dimarts, 14 de novembre de 2017

Estranys companys de llit


Quan els partits polítics oloren eleccions activen els instints, sobretot els de supervivència! És molt el que tots i cadascun d'ells s'hi juga, molt el que poden guanyar i molt el que també poden perdre, molt més que només un grapat d'escons més, o menys...

Naturalment la representació parlamentària és important, tal vegada el que més, doncs és el que permet governar o plantejar-se l'opció de poder-ho fer, encara que sigui pactant, si cal amb el diable! I al darrere la representació parlamentària també hi ha en joc diners, minuts de televisió (per a la següent campanya electoral) i càrrecs de confiança i assessors per a repartir, que no només es viu de la política assegut al plenari dels parlaments, també donant suport als qui s'hi asseuen.

Quan els partits oloren eleccions activen la maquinària electoral i una peça fonamental és l'estratègia, que convé ajustar per tal de minimitzar al màxim els riscos (perdre més del que es té) i de maximitzar les oportunitats (guanyar suports).

L'estratègia electoral del PDeCAT ha topat, aquesta vegada sí, amb la d'Esquerra, per motius que, més enllà del que diuen a micro obert, només ells saben portes endins; tot i això s'ha evidenciat el gran esforç que ha fet el PDeCAT per imposar la llista unitària, no només des del partit, també des de la (cessada) presidència, esforç inversament proporcional al que ha fet Esquerra per fer-la possible. Un i altre han tirat d'estratègia electoral, d'enquestes i calculadora.

Al PDeCAT fins i tot la seva estratègia electoral li recomana presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya sota una denominació que no inclogui les seves sigles! Curiosa circumstància la d'un partit (PDeCAT) que es presenta sense les sigles (Junts per Catalunya) que precisament va crear per prescindir de les històriques (CDC).

I la mateixa estratègia electoral, enquestes i calculadora les han fet servir el PSC i Units per Avançar (els ex Unió no independentistes) per decidir concórrer junts a les eleccions del 21D. Curiós matrimoni de conveniència, aquest, que fa de la necessitat d'ambdós virtut, per uns la necessitat d'arreplegar més vots, pels altres que els vots arreplegats es tradueixin en representació parlamentària.

Ho vam veure amb Junts pel Sí i amb l'acord de govern d'aquests amb la CUP, i ho veiem ara amb el PSC i Units: com va dir William Shakespeare, "La desgràcia fa conèixer als homes estranys companys de llit", frase que anys més tard va replicar Groucho Marx apuntant que "no és la política la que crea estranys companys de llit, sinó el matrimoni".

Deu ser per això que Ramon Espadaler insisteix que segueix mantenint la seva posició contrària al matrimoni homosexual... Certament això que ara hi ha entre el PSC i Units sembla més aviat una aventura (electoral), veurem si arriba a la categoria de "rollet" d'estiu o si la cosa sorprenentment prospera!