Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris the clash. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris the clash. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de desembre del 2022

Minuts Musicals localitzats a Londres


De la mateixa manera que sembla inevitable que en un alt percentatge soni la cançó "Money" de Pink Floyd quan es parla de diners en algun reportatge, també ho és que soni "London Calling" de The Clash quan es parla de Londres, o quan apareix Londres en alguna pel·lícula.

Ambdues cançons s'ho valen, sens dubte, i si funcionen és perquè ambdues es relacionen de forma automàtica amb el concepte. Londres és una de les grans capitals, i certament amb imatges de Londres també podria sonar "Money", que és un dels grans centres econòmics mundials, tot i que tampoc ha pogut evitar, com tota l'economia britànica, els estralls de la crisi, que s'han sumat als del Brèxit.

Rient-se de la seva teòrica grandesa, diuen algunes teories, el grup The Housemartins van titular el seu disc de debut "London 0 Hull 4", una manera de dir que els de Hull (Kingston upon Hull, ciutat del comptat de Yorkshire) guanyaven per golejada als londinencs, essent ells la quarta gran banda d'aquesta localitat després de Red Guitars, Everything but the Girl i The Gargoyles. Sí, una mica com La Ludwig Band, el segon millor grup d'Espolla...

Títol a banda The Housemartins no van dedicar cap cançó a la capital britànica, com sí van fer-ho The Clash donant títol al seu mític disc, el tercer de la seva discografia i un dels imprescindibles de la història del rock, i a la primera cançó que conté, inspirant-se en el títol en el missatge que els locutors de la BBC feien servir durant la Segona Guerra Mundial: "London Calling"...



dissabte, 10 de setembre del 2022

Minuts Musicals localitzats a Anglaterra


Anglaterra plora la seva reina. Aquest bé podria ser un titular de qualsevol diari d'arreu del món publicat aquests dies, en el cerimoniós i llarg comiat de la reina Elisabet II.

La seva longevitat, també i especialment la del seu regnat, l'han convertit en un símbol, una icona de la corona britànica, encunyat també per la seva actitud règia i el seu caràcter més aviat eixut, que en la mort de Lady Di va fer trontollar la seva popularitat.

Elisabet II ja és història (ho era fins i tot abans de morir) i per més que el possible titular podria funcionar, és evident que no la plora tota Anglaterra. Ni tota Anglaterra ni tot el món. Podem no plorar-la i, no obstant, reconèixer que malgrat l'enorme distància (social i política) tenia quelcom digne d'admirar: potser la fermesa (duresa fins i tot) amb la que va exercir el seu càrrec, amb una recta responsabilitat (pulcritud si voleu) institucional, a anys llum, per exemple, del descarrilat rei emèrit Joan Carles I.

Quants dels que no la ploren han recuperat la mítica cançó, i portada de disc, "God Save the Queen" dels Sex Pistols? La referència és inevitable, doncs a la seva manera, i per disgust de la reina, Sex Pistols també van contribuir a la seva iconografia, fent-la protagonista d'un dels himnes del punk i fent-se present, en forma de disc o de pòster, on no la podien ni volien veure ni en pintura.

Posats a transitar pel punk, ara que hi hem ensopegat, jo sempre he preferit un altre dels grups imprescindibles del moviment, The Clash, tot que més que quedar-s'hi, van transitar pel punk en els seus inicis i van deixar-se influir després per altres estils musicals, mantenint, això sí, l'esperit crític de les seves lletres

The Clash potser no escopien tan bé lletres i cançons de tres minuts com Sex Pistols, però amb el seu eclecticisme també llançaven dards contra el sistema, forjant memorables discs i cançons...

Amb la mort de la reina Elisabet II més que recuperar "God Save the Queen" trobo més interessant recuperar l'última gran cançó de The Clash, "This is England", publicada l'any 1985 al seu sisè i darrer disc, "Cut the Crap", amb la banda trencada i en plena descomposició.

Així és com veien Anglaterra The Clash
a mitjans dels anys vuitanta, l'Anglaterra, també, de la reina Elisabet II...

dissabte, 20 de febrer del 2021

"Janie Jones". Minuts Musicals amb nom propi


"Janie Jones", aquest va ser el títol de la cançó que enceta el primer disc del grup The Clash, publicat l'any 1977 en ple auge del punk.

La cançó, la millor de rock britànic segons Martin Scorsese, està inspirada en les controvertides i polèmiques festes que organitzava la cantant Janie Jones, coneguda també (sobretot?) pel seu "topless" l'any 1964 en l'estrena del documental sobre la vida nocturna de Londres "London in the Raw".

La cançó ens presenta un gris oficinista enamorat de la Janie Jones i ens el situa en la cruïlla de si prendrà o no una decisió al respecte...

"Janie Jones", però, no és el nom real de la cantant, sinó l'artístic de Marion Mitchell, que curiosament apareix en el videoclip de la versió que el grup Babyshambles va fer, i en el que també hi apareix Mick Jones, membre de The Clash i coautor de la cançó.

Per cert, el major èxit de Janie Jones com a cantant va ser "Witches Brew"...

Sense haver de polemitzar amb Martin Scorsese, The Clash tenen, en la seva àmplia discografia, altres grans cançons, però començar-la amb aquesta energètica "Janie Jones" va ser tot un encert!




dissabte, 20 de juny del 2020

Minuts Musicals instrumentals amb "Circus"


El punk-rock d'Anglaterra de finals dels anys setanta i principis dels vuitanta del segle passat van donar per molt més que els Sex Pistols i The Clash

Aquell moviment també va catapultar The Jam, liderats per Paul Weller i ja amb recorregut en circuits amateurs, endurint el seu "Rhythm and Blues" original, alhora que reivindicant l'estètica i actitud "mod" dels anys seixanta. 

Entre els seus èxits hi ha "Going Underground", "In the City", "The Eton Rifles", "David Watts" o "Town Called Malice"; potser no hi trobarem "Circus", la seva única cançó instrumental, però aquesta breu peça musical no desmereix, ni de bon tros, la contundència i qualitat de la seva música! 

Benvingudes i benvinguts al circ dels The Jam!


dissabte, 23 de juliol del 2016

Minuts Musicals retrobats amb The Clash i "Spanish Bombs"


En motiu de la commemoració i record dels 80 anys de l'inici de la Guerra Civil Espanyola s'han editat, i més que se n'editaran, un munt de llibres d'història i assaig sobre l'alçament militar, la fratricida guerra i la llarga nit de dictadura en que va desembocar.

Si a la lletra de tants llibres volem posar-hi música no seran poques les cançons que es poden recopilar, cançons de l'època i, naturalment, també de les que posteriorment n'han relatat alguns fets.

D'entre elles potser podríem rescatar "Spanish Bombs", cançó que el grup de punk-rock The Clash va incloure en el seu imprescindible "London Calling". Què fa un grup de punk anglès cantant sobre la Guerra Civil Espanyola?

La resposta possiblement la trobem en la figura de Federico García Lorca, poeta admirat per Joe Strummer, cantant i un dels compositors del grup.

La lletra, en la que en alguns passatges destrossen el castellà, potser conté alguna imprecisió (Fredrico Lorca, Costa Rica?) però ens ajuda entendre, 80 anys després del seu inici i quasi 37 anys després de la publicació de la cançó, fins a quin punt la Guerra Civil Espanyola va tenir una dimensió internacional, pràcticament el preludi del la Segona Guerra Mundial!

Sí, les bombes van caure sobre la pell de brau...






I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

dissabte, 10 de gener del 2015

#MinutsMusicals de versions amb "Jimmy Jazz"


No es pot dir que les seves hagin estat vides paral·leles, però sí tenen diverses coses en comú, algunes fins i tot vitals! La vinculació de Kortatu amb The Clashquelcom més que la versió de la cançó que ens ocupa avui: "Jimmy Jazz"

Els germans Muguruza, Fermín i Iñigo, van crear Kortatu després d'assistir, entre d'altres, en un concert de The Clash a Sant Sebastià a principis dels anys vuitanta del segle passat. Potser això no és més que llegenda, però tan cert és que van assistir al concert com que, com Fermín Muguruza ha afirmat en nombroses entrevistes, The Clash era i és una de les seves grans influències: Jimmy Jazz tan sols n'és la punta de l'iceberg!

The Clash, com ja he escrit en altres ocasions, va néixer amb el moviment del punk anglès de finals dels anys setanta, però el seu so va anar evolucionant cap al rock i altres estils, com el reagge que s'intueix al seu "Jimmy Jazz"; de fet aquesta cançó, la tercera del doble elapé "London Calling", rere "Brand New Cadillach", va sorprendre a propis i estranys amb els seus ritmes antillans i va servir per començar a marcar una certa distància amb el punk dels dos primers discs de The Clash.

Kortatu va néixer dins el moviment de rock radical basc destacant-se com un dels grups que van apropar-nos l'ska cantat en castellà o basc, quelcom inusual en l'època, en què l'ska es cantava i s'escoltava bàsicament en anglès.

The Clash i Kortatu també tenen en comú que en les seves discografies tenen un disc memorable: en el cas de The Clash el va citat "London Calling", un dels discs imprescindibles ja no només de The Clash, sinó de la història rock en general; pel que fa a Kortatu sens dubte el seu disc més memorable és el també doble elapé "Azken Guda Dantza", disc que ens deixa el testimoni del seu directe!

La versió de "Jimmy Jazz" de Kortatu va aparèixer al primer elapé del grup (Kortatu 1985); la cançó, segon "track" del disc, és una versió molt lliure, tan pel que fa a la música, més aspre i ska, com sobretot per la lletra, que pren de l'original tan sols el tema principal: que la policia busca a Jimmy Jazz!

Però és aquesta, precisament, la gràcia de les versions: que un grup es faci seu una canço d'un altre grup...

Un deixo amb els dos "Jimmy Jazz", primer l'original de The Clash, després la versió de Kortatu. Ah, per cert, Jimmy Jazz és un personatge fictici... això diu la llegenda!





També pots escoltar aquestes versions en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent,"Take on Me"del grup a-ha amb una magnífica versió!

dissabte, 3 de gener del 2015

#MinutsMusicals de versions amb "Brand New Cadillac"



The Clash, ho sabeu els que em llegiu habitualment, és un dels meus grups de capçalera, d'aquells que m'acompanyen des de la més tendra adolescència!

The Clash ha estat un grup versionat, com podrem veure en altres "minuts musicals de versions", però també va ser un grup que, to i que poques, va fer alguna versió, una de les més celebrades aquest "Brand New Cadillac" de Vince Taylor que van publicar a finals de 1979 al cèlebre i celebrat "London Calling"!

És aquesta, precisament, la segona cançó del doble elapé, després de l'homònima del disc... Les bones versions són molt agraïdes, no només per poder-ne gaudir en tant que cançons, sinó també perquè, de no conèixer l'original, com era el meu cas en aquesta ocasió, et permeten treure-hi el nas i, tal vegada, descobrir-hi un gran tema, qui sap si també un altre gran artista, i segur una bona història per explicar!

Vince Taylor va ser un cantant anglès de rock and roll que va triomfar especialment entre finals dels anys cinquanta i mitjans dels anys seixanta del segle passat gràcies a temes com el que avui recordem. La seva carrera musical, però, va patir un greu declivi, en part també pels seus problemes amb les drogues...

Per cert, com a anècdota de crònica rosa comentar que la seva germana, Sheila, va ser la segona esposa de Joseph Barbera, cofundador de l'estudi d'animació "Hanna-Barbera" (Els Picapedra, La formiga atòmica, l'Ós Yogui, Scooby-Doo...).

Però tornem a Vince Taylor; precisament en motiu d'aquest casament Vince Taylor i la seva família van anar a viure als Estats Units i allà va obtenir el títol de pilot d'aviació; anys més tard, quan va deixar enrere la seva carrera musical, Vince Taylor es va traslladar a Suïssa on va treballar de mecànic d'avions. Brian Maurice Holden, nom real de Vince Taylor, va morir a finals d'agost de 1991 a Suïssa víctima d'un càncer; tenia 52 anys.

Al llarg de la seva carrera musical Vince Taylor va escriure moltes cançons, però si per una se'l recorda, ben segur, és per "Brand New Cadillac", tema que va tenir molt èxit a Europa, especialment a països com Finlàndia, Suècia i Holanda!

The Clash, grup de rock nascut i supervivent del punk, va demostrar amb aquesta versió, de fet amb tot el "London Calling", la seva capacitat i voluntat de deixar-se influir per altres estils musicals, en aquest cas el rock and roll i sobretot l'estètica "rockabilly" dels anys '50 (tupès, jaquetes de cuir...), estètica ben present en moltes de les seves sessions fotogràfiques!

Escoltem avui l'original de Vince Taylor i la versió de The Clash!





També pots escoltar aquestes versions en aquesta llista de reproducció de Spotify!



I la setmana vinent, estirem el fil de The Clash i parlarem de Jimmy Jazz!

dissabte, 16 de novembre del 2013

Quelcom més que #MinutsMusicals amb "Tommy Gun" dels #TheClash


"Tommy Gun" és una de les cançons que millor defineix The Clash, un grup que va néixer dins el moviment punk britànic de mitjans i finals dels anys '70 del segle passat i que va sobreviure al punk deixant-se influir per altres estils musicals com el reggae, el dub o el blues esdevenint un dels grups imprescindibles del punk-rock de finals dels anys '70 i principis dels anys '80.

Sobre "Tommy Gun", tercera pista del seu segon elapé, Give 'Em Enough Rope (publicat ara fa 35 anys, just abans del llegendari London Calling!), Joe Strummer va declarar anys més tard que l'havia escrit pensant en l'ego dels terroristes imaginant-se'ls llegint els retalls de premsa com si fossin actors i actrius llegint les crítiques de les seves pel·lícules.

Només per la darrera frase val la pena escoltar tota la cançó: si la mort esdevé tan barata el mateix passa amb la vida!

The Clash en estat pur!



Tommy Gun

Tommy gun, you ain't happy less you got one
Tommy gun, ain't gonna shoot the place up just for fun
Maybe he wants to die for the money
Maybe he wants to kill for his country
Whatever he wants, he's gonna get it

Tommy gun, you better strip it down for a custom run
Tommy gun, waiting in the airport 'till kingdom come
And we can watch you make it on the nine o'clock news
Standing there in Palestine lighting the fuse
Whatever you want, you're gonna get it

Tommy gun, Tommy gun

Tommy gun, you'll be dead when your war is won
Tommy gun, but did you have to gun down everyone?
I can see it's kill or be killed, a nation of destiny has got to be fulfilled
Whatever you want, you're gonna get it

Tommy gun, you can be a hero in an age of none
Tommy gun, I'm cutting out your picture from page one
I'm gonna get a jacket just like yours and give my false support to your cause
Whatever you want, you're gonna get it
Alright

Ok, so that’s agreed, about the price
I make it one two, ten dollar
For ten, reasonable
And boats and tanks and planes, it's your game
Kings and queens and generals learn your name
And I see all the innocents, the human sacrifice
And if death comes so cheap then the same goes for life

The Clash

------------------------

pd: sobre els The Clash també he publicat al bloc un apunt sobre la Guerra Civil Espanyola, i els he mencionat en uns minuts musicals sobre Kortatu i un article sobre Pep Guardiola.

dissabte, 8 de juny del 2013

Kolpez Kolpe. #MinutsMusicals amb Kortatu



Kolpez Kolpe

Zalditeria dabil
Gure kontra gora
Pake pipa erretzeko
Hau ez da denbora
Jeronimo gurekin
Zuitik egongo da
Gerrarako haizatuz
Lurpeko aizkora

Kortatu
Kolpez kolpe

Gladiadore berriak
Betiko moduan
Zirko berbera dabil
Gure inguruan
Bankuetxe, gobernu
Ta parlamentuan
Orduko julio cesasr
Hara non daguan

Kortatu
Kolpez kolpe

Abordaje berri bat
Gaur dugu egingo
Gure drakkar
Zaharrean
Gara hiru bikingo
Adarrez hil ditugu
Mila santu-jainko
Inperio zahar-berria
Dugu desegingo

Kortatu
Kolpez kolpe

Aizkolari handia
Txikito aiako
Harentzat kirol zena
Gaur borrokarako
Kitarrariak zorrotz
Goikoen kontrako
Basoan mila enbor
Utziz burubako

Zalditeria dabil
Gure kontra gora
Zirko berbera dabil
Gure inguruan
Kitarrariak zorrotz
Goikoen kontrako
Inperio zahar-berria
Dugu desegingo.

