Dimecres al migdia aparco el cotxe i
un veí s'atura al meu costat, en doble fila; està
alterat i
preocupat, molt preocupat, per la
situació política i social que es viu, que ell
també viu, a
Catalunya.
Està alterat per una
matinera piulada de l'alcalde, que atribueix
l'autoria de la
bretolada de
rebentar rodes, també a
Sarrià de Ter, als
contraris al referèndum i al dret a decidir, als qui no els va agradar la
manifestació del dia abans.
Està
preocupat perquè, per ell, cap de les
dues parts en conflicte ni està a
l'alçada de les circumstàncies ni sembla que vulguin
resoldre'l parlant; en la seva arenga
reparteix decepcions per tothom:
decebut amb els
governs espanyol i català,
emprenyat amb
l'actuació policial i ja només faltava el
rei afegint
més llenya al foc!Aquest veí
no és independentista i tampoc "
dependentista", no és ni de
Rajoy ni de
Puigdemont i, suposo com tanta altra gent,
es troba i es sent al mig d'un conflicte com un
dany col·lateral més.
Aquest dissabte algunes places es van
tenyir de blanc, en especial de la
Sant Jaume de Barcelona, per reclamar el
diàleg sota l'eslògan "
ParlemHablamos"; no em consta que
l'alterat veí hi anés però d'alguna manera
era la seva veu la que, majoritàriament,
allà s'expressava.
Els de blanc són els
grisos, no els que
corrien rere els manifestants fa quaranta anys i que ara van de verd i els envesteixen, sinó els
grisos que hi ha entre el blanc i el negre que
coloren cada un dels
extrems del conflicte:
independència o
unionisme (dependència), si no ets o sembles dels
meus, serà que ets o sembles dels
altres!Els de blanc són el
tercer en discòrdia, el que
rep quan dos es barallen i, en aquesta cas, amb el
risc de
rebre per
ambdues parts.
Els de blanc són els de la
tercera via, aquella que els de les altres vies defineixen com a
via morta;
els de blanc són els que
no volen ni la
DUI ni l'aplicació de
l'article 155 (intervenció de l'autonomia!);
els de blanc, naturalment, tenen les seves
banderes i colors, també polítics, però aquest dia en van voler
prescindir per
clamar la pacificació del conflicte.
Ara que
tothom reclama la seva part dels carrers els de
blanc també van voler
fer-se'ls seus, car també ho són, com van demostrar... Aquests dies
tothom té necessitat d'expressar-se al carrer, d'unir forces, de
trobar-se i compartir, quasi per igual,
anhels i angoixes...Al
meu veí li vaig dir que la
situació política la propera setmana (aquesta) encara seria (serà)
més tensa, amb la més que probable
DUI a tocar de la
celebració de la Hispanitat, que són
dies de
turbulències i que, malgrat
no confiï en els pilots, prengui
paciència... Diria que
no el vaig saber calmar gaire i mig disculpant-se per l'abordatge que em va fer va arrencar el cotxe... com a mínim, vaig pensar,
haurà buidat el pap, que no és poc!
Ell
segueix veient el
futur molt negre, jo veient i constatant que
hi ha gent de tots els colors...
