 |
| Imatgn de bluartpapelaria a Pixabay |
Hi ha qui torna per Nadal i hi ha qui, per més Nadals que arribin, no tornarà mai...
A vegades els Nadals es compten per les absències: el primer (el segon, el tercer...) Nadal sense... És habitual, també comprensible, que enyorem més del que ho fem habitualment els i les nostres absents, doncs el seu buit a taula, en les diverses celebracions familiars, es fa més evident.
Possiblement per això el Nadal té un punt malenconiós, possiblement per això, també, Víctor Hugo l'encertava quan deia que "la malenconia és la felicitat d'estar trist"; el Nadal és, per moments, un aiguabarreig de felicitat i tristesa...
I no és que la tristesa ens faci feliços, però en algunes ocasions, quan és més o menys compartida, ens reconforta...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada