Dissociació d'esferes

Ahir a la tarda vaig escoltar l'entrevista que la presidenta del Parlament Laura Borràs va oferir a RAC1. Borràs aquest cap de setmana va dir que ella tenia tota la pel·lícula dels fets i que aquesta setmana l'explicaria, s'explicaria; és evident, i això és del tot legítim, que aquesta setmana i amb aquesta entrevista ha començat a explicar la pel·lícula, la seva pel·lícula.

Escoltada l'entrevista, i en alguns trams escoltada i re escoltada amb atenció, he d'admetre que qui dimiteix sóc jo: dimiteixo d'intentar entendre-hi quelcom...

Generalment els bons estudiants no es limiten a escoltar la lliçó i a llegir-la, també és important escriure, fer l'exercici d'escriure per tal de comprendre-la millor, i això és el que he fet amb alguns passatges de l'entrevista: escoltar-la i escriure-la.

Aquest és un fragment de l'entrevista, especialment quan el periodista Adrià Santasusagna, ben informat, pregunta i interpel·la a la presidenta del Parlament:

• Laura Borràs (LB): "Efectivament a partir del moment en què la JEC retira la credencial el fet de d'estar fent les funcions per les quals la JEC t'ha retirat les credencials implica, naturalment, una desobediència."
• Adrià Santasusagna (AS): "Per tant, a partir del dia 28 (de gener) ell  ja no era diputat?" 
• LB: "Això és fals (...). Que Pau Juvillà no fos diputat a partir del dia 28 és fals, i jo ho vull dir amb tota la claredat i la contundència".
  
• AS: "Els funcionaris actuaven com si no fos diputat?"
• LB: "Pau Juvillà el 3 de febrer és ratificat com a diputat pel Ple del Parlament de Catalunya amb una majoria àmplia, ratificant el dictamen de la Comissió de l'Estatut del Diputat del dia abans, per tant, estem aquí en aquesta dissociació d'esferes: políticament el Parlament de Catalunya, amb els seus diputats, en votació al Ple d'un dictamen que passa per la Comissió de l'Estatut del Diputat, considera a tots els efectes que Pau Juvillà és diputat.
  (...) que ell (Pau Juvillà) no pogués votar (el dia 3) no era perquè no fos diputat i el Parlament no el considerés diputat, era perquè hi havia un conflicte d'interessos, i en les anteriors ocasions en què s'havia votat això ell ja no havia votat [hi ha qui ho desmenteix, això...], i en canvi s'estava demanant aquesta votació amb l'única finalitat de que jo incorregués en unes conseqüències penals. (...) Jo no in-admeto el vot de Pau Juvillà, no l'accepto, que és diferent. 
• AS: "Si Pau Juvillà no va ser convocat al ple, com es va poder acceptar o denegar la seva delegació de vot?"
• LB: "Jo convoco el ple, jo no convoco els diputats; la convocatòria de ple estava feta, i jo admeto la seva delegació de vot personalment (...). La delegació de vot de Pau Juvillà es va admetre, no es va acceptar per un conflicte d'interessos, i aquesta és una diferència bastant notable i em sembla que no cal afegir gaires coses més." 
• AS: "Per tant, (...) si en aquest ple algú hagués decidit alterar l'ordre del dia per votar algun altre tipus de qüestió, Pau Juvillà hagués pogut votar?" 
• LB: "és que en aquest cas l'acceptació (de la delegació) va ser per votar l'únic punt que hi havia a l'ordre del dia; les propostes de modificació de l'ordre del dia (...) es produeixen en el moment en el que s'obre l'ordre del dia, i no hi va haver cap proposta; si hi hagués hagut una proposta Pau Juvillà estava convocat com a diputat del Parlament de Catalunya pel ple del parlament de Catalunya que havia de votar un dictamen que l'afectava a ell en la seva condició de diputat.

No segueixo amb la transcripció, que l'entrevista la podeu trobar i escoltar fàcilment, i a més després van intervenir els tertulians i encara em va inquietar més evidenciar que lluny està la Mònica Terribas de la periodista punyent, fins i tot un punt incòmode, que era anys enrere; és clar que tampoc tenia massa clar si preguntava la periodista o la futura vicepresidenta d’Òmnium Cultural...

De l'entrevista em vaig quedar amb el concepte dissociació d'esferes, i vés que aquesta no sigui la clau per entendre-ho tot plegat, és a dir, no entendre res.

La dissociació és "l'acció de dissociar o de dissociar-se", i dissociar és "separar allò que era unit per associació". Esfera és un "cos o espai limitat per una superfície tots els punts de la qual equidisten d'un punt anomenat centre."

Vés que el problema no sigui que ni l'independentisme ni el procés són una esfera, sinó múltiples, i si algun dia ens va semblar que estaven associades, o com a mínim, alineades, ja fa temps que estan dissociades; pel que sí, tenim un problema i es diu dissociació d'esferes!

"Fills de mala mare?"

La setmana passada, arran d'un comentari de Jordi Basté als de "la secta de les 6" sobre l'agressió sexual grupal d'Igualada, vaig enviar aquest correu electrònic a "El Món a Rac1" :

"Bon dia,
tot i que entenc que, davant la crueltat dels fets (agressió sexual múltiple a Igualada) l'expressió pugui fer-se present, titllar els agressors de "fills de mala mare", com ha fet Jordi Basté a les 6 del matí, no és l'expressió més afortunada per referir-s'hi, ja que aquest insult es projecta sobre les mares, i no sobre els agressors.

Suposo que tant el servei lingüístic com la comissió d'igualtat de RAC1 ja ho haurà advertit.
Només ho volia transmetre tot i que, insisteixo, entenc que l'expressió es pugui escapar.

Moltes gràcies."

De moment no m'han respost, ni ho espero... Hores més tard, a Twitter, també vaig veure que moltes persones titllaven als agressors de" fdp", "fills de puta" i fins i tot "fills de la grandíssima puta". Ho deien homes, ho deien dones...

Penso, sincerament, que caldria eradicar aquest insult i, posats a insultar els agressors, centrar l'ofensa en ells i no sobre les seves mares, per més que aquest pugui ser l'insult que més els ofengui, que a les mares ni mencionar-les!

Si Twitter fos el legislador, o si legisléssim a cop de piulada, possiblement avui ja hauríem recuperat la pena capital i executat més d'una persona; és cert que a Twitter, com en les converses de bar, massa sovint se'ns escalfa la boca, ens cremen els dits.

Entenc que ens encenem, jo també m'encenc a vegades, i per molt menys (una broma sexual de mal gust a una filla meva) m'he sulfurat, pel que davant uns fets com aquests no sé com reaccionaria, tot i que sospito que d'entrada no de forma mesurada...

Insultar a les mares, sota el pretext d'insultar els agressors, té quelcom de paradoxal, quan no de contradictori, pel substrat del propi insult: és culpa de les mares el comportament dels seus fills?

Jo deixaria a les mares en pau, que potser prou pena passen, i, com diuen les expertes, també deixaria en pau a la víctima, i posaria el focus en els agressors, en què els passa a aquests homes que agredeixen i violen, que necessiten (?) agredir i violar, que no respecten a les dones (tampoc a altres homes) i que són la punta de l'iceberg, la part més visible, d'aquest greu problema estructural que tenim.

Perquè sí, ells són qui violen, qui agraeixen, i han de ser jutjats i complir les condemnes, però això no resol el problema, ja que el problema és més profund, també més complex, i ens interpel·la a tothom, especialment als homes.

Què ens passa als homes? Perquè els homes fem aquestes barbaritats? Aquí és on hem de posar el focus, també part de l'esforç, i deixar en pau a les mares, i no enlluernar a les víctimes situant-les al bell mig de l'arena del circ...

Mitjans puntualment impuntuals

Si juguem a dividir el món en dues tipologies de persones, podríem dir que hi ha les persones rigorosament puntuals, entre els que moltes vegades podria incloure-m'hi, i hi ha les puntualment impuntuals.

Però avui no vull parlar de les persones puntualment impuntuals, sinó dels mitjans de comunicació que, per voluntat o no, són puntualment impuntuals!

RAC1, per exemple, és històricament impuntual, no sé si per desori, per cultura o com a tret d'identitat. Els senyals horaris de les hores en punt no marquen el punt i final d'un programa, sinó una mena de punts suspensius que indiquen, en moltes ocasions, que caldria anar acabant el programa...

Reconec que, puntual com acostumo a ser, m'agrada que els programes radiofònics acabin amb els senyals horaris, fent de cada emissió un repte de planificació i improvisació, si cal, per a complir amb l'horari previst.

Em desespera més la poca puntualitat de la televisió! I sí, ja sé que puntualment un informatiu pot allargar-se més del previst per una notícia d'última hora, però a TV3, per exemple, són impuntuals de mena i la programació de la graella sembla més una declaració d'intencions que no un compromís amb l'audiència.

No demano precisió suïssa, simplement que tinguin present que el seu temps també és el nostre... Potser per això, i també per les intempestives hores de segons quins programes (això donaria per un altre article) cada vegada preferim les opcions a la carta o les plataformes digitals, quan som nosaltres qui gestionem el nostre propi temps.

Si el temps és or, no estem per anar-lo perdent, i menys que ens el facin perdre!

El Sarrià - Bordils de Plata, el "derby" més radiofònic

Imatge: UES

Aquest dissabte l'handbol gironí va viure una autèntica festa amb el "derby", sis anys després, entre la Unió Esportiva Sarrià (UES) i el Handbol Bordils! 

L'alt nivell d'aquest partit, disputat a la categoria de Plata de la Divisió d'Honor, va elevar el "derby" gironí a "derby" català de la categoria, i bona prova d'aquest fet va ser l'excepcional cobertura radiofònica que les dues principals emissores catalanes (RAC1 i Catalunya Ràdio) en van fer, amb retransmissions en directe.

Naturalment Ràdio Sarrià, com és habitual en els partits de casa, també va retransmetre el partit en directe, pel que tot plegat va esdevenir un fet pràcticament inèdit, amb tres emissores del dial informant del partit!

Us avanço que no espereu trobar, en aquest modest article, una crònica esportiva del partit, si no em puc enganyar a mi mateix, tampoc us enganyaria a vosaltres! Avui tan sols voldria compartir una anècdota que, tal vegada, potser algun dia serà categoria, si no ho és ja!

Us comentava que una de les emissores que retransmetia el "derby" en directe era RAC1; doncs bé, una de les veus que al llarg del partit es va poder escoltar, aportant informació específica de la categoria i, sobretot, dels dos equips i en especial la UES, va ser la d'en Sergi Torrentà, fins fa poques setmanes el narrador habitual de les retransmissions dels partits de la UES a Ràdio Sarrià!

I si en Sergi Torrentà no retransmetia per Ràdio Sarrià, qui ho feia per a l'emissora local? Des de finals del mes passat, i com una derivada d'aquesta "estranya" situació, l'equip del programa "Sarrià en Joc" es va fer càrrec de les retransmissions de Ràdio Sarrià dels partits a casa de la UES.

No he parlat amb en Sergi Torrentà però estic convençut que, al principi de temporada, aquest "derby" era un dels partits marcats en vermell, dels que més ganes deuria tenir de retransmetre per Ràdio Sarrià, i poc es deuria imaginar, tot just fa quinze dies, no només que deixaria de ser la veu dels partits de la UES a Ràdio Sarrià, sinó que, malgrat aquest inesperat contratemps, igualment viuria el "derby" micròfon en mà, en aquest cas, i excepcionalment, el de RAC1!

Imagino, per ell, la retransmissió deuria tenir un regust agredolç, i no només per la derrota de la UES...

En fi, sigui com sigui, i més enllà d'aquesta anècdota (o categoria!), el "derby" gironí va ser, a banda d'una autèntica festa del handbol català, una petita gesta de la ràdio!

Paraula de Fabra: gol

El del futbol no és l'únic, tot i que sí el mundialment més celebrat! El gol, diuen, és la salsa del futbol, tot i que amb els anys un s'adona que, contràriament al que pensava al pati d'escola, hi ha molt més futbol més enllà del gol!

[c. 1920; de l'angl. goal 'meta', d'origen incert]

m ESPORT 1 Porteria.

2 1 Acte de fer passar la pilota per la porta o gol.

2 fer un gol (a algú) fig i col·loq Enganyar-lo o fer alguna cosa contra la seva voluntat aprofitant alguna distracció.

El gol es fa, també s'encaixa quan no s'ha pogut evitar, es celebra dins i fora del camp (sobre la gespa, a les banquetes, a la graderia, al bar, a casa, al carrer...) i fins i tot es canta!

Qui n'ha deixat de cantar és el "mestre Puyal", a qui vaig començar a estimar després d'aquell mític "Urruti t'estimo!". Els partits del Barça no seran el mateix apagada aquesta gran veu radiofònica i futbolística, i ara em quedaré amb la rauxa característica de la transmissió de RAC1 i la visió analítica i sempre sorprenent del, per mi, millor periodista esportiu especialitzat en futbol: Ricard Torquemada, de Catalunya Ràdio.

El gol aquests dies fa alçar banderes nacionals comprimint el món en una pilota i el seu capritxós destí: la porteria! El gol deprimeix o enorgulleix estats a parts iguals, en funció del seu excés o el seu defecte, i com les accions a la borsa, fa pujar o baixar el valor dels jugadors que, els marquin o no, s'hi relacionen amb encert o dissort.

Diumenge França o Croàcia alçaran la Copa del Món i, com en cada partit i en la vida, uns hauran de saber guanyar i els altres saber perdre; què us he d'explicar, qui més qui menys ha fet un gol, qui més qui menys n'ha rebut, fins i tot algun per sota les cames!

La ràdio folla

El títol d'aquest article no és meu sinó que l'he manllevat del d'una pel·lícula dirigida per Francesc Bellmunt de mitjans dels anys vuitanta del segle passat, com bé sabreu els més veterans...

La pel·lícula relata la transformació que pateix un locutor de ràdio després de rebre una transfusió de sang, una mena de metamorfosi l'ona expansiva de la qual també afectarà el seu programa radiofònic nocturn.

De qualitat més que discutible la pel·lícula té un notable repartiment i a banda d'esbojarrada (o precisament per això) és prou divertida.

No folla, però sí sobre la follia i sobre la vida en general tracta el ja veterà programa de ràdio gironí "Ens patina l'embrague", una mena de "Ràdio Nikosia" a la gironina...

És clar que per folls els de RAC1, que ahir van xarbotar la graella de programació capgirant-la com un mitjó!

El que va fer ahir RAC1 em va fer pensar en aquell boig gironí que es passejava fa una colla d'anys amb un telèfon dels d'abans i els infants (i no tan infants) que aleshores el temíem ens en rèiem... i avui deu ser ell qui se'n riu de nosaltres: s'han tornat tots folls, deu pensar...

El que va fer ahir RAC1, fer-nos escoltar programes a deshora, si fa o no fa ho podiem fer abans d'ahir, ho podem fer avui i ho farem encara més demà gràcies als anomenats "podcasts", que ens permeten escoltar un programa emès quan i on vulgem... és clar que en el cas d'ahir a RAC1 els programes eren a deshora, però en rigorós directe!

La ràdio és folla, tan folla que avui Catalunya Ràdio fa la seva programació habitual lluny dels estudis radiofònics, des de molts i diversos llocs tot i que per als oients en el fons tan és des d'on es faci ràdio, ja que només (?) s'escolta...

Al cap i a la fi aquesta és la gràcia, la màgia de la ràdio, aquesta és també la seva meravellosa follia!

Visca la ràdio!

Bon Nadal en família, o no...

La dita ens mana per aquestes dates de Nadal, ovelles nosaltres, tornar al corral i l'anunci dels torrons fa tornar a casa, com per art de màgia, els familiars que viuen lluny; deu ser aquesta la veritable màgia del Nadal...

Aquests dies les trobades familiars són, per molts, un mal inevitable: ja sabem, haver de suportar les bromes pesades dels cunyats, afluixar la molla pels nebots que reciten el vers, resistir estoicament amb un somriure, postís si cal, la interminable sobretaula que en el millor dels casos es confon amb el berenar i en els pitjors enllaça amb el sopar, que res, picant alguna coseta ja farem...

A mi personalment els Nadals en família m'encanten, no conec altra manera de celebrar-los! I si m'encanten no és estrictament pel Nadal, sinó sobretot, he acabat deduint amb el pas dels anys, per la família!

I també amb el pas dels anys he acabat deduint que per viure un Nadal en família l'ingredient principal no és la família; bé d'acord, aquest podria ser un ingredient imprescindible, però només tenint família no se'n fa prou: cal tenir ganes de trobar-se, trobar-se al llarg de l'any i naturalment també per Nadal!

Per viure un Nadal en família cal, doncs, que els membres d'aquesta estiguin mínimament avinguts, que una certa harmonia en les relacions (entre germans, entre cunyats, entre cosins, amb els pares, amb els fills...) faci que tot flueixi o, com a mínim, que la trobada, com l'àpat, sigui de bon pair...

De tot això, i dels Nadals multitudinaris, parlàvem l'altre dia al Via Lliure de RAC1 amb en Joan Pera, en Rafel Nadal, en Tortell Poltrona i la Maria Cusó! Al capdavall, i aquesta també és part de la gràcia, hi ha tants Nadals com famílies...

Bones festes, siguin o no en família!

Radioactivitat

La nova temporada radiofònica ha començat entretinguda, amb molts canvis a Catalunya i amb nous estirabots entre diferents mitjans a Espanya! La ràdio, tantes vegades amenaçada de mort, segueix ben viva, donant guerra i, per moments, essent la part central de la notícia!

A Catalunya Catalunya Ràdio ha sacsejat la graella i ha fet una clara i decidida aposta per recuperar audiència i, sobretot, el lideratge de les ones, d'una anys ençà en mans d'una desacomplexada Rac1.

El canvi més significatiu de la graella de Catalunya Ràdio ha estat l'informatiu d'esports de tarda, el "Tot costa", amb els flamants fitxatges dels ex-Rac1 Jordi Costa i Sònia Gelmà. Veurem què passa amb aquesta franja horària, ja que a Rac1 han driblat fitxant l'Albert Om i oferint un producte totalment diferent!

Una altra gran aposta de Catalunya Ràdio és l'"Estat de gràcia" amb en Roger de Gràcia, que tindrà la sempre difícil missió de ser una alternativa real al "Versió Rac1" de Toni Clapés, l'autèntic dominador de la franja radiofònica catalana de tarda. Catalunya Ràdio necessitava un magazine d'autor i ara ja el té; faltarà veure si la proposta, a banda de fer gràcia, qualla! De moment no sona gens malament!

Saül Gordillo, director de Catalunya Ràdio, per ara ja m'ha fet tornar a escoltar-la molt més del que ens darrers anys l'havia escoltat! Sospito que, polèmiques culturals a banda, no seré l'únic! Lluny queda el temps del "senyor Ximelis" i el seu "miro TV3 i escolto Catalunya Ràdio"!

Les ones radiofòniques espanyoles també estan alterades i, sobretot, alteren les televisives!
Deia abans que els programes de ràdio que funcionen són els d'autor, i d'autor ha estat "El Larguero" de José Ramon de la Morena aquesta darrers vint-i-set anys! 

Aquesta temporada, però, l'ha substituït el periodista Manu Carreño; aquest canvi ha afectat també al programa televisiu que Carreño compartia, fins la setmana passada, amb Manolo Lama (Los Manolos de Deportes Cuatro). Lama va ser un dels molts periodistes esportius que anys enrere van passar de la Cadena Ser a la Cadena Cope, en una lluita de periodiestes i per l'audiència que recorda, salvant les distàncies, a la pugna que avui mantenen Catalunya Ràdio i Rac1!

Hi ha molta activitat a la ràdio, molta radioactivitat!... Més tranquil estic jo a Ràdio Sarrià, on aquesta setmana hi he començat la cinquena temporada del Sarrià de Ter en Xarxa!

Veurem què diu el proper Estudi General de Mitjans (EGM), si marca un canvi de tendència en les audiències radiofòniques, si Catalunya Ràdio recupera, o comença a recuperar, el terreny perdut...

5 consideracions a propòsit del Dia Mundial de la Ràdio

Fent ràdio a Sarrià de Ter!

1.- Escolto ràdio. Quan em dutxo, quan esmorzo, quan preparo el dinar, o el sopar; quan rento plats, quan plego roba, quan vaig a córrer, o amb bicicleta, quan vaig en cotxe escolto la ràdio. Escolto programes informatius, retransmissions esportives, magazines, música... Què hi farem, sóc d'escoltar ràdio i l'escolto amb certa promiscuïtat: Catalunya Ràdio, Rac1, Ràdio Sarrià, Ràdio Girona, Cadena Ser, iCat, Rac105,  Flaixbac, Radio 3...

2.- Faig ràdio. Actualment tinc un petit espai en una emissora petita, però el plaer és molt gran! Anys enrere també a Ràdio Sarrià havia fet un programa sobre música tradicional i activitat gegantera, un programa setmanal els divendres al vespre, "Ball Volat" que vaig mantenir en antena durant uns 5 anys; i als anys'90 del segle passat a Ràdio Salt vaig formar part amb dos amics meus d'un programa, també musical, els diumenges a la tarda - vespre, que amb el nom ja ho deia tot: "Això és Rock"!

3.- Que important és la ràdio local! La ràdio local dinamitza, educa, informa, entreté, cohesiona! Als pocs recursos se li sumen les moltes ganes! Avui no entendria el meu poble sense la seva, la nostra, emissora local, Ràdio Sarrià.

4.- La ràdio socialitza. La ràdio és un mitjà molt flexible i accessible, qualitats que li permeten, també, jugar un paper d'integració amb experiències extraordinàries dignes de ser explicades!

5.- La ràdio té memòria. I avui, Dia Mundial de la Ràdio, voldria recuperar el record d'un gran periodista gironí de ràdio: Miquel Diumé. És dia per a emocionats records, però també per a records que ens feien somriure i riure de valent, com el de la WKRP. Ràdio Cincinnati, de les millors ràdios que s'han vist a la TV!

Visca la ràdio! Llarga vida a la ràdio!