dijous, 28 de juliol de 2016

Olor de vacances


Ja em sembla notar la salabror de l'aigua del mar sobre la pell i als llavis, i assaborir el despertar lent dels matins sense pressa, sense més pressa que clavar el para-sol a la platja a una hora prou digne!

Ja albiro a prop el canvi de rutina i d'obligacions, més laxes i primàries: menjar i dormir entre les imprescindibles! I entre mig llegir molt, córrer regularment i escriure un xic per no perdre l'hàbit, ni la forma!

I sé que em farà mandra fer les maletes per descobrir un nou destí, d'aquells que quan et són massa familiars ja és hora de marxar, als que no hi claves ni una arrel però hi deixes un bon bocí de vida compartida amb els companys de viatge: en el meu cas la família (encara) sencera!

Ja ansiejo no saber, despreocupat, en quin dia de la setmana visc, de veure el calendari com una nebulosa quadrícula de dies amb més plaers marcats que obligacions...

Però avui encara sé que és dijous i, com demà que és divendres, encara treballo! Ja oloro les vacances i tinc ganes de tirar-m'hi de cap i endinsar-me en les seves profunditats, com qui es deixa caure en una interminable espiral...

En qüestió d'hores em perdré en les meves vacances d'estiu fins just la vigília de tornar a treballar; llavors amb un llarg i intens sospir agafaré forces per dir-me a mi mateix, i compartir l'endemà amb els companys retornats del merescut descans estival, allò tan català del "sant tornem-hi!", i envejaré sanament els qui com jo avui, flairaran les seves vacances, els que amb orgull defineixen les de setembre com les millors!

Ja em sembla notar l'olor de les vacances... demà m'hi capbussaré sense tapar-me el nas!