Kortatu

Si t'agrada The Clash, impossible que no t'agradi Kortatu... i viceversa!

divendres, 27 d’abril del 2012

Si #Guardiola es queda, si Guardiola marxa...

Passada la particular Setmana Tràgica del Barça resten obertes, encara, dues qüestions, comptant que, tot i que matemàticament seria possible, el títol de Lliga és avui poc més que una quimera: la renovació, o no, de Guardiola (1) i la possibilitat d'aixecar el títol de la Copa del Rei (2).

I el més candent i incert és, aquests dies, el futur de Guardiola...

Si Guardiola es queda genial! Ell com ningú coneix les interioritats del club i del vestidor, ell com ningú coneix les debilitats i fortaleses de l'equip, de cada jugador... Ell com ningú sap copsar l'estat d'ànim de l'afició, de la culerada, les seves ànsies, patiments, alegries... Si Guardiola es queda sabrà administrar la medicina que club, vestidor i aficionats necessitem per a seguir gaudint de bon joc, de competitivitat i, ben segur, de títols!
Si Guardiola es queda, genial!

Si Guardiola marxa, moltes gràcies i bona sort! Si Guardiola marxa, si en Pep decideix no renovar... tampoc s'acaba el món... com a molt un cicle! Un cicle brillant, això sí, el què més!
Si la decisió és seva caldrà respectar-li, primer, i agrair-li les fantàstiques 4 temporades que ens ha donat, les millors de la història! Si ell creu que, bé pel club (directiva), bé pel vestidor, bé pel seu cicle vital i personal no ha de seguir ni el club, ni el vestidor ni la culerada hem de caure en la desolació!
Em sabrà greu si no renova, però ho entendré i li respectaré: cap retret, res de que ens deixa tirats, res que ens en deu una, res de res... Marxarà ell i en vindrà un altre, i qui vingui, sobre el llegat d'en Pep, que construeixi un nou equip que ens segueixi fent gaudir de bon joc, de competivitat i, ben segur, també de títols!
Si Guardiola marxa, moltes gràcies i bona sort!


La decisió és seva... com cantaven The ClashShould I Stay or Should I Go

dimarts, 19 de juliol del 2011

I #TheClash canta la Guerra Civil amb "Spanish Bombs" #18J #recuperarlamemoria

Ahir vaig piular a Twitter: Mentre uns premien l'accelerador de la democràcia i la republica, d'altres van estirar el fre de mà per estrellar-nos durant 40 anys.

Avui, 75 anys i un dia després de l'"alçament", voldria posar-hi música...

The Clash publicava, l'any 1979, un disc per a la història: London Calling. El disc, un doble elapé, incloïa aquest tema sobre la Guerra Civil espanyola... Spanish Bombs



Spanish Bombs

Spanish songs in Andalucia,
the shooting sites in the days of '39.
Oh, please, leave the vendanna open,
Frederico Lorca is dead and gone,
bullet holes in the cemetery walls,
The black cars of the Guardia Civil,
spanish bombs on the Costa Rica,
I'm flying in a DC 10, tonight


Spanish bombs, yot'quierro y finito
Yote querda, oh mi corazon
Spanish bombs, yo t'quierro y finito
Yo te querda, oh mi corazon

Spanish weeks in my disco casino,
the freedom fighters died upon the hill.
They sang the red flag,
they wore the black one,
but after they died it was mockingbird hill.

Back home the buses went up in flashes,
the Irish tomb was drenched in blood.
Spanish bombs shatter the hotels,
my senorita's rose was nipped in the bud.


The hillsides ring with "Free the people",
or can I hear the echo from the days of '39?
With trenches full of poets,
The ragged army, fixin' bayonets to fight the other line.
Spanish bombs rock the province,
I'm hearing music from another time,
Spanish bombs on the Costa Brava,
I'm flying in on a DC 10 tonight.

Spanish songs in Andalucia, Mandolina, oh ma corazon
Spanish songs in Granada, oh ma corazon.

The Clash

És clar que The Clash ja havia fet una cançó, publicada l'any 1978, sobre la seva guerra civil...



Música per recuperar la memòria...