D'aquí a 365 dies, just d'aquí a un any, faràs cinquanta anys, una xifra mitificada, a vegades en excés, una xifra temuda, tot i que és una edat que, avui dia, en general, es viu en plenitud, a les portes de la maduresa, i en la qual, naturalment, s'és massa jove per morir, però no massa vell per al rock'n'roll. Avui comença un compte enrere cap a un aniversari que, com els que culminen, o enceten?, una dècada, fa xamfrà: fa impressió i provoca una certa basarda.
D'aquí a 365 dies, just d'aquí a un any, faràs cinquanta anys, però avui encara no els celebrem, tot i que és una fita que sembla eclipsar els aniversaris que la precedeixen, i especialment aquest, el dels quaranta-nou. La celebració dels quaranta-nou és potser més modesta que la dels cinquanta, però alguns cops és més celebrada per qui els fa, perquè és l'últim baló d'oxigen que ens queda: a aquestes alçades, a un any vista, moltes persones, amb més o menys intensitat, ja ens projecten cap als cinquanta, de manera que a l'expressió "quasi cinquanta, eh!" podem respondre, afirmant i reafirmant, "de moment són quaranta-nou, no cinquanta!".
Per tant, avui el que ens toca és celebrar els teus quaranta-nou anys, sense necessitat de situar-los com a avantsala de res, tampoc dels cinquanta, sinó com a present d'una vida, present temporal i present de regal. Avui centrem-nos en els quaranta-nou, que els cinquanta ja vindran sols i, quan sigui el moment, d'aquí a 365 dies, ja els donarem la benvinguda amb festa i alegria, com fem avui amb els teus quaranta-nou.
El quaranta-nou sembla un número incomplet, com tots els que acaben en nou, com si els faltés una part per esdevenir rodons; i si bé els rodons tenen més notorietat, els que no ho són també són importants, també compten. I tant que compten: sense el quaranta-nou, no hi ha cinquanta possible.
Així que avui només em resta dir-te: per molts anys, i feliços quaranta-nou!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada