"Mr. Jones." Minuts Musicals amb nom propi

Aquesta cançó és, si fa o no fa, i salvant totes les distàncies possibles, com el conte de la lletera, tot i que no tic molt clar que al final, al protagonista i al seu amic, Mr. Jones, els caigués la llet.

En el seu cas, i simplificant, fan volar coloms somiant que de ser músics famosos podrien lligar amb les noies que ballen flamenc en el bar on són, una projecció de l'èxit somiat que xoca, a vegades estrepitosament, amb la realitat...

La lletra està inspirada en una nit que el cantant de Counting Crows, Adam Duritz, va sortir de festa amb el seu amic, Marty Jones (Mr. Jones), baixista del grup The Himalayans en el que van coincidir abans que Duritz formés Counting Crowds.

"Mr. Jones" és el major èxit de Counting Crows (amb permís de "Accidentally In Love", popularitzada per formar part de la banda sonora de la pel·lícula "Shrek 2") i, paradoxalment, Adam Duritz, possiblement més que el propi "Mr. Jones", no només va poder parlar amb tantes i tantes ballarines de bar, sinó que va poder apuntar més amunt (?) i tot, mantenint relacions amb actrius com Courteney Cox, Jennifer Aniston o Winona Ryder...

De Marty Jones no en sabem res més, tot i que té la posteritat assegurada només amb aquesta melòdica cançó!

Per cert, aquesta no és l'única cançó titulada Mr. Jones; entre d'altres n'hi ha una dels mítics The Psychedelic Furs...

Minuts Musicals instrumentals amb "Spy Romance"

The Aqua Barons és un grup format l'any 2010 per dos germans, Petros i Philippos Sotiropoulos, i es caracteritza per les seves cançons instrumentals, inspirades en les cançons "surferes" californianes dels anys seixanta del segle passat.

Recentment han publicat el seu segon disc, "Extreme Guitar Conditions", i "Spy Romance" és l'animada cançó que l'enceta!

Em sembla que és una magnífica cançó per cloure els Minuts Musicals instrumentals que ens han acompanyat al llarg d'aquest convuls any 2020, en el que hem pogut gaudir de música sense lletra!

Minuts Musicals instrumentals amb "Europa (Earth's Cry Heaven's Smile)"

Carlos Santana passarà a la posteritat per ser un dels grans guitarristes de la història de la música, i segurament també per ser un dels precursors de la fusió entre la música llatina i el rock.

La seva discografia és la millor evidència d'ambdues coses, i el seu talent es va fer present des de la seva inesperada entrada a la indústria de la música, i fins i tot sorprenent i celebrada participació al mític Festival de Woodstock!

"Europa (Earth's Cry Heaven's Smile)" és una de les grans cançons de Carlos Santana (composada també per Tom Coster), i és l'evolució d'una primera cançó que Santana havia composat, "The Mushroom Lady's Coming to Town", tot i que no l'havia tocat en directe ni enregistrat... La va recuperar i refer, amb la col·laboració de Tom Coster, després que aquest l'escoltés entre bambolines estant, ambdós, de gira amb el grup Earth, Wind and Fire.

Aquesta cançó, però, no està exempta de polèmica, ja que part de la cançó, sobretot el "riff" inicial de la guitarra, s'assembla molt a la cançó "Y volveré" que el grup xilè Los Ángeles Negros va publicar anys abans, i que al seu torn era una versió de la cançó "Emporte -moi" del cantant francès Alain Barrière...

Sigui com sigui, possiblement la millor conclusió és que totes tres són, efectivament, magnífiques cançons, i reconec que he quedat especialment meravellat per la darrera, "Emporte-moi", que en tot cas va ser la primera!

 

  

 

Minuts Musicals instrumentals amb "Spiritual"

Pat Metheny és una de les grans guitarres del jazz, un músic majúscul amb una basta trajectòria amb el seu grup, Pat Metheny Group, i amb múltiples col·laboracions. Una de les col·laboracions va ser, en format duet, amb el baixista Charlie Haden, un altre mite del jazz, dels que convertia el seu baix en quelcom més que (simplement?) un instrument d'acompanyament...

Fruit de la seva col·laboració ambdós músics van publicar, l'any 1997, el disc "Beyond the Missouri Sky (Short Stories)", que va guanyar el Grammy com a millor disc de jazz instrumental.

Tanca el disc la "Spiritual", una versió instrumental d'aquesta cançó composada per Josh Hiden, fill de Charlie Haden, i que també va versionar magistralment Johnny Cash!

La cançó és una delícia amb lletra, i sense!

Minuts Musicals instrumentals amb "When It Rains"

Què tenen en comú les pel·lícules "A la ciutat" (Cesc Gay, 2003) i "La casa del llac" (Alejandro Agresti, 2006)? 

Ambdues pel·lícules parlen, a la seva manera, de les relacions de parella; la primera de forma coral, amb un repartiment de luxe que, amb Barcelona com a escenari de fons, es desfan entre confidències i secrets; la segona, amb una casa i un llac com a escenari, centrada en la misteriosa relació epistolar, i amorosa, que mantenen Keanu Reeves i Sandra Bullock... 

No sé si per això, i per l'aire dramàtic que ambdues pel·lícules inevitablement tenen, "A la ciutat" i "La casa del llac" comparteixen, a les respectives bandes sonores, la cançó "When It Rains" del pianista de jazz estatunidenc Brad Mehldau. 

La música de Brad Mehldau apareix també en altres pel·lícules, al principi de la seva carrera com a músic d'estudi, posteriorment també com a compositor. 

Mehldau és un dels grans músics de jazz i, amb el seu piano, fa meravelles com aquesta! 

 

Minuts Musicals instrumentals amb "Eple"

No recordo com, però sí més o menys quan (2001 o 2002...) vaig escoltar per primera la cançó "Poor Leno", de Röyksopp; deuria ser a la televisió, perquè el videoclip, com la cançó, em va captivar.

Aleshores encara no hi havia YouTube, ni molt menys Spotify, i quan volies escoltar una cançó el més habitual era, simplement, comprar-te el disc al que pertanyia.

El millor lloc on podies cercar cançons eren, aleshores, les botigues de discs, i entre les de Girona jo sovintejava molt la que Discos Coll tenia al carrer de l'Argentina. Gran part de la meva discoteca és d'allà, i també de l'extingida Fira del Disc del Col·leccionista que alguns anys també es va fer a Girona!

A Discos Coll vaig preguntar, buscar i comprar "Melody AM", el primer disc del grup noruec Röyksopp, i a banda de "Poor Leno" també vaig descobrir cançons com "Remind me" i sí, "Eple"!

De Röyksopp no tinc res més, i a vegades penso que ni falta que fa; algunes vegades, d'un grup som fans de la seva discografia, d'altres només d'una cançó, d'altres només d'un disc...

Pel que fa a "Eple", ja ho veureu, el videoclip també és d'aquells que es fan mirar...

Minuts Musicals instrumentals amb "Cliffs of Dover"

Hi ha músics en general, i guitarristes en particular, que s'expressen millor amb el seu instrument que amb la veu; un d'ells és Eric Johnson, un virtuós de la guitarra que té en la cançó d'avui, "Cliffs of Dover", un dels seus majors èxits.

La cançó va guanyar, l'any 1991, el Grammy a la millor interpretació de Rock instrumental, i el solo de guitarra que conté està considerat entre els 20 millors de la història.

Aquí, doncs, un trosset de la història del rock!

Minuts musicals instrumentals amb "Lily Was Here"

No em consta que Pimpinela tinguin, en la seva fructífera discografia, cap tema instrumental; la base de les seves cançons són els seus diàlegs sobre el desamor fets cançons...

És clar que en el món de la música en general, i del jazz (i el blues) en particular, no sempre cal la veu per entaular un diàleg, ans al contrari!

Una bona mostra és aquest diàleg entre la guitarra de David A. Stewart, la meitat de Eurythmics, i el saxo de l'holandesa Candy Dulfer, que en part gràcies a aquesta cançó, i col·laboració, va rellançar la seva carrera musical.

Des de la primera nota d'aquesta cançó queda clar que, entre la guitarra de David A. Stewart i el saxo de l'holandesa Candy Dulfer, no hi caben Pimpinela!

 

Minuts Musicals instrumentals amb "Watermelon In Easter Hay"

A Frank Zappa el podríem classificar d'inclassificable, tot i que hi ha força consens en classificar-lo d'eclèctic, que a vegades és una altra manera de dir-ho.

Classificacions a banda el que realment ens interessa era el seu talent, també el musical, que va excel·lir en cançons com la d'avui, una de les que tanca el Tercer Acte de la seva òpera rock "Joe's Garage", de 1979.

El disc narra la història de Joe, un noi de suburbi que decideix crear un grup de música en un món en el que la música, especialment el rock, està prohibida. La part final de la locució que introdueix la cançó, diu "Who gives a fuck anyway? So he goes back to his ugly little room and quietly dreams his last imaginary guitar solo…"

Aquest és el darrer solo que Joe imagina, abans de desaparèixer...

Minuts Musicals instrumentals amb "The Great Gig in the Sky"

La d'avui és una cançó majúscula, com d'altres de Pink Floyd, i a diferència de les altres mítiques de la banda aquesta és especialment celebrada pel seu espectacular solo vocal!

L'aportació vocal la va fer, en la gravació original, Clare Torry, una cantant britànica que el (també) productor musical Alan Parsons va convidar a posar veu, que no lletra, en aquesta obra mestra composada pel teclista Richard Wright.

La potent aportació vocal de Clare Torry incrementa la intensitat de la cançó, i esdevé un element, encara que destriable, imprescindible fins al punt que la cantant va acabar constant com a coautora del tema. La cançó, sense la seva veu, no és el mateix...

La veu és un instrument, i la seva aparició en reforça, en aquest cas, el seu caràcter de cançó instrumental. El solo vocal de Clare Torry està a l'alçada dels grans solos de guitarra o d'altres instruments!

Gaudiu-la!

La cançó, sense la part vocal... efectivament, perd força i intensitat!

Minuts Musicals instrumentals amb "Espionage"

Avui, quan un grup musical treu un "single" publica, només, una cançó; sí, sembla lògic, però no sempre ha estat així. Abans, en un temps pretèrit indeterminat, quan un grup musical treia un "single" en realitat publicava dues o tres cançons, la principal, situada a la cara A del petit disc de vinil, i la o les que contenien la cara B perquè, sí, abans els discos eren com la lluna, tenien dues cares!

Algunes de les cançons de les cares B dels "singles" potser també formaven part del disc, "l'elapé", que avançava la cançó de la cara A, però no sempre era així i algunes cançons restaven allà, com una anècdota, entre les inèdites i mai publicades, i les que formaven part dels discos grans...

És clar que si el grup tenia cert èxit, podia arribar el punt en què aquestes cançons de les cares B podien arribar a formar part, finalment, d'un disc gran, juntament amb rareses i cançons inèdites, no publicades, esdevenint així peces de col·leccionistes, quan naturalment es col·leccionaven discos...

És el cas de la cançó d'avui, que al seu dia va ser cara B del primer "single" del cinquè disc del grup, Green Day, i que potser us sonarà si sou fans de les pel·lícules d'Austin Powers...

Avui, com veieu, reivindiquem les cares B!

Minuts Musicals instrumentals amb "Clap"

"Yes" va ser, és encara, un dels grups de referència del rock progressiu, i progressiva va ser, també, la seva formació...

Creat a finals dels anys seixanta del segle passat, la seva època daurada la van viure a els anys seixanta i setanta, sobretot a partir de la incorporació al grup del guitarrista Steve Howe...

No són poques les cançons instrumentals que formen part de la discografia de "Yes", una extensa discografia, certament irregular, degut no només a la longevitat de la banda, també a la variabilitat dels membres que, al llarg de més de cinquanta anys, n'han format part.

La cançó instrumental d'avui potser no és la més significativa del grup, ni la que millor descriu el seu estil, però aquest solo instrumental amb guitarra acústica sí representa la carta de presentació de Steve Howe, que la va composar i incloure en el tercer i celebrat disc del grup, "The Yes Album".

Minuts Musicals instrumentals amb "Elegia"

"Strangers Things" té l'habilitat de transportar-nos als anys vuitanta, si més no als cinematogràfics anys vuitanta, i és evident que un dels recursos que fa servir és la música. La cançó d'avui, "Elegia", hi apareix a la primera temporada, acompanyant els preparatius i la cerimònia d'enterrament d'en Will...

"Elegia" és una cançó de New Order publicada l'any 1985 i amb ella el grup va voler retre un homenatge a Ian Curtis, líder de Joy Division, que s va suïcidar l'any 1980, amb només vint-i-tres anys, penjant-se a la cuina de casa seva... A "Stranger Things" també s'hi escolta una cançó de Joy Division, "Atmosphere"...

New Ordrer va néixer de les cendres de Joy Division, i la resta ja és història, encara viva, de la música...

"Elegia" es va publicar a "Low-Life", tercer disc d'estudi de New Order, però la cançó publicada, d'encara no cinc minuts, no és com la van pensar i compondre New Order; l'original, de més de disset minuts, es va publicar en una edició limitada ("Retro"), l'any 2002, d'una caixa de cinc discs. El segon disc s'obre amb la versió curta de la cançó, el cinquè i darrer es tanca amb la versió íntegra...

Sense el suïcidi de Ian Curtis, hauria existit New Order?...

Minuts Musicals instrumentals amb "Cabezon"

Si, com jo, sou fans incondicionals de Pixies, sabreu que els de Boston van publicar els seus imprescindibles discos sota el segell discogràfic 4AD; també van fer-ho Red House Painters, grup (també) de rock alternatiu nascut a San Francisco, coetanis de Pixies, i que tot i ser considerat també un grup de culte, no va assolir la transcendència de Black Francis i companyia...

Red House Painters tenen en "Katy Song" la seva cançó més popular, i hi ha qui fins i tot afirma que és la millor cançó del món... No m'hi distreuré, en aquesta disquisició, sinó que tot això em serveix per a presentar-vos "Cabezon", que segur que no és la millor cançó del món, però sí és una bonica cançó instrumental de Red House Painters, i què voleu que us digui, jo amb això ja en faig prou...

Minuts Musicals instrumentals amb "Aerodynamic"

Daft Punk és un grup francès, duet per a més informació, de música electrònica (per a fer-ho breu) conegut especialment per la cançó "Get Lucky, de moment i de llarg, la seva cançó més comercial.

És clar que abans d'aquest èxit el duet ja n'havia tingut d'altres, com" One More Time", cançó que obre el seu segon disc, "Discovery", disc que va ser gestat com a banda sonora de la pel·lícula d'animació "Interstella 5555". D'aquí que alguns dels videoclips siguin dels dibuixos animats de la peli...

La segona cançó del disc, "Aerodynamic", a banda d'instrumental conté un energètic "solo" de guitarra, que la música electrònica no està renyida amb un bon "riff", o un bon "solo"!...

Allunyats de la fama i la presència pública, el duet Daft Punk s'expressa a través de la seva música i, com en la cançó d'avui, a vegades ni tan sols els hi cal la lletra!

Minuts Musicals instrumentals amb "18"

"18" no és la cançó més coneguda de Moby, ni forma part del seu disc més exitós...
"18" forma part de "18", disc publicat fa divuit anys després del triomfant "Play"...

De "18" són especialment conegudes les cançons "We Are All Made of Stars", que obre el disc, i  "Extreme Ways", popular per formar part de la banda sonora de les pel·lícules "El cas Bourne" i "El mite de Bourne"...

"18" tampoc és la divuitena cançó del disc, que en conté precisament divuit, però sí que és una fantàstica cançó instrumental, amb un cert aire trist i melancòlic...

Us agradarà!

Minuts Musicals instrumentals amb "Jessica"

Quan vaig decidir incloure aquesta cançó ens els Minuts Musicals instrumentals vaig dubtar, per un moment, de deixar-la per l'any vinent, ja que tinc previst que els minuts musicals siguin de cançons, com la d'avui, amb nom propi!

A la llista de cançons amb nom propi de l'any vinent hi haurà, sí o sí, "Layla" d'Eric Clapton, i de fet aquesta mítica cançó té un fil que la vincula amb la d'avui, "Jessica" de The Allman Brothers Band; i si l'obro aquest fil ens condueix irremeiablement a la figura del guitarrista Duane Allman.

Sí, Duane Allman és un dels dos germans que, juntament amb altres músics, va fundar The Allman Brothers Band a finals dels anys seixanta, esdevenint un dels grups de referència de l'anomenat rock sureny.

Duane Allman, un guitarrista prodigiós, va morir prematurament als vint-i-quatre anys per un accident de moto a finals de 1971, a cavall de la seva Harley Davidson, però abans de morir a banda de fundar The Allman Brothers Band també va formar part d'una altre mític grup, la super banda Derek and the Dominos, liderada per Eric Clapton.

Derek and the Dominos només van publicar un disc d'estudi, "Layla and Other Assorted Love Songs", i sí, el disc inclou la cançó "Layla", composada per Clapton i per Jim Gordon, i en la que també sonen els acords de la guitarra de Duane Allman.

Si ens quedéssim amb "Layla" hauríem de parlar inevitablement d'un altre gran guitarrista, ja ho sabeu, Geroge Harrison, però ara no estirarem aquest fil, sinó que ens quedarem amb Duane Allman, a qui Lynyrd Skynyrd van homenatjar amb la immensa cançó "Free Bird"...

Tot i morir jove i prematurament Duane Allman està considerat un dels deu millors guitarristes de tots els temps, segons la revista Rolling Stone! I qui també forma part de la llista dels cent millors guitarristes és un altre fundador de The Allman Brothers Band, Dickey Betts.

Dickey Betts, guitarrista, cantant i compositor, té entre els seus èxits la composició de la cançó d'avui, "Jessica", una fantàstica cançó instrumental que segur que us sonarà (si més no el riff de guitarra), encara que no hàgiu escoltat The Allman Brothers Band!

Minuts Musicals instrumentals amb "The Last Time"

L'any 1965 uns joveníssims The Rolling Stones publiquen "The Last Time", una cançó que, tot i l'èxit del moment, potser no figura entre els grans èxits del grup, però que té el seu espai en la història de la música!

Un any més tard, el 1966, The Andrew Oldham Orchestra en publica una particular versió instrumental al disc "The Rolling Stones Songbook"; Andrew Loog Oldham va ser productor de The Rolling Stones entre el 1963 i 1967 i quan va deixar de produir el grup va vendre els seus drets (de producció) a  Allen Klein, manager dels Rolling fins al 1970...

A finals dels anys noranta Richard Ashcroft, líder del grup The Verve, va sol·licitar una llicència per utilitzar part de les notes de la versió orquestral de "The Last Time" de The Andrew Oldham Orchestra i, havent rebut l'autorització, The Verve va crear, amb lletra de Richard Ashcroft, la mítica "Bitter Sweet Symphony"!

Vist l'èxit de la cançó, un autèntic himne, Allen Klein va iniciar una lluita pels drets i l'autoria de la cançó, arribant al punt d'haver d'incloure a  a Mick Jagger y Keith Richards com a compositors de l'èxit de The Verve, juntament amb Richard Ashcroft... Fa poc més d'un any The Rolling Stones va retornar la totalitat dels drets de "Bitter Sweet Symphony" a Richard Ashcroft...

En fi, de tota aquesta història ens interessa especialment la cançó que hi ha al bell mig de l'original "The Last Time" dels The Rolling Stones, i "Bitter Sweet Symphony" de Richard Ashcroft: la versió instrumental de "The Last Time" de The Andrew Oldham Orchestra!

Minuts Musicals instrumentals amb "The Band With No Name"

Del mític Festival de Woodstock potser recordareu Jimi Hendrix, Janis Joplin, Creedence Clearwater Revival, Santana, The Who, Joan Báez, Jefferson Airplane o fins i tot Joe Cocker, però no sé si recordeu que també va participar-hi entre aquests i molts altres grups, Ten Years After, amb una memorable interpretació del seu "I'm Going Home", inclosa en la pel·lícula del festival.

Aleshores el grup ja tenia cert recorregut passejant el seu rock dur i blues per diferents escenaris amb talent i afilades guitarres!

La cançó d'avui no va formar part del repertori a Woodstock sobretot perquè encara no l'havien publicat, i és de les més breus del grup, tot i que no la que més...

"The Band With No Name" és una petita peça instrumental que obre la cara "B" del seu cinquè disc d'estudi, "Watt", publicat l'any 1970. I potser no passarà a la història com una gran cançó, però és d'aquelles que agraeixes que els grups no descartin dels seus discs, per rareses que semblin...

Minuts Musicals instrumentals amb "Reggatta de Blanc"

No va ser per "Roxanne" ni per "So Lonely", publicades en el seu primer disc, "Outlandos d'Amour", ni tampoc per "Message in a Bottle", que obria el seu segon, ni per "Walking on the Moon"... El primer Grammy que The Police va guanyar va ser el de millor cançó instrumental de rock per "Reggatta de Blanc", la segona cançó del seu segon disc, titulat justament com aquesta cançó!

I resulta curiós que amb la veu afilada de Sting The Police atresori, entre els seus cinc Grammys, dos premis per a cançons instrumentals, ja que en van guanyar un altre per a "Behind My Camel"...

Els altres tres premis Grammy que The Police va guanyar van ser per a les cançons "Don't Stand So Close To Me", "Synchronicity" i "Every Breath You Take".

Però tornem al 1979, que és quan es gesta, grava i publiquen el seu segon disc, amb una clara influència pel reggae, no en va el títol de la cançó d'avui, també del disc que la conté, ve a ser "reggae de blancs"...

The Police, nascuts dins el moviment punk, van evolucionar, i amb ells també el rock, amb influències del reggae i del jazz, esdevenint un portentós trio musical que ha escrit, amb majúscules, part de la història de la música en general, i el rock en particular.