarannà, el flac favor es multiplicarà...