"Michael Caine". Minuts Musicals amb nom propi

Per començar caldria dir que Michael Caine no va néixer amb aquest nom, sinó que es diu, o es deia, Maurice Joseph Micklewhite jr., i com tants altres actors i artistes, va acabar adoptant un nom artístic; inicialment va ser Michael Scott, però un actor ja se'n deia i finalment va optar per Michael Caine.

L'any 1965 va protagonitzar la pel·lícula "L'expedient Ipcress", la primera d'una triologia de pel·lícules d'espionatge ambientades a la Guerra Freda. Caine hi interpreta el paper de Harry Palmer, un agent de contraespionatge, i en un moment de la pel·lícula Palmer és empresonat i torturat, essent sotmès a tortura psicològica. El torturador vol despersonalitzar Harry Palmer i li diu que fins i tot oblidarà el seu nom, i aquí és on Palmer diu, repetides vegades, "Harry Palmer, el meu nom és Harry Palmer..."

Aquesta escena de la pel·lícula va inspirar la cançó que, quasi vint anys després, el grup Madness, un dels referents de l'escena "Ska" anglesa, van dedicar a Michael Caine, parafrasejant el seu personatge, Harry Palmer.: "el meu nom és Michael Caine".

Al videoclip de la cançó Madness reprodueix algunes de les escenes de la pel·lícula, i sí, a la cançó podem escoltar el propi Michael Caine, la seva pròpia veu, dient “My name is Michael Cane”, “I am Michael Caine”...

Per cert, finalment Michael Caine, com han fet tants altres artistes, com Elthon John, va optar per oficialitzar el seu nom artístic, pel que ara, finalment, Michael Caine es diu Michael Caine...

Minuts Musicals retrobats amb Decibelios i "Barna-92"!

Si editéssim un disc al voltant dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 a la "cara A" hi hauria cançons com "Barcelona" i "Amigos para siempre", entre d'altres; inevitablement a la "cara B" podríem posar-hi cançons de l'altra cara dels Jocs Olímpics, que també van tenir una "cara B" amb l'Operació Garzón.

Musicalment en aquesta hipotètica "cara B" no hi podrien faltar els "Decibelios" i el seu "Barna-92", una de les grans cançons d'aquest grup de ska i punk i de la "cultura Oi!" nascut al Prat de Llobregat, que van publicar l'any 1986 dins el seu tercer disc, el mític "Vacaciones en el Prat".

El grup, que fins i tot va aparèixer a "La Bola de Cristal" presentat per Alaska, no va sobreviure als anys '90 i pels Jocs de Barcelona'92 ja estaven dissolts...

I malgrat fa poc van tornar i el seu líder, Fray, encara mou el grup amb una nova formació, sempre ens quedaran les seves mítiques cançons, com "Oi! Oi! Oi!", "Vacaciones en el Prat", "Boina" i, naturalment, "Barna-92"!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

#MinutsMusicals de versions amb "Jimmy Jazz"

No es pot dir que les seves hagin estat vides paral·leles, però sí tenen diverses coses en comú, algunes fins i tot vitals! La vinculació de Kortatu amb The Clash té quelcom més que la versió de la cançó que ens ocupa avui: "Jimmy Jazz"

Els germans Muguruza, Fermín i Iñigo, van crear Kortatu després d'assistir, entre d'altres, en un concert de The Clash a Sant Sebastià a principis dels anys vuitanta del segle passat. Potser això no és més que llegenda, però tan cert és que van assistir al concert com que, com Fermín Muguruza ha afirmat en nombroses entrevistes, The Clash era i és una de les seves grans influències: Jimmy Jazz tan sols n'és la punta de l'iceberg!

The Clash, com ja he escrit en altres ocasions, va néixer amb el moviment del punk anglès de finals dels anys setanta, però el seu so va anar evolucionant cap al rock i altres estils, com el reagge que s'intueix al seu "Jimmy Jazz"; de fet aquesta cançó, la tercera del doble elapé "London Calling", rere "Brand New Cadillach", va sorprendre a propis i estranys amb els seus ritmes antillans i va servir per començar a marcar una certa distància amb el punk dels dos primers discs de The Clash.

Kortatu va néixer dins el moviment de rock radical basc destacant-se com un dels grups que van apropar-nos l'ska cantat en castellà o basc, quelcom inusual en l'època, en què l'ska es cantava i s'escoltava bàsicament en anglès.

The Clash i Kortatu també tenen en comú que en les seves discografies tenen un disc memorable: en el cas de The Clash el va citat "London Calling", un dels discs imprescindibles ja no només de The Clash, sinó de la història rock en general; pel que fa a Kortatu sens dubte el seu disc més memorable és el també doble elapé "Azken Guda Dantza", disc que ens deixa el testimoni del seu directe!

La versió de "Jimmy Jazz" de Kortatu va aparèixer al primer elapé del grup (Kortatu 1985); la cançó, segon "track" del disc, és una versió molt lliure, tan pel que fa a la música, més aspre i ska, com sobretot per la lletra, que pren de l'original tan sols el tema principal: que la policia busca a Jimmy Jazz!

Però és aquesta, precisament, la gràcia de les versions: que un grup es faci seu una canço d'un altre grup...

Un deixo amb els dos "Jimmy Jazz", primer l'original de The Clash, després la versió de Kortatu. Ah, per cert, Jimmy Jazz és un personatge fictici... això diu la llegenda!





També pots escoltar aquestes versions en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent,"Take on Me"del grup a-ha amb una magnífica versió!