Minuts Musicals Retrobats amb George Michael i "Freedom! '90"

En George Michael simplement era allà, com un més dels molts inevitables, com la Madonna, Prince o Michael Jackson...

Era allà, ell i els seus videoclips, en els programes musicals que dècades enrere programaven les televisions públiques, com l'Sputnik del Canal 33 o el Plàstic de TVE 2. I també era allà, competint possiblement sense saber-ho amb Jason Donovan, Glenn Madeiros o Rick Astley per un trosset de carpeta de les meves companyes d'institut... A la meva carpeta hi havia The Clash, Joy Division, Madness...

George Michael era allà, lluny dels meus referents musicals, i allà mateix l'he mantingut tots aquests anys, segurament injustament com amb tants altres, tot i que amb el pas dels anys les seves grans cançons han esdevingut, precisament perquè eren allà, un record més de la meva adolescència.

I de tots els records el més viu és el del videoclip de la cançó "Freedom! '90", com bé podeu deduir per raons òbvies, adolescent com era jo aleshores (16 anys), més interessat, ho reconec, en les models que hi apareixien (Linda Evangelista, Cindy Crawford o Naomi Campbell entre d'altres) que en el propi George Michael, que en el videoclip, com en la meva vida, simplement era allà...





Aquests són els darrers Minuts Musicals Retrobats d'aquest 2016; la setmana vinent, ja al 2017, els Minuts Musicals dels dissabtes seran de pel·lícules!

Us desitjo una bona entrada d'any 2017, que fareu, qui més qui menys, amb música de fons!

Minuts Musicals retrobats amb The Pogues i "Fairytale Of New York"

The Pogues és un grup de rock sorgit de les cendres del punk amb evidents influències de la música folk irlandesa que és conegut per a la majoria de mortals pel seu animat "Fiesta", més indicat per a la nit de Cap d'Any que no pas "Fairytale Of New York", la cançó d'avui, més indicada per una nit com la d'avui, la nit de Nadal!

"Fairytale Of New York" explica la història d'una nit de Nadal que un borratxo comparteix en una cel·la amb un company, tot rememorant les història d'uns joves irlandesos acabats d'arribar a Nova York...

La cançó, publicada setmanes abans del Nadal de 1987, va ser tot un èxit; compta amb la col·laboració de la cantant anglesa Kirsty MacColl i sí, un dels actors del videoclip és Matt Dillon!

Si no recordeu o no coneixeu aquesta cançó segur que aquest conte de fades de perdedors i somiatruites us sonarà, i encantarà, des de les primeres notes!





I la setmana vinent, els darrers retrobaments musicals d'aquest any!

Però abans, ja que estem amb cançons de Nadal, recuperem també aquest clàssic nadalenc, el "Merry Christmas (I Don't Want To Fight Tonight)" de The Ramones!

Minuts Musicals amb The Church i "Under The Milky Way"

A vegades m'agradaria retrocedir en el temps... i qui no?

És una de les fantasies impossibles que tots, en alguna ocasió, hem desitjat que es fes realitat! Retrocedir en el temps per reviure quelcom important, transcendent en la nostra vida, però a vegades també retrocedir en el temps per quelcom superflu, per simple curiositat, simplement per fer més viu, o recuperar el record d'una primera vegada: la primera vegada que vaig tastar un licor, estossegar amb una cigarreta o escoltar, per exemple, una cançó dels australians The Church!

Hi ha grups dels que recordo, ni que sigui vagament, com van arribar a la meva vida, potser no els situo en un moment concret, però sí en un context, en una època... No és el cas de The Church, de qui un dia em vaig gravar a la cara "A" d'una cinta de casset les cançons del seu cinquè disc, Starfish (1988), però del que fins a l'època actual de Spotify no havia escoltat res més que les cançons d'aquest disc, i entre elles sobretot la magnètica (i la de més èxit del grup) "Under The Milky Way"... Un grup, per cert, que encara segueix en actiu. aquest estiu han fet una gira amb un dels meus grups de capçalera:The Psychedelic Furs!

A vegades m'agradaria retrocedir en el temps, i per moments la música, com les olors, semblen fer-ho possible...





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Coldplay i "Christmas Lights"

Ja fa dies que els llums de Nadal il·luminen els vespres i nits dels nostres carrers, dies que per cert poc a poc es començaran a allargar ben aviat, dia rere dia segon a segon, minut a minut, passant del pas de puça per Santa Llúcia, al de pardal per Nadal, el de llebre per Sant Esteve i el de bou per Any Nou!

Els llums de Nadal són la versió moderna de l'estel de Nadal, tot i que si aquell guiava els tres Reis d'Orient cap al portal de Betlem els llums de Nadal ens guien cap als centres comercials i ens conviden a consumir-hi, enlluernats per l'esplendor de les seves formes i colors...

Més innocent és el que el grup anglès Coldplay n'espera, dels llums de Nadal, en aquesta cançó ("Christmas Lights") que fa sis anys els hi va dedicar, esperant que allunyin els problemes i, sobretot, que la facin tornar...

Els llums de Nadal... ens queixem que els encenen massa aviat, que són una despesa i que deuen gastar massa, però si no hi fossin, si no els pengessin als carrers i no els encenguessin reconeixem-ho, els trobaríem a faltar!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb The Proclaimers i "I'm Gonna Be (500 Miles)"

Que l'arbre no t'impedeixi veure el bosc, ens adverteix la cita, però a vegades l'arbre és tan gran que resulta inevitable, que fa quasi inaccessible el bosc...

I l'arbre bé pot ser una cançó, una cançó que alhora que et va visible arreu, eclipsa part del que has estat fins aquell moment i possiblement faràs a partir d'aquell moment! És el que tenen els "one-hit wonder", és el que els ha passat a tants i tants músics i grups, també als escocesos The Proclaimers amb "I'm Gonna Be (500 Miles)".

The Proclaimers, format en el seu nucli pels germans bessons Charlie i Craig Reid, tenen una llarga i sòlida trajectòria que s'inicia a mitjans dels anys vuitanta del segle passat; el seu gran èxit, aquest "I'm Gonna Be (500 Miles)", a nosaltres ens va arribar a través de la publicitat a finals dels anys noranta, quasi deu anys després que ells la publiquessin al seu segon disc. Avui, encara actius, ja han publicat més de deu discs, el darrer l'any passat, però sempre els persegueix aquest fantàstic gran èxit, també avui...

Avui ens retrobem amb aquesta gran cançó, però us animo a fer un pas més i veure el bosc, (re)descobrir, si encara no ho heu fet, aquest grup de rock-pop escocès amb arrels folks...





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb The House of Love i "Shine On"

Què els va faltar al grup britànic de rock alternatiu The House of Love per tenir el reconeixement que no van tenir? Sens dubte música no! D'acord que no eren The Smiths, però ens van oferir, entre mitjans dels anys vuitanta i principis dels noranta del segle passat, un grapat de bones cançons entre les que brilla especialment "Shine On".

De fet durant molts anys, durant massa anys, jo també els vaig ignorar; de fet me'n vaig oblidar quan vaig enterrar les cintes de casset al fons d'un calaix... Però mesos enrere, remenant calaixos i cintes, van fer-se de nou presents i, naturalment, vaig cercar-los a l'Spotify... Ara ja tornen a formar part de la meva particular discoteca!

Un feliç retrobament!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Isao Tomita i "Arabesque Nº 1"

Demà, diumenge 20 de novembre, es celebra el Dia Universal de la Infància i he pensat que ja que enguany em retrobo amb músiques pretèrites què millor que fer-ho, avui, amb una de les cançons que forma part de la meva infància i, com jo, de tota una generació!

És clar que aleshores, quan era un infant, no sabia que la cançó es digués "Arabesque Nº 1", que el seu autor era Debussy i que el compositor japonès Isao Tomita en va fer aquesta adaptació electrònica, com va fer amb altres peces del compositor francès. Jo, com possiblement molts de vosaltres, tan sols sabia que era la sintonia del meravellós i fantàstic programa de televisió Planeta Imaginari... Des de la primera nota ja ens il·luminava!






I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Leonard Cohen i "I'm Your Man"

No vull un amant, tampoc colpejar-te amb ira, no vull un boxador, ni un metge, ni un conductor, ni un pare pels meus fills; no vull res d'això però avui Leonard Cohen, avui sí, ets el meu home!

La lluna, encara que no és plena, brilla molt i també jo he estat corrent a través de les promeses i sí, per caminar amb tu, ni que sigui només per un moment, per l'arena ets el meu home!

A la meva manera vaig felicitar-te el 75è aniversari que, vés per on, vam celebrar junts, tu a dalt l'escenari i jo a la grada del Palau Sant Jordi entre una multitud d'admiradors que aquests dies, com tants altres, et plorem....

Si, ets el meu home i em quedo, també jo, amb part del que ens has donat: amb Suzanne, Chelsea Hotel o l'Hallelujah...

Avui sí, Leonard Cohen, avui ets el meu home!






I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Xesco Boix i "La bicicleta"!

Aquesta setmana el record de la Núria Terés  Bonet ens ha fet pensar i escriure sobre la bicicleta, un element que és, també, molt musical! Musical és el so de la seva cadena, el cric-cric mecànic quan canviem de marxa, o el so constant, com sortint de la boca d'un diggeridou del fregadís de la roda amb l'asfalt dels carrers o el sauló de les vies verdes; fins i tot és musical l'estrident xerric dels frens i, és clar, l'alegre dringar dels timbres: cling-cling!

Hem pensat, parlat i escrit molt sobre les bicicletes, però encara no les havíem cantat!

Quasi podríem afirmar que al món hi ha, com a mínim, una cançó per cada cosa! Sí, la majoria són d'amors i desamors, però també n'hi ha un munt amb la bicicleta com a protagonista, com la que retrobem avui de la mà i la veu de Xesco Boix, una persona, un cantant, un educador com la Núria, que, com ella, va ser tot un referent de lluita i llibertat, i ho és encara!

No em costa gens imaginar-me la Núria, algun dia, en alguna vetllada, o fins i tot pedalant per Girona, taral·lejant aquesta cançó:

La bicicleta cling,cling
La bicicleta cling,cling
Oh ! Que bé que s’hi va
La bicicleta cling,cling
La bicicleta cling,cling
Tot el Món podràs voltar!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Pete Seeger i "Oh, Susanna"

Susana Díaz ha esdevingut, per mèrits propis, la dolenta d'aquesta pel·lícula de sèrie B que ens projecta aquestes setmanes el PSOE: ella és la Reina de Cors, la Cruela de Vil, la Malèfica...

Decidit a dedicar-li uns minuts musicals vaig tenir la temptació de recuperar la cançó infantil "Susanita tiene un ratón" però, per no perdre la pàtina de qualitat musical d'aquesta secció, finalment vaig optar per la tradicional americana "Oh Susanna", que bé podria cantar-li Pedro Sánchez Pérez-Castejón (que rima amb "ratón"!): "Oh Susanna, no ploris més per mi..."

Em temo, però, que no són precisament de tristesa les llàgrimes que Susana Díaz deu haver vessat aquests dies, si és n'ha vessat alguna...

En fi, que de tota aquesta història el millor és la cançó, com d'algunes pel·lícules ho és la banda sonora, i més si ens la canta, banjo en mà, Pete Seeger!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Bruce Springsteen i "Born to Run"

Jo, al contrari dels protagonistes d'aquesta cançó de Bruce Springsteen (una de les 5 millors, sens dubte, fins i tot de les 3 primeres!), no vaig néixer per córrer, però des que vaig començar a fer-ho no he pogut parar... fins ara!

Ara una rutinària operació em fa parar el ritme; sé que hauré d'estar uns dies sense fer esforços i córrer n'és un, però segur que trobaré la manera de seguir actiu!

Canta Bruce Springsteen a "Born to run" que han de marxar d'allà (de la ciutat que els atrapa, que els reté) mentre siguin joves; jo necessito sortir a córrer per sentir-me'n!

Ja ho veieu, són aquestes les meves cabòries avui, als quaranta-dos anys...





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Bob Dylan i "Hurricane"

Bob Dylan és inevitable; és quasi impossible no ensopegar, al llarg de les nostres vides, amb alguna de les seves cançons, bé sigui de la seva pròpia veu, bé siguin versions que d'altres grups i cantants han fet (Jimi Hendrix, Guns'n'Roses...).

El primer disc que vaig escoltar de Bob Dylan és "Nashville Skyline", disc amb sonoritat "country" que corria per casa i en el que hi ha algunes de les meves cançons predilectes de Bob Dylan: "Girl from the North Country", en aquest disc versionada per ell mateix, i "Lay Lady Lay".

Naturalment "Escolta-ho en el vent" formava part del cançoner del CAU, i precisament el disc "The Freewheelin' Bob Dylan", on hi ha aquesta cançó (l'original de la noia del país del nord) va ser el primer disc de Bob Dylan que em vaig comprar.

Amb Bob Dylan no només vaig descobrir música, sinó també un (per mi) gran director de cinema gràcies a "Pat Garrett y Billy the Kid": Sam Peckinpah, de qui també m'encanta la pel·lícula "La balada de Cable Hogue"...

Són moltes les històries que amb les seves cançons Bob Dylan ens ha explicat, cançons d'esperança i de desesperació, de pau i de guerra, d'amor i de desamor, d'injustícies... Una de les millors és "Hurricane", cançó que narra la injusta acusació d'homicidi del boxejador negre Rubin Carter.

És per cançons com aquesta que Bob Dylan ha estat (també per mi) just mereixedor del Premi Nobel de Literatura 2016, tot i que reconec que aquest fet obre (de nou?) un debat interessant: què és literatura i què no?

Podem discutir-ho amb les cançons de Bob Dylan de fons...





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Love of Lesbian i "Me llaman Octubre"

Ja fa uns dies que som a l'inevitable inestable i melancòlic mes d'octubre, mes de tardor com cap altre d'aquesta, per molts, depriment estació.

L'octubre ens escurça les tardes i ens enfosqueix els vespres, ens despulla els arbres i ens fa recuperar la càlida sensació d'abric dels jerseis que crèiem tenir oblidats a l'armari.

L'octubre és un aiguabarreig emocional i sensitiu que transforma en groc, ocre i marró els colors vius de l'estiu...

"Me llaman Octubre", canten Love of Lesbian en una de les seves cançons de desamors, una petita peça musical d'encara no dos minuts que, com l'octubre, no troba maniobra possible per escapar, oblidar i amagar-se...






I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Aretha Franklin i "Chain Of Fools"

Va ser escoltar "cadena de confiança" i venir-me al cap una altra cadena, la de ximples que va popularitzar l'any 1967 la dama del soul Aretha Franklin. Coses del subconscient, suposo... Ei, i consti que l'associació va venir per cadena ("chain") que això de ximples ("fools") ve després!

La cançó ens presenta una noia que s'adona que és només una baula més de la cadena de (noies) "ximples" que té el seu xicot, un "Don Joan" que es diria antuvi, un "màquina" que es diria anys enrere, i m'estalvio l'expressió que se li podria atribuir avui!

Sigui com sigui la cançó és una joia i, tot i que al final la noia no descarta que la cadena es trenqui, fins i tot el president Puigdemont podria cantar-la (rocker ell!) per enfortir la que necessita solidificar (ai el pressupost!) amb la CUP resisteixi totes les envestides que rebrà per trencar-la!

Dels ximples, si cal, ja en parlarem un altre dia!






I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Decibelios i "Barna-92"!

Si editéssim un disc al voltant dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 a la "cara A" hi hauria cançons com "Barcelona" i "Amigos para siempre", entre d'altres; inevitablement a la "cara B" podríem posar-hi cançons de l'altra cara dels Jocs Olímpics, que també van tenir una "cara B" amb l'Operació Garzón.

Musicalment en aquesta hipotètica "cara B" no hi podrien faltar els "Decibelios" i el seu "Barna-92", una de les grans cançons d'aquest grup de ska i punk i de la "cultura Oi!" nascut al Prat de Llobregat, que van publicar l'any 1986 dins el seu tercer disc, el mític "Vacaciones en el Prat".

El grup, que fins i tot va aparèixer a "La Bola de Cristal" presentat per Alaska, no va sobreviure als anys '90 i pels Jocs de Barcelona'92 ja estaven dissolts...

I malgrat fa poc van tornar i el seu líder, Fray, encara mou el grup amb una nova formació, sempre ens quedaran les seves mítiques cançons, com "Oi! Oi! Oi!", "Vacaciones en el Prat", "Boina" i, naturalment, "Barna-92"!





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Los Manolos i "Amigos para siempre"!

Dies enrere recordàvem un dels himnes dels Jocs Olímpics de 1992, la cançó Barcelona que Freddie Mercury va cantar fent duet amb la soprano catalana Montserrat Caballé. Una altra dels himnes d'aquells jocs va ser la cançó "Amigos para siempre (Friends for life)" que també van cantar fent duet el tenor català Josep Carreras i la soprano anglesa Sarah Brightman, cançó que van interpretar en la cerimònia de clausura.

Aquella cerimònia de clausura va parir la frase mítica “Atletes, baixin de l’escenari; atletas, bajen del escenario!”, pronunciada per Constantino Romero davant la invasió de l'escenari per part de molts esportistes al ritme del "¡Vete!" de Los Amaya, que amb Peret i Los Manolos van fer bellugar els esportistes tan o més que durant la competició!

La rumba va ser la gran protagonista d'aquella cerimònia de clausura i entre les cançons més recordades van sonar el "Gitana Hechicera" de Peret i la versió d'"Amigos para siempre (Friends for life)" de Los Manolos, el grup de rumba, no el duet de periodistes esportius!

És escoltar "Amics per sempre" i tornar a Barcelona'92!


 


I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Freddie Mercury i Barcelona!

Aquests dies els mitjans de comunicació han recordat Freddie Mercury, fundador, compositor i vocalista de Queen, figura imprescindible de la història de la música en general i del rock en particular!

Aquesta setmana, concretament el passat 5 de setembre, Freddie Mercury hagués celebrat setanta anys, ja que aviat, el proper 24 de novembre, farà vint-i-cinc anys que va morir als 45 anys.

Recordant aquesta efemèride són moltes les cançons de Queen que podríem recordar, però amb els Jocs Olímpics de Rio 2016 tan recents, i amb el Jocs Paralímpics encara en joc, m'és impossible no recordar la cançó que li va dedicar a la Barcelona pre-olímpica a finals dels anys vuitanta del segle passat i que, amb Montserrat Caballé, va esdevenir l'himne dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992!

Malauradament Freddie Mercury va morir mesos abans de la celebració dels Jocs, però la seva contribució a fer-los més internacionals, i a fer més internacional la ciutat de Barcelona, va ser, és i serà eterna...





I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Sex Pistols i "Holidays In The Sun"

Diu la història, o la llegenda, en aquesta ocasió tan se val, que el mític grup de punk Sex Pistols se'n va anar de vacances a l'illa de Jersey amb l'original idea de prendre el sol, però resulta que els van haver de fer fora pel seu mal comportament; ens ho podem imaginar i no ens allunyarem massa de la realitat, del que deuria passar...

Així doncs van canviar el destí i van fer via cap a Alemanya, on els components del grup, malgrat la decadència de Berlín, encara amb el el seu mur, o potser precisament per això, diuen que van passar-s'ho d'allò més bé!

Aquesta història, o potser llegenda, tan li fa, és part del rerefons d'aquesta cançó, "Holidays In The Sun", una de les grans del grup de referència, no precisament per la seva excel·lència musical, del punk: Sex Pistols!

Bones vacances, siguin o no al sol!






I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb The Clash i "Spanish Bombs"

En motiu de la commemoració i record dels 80 anys de l'inici de la Guerra Civil Espanyola s'han editat, i més que se n'editaran, un munt de llibres d'història i assaig sobre l'alçament militar, la fratricida guerra i la llarga nit de dictadura en que va desembocar.

Si a la lletra de tants llibres volem posar-hi música no seran poques les cançons que es poden recopilar, cançons de l'època i, naturalment, també de les que posteriorment n'han relatat alguns fets.

D'entre elles potser podríem rescatar "Spanish Bombs", cançó que el grup de punk-rock The Clash va incloure en el seu imprescindible "London Calling". Què fa un grup de punk anglès cantant sobre la Guerra Civil Espanyola?

La resposta possiblement la trobem en la figura de Federico García Lorca, poeta admirat per Joe Strummer, cantant i un dels compositors del grup.

La lletra, en la que en alguns passatges destrossen el castellà, potser conté alguna imprecisió (Fredrico Lorca, Costa Rica?) però ens ajuda entendre, 80 anys després del seu inici i quasi 37 anys després de la publicació de la cançó, fins a quin punt la Guerra Civil Espanyola va tenir una dimensió internacional, pràcticament el preludi del la Segona Guerra Mundial!

Sí, les bombes van caure sobre la pell de brau...






I la setmana vinent, més retrobaments musicals!

Minuts Musicals retrobats amb Niza

De nou el terror, de nou a Europa, de nou a França!

L'atemptat a Niça ens la colpit altra vegada i no per reiterats els atemptats ens fan la pell més dura...

Niça en català, Nice en francès, també en anglès, i Niza en castellà com aquest grup espanyol de pop que a les acaballes del segle XX van llençar el seu primer senzill, Niza!

Una bonica cançó per al record de les víctimes i per homenatjar la ciutat i tots els qui se l'estimen!

La cançó, però, no l'he trobat al YouTube...




I la setmana vinent, més retrobaments musicals!