El PSC com a símptoma...

Javier Fernández, president de la comissió gestora del PSOE, amb Miquel Iceta, primer secretari del PSC, en una imatge d'arxiu! Foto: EFE

El Consell Nacional del PSC es va mantenir ferm, ahir, en la seu posicionament vers la imminent investidura de Mariano Rajoy: No és No! Més que per supervivència política, que possiblement també, el PSC manté ferma la decisió per coherència, doncs aquest ha estat un dels punts forts de l'argumentari socialista català (fins fa poc també espanyol!) en aquestes dues darreres campanyes electorals. És el PSOE, com hem vist tristament retransmès en directe, qui s'ha mogut del "No és No" al "mal menor" de l'abstenció.

La situació del PSC vers el PSOE, en aquesta qüestió, no deixa de ser paradigmàtica i, alhora, paradoxal: a ulls del PSOE el PSC desobeirà un acord pres democràticament (?) pel Comitè Federal, acord que afecta també als diputats del PSC al Congrés; el PSC podrà defensar, entre d'altres arguments, que ells obeeixen a un altre acord, el del seu Consell Nacional, i al compromís contret amb els militants i votants en les dues darreres eleccions, és a dir, al seu mandat democràtic! Els sona aquesta cantarella?

Diu el PSC que desobeirà i que entomarà les conseqüències que aquesta desobediència pot suposar-li com a partit i en relació als diputats que, en aquesta qüestió, trenquin la disciplina de vot del grup parlamentari del PSOE; veurem quines són i fins on arriben aquestes conseqüències, doncs més enllà del mal moment actual, de les tensions viscudes arran de la defenestració de Pedro Sánchez, el PSC no vol trencar amb el PSOE, i sembla (o no Susana?) que tampoc a l'inrevés...

Amb una Catalunya independent el PSC esdevindria, en cas de sobreviure, un partit plenament independent del PSOE, però fent política ficció qui sap si abans que Catalunya ho faci d'Espanya potser el PSC s'independitza del PSOE; insisteixo, subratllo i emfatitzo de nou, he dit fent política ficció!

En tot cas aquest xoc entre una (gran) part del socialisme espanyol i el socialisme català és un exemple més de les dificultats que una (gran) part d'Espanya, dels espanyols, tenen per entendre una (gran) part de Catalunya i els catalans.

El PSC com a símptoma...