dilluns, 28 de juliol de 2014

Jordi Pujol confessa, cau el mite?


Jordi Pujol confessa que "va amagar" diners a l'estranger durant més de 3 dècades i d'entrada la pitjor notícia és que no es sorprèn, sinó que la sensació general és que confirma, malauradament, les sospites!

Dic malauradament perquè hom sempre espera dels qui han estat els nostres representants públics, més enllà de les sigles que representen, no només semblin honests sinó que també ho siguin!

Acte seguit, feta la confessió, la decepció és inevitable, com va decebre descobrir que rere un Millet, venerat prohom, s'amagava un "pispa"... "Això no toca", deuria anar pensant Jordi Pujol, "avui encara no toca regularitzar aquests diners"... i qui dies passa 30 anys empreny!

Encaixat el titular, "Pujol confessa!", i confirmada la decepció arriba el moment de les inevitables especulacions:

  • perquè confessa ara?
  • hi tindrà res a veure la reunió Rajoy-Mas d'aquesta setmana?
  • i a banda d'aquesta herència, què més amaga i encara no confessa Jordi Pujol?
  • això és només la punta de l'iceberg!
  • i la Marta Ferrusola també confessarà? i l'Oriol? I els altres fills?
  • ...

Pujol no només va confessar, també va demanar perdó i amb el perdó molts el disculpen, però amb el seu perdó tal vegada no n'hi ha prou... S'eixamplen (i es confirmen) les ombres de Jordi Pujol (i família) després de tants anys enlluernats amb les seves llums!

Resulta tan injust com inevitable que aquesta confessió contamini el procés sobiranista, tan injust i inevitable com qualsevol altre error comès per qui n'està en contra; ja sabem que a falta d'arguments hi ha qui desacredita les idees desacreditant les persones que les defensen!

Jordi Pujol confessa i cau el mite, com va caure al seu dia el de Fèlix Millet... Sí, realment cau el mite?

En el meu cas particular el mite no cau perquè mai l'havia alçat fins a tal pedestal, però molt em temo que per molts, o potser ara ja per pocs, però segur que per alguns, aquesta confessió més que debilitat el mite Pujol l'engrandeix encara més.

Per a Jordi Pujol, però, s'ha acabat l'això no toca... i el peix al cove!

Ara sí, president Pujol, toca explicar-ho i no precisament en unes memòries...